Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Caixmir - Viquip??dia

Caixmir

De Viquip??dia

Coordenades: 34.5?? N, 76?? E

Kashmir
Bandera de Caixmir (zona administrada per l'??ndia)
Bandera de Caixmir (zona administrada pel Pakistan)
Informaci??
Capital: Srinagar
Poblaci??


 - Total
 - Densitat de poblaci??


11.390.000 h. (2000)
4,7 hab/km??
Superf??cie 242.800 km??
Idiomes Hindi, urdu, caixmiri
Regions de Caixmir

Caixmir (en caixmiri Kashir) ??s un territori dividit entre la ??ndia i Pakistan , que se'n disputen la titularitat, mentre que la Xina tamb?? n'ocupa un tros. T?? una extensi?? total de 242.800 km?? i una poblaci?? d'11.390.000 habitants. Pel que fa a la part ??ndia, que t?? 143.000 km?? i 8.000.000 habitants amb capital a Srinagar (580.000 h), est?? dividida dos regions administratives, Jammu i Caixmir, que formen un estat de la Uni?? ??ndia. Pel que fa a la zona ocupada per Pakistan, anomenada Azad Kashmir (Caixmir Lliure), t?? 83.806 km?? i dos milions d'habitants, amb capital a Gilgit (30.000 h). Antigament es dividia en tres ag??ncies federades (Gilgit, Baltistan i Dizmir), i en formaven part els antics districtes de Muzaffarabad, Koth i part dels de Mirpur i Punch.

Taula de continguts

[edita] Orografia

??s un pa??s molt muntanyenc, puix que ??s ocupat totalment per la serralada de l'Himalaia i per les valls de l'Hindus i del Sindh, la qual cosa fa que l'al????ria mitjana del pa??s nom??s sigui superada pel Nepal o Tibet. Es divideix en nombroses zones orogr??fiques:

  • Les planures de Jammu i Punch, sorroses i al??luvials, del Plistoc??.
  • El piemont de l'Himalaia, que va d'Udhampur al Punch (800-2000 m), amb valls de rius o duns del Mioc??.
  • El Pir Panjal Range, de granit i del Plistoc??, associat a l'Himalaia, amb unes al????ries de 4.000 metres i amb passes entre muntanyes importants com els de Babujar (4.145 m), Khunjerab (4.700 m), Kachikani (5.700 m) i el Kharding La.
  • La vall de Caixmir, assim??trica i profunda, formada per l'antic llac Karewa i amb sediments de l'alt Jhelum, la zona m??s poblada del pa??s.
  • La zona central de l'Himalaia, alta i complexa, amb geleres plistoc??niques i amb influ??ncia del mons?? del SO. Les principals al????ries s??n el Chogon, m??s conegut com a K2 o Godwin-Austen (8.611 m), el Nanga Parbat (8.126 m), Broad Peak (8.047 m), Gasherbrum I (8.068 m) i Gasherbrum II (8.035 m).
  • L'alta vall de l'Hindus, fregant la frontera amb el Tibet i vora el Nanga Parbat.
  • Les muntanyes de Karakoram, amb 30 pics que passen els 7.000 metres, anomenada el ???sostre del m??n???, com els Rakaposhi (7.789 m), Mashaibruni (7.821 m), Tirich Mir (7.699 m), Shilla (7.026 m), Nunkun (7.135 m), Daspar (6.872 m), Disteghil Sar (7.885 m) i Karakorum (7.783 m).

A la regi?? hi tenen els naixement els principals rius de l'??ndia, com el Sindh o Indus, i els Shyok, Gilgot, Zanskar, Shanak, Batalik i Wakhan Darja. Alguns llacs importants s??n el Paggong, el Vict??ria, Wular i Tso Morari.

En verd, la regi?? de Caixmir sota control pakistan??s. La zona bruna fosca ??s sota control hindu Jammu i Caixmir mentre que Aksai Chin ??s sota ocupaci?? xinesa
En verd, la regi?? de Caixmir sota control pakistan??s. La zona bruna fosca ??s sota control hindu Jammu i Caixmir mentre que Aksai Chin ??s sota ocupaci?? xinesa

[edita] Poblaci??

