Continent
De Viquipèdia
|
|
|
Els continents.
|
Un continent és una vasta extensió de terra emergida. La seva definició és convencional i no pas el resultat d'un criteri específic, i per tant, existeixen diferents models per classificar-los. A Espanya i Llatinoamèrica, s'utilitza el model de cinc continents (o sis, incloent-hi l'Antàrtida):
A l'Europa Occidental, i al món angloparlant, s'utilitza el model de set continents,[1] dividint el continent americà en dos continents, que en el model ibèric són considerats com a subcontinents.
A l'Europa Oriental (especialment a Rússia) i al Japó s'utilitza un model de sis continents, en què Europa i Àsia formen un sol continent (Euràsia), i Amèrica es divideix en dos continents.
La tectònica de plaques és la teoria geolòtica que estudia el moviment, col·lisió i divisió dels continents, teoria abans coneguda com la deriva continental.
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
La paraula catalana "continent" és una traducció del llatí terra continents, que significava "terra connectada o porció de terra contínua". La paraula "continent" es va començar a utilitzar com a traducció dels textos grecs i llatins sobre les tres "parts" del món, encara que en aquestes llengües la paraula no tenia exactament el mateix significat en tot el sentit de la paraula contemporània. Els textos renaixentistes començaren a utilitzar la paraula en diversos idiomes per referir-se a qualsevol porció de terra contínua, sense importar-ne la grandària. Així, alguns documents en anglès es referien a Irlanda o a Sumatra com a continents. Durant el segle XVI, Peter Heylin va escrirue en el seu llibre Comsographie, que un continent és una "gran quantitat de terra que no està separada per cap mar de la resta del món, com el continent sencer d'Europa, Àsia i Àfrica". El 1722, Efraim Chambers, en Cyclopædia va escriure que "el món està dividit en dos grans continents: el Vell Món i el Nou Món". I en l'atlas de 1752 de Emanuel Bowen, l'autor va definir els continents com a "llargs espais de terra seca que comprenen molts països units sense cap separació d'aigua. Així, Europa, Àsia i Àfrica són un gran continent i Amèrica un d'altre.[2] No obstant, l'idea europea antiga sobre Europa, Àsia i Àfrica com a "parts" del món va transcendir aquestes definicions i, fins l'actualitat, encara són considerats continents separats, en la majoria de les llengües del món.
[edita] Definicions i aplicacions
Els continents són masses de terra llargues, contínues i discretes, idealment separades per cossos d'aigua. No obstant, alguns dels continents s'identifiquen per convenció i no pels criteris de separació física per aigua, com és el cas dels continents d'Europa, Àsia i Àfrica. Per altra banda en incloure les illes oceàniques properes i les plataformes continentals, la definició convencional dels continents no es limita a les masses contínues tampoc. Per exemple, les illes Britàniques són part d'Europa i Grenlàndia és a Amèrica. Dels set continents que, per convenció, existeixen, només l'Antàrtida i Oceania (o, més aviat, l'illa continental d'Austràlia) són continents separats que compleixen tots els criteris. Utilitzant la convenció de sis continents, l'Amèrica també compleix tots els criteris per definir-se idealment com a continent.
L'Àsia i l'Àfrica són units per l'istme de Suez, mentre que l'Amèrica del Nord i l'Amèrica del Sud són units per l'istme de Panamà. Aquests istmes són molt estrets en comparació amb la massa continental adjacent i en l'actualitat són creuats per canals artificials (el canal de Suez i el canal de Panamà, respectivament), separant així, las masses de terra, i per tant podrien ser considerats com a continents separats complint tots els criteris geològics. La divisió de la massa de terra d'Euràsia en els continents d'Europa i Àsia, és una convenció anòmala històrica sense cap fonament físic i geogràfic. La separació es manté per raons culturals i històriques, i per tant, geològicament, Euràsia es considera un sol continent, i és el model que s'utilitza a Rússia.
L'Amèrica del Nord, i l'Amèrica del Sud es consideren dos continents separats en el món angloparlant, Europa Occidental (llevat d'Espanya) i Xina. El model usat a Llatino-amèrica, l'Iran, el sud d'Europa (península Ibèrica, Itàlia i Grècia) i en el moviment olímpic els considera subcontinents que formen un sol continent conegut com a Amèrica o les Amèriques. L'Amèrica Central, també és considerada com a subcontinent format per la sèrie d'istmes des de Tehuantepec fins al Panamà.[3]
[edita] Plaques tectòniques i els continents
Altres regions continentals es consideren subcontinents si es troben sobre plaques tectòniques diferents a la resta de les regions de la mateixa massa continental. En aquest cas, l'Amèrica Central, que es troba en una placa diferent que no pas Amèrica del Nord, seria un subcontinent, mentre que Califòrnia i les Baixes Califòrnies i una petita regió de l'oest mexicà, conformarien un altre subcontinent. No obstant, l'exemple més evident d'aquesta classificació són el subcontinent indi i la península ràbica. Una exepció a aquesta classificació és Grenlàndia: encara que es troba sobre la placa tectònica de l'Amèrica del Nord, sovint és considerada un subcontinent.
[edita] Pàgines que s'hi relacionen
[edita] Referències
- ↑ El model angloparlant de set continents
- ↑ Bowen, Emanuel. (1752). A Complete Atlas, or Distinct View of the Known World. London, p. 3.
- ↑ Definicions de la Enciclopedia Hispánica i de la Hiperenciclopèdia catalana
