Mong??lia Interior

De Viquip??dia

mongol:
??b??r Monggol-un ??bertegen Jasahu Oron
xin??s:??????????????????
N??i M??ngg?? Z??zh??q??
Abreviaci??(ns): ????????? (pinyin: N??i M??ngg??)

Origen del nom	Mong??lia interior ??s la part de Mong??lia propera a Xina
Tipus d???administraci??	Regi?? Aut??noma
Plantilla:CapitalNotLargest
CPC Mongolia Interior Secretari de Comit??	Chu Bo ??????
Governador	Yang Jing ??????
??rea	1,183,000 km?? (3r)
Poblaci?? (2004) - Densitat	23,840,000 (23??) 20.2/km?? (28??)
PIB (2004) - per c??pita	CNY 271.2 bilions (23??) CNY 11,400 (12??)
HDI (2005)	0.738 (20??) ??? medium
Nacionalitats principals (2000)	Han - 79% Mongol - 17% Manx?? - 2% Hui - 0.9% Daur - 0.3%
Nombre de prefectures	12
Nombre de comtats	101
Nombre de ciutats (31 de desembre, 2004)	1425
ISO 3166-2	CN-15
website: http://www.nmg.gov.cn (xin??s simplificat)
Font de poblaci?? i PIB: ????????????????????????2005???/ China Statistical Yearbook 2005 ISBN 7503747382 Font de les dades de nacionalitats : ???2000??????????????????????????????????????????/ Tabulation on nationalities of 2000 population census of China ISBN 7105054255

Regi?? Aut??noma de Mong??lia Interior (mongol: o ???????????? ???????????????????????? ??????????????????????????? ?????????????????? ????????????, ??b??r Mongghul-un ??bertegen Jasaqu Orun ; Xin??s simplificat: ??????????????????; Xin??s tradicional: ??????????????????; pinyin: N??i M??ngg?? Z??zh??q??) ??s una regi?? aut??noma mongol de la Rep??blica Popular de la Xina.

Mong??lia Interior limita d???est a oest, amb les prov??ncies de Heilongjiang, Jilin, Liaoning, Hebei, Shanxi, Shaanxi, Regi?? Aut??noma Hui de Ningxia, i Gansu, mentre que al nord limita amb Mong??lia i R??ssia. La seva extensi?? es de 1.18 milions km?? ocupant el 12% de la superf??cie xinesa, i una poblaci?? de 23.76 milions. La capital ??s Hohhot.

El govern de la regi?? de Mong??lia Interior usa el nom d' ??b??r Mongghul ("Mong??lia del Sud"), en comptes de Dotood Mongghul, que seria la traducci?? en mongol de "Mong??lia Interior". Els termes "Interior/Exterior" deriven de les paraules de l'idioma manx?? dorgi/tulergi, els quals s??n vists com xino-c??ntrics per alguns mongols, que prefereixen els termes Nord/Sud (aru/??b??r). Alguns mongols usen el nom en angl??s Southern Mong??lia d'igual forma.

[edita] Geografia

La major part del territori de la Regi?? Aut??noma de Mong??lia Interior est?? constitu??t per alts altiplans i cadenes muntanyenques. La zona oriental est?? dominada per les muntanyes del Gran Khingan, que descendeixen per l'est cap a les planes de Manx??ria. La part central est?? dominada per les muntanyes de Yinshan i Langshan. El desert de Gobi s'est??n al llarg de la frontera entre Mong??lia Interior i Mong??lia. Altres deserts s??n el Mu Us i el Hobq, al sud de la corba del riu Groc, i el desert de Badain Jaran a l'oest. La major part de la zona oriental forma parteix de les conques dels rius Amur i Liao. El riu Groc (Huang He) penetra cap al nord i creua prop de les ciutats de Hohhot i Baotou abans de tornar cap al sud formant una O invertida, pel que aquesta regi?? ??s coneguda com a Hetao (??????), "envoltada pel riu" . La resta de la Mong??lia central i occidental no forma part de cap divis??ria oce??nica i t?? nombrosos llacs salats. El cim de la Muntanya Helan, en les muntanyes del mateix nom que s'estenen al llarg de la frontera amb Ningxia, ??s el punt m??s alt de la regi??, amb 3.556 metres. El major llac d'aigua dol??a ??s el Hulun, en el nordeste, proper a Mong??lia i R??ssia. En general, el clima ??s continental. Els hiverns s??n llargs i freds, amb una mitjana de temperatures al gener que oscil??la entre els -23??C en el noreste i els -10??C en el sud. Els estius s??n curts, amb una mitjana al juliol d'entre 17??C i 24??C. La mitjana anual de precipitacions va des de menys de 50 mm en el nord i aquest fins a 450 mm en les terres altes del nord-oest. En els ??ltims anys, la desertitzaci?? s'ha convertit en un important problema mediambiental.

