Tibet

De Viquip??dia

Important: Aquesta p??gina ??s sospitosa de no respectar la neutralitat del punt de vista. Fins a la desaparici?? d'aquest advertiment, el seu contingut no ha de ser considerat objectiu. Vegeu la p??gina de discussi?? per a una major informaci??.

Bandera del govern Tibet?? a l'exili (fou la bandera del Tibet abans del 1950)

El Tibet (en tibet?? ????????????, Bod, pronunciat p?? en el dialecte de Lhasa; en xin??s ???[X??] ???[z??ng]) ??s una regi?? de l'??sia central que designa quatre entitats geogr??fiques superposades:

• en el seu aspecte f??sic, designa l'altipl?? situat al nord de l'Him??laia, de clima semides??rtic. Aquesta ??rea s'anomena el "sostre del m??n" perque t?? una al??ada mitjana superior als 3.000 m sobre el nivell del mar.
• al mateix temps, tamb?? s'anomena Tibet a tota la regi?? que est?? poblada pels tibetans. La cultura tibetana es caracteritza per l'??s de la llengua tibetana, costums comuns i diferenciats d'altres pobles d'??sia, per?? sobretot per la variant del budisme que s'hi practica anomenat lama??sme. Es pot dividir en Tibet central, Amdo i Khan.
• d'altra banda, representa la regi?? aut??noma de l'actual Rep??blica Popular de la Xina, amb un estatut administratiu que la diferencia d'altres regions de la Xina. Altres territoris de cultura tibetana estan a la regi?? aut??noma de Xinjiang o a les prov??ncies de Sichuan, Gansu i Qinghai de la Xina, i una part molt petita al nord de l'??ndia.
• finalment, tamb?? es fa anar per designar alguns del antics regnes hist??rics tibetans.

[edita] Hist??ria

Fronteres hist??riques del Tibet

Segons les restes arqueol??giques trobades al Tibet, se suposa que els seus primers habitants apareixeren 10.000 anys aC. No obstant, degut al car??cter n??mada de les tribus tibetanes, no ??s fins fa 2.300 anys quan comencen a tenir una clara pres??ncia a la hist??ria de l'??sia. ??s llavors quan apareix el rei Nyakhri Tsampo, qui instaura una dinastia militar que s???expandeix per tot l'altipl?? tibet??, entre els regnes de la Xina, l'??ndia, el Nepal, Bhutan i Birm??nia.

Aquesta dinastia es va mantenir fins que, 30 reis m??s tard, el m??tic Songsten Gampo (segle VII) assum?? el poder. Amb aquest rei el Tibet va arribar a la seva m??xima expansi??, aconseguint tenir 40 milions d'habitants i expandint les seves fronteres fins a entrar a la Xina i prendre la ciutat de Chang???an (actual Xi???an); aix?? era l'any 763. El rei Songsten Gampo es va casar amb dues princeses budistes, l'una xinesa i l'altra d'origen indi. Aix?? li va permetre con??ixer ambdues civilitzacions i tamb?? el budisme mahayana. El Pa??s de les Neus, fins llavors un estat feudal (format per 17 regions) fou convertit per aquest rei en una naci?? m??s pac??fica. Va enviar estudiants a l'??ndia, on van aprendre el s??nscrit i van comen??ar a traduir a la llengua tibetana la vasta literatura budista. A finals del segle VIII es va convidar al mestre Padmasambhava (literalment, nascut del Lotus), tamb?? conegut al Tibet com a Guru Rinpoch?? ("mestre preci??s") a ensenyar la filosofia budista. ??s gr??cies a aquests dos personatges que s???introdu?? el budisme al Tibet. Els tibetans consideren que Guru Rinpoch?? ??s el segon Buda del nostre temps ???despr??s de Shakyamuni, any 2.500 aC???. L???emperador Trisong Detsen i el mestre Padmasambhava van construir temples com el Jokhang o el Ramoche, ambd??s a la nova capital tibetana: Lhasa. Tamb?? van fundar una gran quantitat de monestirs.