Els habitants del territori s??n culturalment semblants als del Punjab, i en general es dediquen a l'agricultura, al rabi o collita de civada i ordi a la primavera i al kharif o collida d'estiu de moresc. A les valls viuen de l'economia mixta de moresc, ramaderia i bosc. Un mili?? i mig de caixmirs viuen al Pakistan, l'??ndia i Europa Occidental. El pa??s ??s molt divers tant des del punt de vista religi??s com ling????stic i ??tnic. Etnogr??ficament, religiosament i ling????stica, hi ha tres zones diferenciades al Caixmir:

  • Les valls de Jammu i Punch, on el 66 % de la poblaci?? ??s hinduista. Molts d'ells parlen el dogri, dialecte de l'hindi, aix?? com el pahari i khowari, del grup indoari. Tamb?? hi ha alguns sikhs de parla panjabi. Els musulmans viuen al NO i s??n majoritaris al Punch Oest.
  • Vall de Kashmir, amb un 90 % de poblaci?? musulmana i de parla caixmiri, amb influ??ncia s??nscrita i que pertany a la branca d??rdica dels parlars indoaris, tamb?? parlades per algunes tribus de Gilgit.
  • Ladakh i Baltistan (valls de Skardo, Rongdo, Shigar, Khaplo, Kharmang i Gultari), zona poc poblada i coneguda com a Petit Tibet, amb tribus com els ladakhi o balti, de parla tibetana i religi?? budista, encara que la majoria dels balti s'han convertit a l'islam. Ocupa un ter?? del territori, per?? no arriba als 150.000 habitants. El 60 % dels habitants del Baltistan s??n tibetans.

[edita] Hist??ria

Caixmir fou un estat independent des de 1346. El 1586 qued?? sota domini de l'Imperi Mogul.

El 1752 pass?? als afganesos als quals fou conquerida pels brit??nics amb ajuda de la dinastia Dogra que dominava a Jammu; a aquesta dinastia li fou cedida Caixmir el 1820. El 1846 el maharaj?? Gulab Singh compr?? els drets a la Companyia Brit??nica de les ??ndies Orientals (Tractat d'Amritsar).

Les tensions entre la dinastia hind?? i la poblaci?? musulmana van comen??ar a ser evidents el 1931. La campanya dels musulmans "Quit Kashmir" de 1946 contra el maharaj?? Hari Singh port?? a la creaci?? de l'Azad Kashmir Movement que el 1947 es revolt?? obertament.

L'agost de 1947 els brit??nics es van retirar i el 27 d'octubre el maharaj??, que semblava que havia escollit la independ??ncia, es va traslladar a Jammu i va signar la seva accessi?? a l'??ndia al no poder fer front a la revolta musulmana. Les tropes ??ndies van entrar al pa??s i el 1948 van posar fi a la rebel??li??, gr??cies en part al suport del l??der popular Sheikh Abdullah, que anteriorment havia dirigit un moviment contra el sobir?? demanant m??s democr??cia i drets civils.

Sheikh Abdullah encap??ala l'administraci?? d'emerg??ncia el 31 d'octubre de 1947. El 1949 l' ONU determin?? que hi havia d'haver un plebiscit a Caixmir.

Les eleccions de 1951 van confirmar a Abdullah i el 1954 es va ratificar la uni?? a la ??ndia. (les eleccions posteriors van donar sempre la vict??ria a partits musulmans menys quan no hi van participar). L'alto el foc de 1 de gener de 1949 determin?? dues zones: una sota control dels rebels que quedaria sota administraci?? temporal de Pakistan, i la resta sota administraci?? de l'??ndia, la sobirania de la qual era impl??citament reconeguda sobre tot el territori en virtut de la cessi?? del maharaj??. El Partit d'Abdullah, la Confer??ncia Nacional de Jammu i Caixmir (Jammu and Kashmir National Conference) va dominar l'escena pol??tica fins el 1963 i despr??s el Partit del Congr??s, fins el 1975.

El 1965 forces pakistaneses intentaren ocupar la part ??ndia, per?? foren rebutjades i es va establir l'acord de Tashkent de delimitaci?? i aturada d'hostilitats.

El 1971 hi va haver m??s enfrontaments durant la Guerra per el Pakistan Oriental, concloent amb l'acord de Simla de gener de 1972.

L'estat d'emerg??ncia fou declarat el 1975. Las manifestacions musulmanes foren creixent i a meitat dels vuitanta hi va haver els primers atemptats.

El 1975 es va iniciar el segon per??ode de govern de la Confer??ncia Nacional, que va durar fins el 2002 i fou interromput el 1977, el 1986 i del 1990 al 1996 per per??odes de govern presidencial federal directe.

Despr??s del govern presidencial del 1986, Farooq Abdullah que havia estat ministre en cap del 1982 al 1984 va tornar al poder, per?? degut a la pressi?? de les guerrilles que des del 1989 actuaven amb suport del Pakistan, va haver de dimitir el 1990 i es va establir el govern directe des de Delhi. El 1990 la poblaci?? hind?? va comen??ar a emigrar massivament fins al punt que la poblaci?? hind?? ??s actualment gaireb?? testimonial.