[edita] Divisions administratives

Mong??lia Interior es divideix en 12 prefectures, incloses 9 prefectures urbanes i 3 lligues

Les nou prefectures s??n:

Hohhot (??????????????? Hanyu Pinyin: H??h??h??ot?? sh??)
Baotou (????????? B??ot??u sh??)
Wuhai (????????? W??h??i sh??)
Chifeng (????????? Ch??f??ng sh??)
Tongliao (????????? T??ngli??o sh??)
Ordos (??????????????? ??'??rdu??s?? sh??)
Hulunbuir (??????????????? H??l??nb??i'??r sh??)
Baynnur (??????????????? B??y??nn??o'??r sh??)
Ulaan Chab (??????????????? W??l??nch??b?? sh??)

Les tres lligues s??n:

Xilin Gol (??????????????? X??l??ngu??l?? m??ng)
Alxa (???????????? ??l??sh??n m??ng)
Xing'an (????????? X??ng'??n m??ng)

Planures de Mong??lia Interior

[edita] Demografia

Els xinesos Han s??n el major grup ??tnic, constituint el 80% de la poblaci??. Encara que en la regi?? de Hetao, al costat del Riu Groc, sempre ha estat poblada per agricultors del sud i n??mades del nord, l'episodi m??s recent de migraci?? Han al comen??ament del segle XVIII, fomentada per la Dinastia Qing. Els Han viuen principalment en la regi?? de Hetao i en diversos punts del centre i de l'est de Mong??lia Interior. Els mongols s??n el segon grup de poblaci?? amb un 17% del total. Aix?? inclou molts grups que parlen mongol; oficialment a Xina, grups com els Buriat i els Oirat s??n considerats mongols. Molts mongols que tradicionalment eren n??mades es van establir quan la seva economia de pasturatge va ser col??lectivitzada durant l'era maoista.

Grups ??tnics a Mong??lia Interior, cens 2000
Nationalitat	Poblaci??	Percentatge
Xinesos han	18,465,586	79.17%
Mongols	3,995,349	17.13%
Manx??	499,911	2.14%
Hui	209,850	0.900%
Daur	77,188	0.331%
Evenks	26,201	0.112%
Coreans	21,859	0.094%
R??ssos	5,020	0.022%

Exclosos membres de l???ex??rcit.
Font: Department of Population, Social, Science and Technology Statistics of the National Bureau of Statistics of China (?????????????????????????????????????????????) and Department of Economic Development of the State Ethnic Affairs Commission of China (??????????????????????????????????????????), eds. Tabulation on Nationalities of 2000 Population Census of China (???2000??????????????????????????????????????????). 2 vols. Beijing: Nationalities Publishing House (???????????????), 2003. (ISBN 7-105-05425-5)

[edita] Economia

A les valls es conreen preferentment cereals, com el blat. A les planures, m??s ??rides, la criatura de cabres i ovelles ??s el m??tode tradicional de subsist??ncia. La silvicultura i la cacera s??n importants a les cadenes muntanyenques del Gran Khingan. Els Evenki de la Bandera Aut??noma de Evenki, cr??an rens. Hi ha abund??ncia de recursos naturals com carb??, llana de Caixmir, gas natural, metalls rars i els majors dip??sits de tota Xinesa de niobio, circonio i beril??li. No obstant aix?? l'explotaci?? d'aquests recursos en el passat va ser bastant inefica??, el que es va traduir, a pesar de la seva riquesa, en pobres resultats. Es preveu doblar la producci?? de carb?? per a l'any 2006, des dels 250 milions de tones de 2005, fins als 500 milions. La ind??stria s'ha desenvolupat principalment al voltant del carb??, la generaci?? d'electricitat i les ind??stries relaccionadas amb la silvicutura. Ara es posa l'??mfasi en sis competitives ind??stries: energia, qu??mics, metal??l??rgica, manufactura d'equipaments, processament de productes agr??coles (incloent la llet) i alta tecnologia. Companyies de Mong??lia Interior conegudes s??n ERDOS, Yili i Mengniu.

