Mon

De Viquip??dia

Per al s??mbol de l'her??ldica japonesa vegeu Mon (her??ldica).

Mon ??s un estat de Birm??nia amb uns dos milions d'habitants (dels quals menys d'un mili?? s??n d'??tnia mon) i 11.831 km??. La capital ??s Mawlamyine.

Els mon s??n una naci?? amb la seva pr??pia llengua i cultura. La llengua forma part de la branca Mon-Khmer de lleng??es austroasi??tiques. L'escriptura ??s de base ??ndica. La majoria viuen a Myanmar i uns milers a Tail??ndia. La seva religi?? ??s el budisme. Tenen una m??sica, ball, art i tradicions pr??pies.

La bandera utilitzada des 1948 era blava amb l'??nec daurat, que fou convertida en oficial de l'estat. La resist??ncia a partir de la unificaci?? de grups el 1952 va utilitzar la bandera de color vermell amb el cigne o ??nec volant, de manera m??s din??mica, seguint una estrella que guiava el poble cap a la llibertat i la pau, que des el 1962 fou adoptada com la bandera del New Mon State Party per?? que ha estat adoptada tamb?? per els mon arreu del m??n com a bandera nacional i ??s la bandera amb que els Mon han entrat a l'UNPO.

Els mon tenen tamb?? un himne nacional escrit vers 1950 pel l??der del Mon Independence Movement, Nai Shwei Kyin. La m??sica fou composada per l'almirall de la marina tailandesa Anon Boontrikapha. La lletra diu: "El pa??s, la gran l??nia reial, els nostres avantpassats el van establir amb la seva sang i dedicaci??. La nostra her??ncia est?? en els nostres cors i les nostres ments. Hem de protegir la nostra her??ncia i guanyar la llibertat per a que tots puguin viure en pau i prosperitat a la terra Mon.

[edita] Hist??ria

Els mon van arribar a Birm??nia vers el 1500 aC procedents del sud de Xina i s'hi van establir. Vers el 300 aC es va fundar un regne mon, el regne de Suwarnabhumi, amb capital a Thaton. Es van fer budistes vers el 200 aC. En aquest per??ode ??s quan sorgeix el s??mbol nacional mon, l'??nec conegut con Hamsa o Bap (Bop) que ??s una au mitol??gica de l'??ndia (??nec brahmnini), una mica semblant a un cigne. Aquest s??mbol, en daurat davant un sol vermell, apareix a un antic estendard blau del regne mon de Sadhuim.

El 573 els germans Samala i Wimala van fundar el regne mon de Hongsavatoi, amb capital a Pegu (nom cl??ssic Hamsavati, ciutat dels cignes, que segons la tradici?? li fou donada pel propi Sidharta Gautama, Buda).

A partir del segle X van comen??ar a arribar a la zona altres grups ??tnics, com els birmans i els Tai. El 1757 el rei birm?? Aungzeya va envair el regne mon i el va devastar, matant milers de mons inclosos tres mil monjos nom??s a la capital i milers a altres llocs. Els monjos sobrevivents van fugir a Tail??ndia i els monjos birmans es van establir als monestirs mon. La literatura mon, escrita en fulles de palma, fou destru??da i la llengua mon prohibida. El 1824 el pa??s mon fou ocupat pels brit??nics en el curs de la primera guerra birmana-brit??nica i fou inclosa a l' ??ndia Brit??nica. El 1937 el territori fou incl??s al govern colonial de Birm??nia. El 1942 va quedar ocupat pel Jap?? i del 1943 al 1945 va formar part de la Rep??blica independent Birmana sota control del Jap??. Els brit??nics van tornar el 1945 i aviat van prometre la independ??ncia als birmans.

Quant Birm??nia estava a punt de proclamar la independ??ncia els politics mon van optar per un estat separat. Els seus ve??ns Karen van formar la Karen National Defense Organization (KNDO) i els Mon la Mon National Defense Organization (MNDO). La rebel??li?? la va iniciar la KNDO l'agost de 1948 i s'hi van unir el Mon National Solidarity Movement dirigit per Naing Aung Tun i el Mon Independence Movement dirigit per Naing Shwe Kyin. Ambd??s grups, inicialment en desacord, es van unificar el 1952 i va sorgir el Mon Peoples Solidarity Group que va seguir cooperant amb els insurgents Karen, i van estar aliats tamb?? a les restes del ex??rcit del Kuomintang (KMT) que el 1950 havia entrat a Birm??nia des Xina. El 1954 el grup va prendre el nom de Mon People's Front, i va quedar sota la direcci?? de Naing Aung Tun, que es va sotmetre al govern, entregant-se 1111 soldats armats. Naing Shwe Kyin va sortir del pa??s vers Tail??ndia amb els seus seguidors i es va establir a la frontera entre ambd??s pa??sos per continuar la lluita armada. Naing Shwe Kyin va aconseguir establir el 1962 el New Mon State Party, els membres del qual actuaven a la clandestinitat. El New Mon State Party va cooperar amb altres grups armats i va mantenir la lluita fins el 1993. Las negociacions de pau es van iniciar el desembre de 1993 i un acord fou signat el juny de 1995 per el qual el NMSP va renunciar a la lluita armada i fou legalitzat. 7.860 soldats van entregar les seves armes el 29 de juny de 1995. El govern ha concedit assist??ncia econ??mica a la regi?? sota control de la NMSP, la capital de la qual es Ye Chaung Pya.

Subdivisions de Birm??nia
Divisions: Ayeyarwady | Bago | Magway | Mandalay | Sagaing | Tanintharyi | Yangon
Estats: Chin | Kachin | Kayah | Kayin | Mon | Rakhine | Shan