A l'any 821, el Tibet firma un tractat de pau amb la Xina. El budisme ??s perseguit durant anys i el rei Yeshe Oe ??s capturat perqu?? abandoni les seves ideologies i creences. Aquest rei estava intentant conv??ncer al mestre indi Atisha que an??s al Tibet. El seu nebot, Jangchub Oe, va enviar traductors i altra gent fins que aconseguiren que Atisha accept??s. Al Tibet, Atisha va esciure "Una llum al cam??", obra de valor espiritual de la qual en deriva una tradici?? d'ensenyances. Sota la influ??ncia d'Atisha (que visqu?? al Tibet entre el 1042 i 1055), el budisme va tornar a resorgir, es van construir m??s monestirs i es va concloure la traducci?? de texts budistes, donant lloc a la producci?? de texts pr??piament tibetans. El pes d'aquesta "Pol??tica de la No-viol??ncia" imped?? el sorgiment de noves dinasties. Les institucions mon??stiques comen??aren a guanyar poder mentre que les fam??lies nobles que governaven el perdien.

A principis del segle XIII, Gengis Khan conquereix la Xina i el Tibet, que est?? sota el seu domini fins a la meitat del segle XIV (1368). A finals d'aquest segle, el Lama Je Tsongkhapa inici?? un renaixement espiritual del budisme tibet?? i cre?? l'escola Gelug ???coneguts tamb?? amb el nom de "gorros grocs". Je Rinpoch?? (Tsongkhapa) va comen??ar tradicions festives tan importants en la cultura tibetana com el Monlan Chenmo (Gran Festival de les Preg??ries), festa que se celebr?? fins el 1960, quan la Xina va restringir les activitats religioses al Tibet.

Al segle XV la quantitat de militars va disminuir i la de monjos va augmentar. Un deixeble de Lama Tsongkhapa, Gendun Drupa, comen??a a liderar la nova escola; en aquella ??poca s???impartiren noves doctrines, es constru??ren m??s monestirs i es van compondre nous textos. Despr??s de la mort d'en Gendun, un nen va ser reconegut com la seva reencarnaci??. Quan aquest va morir es va tornar a cercar la seva reencarnaci?? i es va trobar un nen que va ser anomenat S??nam Gyatso. L'any 1573 va visitar Mong??lia i l'emperador Alta Khan li va atorgar el t??tol de Dalai ("mestre tan extens com l'oce??"). S??nam, en ser la tercera reencarnaci?? de Gendun, va passar a ser conegut com el Tercer Dalai Lama. El Tibet es va situar sota la protecci?? d'Alta Khan i els Gelug-pa van governar el pa??s.

Al segle XVII, el cinqu?? Dalai Lama (Lobsang Gyatso "el Gran") va ser proclamat rei del Tibet i va fundar els palaus de Ganden i el Potala, a Lhasa. Va desmilitaritzar totalment el pa??s i va aconseguir que l'emperador dels manx??s garant??s la independ??ncia del Tibet. La pacificaci?? i desmilitaritzaci?? dels mongols per part dels tibetans va ??sser una de les grans transformacions de la hist??ria.

[edita] Hist??ria recent

El XIII Dalai Lama Thubten Gyatso (1876-1933) va iniciar la modernitzaci?? del Tibet, per?? al comen??ament del segle XX, el coronel brit??nic Younghusband va for??ar al govern tibet?? a acceptar un tractat comercial amb l'??ndia que solament beneficiava els brit??nics. La Gran Bretanya va enviar tropes al Tibet amb l'excusa d'una creixent influ??ncia russa i el Dalai Lama va fugir a Mong??lia fins al 1911. El 1906 es va establir un tractat bilateral brit??nico-xin??s pel qual l'imperi xin??s adquiria el reconeixement de la seva sobirania al Tibet a canvi del pagament d'una gran quantitat de diners als brit??nics, que en van retirar les tropes. Un any despr??s, el 1907, la Gran Bretanya i R??ssia van signar un acord de no-inger??ncia als assumptes tibetans. Els xinesos havien intentat envair el Tibet, per?? els van frenar.

El XIV el Dalai Lama Tenzin Gyatso va n??ixer el 1935 a Amdo, prop de la Xina, i dos anys m??s tard fou reconegut com la reencarnaci?? del tretz?? Dalai Lama del Tibet. A causa de la invasi?? xinesa, va haver d'assumir el poder del seu pa??s als 16 anys d'edat, el 17 de novembre de 1950. La Rep??blica Popular de la Xina (RPX) havia anunciat que aniria a "alliberar el Tibet dels invasors estrangers i a retornar-lo a la Terra Mare" un any abans. Tot i aix??, nom??s hi havia sis forasters en terra tibetana. Mao Zedong hi va enviar 80.000 soldats i va implantar un programa de millora de les comunicacions, tamb?? va construir carreteres i aeroports amb finalitats militars. La pres??ncia militar i l'ocupaci?? va ??sser cada cop m??s repressiva.