Bandera dels nacionalistes mongols de Mong??lia Interior

[edita] Hist??ria

Durant la major part de la seva hist??ria, les zones central i occidental de Mong??lia Interior, especialment la regi?? de Hetao, han estat alternativament sota control dels Xinesos agricultors del sud i els n??mades xiongnu, xianbei, kitan, nurchen i mongols del nord. La zona oriental ??s, pr??piament parlant, part de Manx??ria i la seva pertinen??a hist??rica s'ha mogut m??s entre l'alternan??a entre diferents grups que en la lluita entre n??mades i agricultors xinesos. Durant la dinastia Zhou, aquestes zones central i occidental (regi?? de Hetao i ??rees adjacents) estaven habitades per pobles n??mades com els Loufan, Linhu i Vaig donar, mentre que la part oriental ho era pels Donghu. Durant el per??ode dels Regnes Combatents, el Rei Wuling (340 AC-295 AC) de l'Estat de Zhao, establert en el que ara s??n les prov??ncies de Hebei i Shaanxi, va desenvolupar una pol??tica expansionista en la regi??. Despr??s de destruir l'estat de Vaig donar en Zhongshan, en l'actual prov??ncia de Hebei, va derrotar als Linhu i als Loufan i va crear la comand??ncia de Yunzhong, propera a l'actual Hohhot. Tamb?? va construir una gran muralla a trav??s de la regi?? de Hetao. Qin Shihuang, despr??s d'unificar l'Imperi Xin??s en el 221 AC, va enviar al general Meng Kuo perqu?? expuls??s als Xiongnu de la regi?? i va incorporar la vella muralla Zhao dintre de la Gran Muralla Xinesa. Aix?? mateix va mantenir dues comand??ncies en la regi??, Jiuyuan i Yunzhong, i va traslladar a 30.000 fam??lies per a solidificar la regi??. Despr??s del col??lapse de la dinastia en 206 AC tots aquests esfor??os van ser abandonats.

Durant la dinastia Han Occidental l'emperador Wu va enviar al general Wei Qing a reconquistar la regi?? de Hetao als Xiongnu en 127 AC. Despr??s de la conquesta, l'emperador va continuar amb la pol??tica de construir assentaments en Hetao para defensar-se dels n??mades. En aquest mateix any va establir les comand??ncies de Shuofang i Wuyuan en Hetao. En aquesta ??poca, el que ara ??s l'orient de Mong??lia Interior estava controlat pels Xianbei, que m??s tard superarien als Xiongnu en poder i influ??ncia. Durant la Dinastia Han Oriental (25-220 AD), els Xiongnu que s'havien rendit a la dinastia Han comen??aren a instal??lar-se en Hetao i es van barrejar amb els immigrants Han de la zona. M??s tard, durant la dinastia Jin Occidental, va anar un noble Xiongnu de Hetao, Liu Yuan, qui va establir el regne Han Zhao en la regi?? comen??ant aix?? el per??ode dels Setze Regnes que va veure la desintegraci?? del nord de Xinesa sota una varietat de r??gims Han i no Han (incloent als Xiongnu i als Xianbei).

Temple de les Cinc Pagodes a Huhhot

Les dinasties Sui (581-618) i Tang (618-907) reestabliren un imperi Xin??s unificat i, com les seves predecessores, van conquistar Hetao i van establir assentaments, encara que una vegada m??s aquests esfor??os van fracassar quan l'imperi Tang va comen??ar a col??lapsar. Hetao (juntament amb la resta del que ara ??s Mong??lia Interior) va ser llavors absorbit per l'imperi dels kitan (dinastia Liao), un poble n??mada originari del que ara ??s la part sud de Manchuria i l'oriental de Mong??lia Interior. Fou seguit per l'imperi Tangut (dinastia Xia Occidental), que va prendre control de la part occidental (incloent la part occidental de Hetao). Els Kitan van ser m??s tard reempla??ats pels Jurchen, avantpassats dels moderns manx??, que van establir la dinastia Jinn a Manx??ria i nord de Xina.

