Miri??pode
De Viquip??dia
 |
||||||
|---|---|---|---|---|---|---|
 Lithobius forficatus
|
||||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||||
|
||||||
|
|
||||||
Els miri??podes (Myriapoda) s??n un grup d'artr??podes similars als insectes en alguns aspectes, per?? amb car??cters que els diferencien d'aquests. Els miri??podes s??n una categoria taxon??mica que compr??n quatre grups de mandibulats terrestres, els centpeus, els milpeus, els paur??podes i els s??mfils, i entre 10.500 i 17.000 esp??cies. Tots tenen en com?? un cos constitu??t de cap i un llarg tronc amb molts segments. El cos ??s m??s o menys llarg, i t?? multitud de parells de potes similars en quan a forma i funci?? (Illacme plenipes, un dipl??pode de Calif??rnia ostenta el r??cord, con 375 parells de potes)[1]. Els quatre grups tamb?? presenten difer??ncies marcades en aspectes com l'alimentaci??, per exemple, donant-se el cas d'esp??cies predadores (classe Chilopoda) i altres d'h??bits detrit??vors (classe Diplopoda).
Taula de continguts |
[edita] Caracter??stiques
La cut??cula presenta diferents graus d'esclerotitzaci?? i calcificaci??, i ??s m??s o menys impermeable, per?? no t?? la capa c??ria t??pica dels insectes, de manera que queden m??s o menys exposats a la dessecaci??, cosa que eviten refugiant-se en llocs humits i frescos.
El cap porta les antenes, en la base de les quals s'obren els porus dels ??rgans de T??m??svary, ??rgans sensorials de funci?? desconeguda. Els ulls s??n simples, sense verdaders ommatidis, encara que en alguns grups (com els escutigeromorfs) se n'agrupen centenars i formen un fals ull compost. Les peces bucals tenen una estructura b??sica similar a la dels insectes (mand??bules, primer parell de maxil??les i segon parell de maxil??les). Les mand??bules s??n presents en tots els grups de miri??podes; el primer i segon parell de maxil??les sofreix diverses modificacions en els diferents grups:
- Dipl??podes i Paur??podes. Amb mand??bules; primer parell de maxil??les fusionades originant un gantoquilari; segon parell de maxil??les absent.
- Quil??podes. Amb mand??bules, primer i segon parell de maxil??les fusionats. Primer parell de potes modificat en grans ungles (forc??pules) associades a una gl??ndula verinosa, que usen per capturar les preses i per tant, actuen com a peces bucals addicionals.
- S??mfils. Amb mand??bules, primer parell de maxil??les separat i segon parell de maxil??les fusionat formant un llavi.
El sistema circulatori est?? format per un cor tubular dorsal que bomba cap al cap l'hemolimfa a trav??s de l'aorta. L'intercanvi de gasos es realitza gr??cies a un sistema de tr??quees i espiracles an??leg al dels hex??podes. Tenen un o dos parells de tubs de Malpighi derivats del proctodeu (ectod??rmics), amb funci?? excretora.
[edita] Biologia i ecologia
Els miri??podes s??n dioics (sexes separats) i ov??pars, per?? hi ha casos de partenog??nesi entre els dipl??podes, quil??podes i s??mfils. La inseminaci?? ??s en molts casos indirecta; els mascles dipositen els espermat??fors prop de la femella, que els recull i emmagatzema.
La majoria dels miri??podes s??n luc??fugs (defugen la llum) i higr??fils (busquen la humitat). Per aix??, molts s??n nocturns, i es refugien durant el dia sota pedres, entre la fullaraca, en troncs en descomposici??, entre la molsa, etc. Els quil??podes s??n depredadors agressius i actius; la resta s??n principalment herb??vors i molts s??n detrit??vors.
[edita] Filog??nia
[edita] Posici?? dels miri??podes al f??lum Arthropoda
Tradicionalment els miri??podes han estat considerats parents propers dels insectes (hex??podes), i junts formen el subf??lum Uniramia, dins del qual els miri??podes s??n tractats com una superclasse. La seva condici?? va ser q??estionada per alguns zo??legs (p. ex. Barnes, 1968[2]), i en particular va ser considerat probable que fossin un grup parafil??tic. Tanmateix, estudis gen??tics recolzen la seva condici?? monofil??tica, i suggereixen que poden no ser parents tan propers dels hex??podes, podent ser m??s a prop dels quelicerats.
La pr??ctica totalitat de les an??lisi morfol??giques coincideixen en recolzar la monofilia d'Atelocerta, amb el que els miri??podes serien el grup germ?? dels insectes (cladograma A). Altres autors consideren als miri??podes m??s allunyats dels insectes, i aquests emparentats directament amb els crustacis, amb el que formarien el clade Pancrustacea (veure Arthropoda per a m??s detalls i refer??ncies) (cladograma B):
|
|
[edita] Filog??nia interna dels miri??podes
Pel que fa a la seva filog??nia interna, les dades morfol??giques recolzen la parafilia o la polifilia dels miri??podes respecte als hex??podes (Wheeler, 1998[3], entre d'altres) (cladograma A). Les dades moleculars suggereixen, no obstant aix??, la monofilia dels miri??podes (Zrzav?? et al.[4], entre d'altres) (cladograma B):
|
|
Al cladograma B (monofilia dels miri??podes) les relacions entre els diferents grups de miri??podes no s??n clares, sobretot la posici?? dels s??mfils. S'han descrit diverses sinapomorfies que sostindrien el clade Myriapoda, sent la m??s acceptada l'arquitectura de l'endosquelet cef??lic.
[edita] Refer??ncies
- ??? Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2?? edici??n. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.
- ??? Barnes, R. D., 1968. Invertebrate Zoology. W. B. Saunders Co., Philadelphia. 743 p.
- ??? Wheeler, W. C., 1998. Sampling, grounplans, total evidence and the systematics of arthropods. En: R. A. Fortey & R. H. Thomas (eds.): Arthropod Relationships: 87-96. Chapman & Hall, London.
- ??? Zrzav??, J., Mihulka, S., Kepka, P., Bezd??k, A. & Tietz, D., 1998. Phylogeny of Metazoa based on morphological and 18S ribosomal DNA evidence. Cladistics, 14(3): 249-285.