Mapa etnoling????stic del Tibet, 1967.

El 10 de mar?? de 1959 hi hagueren manifestaci??ns pels carrers de Lhasa. Els tibetans, temerosos de la sort de Sa Santedat el Dalai Lama, es van asseure al voltant del Norbulingka, on aquest es trobava. El Dalai Lama va rebre una invitaci?? a un teatre xin??s amb la condici?? que hi an??s sense escorta; ??ltimament, tots els dirigents tibetans que hi havia accedit no havien tornat. Tal fou la petici?? del poble per tal que el Dalai Lama fug??s que, una nit ???disfressat de soldat i sense ulleres??? va marxar entre la multitud que envoltava el palau de Norbulingka i va caminar per l'Him??laia amb altres dirigents tibetans fins arribar a l'??ndia. Despr??s de la seva fugida, els xinesos van esclafar la manifestaci?? i van bombardejar les places, van matar m??s de 200.000 persones. Ja sense amagar el seu desig d'assassinar el Dalai Lama, van escorcollar els cad??vers un per un, per?? no van aconseguir trobar-lo. Milers de tibetans van seguir el cam?? del Dalai Lama i van exiliar-se a l'??ndia, on es van establir. A Dharamsala, al nord de l'estat indi de Himachal Pradesh, es va fundar el govern tibet?? a l'exili .

Actualment, l'ocupaci?? xinesa continua. 120.000 tibetans s???han vist for??ats a l'exili i un mili?? dos-cents mil han mort.

[edita] Geografia i ecosistema

El Tibet hist??ric constava de 25 milions de quil??metres quadrats en una mitjana d'altitud de m??s de 4.000 metres: es tracta de l'anomenat altipl?? del Tibet. El Tibet es divideix en tres prov??ncies: Amdo (al NE), Kham (la m??s oriental) i U-Tsang (al sud i l'oest).

Al Tibet neixen rius com el Brahmaputra (tsang-po en tibet??) i el Yang Tse (drichu) o l'Indus (sengue khabab). Actualment hi ha un problema amb l'evacuaci?? de residus nuclears al Tibet i amb la brutal tala indiscriminada d'arbres que la Xina est?? duent a terme, aix?? com l'explotaci?? excessiva dels minerals. El gran perill de l'ecosistema tibet?? ??s que ??s tan valu??s i ric com delicat i fr??gil.

Hi ha molta diversitat d'animals: 40 esp??cies end??miques de mam??fers, 23 d'ocells, 2 de r??ptils. Alguns son el iac (yak), l'ant??lop tibet??, el panda gegant i el roig o la marmota dels him??laies.

La major part de la flora i fauna tibetana es concentra a les zones de l'est i del sud, m??s humides.

[edita] Gastronomia

A causa de la gran al??ada i les dures condicions ambientals del Tibet, la seva gastronomia tradicional ??s molt cal??rica i rica en proteines i greixos. Aquest tipus de dieta es caracter??stica en l'alimentaci?? di??ria dels nomades tibetans, que es basa en dos aliments molt energ??tics: la tsampa, que consisteix en farina de civada torrada, i el cha (te). El te espec??fic tibet?? (p?? cha) ??s te amb mantega de iac i sal. Altres plats m??s elaborats s??n, per exemple, el thug-pa (sopa de verdures, carn i pasta) i els momos, pasta en forma de ravioli, d'una mida m??s gran que una croqueta, farcida de carn o verdura i fets al vapor; aix?? com els khabse (galetes). Es menja carn de iac, ovella o cabra. Tamb?? aprofiten la llet per a fer lassi, iogurt batut.

[edita] Llengua tibetana

El tibet?? ??s una llengua molt diferenciada del xin??s, i menys monosil??l??bica. Les paraules acostumen a ser monosil??l??biques tot i que se???ls afegeix un sufix que normalment denomina la morfologia de la paraula o altres caracter??stiques (si ??s masculina, femenina, plural, verb, etc.). L'alfabet tibet?? prov?? de l'??poca del rei Songsten Gampo. Aquest rei (que va introduir el budisme al Tibet) va enviar un grup d'erudits a l'??ndia per tal que estudiessin els textos budistes i els tradu??ssin a la llengua tibetana. Aix?? mateix, aquests savis havien d'estudiar detalladament els alfabets indis. Van escollir el brahmi i, modificant-lo, crearen l'alfabet tibet??.

[edita] Les quatre escoles del budisme tibet??