Gengis Khan va unir les tribus mongoles en 1206, va conquistar l'imperi Tangut en 1227 i el Jurchen en 1234. Els seus descendents van completar aquesta conquesta de Xina en 1279, establint la dinastia Yuan, que seria desallotjada per la dinastia Ming en 1368. Els Ming van reconstruir la Gran Muralla en el seu actual empla??ament, que coincideix aproximadament amb la frontera sud de l'actual Regi?? Aut??noma de Mong??lia Interior (encara que es desvia significativament en la frontera amb Hebei) Els manx?? van sotmetre als mongols al comen??ament del segle XVII, envaint a continuaci?? la Xina Ming en 1644, posant-la sota el control de la seva dinastia Qing (1644-1912), sota el domini de la qual cada regi?? de Mong??lia va ser administrada de diferent manera:

Mong??lia Exterior: les quatre Lligues (aymags) dels mongols khalkha de la Mong??lia central i del nord, aix?? com les regions de Tannu Uriankhai i Hovd en el nord-oest, van ser supervisades pel general de Uliastay en la ciutat de Uliastay. Equival a l'actual estat independent de Mong??lia, la regi?? administrada per R??ssia de Tannu Uriankhai i una part del nord de Xinjiang.
Mong??lia Interior: les Banderes i tribus del sud de Mong??lia formaven part de sis Lligues (chuulghan): Jirim, Juu Uda, Josutu, Xilingol, Ulaan Chab i Yeke Juu. Equivalen a la major part de Mong??lia Interior i algunes ??rees ve??nes en les prov??ncies de Liaoning i Jilin.
Mong??lia Taoxi: les banderes de Alashan Oolud i Ejine Torghuud eren distintes dels aymags de Mong??lia Exterior i dels chuulghans de Mong??lia Interior. Equival a la major part de l'occident de l'actual Mong??lia Interior.
Les Vuit Banderes Chahar estaven controlades pel comandant militar de Chahar (actual Zhangjiakou). La seva extensi?? correspon a les meridionals Ulaan Chab i Baynnur en l'actual Mong??lia Interior m??s la regi?? que envolta Zhangjiakou en la prov??ncia de Hebei. AL mateix temps, la jurisdicci?? d'alguns departaments fronterers de les prov??ncies de de Zhili i Shanxi tamb?? se sobreposen en aquesta regi??.
La bandera de Guihua T??med estava controlada pel comandant de Suiyuan (actual Hohhot). Es correspon amb els ve??natges de la moderna ciutat de Hohhot. AL mateix temps, la jurisdicci?? d'alguns departaments fronterers de la prov??ncia de Shanxi tamb?? se sobreposen en aquesta regi??.
La regi?? de Hulunbuir, en el que ara ??s el nord-est de Mong??lia Interior, era part de la jurisdicci?? del General de Heilongjiang, un dels tres que tenia Manx??ria.

A la gent corrent no se li permetia viatjar fora de les seves Lligues. Encara que havia hagut xinesos Han grangers en el que ara ??s Mong??lia Interior des de l'??poca d'Altan Khan, l'assentament de masses va comen??ar a la fi del segle XIX. Els manx?? esdevenien cada vegada m??s xinesos i, enfrontats a l'amena??a russa, van comen??ar a animar als grangers xinesos Han que s'assentessin tant a Mong??lia com a Manx??ria. Aquesta pol??tica ha estat seguida pels governs posteriors. Les vies f??rries que estaven sent constru??des en aquestes regions van ser especialment ??tils per als colons Han. La terra era tant venuda pel pr??ncep mongol com arrendada als grangers, o simplement llevada als n??mades i donada als grangers. Durant la Rep??blica de Xina, Mong??lia Exterior, amb el suport de R??ssia, va deixar d'estar sota control xin??s i es va convertir en un sat??l??lit sovi??tic. AL mateix temps, Mong??lia Interior va ser reorganitzada en prov??ncies:

La prov??ncia de Rehe va ser creada per a incloure les Lligues de Juu Uda i Josutu, m??s l'??rea de Chengde en el que ara ??s el nord de Hebei.
La prov??ncia de Chahar va ser creada per a incloure la Lliga de Xilingol aix?? com gran part de l'antic territori de les Vuit Banderes.
La prov??ncia de Suiyuan va ser creada per a incloure les Lligues de Ulaan Chab i Yeke Juu i la regi?? de Hetao (abans territori Guihua T??med).
Hulunbur va romandre dintre de Heilongjiang a Manx??ria, que s'havia convertit en una prov??ncia.
La major part de la Lliga Jirim va caure sota la nova prov??ncia de Fengtien en el sud de Mong??lia.
La Mong??lia Taoxi, ??s a dir, les Lligues de Alashan i Ejine, van ser incorporades en la ve??na prov??ncia de Gansu. M??s tard la prov??ncia de Ningxia va ser creada amb el nord de Gansu i la Mong??lia Taoxi va entrar a formar part de Ningxia.

