Plistoc??

El Plistoc?? (en ocasions Pleistoc??) ??s un per??ode geol??gic. El nom del Plistoc?? deriva dels mots grecs pleistos (m??s) i cenos (nou). El Plistoc?? segueix el Plioc?? i precedeix l'Holoc??. El Plistoc?? ??s el sis?? per??ode del Cenozoic i el tercer per??ode del Neogen.

El final del Plistoc?? es correspon amb el final del Paleol??tic.

[edita] Dataci?? del Plistoc??

El Plistoc?? est?? datat generalment entre fa 1,8-1,6 milions d'anys i fa 10.000 anys, amb la data de la fi expressada en anys de radiocarb??. Cobreix la majoria de l'??ltim per??ode de glaciaci??, incloent-hi les Dryas recents. La fi de les Dryas recents ha estat datada aproximadament al 9.600 aC.

La GSSP pel comen??ament del Plistoc?? es troba en una secci?? de refer??ncia a Vrica, 4 quil??metres al sud de Crotone a Cal??bria, al sud d'It??lia, que presenta ambig??itats de dataci?? no resoltes. Com en altres per??odes geol??gics m??s antics, les capes de roca que defineixen el comen??ament del Plistoc?? estan ben identificades, per?? les dates exactes del principi i la fi del per??ode s??n lleugerament incertes. El nom estava intencionat per a cobrir el per??ode recent de glaciacions repetides; tanmateix, es va situar el comen??ament massa tard?? i una part del refredament primitiu i de la glaciaci?? es troben en el Plioc??. Aix?? doncs, alguns preferirien una data de comen??ament de fa uns 2,5 milions d'anys. El nom Plioc??-Plistoc?? s'usa en refer??ncia a l'??ltima edat glacial.

[edita] Paleogeografia i clima

La m??xima extensi?? del gla?? mar?? a la zona polar septentrional durant temps plistoc??nics

Els continents moderns restaren essencialment a les seves posicions actuals durant el Plistoc??, no havent-se mogut m??s de 100 quil??metres des d'aleshores.

[edita] Caracter??stiques glacials

El clima glacial estava caracteritzat per cicles glacials repetits en qu?? els glaceres continentals arribaren fins al paral??lel 40 en alguns llocs. Hom estima que, en el moment de m??xima extensi?? glacial, el 30% de la Terra estava coberta pel gla??. A m??s, una zona de permafrost s'estenia cap al sud des de la vora del casquet glacial. La temperatura mitjana anual a la vora del gla?? era de -6?? C; a la del permafrost, 0?? C.

Cada aven?? glacial retingu?? immenses quantitats d'aigua en capes de gla?? continentals d'entre 1.500 i 3.000 metres de gruixor, fent que el nivell del mar baix??s temporalment 100 metres o m??s arreu de la Terra. Durant per??odes interglacials, com el que estem vivint ara, eren comuns les inundacions de la costa, mitigades per mocions emergents o isost??tiques d'algunes regions.

Els efectes de la glaciaci?? foren globals. L'Ant??rtida va restar gla??ada durant tot el Plistoc?? aix?? com al Plioc??. Els Andes, al sud, estaven coberts pel casquet de gla?? de la Patag??nia. Hi havia glaciars a Nova Zelanda i a Tasm??nia. Les actuals glaceres decadents del Mont Kenya, Kilimanjaro i Ruwenzori a l'??frica oriental eren m??s grans. Hi havia glaceres a les muntanyes a Eti??pia i a l'oest als monts Atles.

A l'hemisferi nord, moltes glaceres es fongueren en un de sol. El casquet glacial Cordiller?? cobria el nord-oest d'Am??rica del Nord; l'est estava cobert pel Laur??ntid. El casquet glacial Escandinavi reposava sobre el nord d'Europa, incloent-hi Gran Bretanya; l'Alp?? als Alps. Algunes glaceres menors s'estenien per Sib??ria i la zona ??rtica. Els mars septentrionals estaven gla??ats.

Al sud de les capes de gla?? grans llacs s'acumularen a causa del bloqueig de les sortides i la reducci?? de l'evaporaci?? en l'aire fred. El centre de l'Am??rica del Nord septentrional estava totalment cobert pel llac Agassiz. M??s de 100 conques, ara seques o quasi b??, tenien grans cabdals a l'oest americ??. El llac Bonneville, per exemple, es trobava on ara hi ha el Great Salt Lake. A Eur??sia s'hi desenvoluparen grans llacs com a conseq????ncia dels despreniments de les glaceres. El rius eren m??s grans, tenien m??s cabdal i s'entrecreuaven. Els llacs africans estaven m??s plens, aparentment a causa d'una menor evaporaci??.