El budisme mahayana entr?? al Tibet de mans de Guru Rinpoch?? al segle VIII. Abans existia la tradici?? B??n. El budisme mahayana o Gran Vehicle no es limita a buscar l'alliberament personal, sin?? que la seva finalitat ??s tamb?? difondre la saviesa aconseguida i ensenyar el cam?? a tots els ??ssers. Aquest vehicle agafa diferents formes segons les cultures: el Zen al Jap??, el Tantra o Vajrayana al Tibet...

Al segle VIII es va establir l'ordre dels Nyingma-pa o Antics, que recopila les doctrines de Guru Rinpoch??. La seva jerarquia est?? basada en recon??ixer als lames dotats de saviesa.

Al segle IX aparegu?? la tradici?? Kagyu-pa ("tradici?? oral") tamb?? coneguda amb el nom de "gorres roges". Fou iniciada per Tilopa (988-1089), Naropa (1016-1100), Marpa el Traductor i el seu deixeble Milarepa. Organitzen la seva jerarquia a trav??s de les reencarnacions dels mestres savis.

Dos segles despr??s, al XI, sorg?? l'escola Sakya-pa (denominada aix?? pel monestir d'origen) fundada per Konchog Gyalpo. Es regeixen per un sistema de transmissi?? heredit??ria. Aquesta fam??lia exerc?? el poder al Tibet als segles XII i XIII.

Al segle XIV i a causa de la reforma espiritual de Lama Tsongkhapa ???considerat una emanaci?? del Buda de la Saviesa, Manjushri???, nasqu?? l'ordre dels Gelug-pa ("model de virtud"), anomenats ???gorres grogues???. Tenen una estructura jer??rquica universit??ria, tot i que les reencarnacions hi juguen tamb?? un paper important.

Totes les tradicions pretenen acomplir el despertar i pertanyen al budisme mahayana tibet??, per la qual cosa les seves ensenyances son molt semblants. L???escola Nyingma busca el que anomena ???visi?? directa???, l'escola Kagyu posa molt ??mfasi en la pr??ctica individual, l'escola Sakya ??s coneguda per la perfecci?? en els seus rituals i l'escoles Geluk adjudica molta import??ncia a la vida mon??stica i els estudis filos??fics profunds.

[edita] Enlla??os externs

• Alfabet tibet?? i una altra informaci?? (angl??s)
• L'ocupaci?? xinesa del Tibet (1950)
• Hist??ria, llengua i organitzacions del Tibet, a M??nDivers

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Tibet

Estats de l'??sia
Afganistan | Ar??bia Saudita | Arm??nia2 | Azerbaidjan1 | Bahrain | Bangla Desh | Bhutan | Brunei | Cambodja | Corea del Nord | Corea del Sud | Emirats ??rabs Units | Filipines | Ge??rgia1 | Iemen | ??ndia | Indon??sia | Iran | Iraq | Israel | Jap?? | Jord??nia | Kazakhstan1 | Kirguizistan | Kuwait | Laos | L??ban | Mal??isia | Maldives | Mong??lia | Myanmar | Nepal | Oman | Pakistan | Qatar | R??ssia1 | Singapur | S??ria | Sri Lanka | Tadjikistan | Tail??ndia | Taiwan | Timor Oriental | Turkmenistan | Turquia1 | Uzbekistan | Vietnam | Xina | Xipre2
Depend??ncies: Palestina | Tibet
1. Estat parcialment a Europa. 2. Estat geogr??ficament a l'??sia per?? sovint considerat part d'Europa per raons hist??riques i culturals.

Membres de l'UNPO

Europa
Abkh??zia | Baixkortostan | Esc??nia | Gaga??sia | Grec d'Alb??nia| Hongaresos de Romania | ??ngria | Rep??blica Txetxena d'Itxk??ria | Komi | Kosovo | Kumyks| Mari El| Sandjak | T??tars de Crimea | Txuv??ixia
??sia
Aceh | Ahwazi| Assiris | Azerbaidjan Meridional| Balutxistan Occidental | Buri??tia | Chin | Chittagong Hill Tracts | Kayah | Khalistan | Kurdistan| Moluques del Sud | Mon | Nagaland | Papua Occidental | Shan | Sindh | Tibet | Turcmans de l'Iraq| Tuva | Turquestan Oriental
??frica
Cabinda | Camerun del Sud | Massai| Ogoni Oromo Rehoboth Basters | Somaliland | Twa | Venda| Zanz??bar
Am??rica
Maputxe | Sioux
Oceania
Abor??gens australians | Imatge:Flag of Bougainville aliasd.svg Illa de Bougainville