Manx??ria va caure sota l'estat titella japonesa de Manxukuo en 1931, prenent les ??rees mongoles en les prov??ncies de Manx??ria (??s a dir les lligues de Hulunbuir i Jirim). Rehe tamb?? va ser incorporada a Manxukuo en 1933, amb les Lligues de Juu Uda i Josutu. Aquestes zones van ser administrades per Manxukuo fins al final de la Segona Guerra Mundial en 1945. En 1937, es va declarar una guerra oberta entre Xina i Jap??. El 8 de desembre de 1937, el pr??ncep mongol De Wang va declarar la independ??ncia de la part restant de Mong??lia Interior (??s a dir les prov??ncies de Suiyuan i Chahar) amb el nom de Mengjiang o Mengkukuo i va signar uns acords d'acostament amb Manxukuo i Jap??, fent de Mong??lia Interior una titella de l'Imperi Japon??s. La capital va ser establerta en Zhangbei (actualment en Hebei) estenent el control del govern titella fins a la regi?? de Hohhot. A l'agost de 1945, Mengjiang va ser presa per tropes sovi??tiques i de Mong??lia Exterior en l'Operaci?? Tempesta d'Agost. El 10 de setembre de 1945 el Partit Comunista de Mong??lia Interior, amb un clar suport de la Rep??blica Popular de Mong??lia i de la Uni?? Sovi??tica, va prendre el poder a Meng Chian i es va proclamar la Rep??blica popular de la Mong??lia interior.

En finalitzar la Segona Guerra Mundial, el Partit Comunista de Xina va prendre pr??cticament tota Manx??ria amb suport sovi??tic i va establir la Regi?? Aut??noma de Mong??lia Interior en l'any 1947 seguint la pol??tica de nacionalitats sovi??tica i sota els auspicis del dirigent comunista mongol Ulanhu, destacat membre del Partit Comunista de la Xina. Inicialment la regi?? aut??noma nom??s inclo??a la regi?? de Hulunbuir. Durant la seg??ent d??cada, a mesura que els comunistes establien la Rep??blica Popular Xinesa i consolidaven el seu poder sobre la Xina continental, Mong??lia Interior es va anar estenent cap a l'oest per a incloure cinc de les sis Lligues originals (excepte la Lliga de Josutu, que roman en la prov??ncia de Liaoning), la part nord de la regi?? de Chahar, en aquells dies una Lliga tamb?? (el sud de Chahar roman en al prov??ncia de Hebei), la regi?? de Hetao i les Banderes d'Alashan i Ejine.

Finalment, pr??cticament totes les ??rees amb poblacions d'origen mongol significatives van ser incorporades a la regi??, donant-li la seva forma allargada a la Mong??lia Interior actual. En 1969, durant la Revoluci?? Cultural, gran part de Mong??lia Interior va ser distribu??da entre les prov??ncies ve??nes: Hulunbuir va ser dividida entri Heilongjiang i Jilin, Jirim va passar a formar part de Jilim, Juu Uda de Liaoning i la regi?? de Alasha i Ejine va ser dividida entre Gansu i Ningxia. Aquests canvis van ser revocats en 1979.

Hi ha grups que clamen per la independ??ncia de Mong??lia Interior denunciant el que veuen com Imperialisme Xin??s; aquests grups, no obstant aix??, tenen menys influ??ncia i suport dintre i fora de Mong??lia Interior que els moviments similars en Tibet, Xinjiang o Taiwan.

[edita] Enlla??os

Rep??blica Popular de la Xina | Organitzaci?? territorial

Prov??ncies:	Anhui \| Fujian \| Gansu \| Guangdong \| Guizhou \| Hainan \| Hebei \| Heilongjiang \| Henan \| Hubei \| Hunan \| Jiangsu \| Jiangxi \| Jilin \| Liaoning \| Qinghai \| Shaanxi \| Shandong \| Shanxi \| Sichuan \| Yunnan \| Zhejiang
Regions aut??nomes:	Guangxi \| Mong??lia Interior \| Ningxia \| Tibet \| Xinjiang
Municipis:	Pequ??n \| Chongqing \| Xangai \| Tianjin
Regions administratives especials:	Hong Kong \| Macau