En 1994 la All-Party Hurriyat Conference (APHC), una organitzaci?? que agrupava a totes les organitzacions musulmanes va cridar a la vaga general; el 21 de maig de 1994 el president del Front d'Alliberament de Jammu i Caixmir (Jammu and Kashmir Liberation Front, JKLF) va declarar una treva en les seves accions armades, el que va provocar que el grup Hizb-ul-Mujahideen, intent??s segrestar-lo sense ??xit (juny). L'octubre i novembre del 1994 un grup anomenat Al-Hadid es va donar a con??ixer pel segrest d'uns turistes brit??nics.

El 1995 les enquestes mostraven que el 72% de la poblaci?? era partid??ria de la independ??ncia. El gener de 1996 va comen??ar a actuar el Front Isl??mic de Jammu i Caixmir (Jammu and Kashmir Islamic Front, JKIF) i la Muslim Janbaz Force es va oposar a converses de pau (febrer de 1996). Es van produir accions a??llades de grups diversos com el Jammu and Kashmir Ikhwan i el Muslim Mujahideen. La situaci?? va quedar definida amb un partit laic independentista (el JKLF) i quatre partits musulmans propakistanesos principals: Hizb-ul-Mujahideen (HUM), Hizbollah, Ikhwan-ul-Musalmeen i Harkat-ul-Ansar. El suport pakistan??s al JKLF fou gradualment retirat en favor dels partits propakistanesos. El JKLF er considerat un partit proper a la Confer??ncia Nacional (que havia governat l'estat fins la imposici?? del govern de directe de Delhi), per?? amb una estrat??gia diferent.

A les eleccions generals de l'estiu de 1996 el Partit del Congr??s de l'??ndia obtingu?? 4/6 dels escons de l'estat ja que els partits musulmans van boicotejar les votacions i tamb?? els partits independentistes.

En las eleccions a l'Assemblea de l'Estat la coalici?? All-Party Hurriyat Conference (APHC) que englobava 30 partits) boicotej?? igualment els comicis i l'organitzaci?? Dukhtaran-e-Millat (Filles de la Naci??) va organitzar diverses protestes. Va obtenir la majoria la Confer??ncia Nacional de l'exministre en cap Farooq Abdullah (57 escons d'un total de 87), seguit del Bharatiya Janata Party (8 escons), el Partit del Congr??s (7 escons) i l'esquerra Coalici?? del Front Unit Godwa (4 escons). Farooq Abdallah va tornar al govern. Chair Ghulam Nabi Sumji l??der de l'APHC va acusar a Abdullah d'estar al servei de Delhi.

El 1997 es va saber que ??ndia havia aixecat una mil??cia musulmana lleial: Ikhwan-ul-muslimoon, que van pr??cticament ser eliminats en aquestos anys. Els indis fugits del Caixmir es van organitzar en la Panun Kashmir, per?? van rebutjar el retorn per establir-se a camps protegits.

El 1997 es va crear a Azad Kashmir, ??s a adir a la zona sota administraci?? pakistanesa, la Jammu and Kashmir Solidarity Forum, una organitzaci?? protegida pel govern d'Islamabad que tenia per objectiu l'autodeterminaci?? (que en la visi?? pakistanesa volia dir la uni?? final al Pakistan) i l'organitzaci?? del plebiscit exigit per l'ONU; aquesta nova organitzaci?? estava formada per la Azad Jammu and Kashmir que era la estructura de govern a la zona pakistanesa; la All-Party Hurriyat Conference en representaci?? dels partits musulmans; i la Muttahida Jihad Council, representant dels grups guerrillers.

Mentre ??ndia i Pakistan preparaven als seus, els independentistes tamb?? es van agrupar i es van distanciar del Pakistan. Quatre grups van anunciar una acci?? conjunta: el Jammu and Kashmir Liberation Front, la Federaci?? d'Estudiants de Jammu i Caixmir, el Jammu and Kashmir National Awami Party, i el Kashmir Freedom Movement. Per?? el JKLF s' havia dividit el 1995 en dos faccions: una liderada per Amanullah Khan, basada a Azad Kashmir, i un altra basada al Caixmir indi dirigida per Yasin Malik.

Una vaga general convocada per Hizb-ul-Mujahideen fou seguida massivament (1998).

El 1999 guerrillers caixmirs amb suport de militars o voluntaris pakistanesos, van envair Caixmir (26 de maig) i la lluita amb l'ex??rcit indi es va centrar a la Vall de Kargil. L'operaci?? l'anunciaren com a seva quatre organitzacions guerrilleres que actuaven conjuntament: Lashkar-e-Tayyaba, Mujahideen Al-Badar, Harkat-ul-Mujahideen, i Tehrik-e-Jehad. El l??der del Consell Unit de la Guerra Santa (United Jehad Council o Muttahida Jihad Council, format per 14 grups guerrillers isl??mics) assegurava que no hi havia pakistanesos entre les forces combatents.

