Cumà
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Ventidi Cumà». |
Els cumans (singular masculí: cumà, femení: cumana), kiptxak (en turc), polovtzes o polovtesos (en rus), komanoi (en grec), qumani (àrab) o kuns (hongarès) foren els membres d'una horda turca que van emigrar des de les estepes de la mar d'Aral cap a l'oest al segle X i varen dominar Ucraïna.
L'horda fou inicialment part de la dels kimäk, que vivien a Sibèria, al Irtish mitjà o potser a l'Obi. Kimäk i cumans o kiptxak estaven emparentats i parlaven un dialecte turc idèntic que es distingia d'altres dialectes turcs per algunes particularitats. Foren vassalls del khanat dels Turks Orientals (coneguda també com a confederació dels göks, vers els segles VI i VII). La confederació del cumans s'esmenta als poemes èpics a partir del segle VIII.
A la meitat del segle XI els cumans (kiptxak) es van separar dels kimäk i van emigrar cap a Europa on les cròniques russes els assenyalen per primer cop el 1054 al nord de la mar Negra, al mateix temps que als oghuz (tork dels russos). Els cumans empenyien als oghuz i es van aprofitar de la victòria d'aquestos sobre els petxenegs; quan els oghuz van quedar delmats pels bizantins, petxenegs i búlgars (1065) els cumans van quedar amos i senyors de tota l'estepa russa (Ucraïna).
El 1120-1121 Ibn al-Athir els esmenta com aliats de Geòrgia. En aquesta època elements mongols emparentats als kitan van arribar des de les llunyanes terres de Manxúria i es van imposar com a classe dirigent sobre els cumans, però aviat aquestos mongols van esdevenir turcs i es van fondre en la massa cumana.
El 1204 van atacar i saquejar Kiev. Els cumans van restar els senyors de les estepes fins l'arribada dels mongols de Gengis khan el 1222, moment en el que una part de la classe dirigent, per la influència russa, havia adoptat el cristianisme; el khanat fundat pels mongols a Rússia va prendre el nom de Kiptxak.
Part dels cumans van emigrar a Hongria i es van establir a la regió avui anomenada encara Cumània o Kunság, en les províncies actuals de Bács-Kiskun i Jász-Nagykun-Szolnok, on es van fer cristians. El hongaresos en van dir kun. Altres restes del cumans es troben també entre els tàrtars de Crimea, Tàrtars del Volga, Nogai, Karakalpaks, Uzbeks, i Kazakhs.
El cumà mes famós és Kutb al-din Aibek, fundador del soldanat de Delhi, que d'esclau del soldà afganès va esdevenir governador de Delhi i finalment es va fer independent.
[edita] Khans coneguts dels cumans
- Blush-Khan vers 1050
- Sharu-Khan 1060-> 1068
- Sokal-Khan 1061
- Asep-Khan >1070-1082
- Tugor-Khan ?-1096
- Bonyak-Khan 1096-1111
- Otrok-Khan 1111- < 1146
- Aepak-Khan ?-1120
- Kobyak-Khan < 1146-1183
- Sotan-Khan segle XII
- Begluk-Khan >1160
- Kozel <1170
- Gazi-Khan vers 1184
- Kontxak-Khan 1183-1194
- Togli Khan vers 1190-1192
- Kuntuvdi-Khan vers 1192
- Kotyan-Khan >1194-1223
- Bortz Khan (a Valàquia) vers 1222
- Domini mongol 1223-1236
- Batxhman 1236-1237
- A l'Horda d'Or 1236-1237
- A l'Horda Nogai 1266-1299
- A l'Horda d'Or 1299-1361
- A l'Horda de Mamai 1361-1381
- A l'Horda Blava 1381-1390
- Beg Pulad 1389-139?
- Tash Timur >1390
- Timur Qutlugh < 1394-1398
- A l'Horda d'Or 1398-1406
- Pulad Timur 1406-1407
- A l'Horda d'Or 1407-1427
