Devonià
De Viquipèdia
 Aquest article forma part de la sèrie Fanerozoic |
| Paleozoic |
| Cambrià |
| Ordovicià |
| Silurià |
| Devonià |
| Carbonífer |
| Permià |
| Mesozoic |
| Triàsic |
| Juràssic |
| Cretaci |
| Paleogen |
| Paleocè |
| Eocè |
| Oligocè |
| Neogen |
| Miocè |
| Pliocè |
| Plistocè |
| Holocè |
El Devonià és un període geològic del Paleozoic. Segueix al Silurià i precedeix al Carbonífer. Va començar fa 416,0 ± 2,8 milions d'anys i va cabar fa 359,2 ± 2,5 milions d'anys.[1]
Durant el Devonià els primers peixos van desenvolupar potes i van començar a caminar sobre la superfície terrestre com a amfibis, i els primers artròpodes com els insectes i les aranyes també van començar a ocupar els hàbitats terrestres. Les primeres plantes amb llavors (gimnospermes) es van escampar per terra ferma, formant immensos boscs. Als oceans, els peixos es van diversificar en els primers taurons, els primers sarcopterigis i els peixos ossis. Els primers ammonites (mol·luscs) van aparèixer, i els trilobits, els braquiòpodes semblants als mol·luscs, així com els grans esculls de coralls, encara eren comuns. L'extinció del Devonià superior va tenir un sever impacte en la vida marina. La paleogeografia estava dominada pel supercontinent de Gondwana al sud, el continent de Sibèria al nord, i la formació primerenca del petit supercontinent d'Euramèrica al centre.
Taula de continguts |
[edita] Nomenclatura
El període rep el nom de la regió anglesa de Devon, on els afloraments del Devonià són comuns. Mentre els estrats que defineixen el principi i el final del període estan ben identificats, les dates exactes són incertes. Com ja s'ha esmentat, segons la Comissió Internacional de l'Estratigrafia, el Devonià s'estén des del final del període Silurià (fa 416 milions d'anys, ± 2,8) fins al principi del període Carbonífer (fa 359,2 milions d'anys, ± 2,5).
El Devonià també es coneix com l'Edat dels Peixos, però el terme no és gaire utilitzat. Mentre que els peixos van tenir un desenvolupament major només són un dels punts importants evolutius durant aquest període, i hi havia altres formes de vida més comuns.
El Devonià també ha estat anomenat erròniament L'Edat Hivernacle, degut a un mostreig esbiaixat: molts dels primers descobriments devonians provenien d'estrats d'Europa occidental i l'est d'Amèrica del Nord, que en aquell temps vorejaven l'equador formant part del supercontinent d'Euramèrica on els fòssils dels grans esculls de corall indiquen climes tropicals que eren càlids i moderadament humits.
Encara amb menys freqüència, hom anomena el Devonià L'Antiga Edat Vermella, degut als dipòsits terrestres vermells i marrons coneguts a Bretanya com a Old Red Sanstone (Gresos vermells antics), on es feren les primeres troballes.
[edita] Subdivisions del Devonià
El Devonià es divideix usualment en Inferior, Mitjà i Superior. Els estatges faunístics, del més recent al més antic, són:
[edita] Superior (el més recent)
[edita] Mitjà
[edita] Inferior (el més antic)
En algunes àrees, les roques devonianes són productores de petroli i gas.
[edita] Paleogeografia del Devonià
El període Devonià va ser un temps de gran activitat tectònica, a mesura que Lauràsia i Gondwana s'acostaven. El continent d'Euramèrica es va crear a principis del Devonià a causa de la col·lisió de Laurentia i Baltica, que rotava cap a la zona seca natural al llarg del Tròpic de Càncer, que ja (com avui en dia) en temps paleozoics estava formada per la convergència de dues grans masses d'aire, la cèl·lula Hadley i la cèl·lula Ferrel. En aquests quasi-deserts, es van formar els dipòsits sedimentaris d'Old Red Sandstone, de color vermell pel ferro oxidat (de l'hematita), característic de condicions de sequera.
