Jilin
De Viquip??dia
| Abreviaci??(ns): ??? (pinyin: J??) | |
 |
|
| Origen del nom | del manx?? girin ula, "al llarg del riu" |
| Tipus d???administraci?? | Prov??ncia |
| Capital i Principal Ciutat |
Changchun |
| CPC Jilin Secretari de Comit?? | Wang Yunkun |
| Governador | Wang Min |
| ??rea | 187,400 km?? (13??) |
| Poblaci?? (2004) - Densitat |
27,090,000 (21??) 145/km?? (23??) |
| PIB (2004) - per c??pita |
CNY 295.8 bilions (20??) CNY 10,900 (14??) |
| HDI (2005) | 0.776 (10??) ??? medium |
| Nacionalitats principals (2000) | Han - 91% Coreans - 4% Manx?? - 4% Mongols - 0.6% Hui - 0.5% |
| Nombre de prefectures | 9 |
| Nombre de comtats | 60 |
| Nombre de ciutats (31 de desembre, 2004) |
1006 |
| ISO 3166-2 | CN-22 |
| website: http://www.jl.gov.cn (xin??s simplificat) |
|
| Font de poblaci?? i PIB: ????????????????????????2005???/ China Statistical Yearbook 2005 ISBN 7503747382 Font de les dades de nacionalitats : ???2000??????????????????????????????????????????/ Tabulation on nationalities of 2000 population census of China ISBN 7105054255 |
|
Jilin (?) (xin??s: ??????; Pinyin: J??l??n; Wade-Giles: Chi-lin; Postal System Pinyin: Kirin; manx??: Girin ula), ??s una prov??ncia de la Rep??blica Popular de la Xina situada al nord-est del pa??s. Jilin limita amb Corea del Nord i R??ssia a l'est, Heilongjiang al nord, Liaoning al sud, i Mong??lia Interior a l'oest.
El nom "Jilin" potser ve de Girin ula, un terme manx?? que vol dir "al llarg del riu"; fou transcrit Jilin wula (T: ???????????? / S: ????????????) al xin??s, i retallat a Jilin. el significat literal de "Jilin" en xin??s ??s "bosc auspici??s".
Taula de continguts |
[edita] Geografia
La zona de major altitud de Jilin es troba al sud-est. Des d'all?? descendeix suaument cap al nord-oest. A les Muntanyes Changbai, en la zona suroriental, est?? el cim m??s alt de la prov??ncia, el mont Baiyun (2.691 metres). Altres cadenes muntanyenques s??n Jilinhada, Zhang Guangcai i Longgang. En Jilin hi ha diverses conques fluvials: les dels rius Yalu i Tume (que formen la frontera entre Xina i Corea del Nord) en el sud-oest, les de diversos afluents del ric Liao en la frontera meridional i les dels rius Songhua i Nen, que desemboquen en el Amur. El clima ??s continental monz??nic amb hiverns llargs i molt freds i estius curts i c??lids. La temperatura mitja del mes de gener oscil??la entre els -20??C i els -14??C. Les precipitacions s??n escasses, amb una mitjana de 350-1000 mm
[edita] Divisi?? Administrativa
Jilin es divideix en 8 prefectures i 1 prefectura aut??noma.
- Changchun (????????? : Ch??ngch??n sh??)
- Jilin City (????????? : J??l??n sh??)
- Siping (????????? : S??p??ng sh??)
- Liaoyuan (????????? : Li??oyu??n sh??)
- Tonghua (????????? : T??nghu?? sh??)
- Baishan (????????? : B??ish??n sh??)
- Songyuan (????????? : S??ngyu??n sh??)
- Baicheng (????????? : B??ich??ng sh??)
- Prefectura Aut??noma Coreana de Yanbian (???????????????????????? : Y??nbi??n Ch??oxi??nz?? Z??zh??zh??u)
[edita] Demografia
Jilin ??s habitada per xinesos han, coreans, manx??, hui, mongols i xibe. Molts coreans ??tnics viuen a la Prefectura Aut??noma Coreana de Yanbian.
| Grups ??tnics a Jilin, cens del 2000 | ||
|---|---|---|
| Nacionalitat | Poblaci?? | Percentatge |
| Xinesos han | 24,348,815 | 90.85% |
| coreans | 1,145,688 | 4.27% |
| Manx?? | 993,112 | 3.71% |
| Mongol | 172,026 | 0.642% |
| Hui | 125,620 | 0.469% |
Exclosos militars en servei actiu.
Font: Department of Population, Social, Science and Technology Statistics of the National Bureau of Statistics of China (?????????????????????????????????????????????) and Department of Economic Development of the State Ethnic Affairs Commission of China (??????????????????????????????????????????), eds. Tabulation on Nationalities of 2000 Population Census of China (???2000??????????????????????????????????????????). 2 vols. Beijing: Nationalities Publishing House (???????????????), 2003. (ISBN 7-105-05425-5)
[edita] Hist??ria
A l'antiguitat van habitar Jilin diversos pobles, com els Mohe i els Wuji. El Regne de Balhae (Bohai en xin??s) va ser establert en la zona des de l'any 698 fins al 926. La regi?? va caure enteonces successivament en mans de la dinastia Liao dels Khitan, la Jin dels Jurchen i la Yuan dels mongols. Durant la dinastia Qing gran part de la zona estava sota el control del General de Jilin, que governava fins al Mar del Jap??, abastant gran part de l'actual Subjecte rus de Primorsky Krai. En aquesta ??poca la immigraci?? Han estava estrictament controlada, situaci?? que va canviar despr??s de la cessi?? a R??ssia de Prim??rie. El govern de la dinastia Qing va comen??ar a obrir llavors la zona als immigrants Han, la majoria dels quals procedien de Shandong, i al comen??ament del segle XX eren l'??tnia dominant en la regi??. En 1932, la zona va ser incorporada a l'estat titella japonesa de Manxukuo, amb capital a Changchun, que actualment ho ??s de Jilin. Despr??s de la derrota del Jap?? en 1945, la regi??, juntament amb la resta de Manx??ria, va ser lliurada pels sovi??tics als comunistes xinesos, que la van transformar en la plataforma des de la qual van ocupar la resta de Xina.
En 1949, la prov??ncia de Jilin era m??s petita, abastant nom??s els voltants de Changchun i Ciutat Jilin, on estava la capital, mentre que aquella era una municipi independent. En els anys cinquanta, la prov??ncia es va ampliar fins a la seva extensi?? actual. Durant la Revoluci?? Cultural es va ampliar de nou per a incloure part de Mong??lia Interior, fins a la frontera amb Mong??lia, encara que aquests canvis van tornar posteriorment a la situaci?? anterior. En els ??ltims temps, juntament amb la resta del Nord-est de Xina, on s'assenta la ind??stria pesada del pa??s, la prov??ncia s'ha enfrontat a dificultats econ??miques a causa de les privatitzacions, el que ha dut al govern central a emprendre la campanya Reactivaci?? del Nordest.
[edita] Enlla??os externs
| Rep??blica Popular de la Xina | Organitzaci?? territorial |  |
|||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
