Siluri??

El Siluri?? ??s un per??ode geol??gic que pertany al Paleozoic i que s'est??n des del final del per??ode Ordovici??, fa uns 443,7 ?? 1,5 milions d'anys, fins al principi del per??ode Devoni??, fa uns 416,0 ?? 2,8 milions d'anys.^[1] Com en altres per??odes geol??gics, els estrats que defineixen el comen??ament i el final del per??ode estan ben definits, per?? les dates exactes tenen una incertesa d'uns pocs milions d'anys. En obres cl??ssiques el per??ode anava dels 439 als 408 milions d'anys. La base del Siluri?? es troba en un episodi major d'extinci?? en massa en el qual van ser eliminades el 60% de les esp??cies marines (vegeu episodis d'extinci?? en massa al Siluri??-Devoni??).

[edita] Historiografia

El sistema Siluri?? va ser identificat per primera vegada per en Roderick Murchison, que estava examinant estrats rocosos amb f??ssils al sud de Gal??les a principis de la d??cada del 1830. Va anomenar les seq????ncies en honor a una tribu c??ltica de Gal??les, els Silurs, estenent la convenci?? que el seu amic Adam Sedgwick havia establert pel Cambri??. El 1835 els dos homes van presentar un treball en com??, anomenat On the Silurian and Cambrian Systems, Exhibiting the Order in which the Older Sedimentary Strata Succeed each other in England and Wales (traducci??: El sistemes Siluri?? i Cambri??, exhibint l'ordre en el qual els estrats sedimentaris m??s antics se succeeixen entre ells a Anglaterra i Gal??les), que va ser el germen de la taula dels temps geol??gics moderna. La s??rie "Siluriana" aviat va superposar-se a la seq????ncia Cambriana d'en Sedgwick, provocant enfrontaments furiosos que van acabar amb la seva amistat. En Charles Lapworth va resoldre el conflicte finalment definint un nou sistema, l'Ordovici??, que inclo??a les capes que eren objecte de discussi??.

[edita] Subdivisions del Siluri??

El Siluri?? es divideix normalment en Inferior (Llandoveri?? i Wenlocki??) i Superior (Ludlowi?? i Pridoli??). Tanmateix, alguns esquemes creen un Mitj??, inclouent-hi el Wenlocki??. Els estatatges faun??stics d'aquest per??ode estan caracteritzats pel seus f??ssils ??ndex, noves esp??cies de grapt??lits marins colonials que van apar??ixer a cadascun d'ells. Les s??ries i els estatges, de m??s recent a m??s antic, s??n:

S??ries del Pridoli?? - no hi ha estadis definits (Siluri?? superior)

S??ries del Ludlowi??, dividides en
- Ludfordi?? (Ludlowi?? superior - Siluri?? superior)
- Gorsti?? (Ludlowi?? inferior - Siluri?? superior)

S??ries del Wenlocki??, dividides en
- Homeri?? (Wenlocki?? superior -Siluri?? inferior)
- Sheinwoodi?? (Wenlocki?? inferior- Siluri?? inferior)

S??ries del Llandoveri??, dividides en
- Telychi?? (Llandoveri?? superior - Siluri?? inferior)
- Aeroni?? (Llandoveri?? mitj?? - Siluri?? inferior)
- Rhuddani?? (Llandoveri?? inferior - Siluri?? Inferior)

[edita] Paleogeografia del Siluri??

Durant el Siluri??, Gondwana va continuar la seva deriva lenta cap a les latituds altes meridionals, per?? hi ha evid??ncies que els casquets polars silurians eren menys extensos que els de la glaciaci?? de l'Ordovici?? superior. El desgla?? dels casquets polars i els glaciars va contribuir a l'augment del nivell del mar, reconeixible pel fet que els sediments silurians se superposen als sediments ordovicians, formant una inconformitat. Altres cratons i fragments de continents van derivar i es van agrupar a prop de l'equador, causant la formaci?? d'un segon supercontinent conegut com Laur??sia. Quan la protoeuropa va col??lidir amb Am??rica del Nord, la col??lisi?? va plegar els sediments costaners que s'havien estat acumulant des del Cambri?? a la costa oriental d'Am??rica del Nord i l'occidental d'Europa. Aquest esdeveniment rep el nom d'orog??nia Caledoniana, la formaci?? d'una cadena de muntanyes que anava des de l'estat de Nova York als EUA, a trav??s d'Europa i Grenl??ndia (unides en aquest per??ode) fins a Noruega. Cap al final del Siluri??, el nivell del mar va baixar de nou, deixant dip??sits evapor??tics al llarg d'una conca que anava de Michigan a Virginia de l'Oest als EUA, i les noves serralades van ser erosionades r??pidament.

Durant aquest per??ode, la Terra va entrar en una llarga i c??lida fase d'hivernacle, i mars c??lids i somers van cobrir gran part de la massa terrestre equatorial. El per??ode va ser testimoni d'una estabilitzaci?? relativa del clima general de la Terra, posant fi al patr?? anterior d'err??tiques fluctuacions clim??tiques.

[edita] Fauna i flora del Siluri??

El nivell de mar alt del Siluri?? i els mars continentals c??lids i somers van proveir un entorn idoni per a la vida marina de tots tipus. Els estrats silurians s??n productors de petroli i gas en algunes ??rees. Extensos estrats d'hematita --una mena del ferro-- siluriana a l'est d'Am??rica del Nord van ser importants per l'economia de l'Am??rica colonial.

Els esculls de coralls van apar??ixer per primer cop durant aquest per??ode. Els primers peixos ossis, els Oste??ctis, van apar??ixer representats pels acantodis coberts per plaques ??ssies; els peixos van assolir una notable diversitat i van desenvolupar mand??bules m??bils, adaptades dels suports dels arcs davanters de les br??nquies. Diversa fauna d??Eurypterus (escorpins de mar) -- alguns d'ells de tres metres de llargada -- patrullaven els mars somers del Siluri?? d'Am??rica del Nord; molts dels seus f??ssils han estat trobats a l'estat de Nova York als EUA. Els braqui??podes, briozous, mol??luscs i trilobits tamb?? eren abundants i variats.

El primer registre f??ssil de plantes vasculars, ??s a dir, plantes terrestres amb teixits que transporten aliment, es troben al Siluri??. Els representants m??s primitius d'aquest grup s??n la Cooksonia (la majoria de l'hemisferi nord) i la Baragwanatia (d'Austr??lia). Una planta terrestre primitiva del Siluri?? amb xilema i floema per?? sense difer??ncies entre l'arrel, la tija i les fulles, era la Psylophyta, que es reprodu??a per mitj?? d'espores i respirava a trav??s d'estomes a cada superf??cie, i probablement fotosintetitzant a cada teixit exposat a la llum. Els rini??fits i el licopodis primitius s??n altres plantes terrestres que aparegueren durant aquest per??ode.

Els miri??podes van ser els primers aut??ntics animals terrestres. Els ecosistemes terrestres inclouen els primers animals terrestres multicel??lulars que han estat identificats, avantpassats de les aranyes i els centpeus moderns, els f??ssils dels quals van ser descoberts a la d??cada del 1990.