Tr??quea (artr??podes)
De Viquip??dia
Les tr??quees s??n ??rgans respiratoris dels artr??podes terrestres. El conjunt de tr??quees forma el sistema traqueal que ??s una xarxa de tubs buits, progressivament de menor di??metre (de 0,8 mm a pocs micr??metres)[1], que penetra en els teixits i aporta oxigen a les c??l??lules. Les tr??quees s??n invaginacions del tegument i per tant estan recobertes per cut??cula que es reempla??a amb la muda (??cdisi). En la respiraci?? traqueal el transport de gasos respiratoris ??s totalment independent de l'aparell circulatori per la qual cosa, a difer??ncia dels vertebrats, el fluid circulatori (hemolimfa) no guarda oxigen, i es creu que aquest ??s un dels factors que poden limitar la seva mida m??xima de desenvolupament. Posseeixen tr??quees els ar??cnids, els miri??podes i els insectes.
Els gasos poden moure's pel sistema respiratori mitjan??ant un sistema passiu (difusi??) o actiu (ventilaci??), com els saltamartins o les abelles, que bomben activament l'aire a sacs de l'abdomen i s??n capa??os de controlar el flux a trav??s del cos.
Taula de continguts |
[edita] Insectes
El sistema traqueal dels insectes consta dels seg??ents elements:
- Estigmes o espiracles. Les tr??quees connecten amb l'exterior a trav??s de porus arrodonits denominats estigmes o espiracles que s'obren a l'exterior directament o posseeixen una cambra (atri o cavitat subestigm??tica) amb estructures com ara p??ls o espines que minimitzen la p??rdua d'aigua i impedeixen l'entrada de pols i par??sits; tamb?? tenen diferents sistemes de tancament. La distribuci?? dels espiracles pot variar molt entre els diferents ordres d'insectes, per?? en general cada segment del cos pot tenir un parell.
- Tr??quees. S??n tubs buits pels quals circulen els gasos respiratoris; a m??s d'estar revestides de cut??cula presenten anells en espiral (ctenidis) que les reforcen i impedeixen que es col??lapsin. Les tr??quees s??n permeables als gasos en tot el seu recorregut. En relaci?? amb les tr??quees poden existir sacs aeris que s??n cambres molt dilatables que emmagatzemen aire i faciliten el vol.
- Traqu??oles. Les tr??quees es ramifiquen i es fan m??s estretes per originar les traqu??oles que transporten els gasos metab??lics des de i cap als teixits. Les traqu??oles penetren a les c??l??lules i actuen com a punts d'intercanvi de aigua, oxigen i di??xid de carboni.
En alguns insectes aqu??tics les tr??quees intercanvien gasos directament a trav??s del tegument gr??cies a l'exist??ncia d'estructures branquials recobertes per cut??cula molt fina, denominades traqueobr??nquies.
[edita] Miri??podes
El sistema traqueal dels miri??podes ??s molt similar al dels insectes; malgrat aix??, hi ha proves que van evolucionar independentment.[2]
[edita] Ar??cnids
Els ar??cnids tenen dues estructures respirat??ries diferents, els pulmons en llibre i el sistema traqueal, que poden presentar-se juntes en el mateix animal. El sistema traqueal dels ar??cnids tampoc ??s hom??leg al dels insectes i miri??podes[2], de manera que, en els artr??podes, hi ha hagut un notable fenomen de converg??ncia evolutiva pel que es refereix al desenvolupament d'un aparell respiratori adequat per a la colonitzaci?? del medi terrestre; el sistema traqueal va apar??ixer tres vegades de manera independent en tres grups diferents d'artr??podes.
Els araneids m??s primitius (Mesothelae) posseeixen dos parells de pulmons en llibre i no tenen tr??quees; els araneomorfs, m??s evolucionats, posseeixen normalment un parell de pulmons i un sistema de tubs traqueals.
Els ricin??lids, pseudoscorpins, sol??fugs, opilions i ??cars tenen tamb?? un sistema traqueal m??s o menys desenvolupat, per?? no aix?? els escorpins, uropigis, amblipigis i esquiz??mids, que respiren trav??s de pulmons en llibre.
[edita] Refer??ncies
- ??? Blas, M. 'et al.', 1987. Artr??podes, II. Hist??ria Natural dels Pa??sos Catalans, 10. Enciclop??dia Catalana, S.A., Barcelona, 547 pp. ISBN 84-7739-000-2
- ??? 2,0 2,1 Brusca, R. C. & Brusca, G. J., 2005. Invertebrados, 2a edici??n. McGraw-Hill-Interamericana, Madrid (etc.), XXVI+1005 pp. ISBN 0-87893-097-3.