A prop de l'equador, Pangea es va començar a consolidar a partir de les plaques d'Amèrica del Nord i Europa, augmentant l'alçada dels Apalatxes i formant els Caledònids a Bretanya i a Escandinàvia. La costa occidental d'Amèrica del Nord del Devonià, en canvi, era un marge passiu amb badies profundes llimoses, deltes fluvials i estuaris, a Idaho i Nevada (EUA); cap al Devonià superior un arc d'illes volcàniques contactà amb el pendent inclinat de la plataforma continental i va començar a aixecar dipòsits d'aigües profundes, una col·lisió que va ser el preludi de l'episodi de formació de muntanyes en els temps del Mississipià que rep el nom d'orogènia d'Antler.
Els continents meridionals romangueren junts formant el supercontinent de Gondwana. El que restava d'Euràsia estava a l'hemisferi nord. El nivell del mar era alt arreu, i gran part de la terra estava submergida sota mars somers, on vivien organismes de corall tropicals. La profunda i enorme Panthalassa (l'"Oceà universal") cobria la resta del planeta.
[edita] Fauna del Devonià
[edita] Vida marina
El nivell del mar al Devonià era generalment alt. La fauna marina encara era dominada pels briozous, braquiòpodes diversos i abundants i coralls. També hi havia molts crinoïdeus, i els trilobits encara eren bastant comuns, però menys variats que en períodes anteriors. Els ostracoderms van rebre a mitjans del Devonià la companyia dels primers peixos amb mandíbula, els grans placoderms blindats, així com dels primers taurons i actinopterigis. El primer tauró, el Cladoselache, va aparèixer als oceans durant el Devonià. Van esdevenir abundants i diversos. Cap al final del Devonià, van arribar els primers peixos d'aleta lobulada, portant als primers tetràpodes.
[edita] Coralls
Una gran barrera de corall, que ara resta a terra ferma a la conca de Kimberley, al nordoest d'Austràlia, va arribar a mesurar mil quilòmetres, delimitant un continent devonià. Els coralls en general són construïts per diversos organismes segregadors de carbonat que tenen l'habilitat d'erigir estructures resistents a les onades a prop del nivell del mar. Els contribuents principals dels esculls devonians eren diferents als actuals, que estan construits principalment per coralls i algues calcàries. Estaven compostos principalment per algues calcàries i estromatòlits semblants al corall, així com de coralls rugosos, en aquest ordre d'importància.
[edita] Vida terrestre
Al període Devonià, la vida ja havia ben començat la seva colonització de la terra. Els bacteris i els tapissos d'algues van comptar aviat amb la companyia de plantes primitives que van crear els primers sòls reconeixibles i que albergaven alguns artròpodes com ara els àcars, escorpins o miriàpodes. Les plantes del Devonià inferior no tenien arrels ni fulles com els vegetals més comuns d'avui en dia, i no tenien cap mena de teixit vascular. Probablement s'escampaven principalment per creixement vegetatiu, i no arribaven a mesurar més que alguns centímetres d'alçada.
Cap al Devonià superior, ja existien boscos de petits vegetals primitius: els licòfits, esfenòfits, les falgueres i les progimnospermes ja havien evolucionat. Moltes d'aquestes plantes tenien autèntiques arrels i fulles, i moltes d'elles eren bastant altes. L'ancestral falguera similar als arbres Archaeopteris va crèixer com un arbre gran amb fusta autèntica. Aquests són els arbres coneguts més antics dels primers boscos del món. Cap al final del Devonià, les primeres plantes que formaven llavors ja havien aparegut. Aquesta ràpida aparició de tants grups de plantes i formes de creixement ha estat anomenada explosió devoniana. Els artròpodes primitius van coevolucionar amb aquesta estructura de vegetació forestal diversificada. La simbiosi evolutiva dels insectes i les plantes amb llavors que caracteritza un món modern va tenir la seva gènesi en el Devonià superior.
L'enverdiment dels continents actuà com una trampa de diòxid de carboni, i és possible que els nivells atmosfèrics d'aquest gas d'efecte hivernacle haguessin baixat. Això podria haver refredat el clima i portat a un episodi d'extinció en massa. Vegeu extinció en massa del Devonià superior.
També durant el Devonià, tant els tetràpodes com els artròpodes es van començar a establir sòlidament a la terra.
