Nogais

De Viquip??dia

Nogais
Bandera del poble Nogai
Poblaci?? total	75.564 (1989)
Regions amb poblaci?? significativa	R??ssia (Districte Federal Meridional)
Llengua	rus, nogai
Religi??	Islamisme sunnita
Grups humans relacionats	alters pobles turcs

Els Nogais, tamb?? dits Nogay, Noghai, i sovint anomenats Mongols del C??ucas. Parlen una llengua turca del grup kiptxak (amb els kazacs i karakalpaks) de religi?? musulmana sunnita.

Taula de continguts 1 Territori 2 Poblaci?? 3 Societat 4 Hist??ria 5 Els nogais de Txetx??nia 6 Llista de Khans Nogais

[edita] Territori

??s repartida en tres clans: djembulag, jediskul i edisan, que ocupen el centre-oest de la rep??blica del Daguestan, als districtes de Nogai, Babaurt, Tarum, i Kizlar. Altres s??n als districtes de Neftekumsky (Territori de St??vropol) i Sholkovsky (Karatxai-Txerk??ssia); els de Daguestan s??n els m??s cohesionats nacionalment, ja que ??s l'??nic indret on s'ofereix ensenyament secundari en nogai.

[edita] Poblaci??

Segons el cens sovi??tic del 1989, eren 75.564 individus. Antigament eren molts m??s, per?? els de Crimea i Astrakhan foren assimilats pels t??tars del Volga i Crimea en el segle XIX. Eren 60.000 segons el cens del 1979, dels quals el 89,8 % parlaven l'idioma ??tnic, per?? molts parlen el rus. Consideren l'estepa com a una propietat col??lectiva, ra?? per la qual hi viuen en cases m??bils anomenades cutan. Segons dades del 1989 eren repartits aix??:

• 28.562 viuen al Territori de St??vropol
• 28.294 viuen al Daguestan
• 12.993 vivien a Karatxai-Txerk??ssia
• 6.884 vivien a Txetx??nia

[edita] Societat

El poble nogai ??s constitu??t per diverses tribus mongoles turquitzades reunides sota el comandament d'Edig??. Es dividien en dos grups: qara noghai que vivien al Daguestan com a agricultors i ramaders n??mades, i els ak noghai de Stavropol, antics agricultors sedentaris. Aquesta divisi?? correspon a l'antiga distinci?? entre l'horda major (qara) i l'horda menor (aq). Es divideixen en quatre tribus majors, bujak, edisan, jambulak i edishkul, i cinc menors, mansur, kipchak, karamurza, tokhtam i novruz, i el sentiment de parentiu tribal era m??s fort que la identitat nacional. No se sap exactament perqu?? adoptaren el nom nogai per a la Confederaci?? Mangit; aquest nom fou emprat a les cr??niques russes del segle XV, i s'escamp?? per R??ssia i Europa en el segle XVI.

Es creu que el nom prov?? de Noghay, c??lebre cabdill guerrer i amir de l'Horda Daurada dins l'ex??rcit de la qual la tribu mangit arrib?? a ser dominant. Per?? aquest va morir el 1300, i el nom s'usar?? 150 anys m??s tard, quan la mem??ria popular l'havia oblidat, mentre que la imatge d'Edig?? resta immortalitzada per una vasta epopeia popular. La seva societat era organitzada sota principis cl??nics i tribals, amb un nombre creixent de trets feudals a partir del segle XVI. El cap de l'estructura pol??tica era el biy, i amb els fills i d'altres parents masculins, els murzas, eren els caps de l'ulus. El poder central era for??a limitat, i els murza exercien una pol??tica exterior sobirana. Despr??s venien els nuraddin, que tenien al seu c??rrec la defensa de la fronera occidental, mentre que el kekovat (tercer rangle) era a c??rrec de l'oriental. La seva capital era Saraychik, al marge oriental del baix Volga. Endem??s de l'aristocr??cia feudal, els dignataris religiosos musulmans, sobretot els sayyids, jugaven un rol molt important en la seva estructura social.

[edita] Hist??ria

El seu establiment com a poble ??s realacionat amb la creaci?? de l'Estat Nogai, creat per Edig?? (l' Edigey de les cr??niques russes), el c??lebre general de l'estat t??tar de l'Horda daurada, ??tnicament turco-mongol. L' ulus (patriomoni) dels nogais se separ?? de l'Horda daurada el 1390; llur p??tria d'origen eren les grans terres de pasturatge, exteses entre els rius Emba i Yayik (avui Ural) i es traslladaren a l'??rea estep??ria del C??ucas Septentrional. Sota el regnat del fill d'Edigu, Nur al Din (1426-1440), les tribus nogais s'extengueren pel Volga, i cap el 1550, ocuparen el territori entre el Volga i l'Ural. Durant els segles XV-XVI l'Horda Nogai esdev?? un estat t??tar important, sucdessor de l'Horda d'Or; comprenia diverses tribus turco-t??rtares qu jugarien un rol actiu en la formaci?? de nombrosos pobles t??rquics actuals, com t??tars, baixkirs, kazaks i karakalpaks. La for??a pol??tica dominant de l'Horda Nogai fou sense dubte la tribu mangit, de la que era originari Edig??. Per aix?? es donaren el nom de Mangit en el primer segle de la seva independ??ncia pol??tica. En el segle XV, la Gran Horda Nogai constitu??a la for??a militar m??s poderosa d'Europa Oriental, ja que podia mobilitzar 100.000 efectius a cavall. Vivien en tendes de feltre (iurtes) i el seus abillaments eren similars als dels t??tars i baixkirs. Eren musulmans hanafites, a difer??ncia de la resta de pobles cauc??csics, per?? mantenien creences m??giques i espiritistes, sensibles en casos de malaltia i mort. Fins el 1860 foren pastors n??mades per excel??l??ncia (ramats de xais, cavalls i camells), i no practicaven l'agricultura (llevat el mill) ni l'artesania, ja que tots aquests productes eren obtinguts com a bot??. Tots els homes adults eren guerrers (uns 200.000 el 1550) en una poblaci?? potser de 350.000 habitants La mateixa tribu mangit era d'origen mongol, b?? que la genealogia familiar del clan d'Edig??, visiblement influ??t pels pietistes musulmans, pretenia remontar-se al profeta Mahoma. En la primera meitat del segel XVI conegu?? la seva major expansi??, i a la caiguda del khanat de Kazan fou la pot??ncia musulmana m??s poderosa a la regi??. El cap de l'Horda era cunyat del tsar Ivan IV el Terrible, a la cort del qual hi havia molts nobles nogais. D'en???? del 1489, els ambaixadors foren regularment enviats a Moscou. Per?? a la mort d'Ismail el 1563, la bona ??poca de l'Horda s'acab?? i es dissoldria un segle m??s tard. Una partida accept?? la sobirania russa, d'altres la dels t??tars de Crimea o els turcs otomans, i la partida oriental fou assimilada pels kazaks.

En els segles XVII i XVIII algunes hordes nogais sobrevivirien independents, com les yedisan i djembuyluk, sota capdills com Cheban (fl. 1650) i Djan Mambet Bey (1772-1774), entre russos i otomans. El 1870, quan tot el Khanat de Crimea fou incorporat a R??ssia, la majoria dels grups nogais passaren a jurisdicci?? russa. Entre el 1858 i el 1866 es produ?? una immigraci?? massiva de nogais vers Turquia, per??, decebuts, molts tornarien a R??ssia. Des del 1870 foren sedentaritzats i obligats a abandonar el nomadisme per l'agricultura. Aleshores tamb?? lluitaren per canviar els l??mits administratius, que en l'??poca sovi??tica els repartirien en quatre unitats administratives diferents.

El 1957 fundaren el moviment cultural Birlik (Unitat) que el 1989, dirigit per K. Balbek i B. Kildasov, fou transformat en partit pol??tic, partidari d'una rep??blica nogai separada de Daguestan amb els territoris txetxens. Tamb?? tenen estatut d'observadors en la Confederaci?? de Pobles del C??ucas Nord. Tot i aix?? el 1993 els nogais demanaren al president kazac Nursultan Nazarbajev que els faci ciutadans de la seva rep??blica, ja que se senten estranys al C??ucas. Des d'aleshores celebraran regularment congressos nogais per reclamar autogovern i autodeterminaci??.

