Manxúria
De Viquipèdia
Manxúria manxú: Manju, Xinès simplificat: 满洲; Xinès tradicional: 滿洲; pinyin: Mǎnzhōu, rus Маньчжурия, mongol: Манж), més coneguda pel seu nom oficial de Dongbei Pingyuan, és una regió històrica d'Àsia oriental situada al nord-est de Xina i que compta amb una superfície de 801.600 km². Comprèn les províncies xineses de Liaoning, Heilongjiang i Jilin, així com la part oriental de la regió autònoma de Mongòlia Interior. La seva antiga capital és Mukden (avui Shenyang)
[edita] Geografia
És una regió eminentment muntanyenca, creuada per la vall de Sungari i per la vall del Liao on hi desemboquen els rius respectius. El seu subsòl és ric en ferro, zinc, carbó, plom, coure, plata i or. Posseïx un clima rigorós amb llargs i molt freds hiverns.
[edita] Història
En l'antiguitat fou llar de tribus nòmades molt bel·licoses. Xina va iniciar el seu control territorial des de la dinastia Han però amb el pas del temps, els xinesos solament es van limitar a tenir guarnicions en el sud de la regió. Després, els tungús van crear el regne de Pohai, que fou destruït per l'ètnia mongola kitan, qui va crear l'imperi Liao, altres tribus com els jurchen, vassalls dels tungús, van fer el seu regne Chin el 1115 i es van aliar amb els xinesos de la dinastia Song, que van expulsar als kitan en 1127, per posteriorment atacaren als xinesos que els van ajudar.
Els mongols de Gengis Khan van acabar amb els regnes de Manxúria en 1234, iniciant el camí de la dominació de Xina, però en 1368, la dinastia xinesa dels Ming va restablir el domini en la regió, amb el que fet i fet els junchen van començar a enfortir-se mentre els Ming s'afeblien; d'aleshores ençà aquestes tribus es coneixerien com els manxús. A la fi del segle XVI van començar les hostilitats contra els xinesos, que finalment van concloure amb la caiguda dels Ming, a partir del suïcidi del seu últim emperador. En 1644, els manxús van fundar la dinastia Qing, que va regnar fins a 1911 i va intentar detenir l'emigració xinesa a Manxúria fins a finals del segle XVIII, emigració deguda en part als recursos existents en la regió.
La seva frontera amb Rússia, fou moguda diverses vegades en 1689, 1858 i 1860, i en aquesta última es va fixar entre els rius Amur i Ussuri. Cap el segle XIX, la població era més xinesa que manxú.
Des de 1894 ha estat una regió disputada tant per Japó com per Rússia, situació que esclataria en la guerra russo-japonesa de 1904 que li va donar la victòria als japonesos; la regió va ser annexada a Japó el 1931, per la qual cosa va canviar de nom a Imperi de Manxukuo el qual va ser proclamat Estat independent (que en realitat funcionava com un protectorat japonès). L'últim emperador xinès Puyi, per a donar certa legitimitat al nou país davant el món sencer, va ser investit com Emperador de Manxukúo sota el nom de Kang De. Aquest estat fictici va ser una de les detonants pels quals Estats Units va entrar en la Segona Guerra Mundial, doncs era contrari als seus interessos. Després de la guerra, específicament en 1948, Manxúria va tornar a ser part integrant de la República Popular de la Xina i en 1959, la regió va ser dividida entre la Mongòlia Interior i les províncies de Liaoning, Heilongjiang i Jilin.
