Regió Autònoma del Tibet
De Viquipèdia
| Abreviació(ns): 藏 (pinyin: Zàng) | |
 |
|
| Origen del nom | Veure Tibet |
| Tipus d’administració | Regió autònoma |
| Capital i Principal Ciutat |
Lhasa |
| CPC Tibet Secretari de Comité | Yang Chuantang |
| Governador | Qiangba Puncog |
| Àrea | 1,228,400 km² (2n) |
| Població (2004) - Densitat |
2,740,000 (31è) 2.2/km² (31è) |
| PIB (2004) - per càpita |
CNY 21.15 bilions (31è) CNY 7720 (25è) |
| HDI (2005) | 0.586 (31è) — medium |
| Nacionalitats principals (2000) | Tibetà - 92.8% Han - 6.1% Hui - 0.3% Monpa - 0.3% Altres - 0.2% |
| Nombre de prefectures | 7 |
| Nombre de comtats | 73 |
| Nombre de ciutats (31 de desembre, 2004) |
692 |
| ISO 3166-2 | CN-54 |
| website: |
|
| Font de població i PIB: 《中国统计年鉴—2005》/ China Statistical Yearbook 2005 ISBN 7503747382 Font de les dades de nacionalitats : 《2000年人口普查中国民族人口资料》/ Tabulation on nationalities of 2000 population census of China ISBN 7105054255 |
|
The Regió Autònoma de Tibet (TAR) (tibetà: བོད་རང་སྐྱོང་ལྗོངས་; Wylie: Bod-rang-skyong-ljongs; Xinès simplificat: 西藏自治区; Xinès tradicional: 西藏自治區; pinyin: Xīzàng Zìzhìqū), és una regió autònoma de la República Popular de la Xina formada amb bona part del territori històric del Tibet, la regió històrica d'Ü-Tsang i bona part de la de Kham.
Limita al nord amb la Regió Autònoma de Xinjiang i amb la província de Qinghai, a l’est amb Yunnan i Sichuan, al sud amb Nepal, Bhutan i els estats de Sikkim, Uttaranchal, Himachal Pradesh i Arunachal Pradesh, a l’Índia, i a l'oest amb Caixmir.
[edita] Divisió administrativa
La Regió Autònomadel Tibet està dividida en 1 prefectura urbana (Lhasa) i 6 prefectures rurals(Nagqu, Qamdo, Nyinchi, Shannan, Xigazê, Ngari). Totes són alhora dividides en un districte (Districte de Chengguan, Lhasa), 1 comtat urbà (Xigazê), i 71 comtats.
[edita] Enllaços externs
- Mapa del Tibet
- Camins de Haiwei – Línia del temps del Tibet
- Institut de Mapes del Tibet
- Mapa ferroviari de la Xina
| República Popular de la Xina | Organització territorial |  |
|||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
