Falguera
De Viquipèdia
 |
||||
|---|---|---|---|---|
 Polystichum setiferum
|
||||
| Classificació científica | ||||
|
||||
|
|
||||
|
Marattiopsida |
||||
Una falguera és qualsevol planta del grup d'unes vint mil espècies de plantes classificades a la divisió Pteridophyta, també anomenada antigament Filicophyta. Una falguera es defineix com una planta vascular la qual no produeix pas llavors, sinó que es reprodueix per espores.
[edita] Cicle biològic
El cicle vital d'una falguera típica consta de dues etapes o fases generacionals molt clares: una fase de reproducció sexual i d'una fase de reproducció asexual.
- Una fase esporòfita, a la qual es produeixen les espores per meiosi.
- Les espores es desenvolupen per divisió cel·lular formant un pròtal haploide .
- El protal·lus produeix gàmetes.
- Un gàmeta masculí fertilitza un de femení.
- El gàmeta fertilitzat zigot creix per mitjançant divisió cel·lular formant una planta esporòfita diploide (la falguera).
En la fase sexual hi ha la fecundació d'un òvul i d'un espermatozoide, presents en una estructura que té forma de cor anomenada protal·lus, és el gametòfit. Aquest procés té lloc en un medi humit o aquàtic per facilitar-ne la difusió. Un cop s'ha realitzat la fecundació s'origina un nou individu anomenat esporòfit , que és la part visible i més desenvolupada de la planta. En la fase asexual, l'esporòfit forma els esporangis que al seu torns formen les espores. Llavors aquestes, transportades pel vent, quan troben un lloc adequat comencen a germinar , originant el gametòfit .
[edita] Estructura d'una falguera
Una falguera esporofitica consisteix en:
- Rizoma: La majoria de cops es troba sota terra, absorbeix els nutrients i subjecta la planta al sól.
- Frondes: És l'equivalent de la fulla a la falguera, sempre són verdes i s'encarreguen, com el seu homònim, de la fotosíntesi.
- Les espores es desenvolupen a la superfície.
- Pecíol Els joves estan enrotllats sobre sí mateixos.
[edita] Breu història de les falgueres
Les falgueres aparèixen al registre fòssil als començaments del Carbonífer. Al Triàsic tenim la primera evidència de falgueres relacionades amb les famílies d'avui dia. La 'gran radiació de les falgueres' va ocórrer al Cretaci tardà, quan moltes falgueres modernes van aparèixer per primer cop.
Les falgueres, tradicionalment han sigut agrupades a la classe de les Filices, però les classificacions modernes els han assignat la seva pròpia divissió al regne vegetal, anomenat Pteridophyta.
Dos grups de plantes relacionades, usualment anomenats falgueres, estan una mica diferenciats del grup principal: les falgueres escombra (Psilophyta), Botrychium y Ophioglossophyta. Les Ofioglossofitas van ésser antigament considerats com falgueres de debò i agrupades a la família Ophioglossaceae, però posteriorment es va descobrir que es trobaven més distanciades d'aquest parentiu. Alguns sistemes de classificació inclouen aquests dos grups a la divisió Pteridophyta, mentres d'altres els designen divisions separades. La filogènia moderna assenyala que aquests, juntament amb les falgueres de debò, constitueixen un grup monofilètic, descendent d'un predecessor comú.