Quan el Jammu-Kashmir Democratic Party va convocar una marxa a Srinagar per demanar el plebiscit, el seu l??der Shabir Ahmed Shah fou detingut i les marxes foren prohibides. El 5 de juliol de 1999, amb la mediaci?? americana, es va acordar restaurar la l??nia de demarcaci??, el que es va consumar poc despr??s.

Al any 2000 l'assemblea de l'estat va passar una moci?? reclamant una autonomia real per Caixmir, moci?? molt ben acollida a Assam, Nagaland, Mizoram i altres Estats amb les mateixes aspiracions. El 2 de novembre del 2002 el govern fou encap??alat per el People's Democratic Party amb Mufti Mohammad, que el 2 de novembre de 2005 va donar pas a Ghulam Nabi Azad (del Congress Legislature Party)

A Azad Kashmir (Pakistan) el partit Azad Kashmir va assumir la ideologia de uni?? amb el Pakistan. Cap candidat oposat a la uni?? es va poder presentar a les eleccions. La constituci?? de 1974 (interina) en el seu article 4 impedeix que qualsevol persona o partit proposi una via diferent de la de la uni?? amb el Pakistan.

El 1996 es van presentar 36 candidats que foren rebutjats per oposar-se a la uni??. Tanmateix els partits independentistes estan permesos per?? no poden participar al poder. Els partits independentistes s'enquadren a la Kashmir National Alliance, formada pel Jammu Kashmir National Awami Party, el Kashmir National Democratic Party, el Jammu Kashmir National Liberation Front i la Jammu Kashmir National Student Federation. El 25 d'agost de 1996 Sardar Mohammad Ibrahim Khan va assolir el c??rrec de president per quarta vegada; el 25 d'agost del 2001 el va substituir Sardar Mohammad Anwar Khan; i el 25 d'agost del 2006 va accedir a la presid??ncia Raja Zulqarnain Khan, tots sempre de la All Jammu and Kashmir Muslim Conference, coalici?? de govern.

Gilgit i Baltistan, part de Caixmir, van quedar sota el control del govern del Pakistan que els va considerar territoris incorporats (degut a que eren estats nadius amb pr??nceps musulmans) i no com a part d'Azad Caixmir. Els habitants estan integrats a les ??rees del nord i no gaudeixen de drets constitucionals. Els seus representants han protestat reiteradament. Vegeu Balawaristan.

[edita] Partits pol??tics i grups guerrillers de Caixmir

[edita] Partits musulmans de la zona administrada per l'??ndia

[edita] Partidaris de l'??ndia

[edita] Independentistes o autodeterminaci??


[edita] Partidaris de la uni?? al Pakistan

[edita] Partits hind??s de zona administrada per l'??ndia

[edita] Partits de la zona administrada pel Pakistan

[edita] Partidaris del Pakistan (pol??tics)

[edita] Partits independentistes (pol??tics i lluita armada)

[edita] Grups guerrillers isl??mics

[edita] Banderes de Caixmir

Cal distingir entre le banderes d'estat i les del sobir??.

La primera bandera d'estat, del 1848, fou vermella llisa forcada. El 1936 s'hi va afegir una arada blanca, model que va estar vigent fins el 1953 quant s'hi van afegir tres l??nies verticals blanques. Els rebels de 1947 van adoptar la bandera coneguda com bandera del Caixmir Lliure (Azad Kashmir), en ??s des de 1948 a la zona sota control del Pakistan, i oficialitzada el 1970.

Bandera de Caixmir del 1848 al 1936

Bandera de Caixmir del 1936 al 1953

Bandera de Caixmir del 1953 al 1990

Bandera del governador (??ndia)

Bandera d'Azad Caixmir, en ??s des de 1947, oficial 1970 (zona de Pakistan)

Partit de la Conferencia Nacional de Caixmir (zona de l'??ndia)

All Parties Hurriyet Conference (zona de l'??ndia)

Front d'Alliberament de Jammu i Caixmir (zones de l'??ndia i del Pakistan)

Les banderes reials van seguir la mateixa seq????ncia, incloent el color groc, amb models de 1846-1936, 1936-1953 i 1953-1968, i la bandera del maharaj?? des de 1968.

Bandera del maharaj?? 1846-1936

Bandera del maharaj?? 1936-1953

Bandera del maharaj?? 1953-1968

Bandera del maharaj?? des de 1968

[edita] Vegeu tamb??: