Mon

De Viquipèdia

Per al símbol de l'heràldica japonesa vegeu Mon (heràldica).

Mon és un estat de Birmània amb uns dos milions d'habitants (dels quals menys d'un milió són d'ètnia mon) i 11.831 km². La capital és Mawlamyine.

Els mon són una nació amb la seva pròpia llengua i cultura. La llengua forma part de la branca Mon-Khmer de llengües austroasiàtiques. L'escriptura és de base índica. La majoria viuen a Myanmar i uns milers a Tailàndia. La seva religió és el budisme. Tenen una música, ball, art i tradicions pròpies.

La bandera utilitzada des 1948 era blava amb l'ànec daurat, que fou convertida en oficial de l'estat. La resistència a partir de la unificació de grups el 1952 va utilitzar la bandera de color vermell amb el cigne o ànec volant, de manera més dinàmica, seguint una estrella que guiava el poble cap a la llibertat i la pau, que des el 1962 fou adoptada com la bandera del New Mon State Party però que ha estat adoptada també per els mon arreu del món com a bandera nacional i és la bandera amb que els Mon han entrat a l'UNPO.

Els mon tenen també un himne nacional escrit vers 1950 pel líder del Mon Independence Movement, Nai Shwei Kyin. La música fou composada per l'almirall de la marina tailandesa Anon Boontrikapha. La lletra diu: "El país, la gran línia reial, els nostres avantpassats el van establir amb la seva sang i dedicació. La nostra herència està en els nostres cors i les nostres ments. Hem de protegir la nostra herència i guanyar la llibertat per a que tots puguin viure en pau i prosperitat a la terra Mon.

[edita] Història

Els mon van arribar a Birmània vers el 1500 aC procedents del sud de Xina i s'hi van establir. Vers el 300 aC es va fundar un regne mon, el regne de Suwarnabhumi, amb capital a Thaton. Es van fer budistes vers el 200 aC. En aquest període és quan sorgeix el símbol nacional mon, l'ànec conegut con Hamsa o Bap (Bop) que és una au mitològica de l'Índia (ànec brahmnini), una mica semblant a un cigne. Aquest símbol, en daurat davant un sol vermell, apareix a un antic estendard blau del regne mon de Sadhuim.

El 573 els germans Samala i Wimala van fundar el regne mon de Hongsavatoi, amb capital a Pegu (nom clàssic Hamsavati, ciutat dels cignes, que segons la tradició li fou donada pel propi Sidharta Gautama, Buda).

A partir del segle X van començar a arribar a la zona altres grups ètnics, com els birmans i els Tai. El 1757 el rei birmà Aungzeya va envair el regne mon i el va devastar, matant milers de mons inclosos tres mil monjos només a la capital i milers a altres llocs. Els monjos sobrevivents van fugir a Tailàndia i els monjos birmans es van establir als monestirs mon. La literatura mon, escrita en fulles de palma, fou destruïda i la llengua mon prohibida. El 1824 el país mon fou ocupat pels britànics en el curs de la primera guerra birmana-britànica i fou inclosa a l' Índia Britànica. El 1937 el territori fou inclòs al govern colonial de Birmània. El 1942 va quedar ocupat pel Japó i del 1943 al 1945 va formar part de la República independent Birmana sota control del Japó. Els britànics van tornar el 1945 i aviat van prometre la independència als birmans.

Quant Birmània estava a punt de proclamar la independència els politics mon van optar per un estat separat. Els seus veïns Karen van formar la Karen National Defense Organization (KNDO) i els Mon la Mon National Defense Organization (MNDO). La rebel·lió la va iniciar la KNDO l'agost de 1948 i s'hi van unir el Mon National Solidarity Movement dirigit per Naing Aung Tun i el Mon Independence Movement dirigit per Naing Shwe Kyin. Ambdós grups, inicialment en desacord, es van unificar el 1952 i va sorgir el Mon Peoples Solidarity Group que va seguir cooperant amb els insurgents Karen, i van estar aliats també a les restes del exèrcit del Kuomintang (KMT) que el 1950 havia entrat a Birmània des Xina. El 1954 el grup va prendre el nom de Mon People's Front, i va quedar sota la direcció de Naing Aung Tun, que es va sotmetre al govern, entregant-se 1111 soldats armats. Naing Shwe Kyin va sortir del país vers Tailàndia amb els seus seguidors i es va establir a la frontera entre ambdós països per continuar la lluita armada. Naing Shwe Kyin va aconseguir establir el 1962 el New Mon State Party, els membres del qual actuaven a la clandestinitat. El New Mon State Party va cooperar amb altres grups armats i va mantenir la lluita fins el 1993. Las negociacions de pau es van iniciar el desembre de 1993 i un acord fou signat el juny de 1995 per el qual el NMSP va renunciar a la lluita armada i fou legalitzat. 7.860 soldats van entregar les seves armes el 29 de juny de 1995. El govern ha concedit assistència econòmica a la regió sota control de la NMSP, la capital de la qual es Ye Chaung Pya.

Subdivisions de Birmània
Divisions: Ayeyarwady | Bago | Magway | Mandalay | Sagaing | Tanintharyi | Yangon
Estats: Chin | Kachin | Kayah | Kayin | Mon | Rakhine | Shan