[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Tianjin - Viquipèdia

Tianjin

De Viquipèdia

天津市
Tiānjīn Shì
Abreviació: 津 (pinyin: Jīn)
Tianjin és assenyalada
Origen del nom 天 tiān - cel
津 jīn –gual de riu
"Gual de l’Emperador"
Administració Municipi
CPC Secretari del Comité deTianjin Zhang Lichang 张立昌
Alcalde Dai Xianglong 戴相龙
Àrea 11,920 km²
Població (2004)
 - Àrea metropolitana
 - Densitat
10,240,000 (27è)
approx. 5 milions
859/km² (3r)
PIB (2004)
 - per càpita
CNY 293.2 billion (21è)
CNY 28,600 (3r)
HDI (2005) 0.855 (3r) — high
Major nacionalitats (2000) Han - 97%
Hui - 2%
Manxú - 0.6%
Comtats 18
Codi postal 300000 - 301900
website oficial:
www.tj.gov.cn (xinès simplificat)

Tianjin Tianjin (?) (xinès: 天津; pinyin: Tiānjīn; Postal System Pinyin: Tientsin) és una de les quatre municipalitats de la República Popular de la Xina. La seva area urbana és la tercera més gran de la Xina.

Està situada al llarg del riu Hai He. El seu port es troba al Golf de Bohai of the Pacific Ocean. Tianjin limita al nord, sud i oest amb Hebei; amb el municipi de Pequín en una petita porció del nord-oest i el Golf de Bohai a l’est.

Taula de continguts

[edita] Geografia

Està situada en la costa nord-est del país, al nord del Gran Canal de Xina. El punt més alt se situa en el Pic Jiushanding de 1.078 metres d'altura. El clima de Tianjin és humit a l'estiu, a causa de els monsons, i fred i sec a l'hivern. Gran part de les precipitacions es produeixen en els mesos de juliol i agost.

[edita] Població

La majoria de la població és de l'Han, que conviuen amb membres d'altres ètnies com els Hui o els mongoles. En les seves costes està el principal port del nord de Xina pel que sempre ha estat considerat un punt estratègic, fins i tot per les potències estrangeres que ho utilitzaven com entrada a Pequín durant els segles XIX i principis del XX.

[edita] Economia

El PIB nominal de Tianjin consistia de ¥366,4 mil milions (US$45,8 mil milions) en 2005, amb un increment anual del 14,5%. La renda per cápita va anar de ¥31.600 en 2004. El sector de manufactura va ser el sector més gran (53,2%) i de major creixement (19,8%) de l'economia de Tianjin. L'ingrés per cápita urbà va anar de ¥11.467, el qual va presentar un increment real de 11,2% pel que fa a l'any anterior. L'ingrés per cápita rural va anar de ¥6.525, el qual va tenir un increment real de 11,3% pel que fa a l'any anterior. Un 40% del territori de la municipalidad està destinat a cultius. Els principals productes de la zona són el blat, arròs i blat de moro. La pesca és altre punt fort de l'economia de la zona. Tianjin té també importants pous de petroli així com extenses salines. Hi ha mines de manganès i de bor. Les indústries més importants de la municipalitat són indústries petroquímiques, tèxtils, automobilístiques i de manufacturació de metall.

[edita] Població

La majoria dels habitants de Tianjin són xinesos han. Les minories inclouen Hui, coreans, manxú, i Mongol.

Grups ètnics a Tianjin, cens 2000
Nationalitat Població Percentatge
Han 9,581,775 97.29%
Hui 172,357 1.75%
Manxú 56,548 0.57%
Mongol 11,331 0.12%
Coreans 11,041 0.11%
Zhuang 4055 0.041%
Tujia 3677 0.037%

Esclosos membres de l'exèrcit.
Font: Department of Population, Social, Science and Technology Statistics of the National Bureau of Statistics of China (国家统计局人口和社会科技统计司) and Department of Economic Development of the State Ethnic Affairs Commission of China (国家民族事务委员会经济发展司), eds. Tabulation on Nationalities of 2000 Population Census of China (《2000年人口普查中国民族人口资料》). 2 vols. Beijing: Nationalities Publishing House (民族出版社), 2003. (ISBN 7-105-05425-5)

[edita] Història

Ja en el segle X, es parla de Tianjin com a un punt important per a emmagatzemar mercaderies procedents d'altres costes. En l'any 1604 es va construir una muralla al voltant de la ciutat que li va permetre seguir prosperant. Durant la Segona Guerra de l'Opi en 1858, la ciutat va ser presa per les tropes franco-britàniques. En els anys següents, diverses potències estrangeres van establir concessions en la ciutat. El govern xinès no va recuperar el control sobri Tianjin fins al final de la Segona Guerra Mundial. En 1945, Tianjin es va convertir en una base de tropes nord-americanes. Al desembre de 1946, la violació per part d'un soldat d'una estudianta de Pequín va provocar les protestes dels habitants de la ciutat que van desembocar en la retirada de les tropes en 1947. Les tropes comunistes van entrar en la ciutat el 15 de gener de 1949. Des de llavors, Tianjin ha estat una municipalidad excepte en el període comprès entre 1958 i 1967 que va formar part integrant de la província de Hebei.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Tianjin
República Popular de la Xina | Organització territorial Bandera de la República Popular de la Xina
Províncies: Anhui | Fujian | Gansu | Guangdong | Guizhou | Hainan | Hebei | Heilongjiang | Henan | Hubei | Hunan | Jiangsu | Jiangxi | Jilin | Liaoning | Qinghai | Shaanxi | Shandong | Shanxi | Sichuan | Yunnan | Zhejiang
Regions autònomes: Guangxi | Mongòlia Interior | Ningxia | Tibet | Xinjiang
Municipis: Pequín | Chongqing | Xangai | Tianjin
Regions administratives especials: Hong Kong | Macau