Falguera
De Viquip??dia
 |
||||
|---|---|---|---|---|
 Polystichum setiferum
|
||||
| Classificaci?? cient??fica | ||||
|
||||
|
|
||||
|
Marattiopsida |
||||
Una falguera ??s qualsevol planta del grup d'unes vint mil esp??cies de plantes classificades a la divisi?? Pteridophyta, tamb?? anomenada antigament Filicophyta. Una falguera es defineix com una planta vascular la qual no produeix pas llavors, sin?? que es reprodueix per espores.
[edita] Cicle biol??gic
El cicle vital d'una falguera t??pica consta de dues etapes o fases generacionals molt clares: una fase de reproducci?? sexual i d'una fase de reproducci?? asexual.
- Una fase espor??fita, a la qual es produeixen les espores per meiosi.
- Les espores es desenvolupen per divisi?? cel??lular formant un pr??tal haploide .
- El protal??lus produeix g??metes.
- Un g??meta mascul?? fertilitza un de femen??.
- El g??meta fertilitzat zigot creix per mitjan??ant divisi?? cel??lular formant una planta espor??fita diploide (la falguera).
En la fase sexual hi ha la fecundaci?? d'un ??vul i d'un espermatozoide, presents en una estructura que t?? forma de cor anomenada protal??lus, ??s el gamet??fit. Aquest proc??s t?? lloc en un medi humit o aqu??tic per facilitar-ne la difusi??. Un cop s'ha realitzat la fecundaci?? s'origina un nou individu anomenat espor??fit , que ??s la part visible i m??s desenvolupada de la planta. En la fase asexual, l'espor??fit forma els esporangis que al seu torns formen les espores. Llavors aquestes, transportades pel vent, quan troben un lloc adequat comencen a germinar , originant el gamet??fit .
[edita] Estructura d'una falguera
Una falguera esporofitica consisteix en:
- Rizoma: La majoria de cops es troba sota terra, absorbeix els nutrients i subjecta la planta al s??l.
- Frondes: ??s l'equivalent de la fulla a la falguera, sempre s??n verdes i s'encarreguen, com el seu hom??nim, de la fotos??ntesi.
- Les espores es desenvolupen a la superf??cie.
- Pec??ol Els joves estan enrotllats sobre s?? mateixos.
[edita] Breu hist??ria de les falgueres
Les falgueres apar??ixen al registre f??ssil als comen??aments del Carbon??fer. Al Tri??sic tenim la primera evid??ncia de falgueres relacionades amb les fam??lies d'avui dia. La 'gran radiaci?? de les falgueres' va oc??rrer al Cretaci tard??, quan moltes falgueres modernes van apar??ixer per primer cop.
Les falgueres, tradicionalment han sigut agrupades a la classe de les Filices, per?? les classificacions modernes els han assignat la seva pr??pia divissi?? al regne vegetal, anomenat Pteridophyta.
Dos grups de plantes relacionades, usualment anomenats falgueres, estan una mica diferenciats del grup principal: les falgueres escombra (Psilophyta), Botrychium y Ophioglossophyta. Les Ofioglossofitas van ??sser antigament considerats com falgueres de deb?? i agrupades a la fam??lia Ophioglossaceae, per?? posteriorment es va descobrir que es trobaven m??s distanciades d'aquest parentiu. Alguns sistemes de classificaci?? inclouen aquests dos grups a la divisi?? Pteridophyta, mentres d'altres els designen divisions separades. La filog??nia moderna assenyala que aquests, juntament amb les falgueres de deb??, constitueixen un grup monofil??tic, descendent d'un predecessor com??.