[edita] Els nogais de Txetx??nia

Eren un grup ??tnic important que degut a la discriminaci?? i repressi?? va ser redu??t progressivament i lluita ara per la superviv??ncia nacional en el que probablement sigui el seu darrer combat a vida o mort. El districte Nogai, on viuen els nogais, es un dels m??s subdesenvolupats de R??ssia, si no el que m??s, ja que no t?? hospitals, ni subministrament de gas, el??ctric o telef??nic, i fins fa uns mesos era l'??nica regi?? que no estava coberta per les comunicacions per sat??l??lit.

El 1994 a la primera invasi?? russa de Itxk??ria, els nogais van formar un batall?? per ajudar als independentistes. El batall?? va romandre a Itxk??ria i va ajudar a la rep??blica en front de la segona invasi?? russa del 1999. A partir del 2003 els nogais van incrementar les seves accions a Itxk??ria i a Daguestan, especialment al districte de Neftekumsk al sud-est del territori d'Stravropol. La resposta russa fou l'entrada als pobles nogais te??ricament com a control per?? produint-se casos de morts de residents, violacions de les dones, i saquejos; aquestes operacions van ser inefectives per reduir l'activitat guerrillera que per el contrari va incrementar el seu suport.

El comen??ament del 2006 el batall?? Nogai s'havia refor??at i s'havia organitzat molt be. El 16 de febrer del 2006 una batalla entre soldats russos i nogais es va produir a Tukui-Mektebe (Stavropol krai) que van deixar nombroses baixes pels dos b??ndols.

El govern del Kremlin va decidir que havia d'actuar i va endegar un programa de desenvolupament dels districtes habitats per nogais. A meitat d'abril Aslan Mamaev, cap dels districte Nogai de Daguestan, fou destitu??t i el 21 d'abril arrestat acusat de corrupci??. El 22 d'abril del 2006 el president de Daguestan, Mukhu Aliev, va visitar el districte Nogai de Daguestan amb alguns membres del seu govern per veure el que feia falta i amb aquest motiu es va establir la connexi?? telef??nica per sat??l??lit.

Tamb?? les autoritats del govern col??laboracionista de Txetx??nia van decidir dedicar mes atenci?? a l'??rea nogai de la rep??blica i el 6 de juny el viceprimer ministre Abdulkhaakir Israilov va visitar dos ciutats de majoria nogai del nord de Txetx??nia i va prometre la construcci?? de carreteres, centres esportius, i altres serveis.

A l'estiu (7 de juliol), durant una conferencia de premsa per Internet, el president Putin va rebre alguns missatges angoixants des Stavropol: "pari atenci?? a la part sud-est de la regi??, es un polvor??; l'extremisme islamista es cada dia mes popular a les ciutats dels nogais, els policies de la zona estan essent eliminats, i tamb?? alguns civils; les accions armades son continues; aviat ser?? impossible viure aqu??; hi haur?? guerra aqu??."

El batall?? Nogai, dirigit per Takhir Bataev, actua a Makhatxkal??, Buinask i Khasavyurt i t?? les seves bases als districtes de Nogai, Buinaksk, Khasavyurt, Untsukul i Karabudakhent

El setembre del 2006 les forces russes van ocupar el districte de Nogai i milers de policies i soldats van rodejar les ciutats del districte. Encara ara (finals de setembre) estan arribant refor??os a la zona davant la immin??ncia d'una ofensiva de la guerrilla. A curt termini la presencia massiva de l'ex??rcit es l'??nica que pot controlar l'aixecament nogai, per?? en el mateix termini aix?? tamb?? implica un major suport popular a la revolta.

[edita] Llista de Khans Nogais

Els khans nogais del segle XVI i XVII foren:

• Shidak, Koshum, i Shig-Mamai (fl. 1500's)
• Ishey (fl. 1500's)
• Yusuf (1549-1554)
• Isma'il (1554-1555)
• Yunus (1555-1556)
• Isma'il (restaurat, 1556-1563)
• Tin-Ahmad (1564-1578)
• Urus (1578-1600)
• Ishterek (1600-1606)
• Yan Arslan Murza (1606-1634)
• Alba Murza (1613-1634)