Baixkir
De Viquipèdia
|
Башҡорт теле o Basqort tele |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | Rússia, Uzbekistan, Kazakhstan |
| Regió: | Volga |
| Parlants: | 1.400.000 |
| Rànquing: | |
| Classificació genètica: | Turques Oguz |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Baixkíria |
| Regulat per: | |
|
|
|
| ISO 639-1 | ba |
| ISO 639-2 | bak |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | bak |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El baixkir (Башҡорт теле o Basqort tele) és una llengua turquesa parlada pels baixkirs, que a la república de Baixkíria o Baixkortostan (Federació Russa), amb algunes comunitats disperses per les repúbliques ex-soviètiques. S'escriu amb alfabet ciríl·lic amb les lletres pròpies Ҙ ҙ, Ә ә, Ө ө, Ү ү, Ғ ғ, Ҡ ҡ, Ң ң, Ҙ ҙ, Ҫ ҫ, Һ һ, tot i que s'intenta un canvi al llatí. És parlada per aproximadament 1.047.000 persones com a primera llengua i per 26,737 més com a segona llengua. Es divideix en dos dialectes:
- Jurmata, parlat al sud del país
- Kuvakan, parlat a l'est.
Segons dades del cens soviètic del 1989, hi havia 645.351 parlants de baixkir a Baixkíria, 135.798 a la Província de Txeliabinsk, 46.029 a la Província d'Orenburg, 29.430 a la Província de Tiumèn, 24.365 a la Província de Sverdlovsk 16.544 a la Província de Kurgan, 14.936 al Territori de Perm i 10.816 a Tatarstan.
Té una consonància semblant a la del kazakh. Les principals característiques filològiques són:
- Tenen vocals febles: ï, ĕ, ŏ i ö.
- Correspondència i, u, ü amb el turc e, o, ö
- Tenen una a bilabialitzada, com el tàtar.
- Tenen una interdental fricativa th i dth, pel turc s i z.
- Correspondència de s amb el turc Š
[edita] Veure també
[edita] Enllaços(en baixkir)
- Llista de Swadesh en Baixkir
- "Bashinform" notícices
- "Bashkortostan" diari
- Pàgina del 450è aniversari de la unió de Bashkortostan a Rússia
- Ciutat d'Ufa
- "Ural batyr" epos
- Pàgines de cançons i folklore baixkir
|
|
|||
| Túrquic Occidental | |||
| Bolgar | Bolgar† | Húnic† | Khàzar† | Txuvaix | ||
| Txagatai | Aini² | Ili Turki | Lop| Txagatai† | Uigur | Uzbek | ||
| Kiptxak | Baraba | Baixkir | Cumà† | Karatxai-Balkar | Karaim | Karakalpak | Kazakh | Kiptxak† | Krymtxak | Kumyk | Nogai | Tàtar Tàtar de Crimea¹ | | Urum¹ | ||
| Oghuz | Afshar | Àzeri | Gagaús| Petxeneg† | Qashqai | Salar | Tàtar de Crimea¹ | Turc | Turc de Khorasan | Turc otomà† | Turcman | Urum¹ | ||
| Túrquic Oriental | |||
| Khalaj | Khalaj | ||
| Kirguís-Kiptxak | Altai | Kirguís | ||
| Uigur | Altai septentrional | Chulym | Dolgan | Fuyü Gïrgïs| Sakha / iacut | Khakàs | Shor | Tofa | Tuvinià | Yugur Oriental | ||
| Turc antic† | |||
| Notes: ¹Es troba en més d'un grup, ²Llengües mixtes, †Extingida | |||