D'altra banda, els deserts eren m??s secs i m??s extensos. A causa de la minva en l'evaporaci?? oce??nica i d'altres tipus, les precipitacions eren menors.

[edita] Esdeveniments majors

S'ha identificat quatre events glacials principals, a m??s de molts de menors. Un event principal ??s una excursi?? glacial general, anomenada nom??s "glacial". Els glacials estan separats per "interglacials". Durant un glacial, la glacere experimenta pocs aven??os i retrocessos. Una excursi?? menor ??s un "estadial"; els temps entre estadials s??n "interestadials".

Aquests events es defineixen de manera diferent en diferents regions de l'abast glacial, que tenen la seva pr??pia hist??ria glacial depenent de la latitud, el terreny i el clima. Hi ha una correspond??ncia general entre els glacials a diferents regions. Els investigadors intercanvien sovint els noms si la geologia glacial d'una regi?? est?? en proc??s d'??sser definida. Nogensmenys, ??s generalment incorrecte aplicar el nom d'un glacial en una regi?? a un altre. No es pot anomenar Mindel l'Elsteri?? o viceversa.

Durant gran part del segle XX nom??s s'havien estudiat unes quantes regions i els noms eren relativament pocs. Avui els ge??legs de diferents nacions estan interessant-se m??s en la glaciologia del Plistoc??. Com a conseq????ncia d'aix??, el nombre de noms est?? creixent r??pidament i aix?? continuar??.

Corresponen als termes glacial i interglacial els termes pluvial i interpluvial. Un pluvial ??s un per??ode m??s c??lid amb m??s precipitacions; un interpluvial, amb menys precipitacions. Abans es creia que un pluvial corresponia a un glacial en regions no gla??ades, i en alguns casos ??s cert. Les precipitacions tamb?? s??n c??cliques. Els pluvials i interpluvials estan molt estesos.

No hi ha cap correspond??ncia sistem??tica de pluvials amb els glacials, tanmateix. ??s m??s, els pluvials regionals no es corresponen entre ells globalment. Per exemple, alguns han usat el terme "pluvial Riss" en contexts egipcis. Qualsevol coincid??ncia ??s una casualitat de factors regionals.

[edita] Paleocicles

La suma de factors que actuen a la superf??cie terrestre ??s c??clica: el clima, els corrents i altres moviments oce??nics, els corrents d'aire, la temperatura, etc. Aquests cicles v??nen donats per les mocions c??cliques del planeta, que eventualment arrossega tots els altres elements en harmonia amb elles. Les glaciacions repetides del Plistoc?? van ser causades pels mateixos factors.

[edita] Cicles Milankovitch

La glaciaci?? al Plistoc?? va ser una s??rie de glacials i interglacials, estadials i interestadials, reflectint canvis peri??dics en el clima. El factor principal en el cicle clim??tic ??s considerat els cicles Milankovitch. Es tracta de variacions peri??diques en la radiaci?? solar regional causades per la suma de diversos canvis en la moci?? de la Terra.

Els cicles Milankovitch no poden ser l'??nic factor, ja que no expliquen el principi ni el final de l'edat glacial del Plistoc??, ni la repetici?? d'edats glacials. Semblen funcionar millor dins el Plistoc??, predient una glaciaci?? cada 100.000 anys.

[edita] Fauna

No hi ha estadis faunals definits pel Plistoc?? ni per l'Holoc??. Tant la fauna marina com la continental eren en ess??ncia modernes. Molts cient??fics creuen que els humans evolucionaren en l'home modern durant el Plistoc??. A finals del Plistoc?? varen comen??ar extincions importants de grans mam??fers, incloent-hi els mamuts, mastodonts, gats de dents de sabre, gliptodonts i peresosos que es van perllongar a l'Holoc??. Les extincions foren especialment dures a Am??rica del Nord, on s'extingiren els cavalls i camells nadius.

[edita] Jaciments

Els jaciments continentals del Plistoc?? es troben majorit??riament en fons de llacs, dip??sits de loess i coves aix?? com en les grans quantitats de materials moguts per les glaceres. Els dip??sits marins del Plistoc?? es troben especialment en ??rees que es troben a pocs quil??metres de la costa moderna. En algunes ??rees geol??gicament actives tals com la costa del sud de Calif??rnia, els dip??sits marins del Plistoc?? poden apar??ixer en elevacions d'uns quants centenars de metres.