Canal de Panam??

El canal de Panam??, inaugurat el 15 d'agost de 1914, amb la seva singular ubicaci?? en el punt m??s estret entre l'oce?? Atl??ntic i l'oce?? Pac??fic, ha tingut un efecte d'amplies projeccions en escur??ar la dist??ncia i el temps de comunicaci?? mar??tima, i ha produit aven??os econ??mics i comercials al llarg de gaireb?? tot el segle XX.

[edita] Introducci??

El Canal ha influit considerablement sobre els patrons del comer?? mundial, ha impulsat el creixement en pa??sos desenvolupats i ha donat a moltes ??rees allunyades del m??n l'embranzida b??sica que necessiten per a la seua expansi?? econ??mica, en haver proporcionat una via curta de tr??nsit i d'un cost relativament baix entre els dos grans oceans. Per exemple, un vaixell carboner que ix de la costa oriental dels Estats Units d'Am??rica en direcci?? al Jap?? per mitj?? del Canal de Panam?? estalvia prop de 4.830 quil??metres en comparaci?? de la T??tol de l'enlla??ruta mar??tima alternativa m??s curta; un vaixell bananer que ix d'Equador en direcci?? a l'Europa s'estalvia una dist??ncia de prop de 8.050 km.

En gran part, el tr??nsit envers el Canal es mobilitza entre la costa oriental dels EUA i l'Extrem Orient, mentre que el tr??nsit entre Europa i la costa occidental dels EUA i Canad?? constitueixen la segona ruta principal del comer?? de la via mar??tima. No obstant aix??, altres regions i pa??sos, com els pa??sos d'Am??rica Central o de Sudam??rica, depenen proporcionalment molt m??s d'aquesta art??ria per a promoure el seu desenvolupament econ??mic i incrementar-hi el comer??.

Des de la seua obertura el 15 d'agost de 1914, el Canal ha proporcionat un servei de tr??nsit de qualitat a m??s de 700.000 vaixells. Tot i que en anys recents hi ha hagut un creixement en el nombre i la grand??ria dels vaixells que hi transiten, el temps total de perman??ncia d'un vaixell en aig??es del Canal segueix sent poc menys de 24 hores. Cada any es destinen prop de deu milions de d??lars als programes d'ensinistrament per a preparar als panamenys per al funcionament i manteniment del Canal.

Canal de Panam??

La Rep??blica de Panam?? assum?? la responsabilitat completa de l'administraci??, el funcionament i el manteniment del Canal el 31 de desembre de 1999 (vegeu Tractat de Torrijos-Carter). Panam?? exerceix les seues funcions mitjan??ant una entitat governamental, anomenada Autoritat del Canal de Panam?? (ACP), creada per la Constituci?? Pol??tica de la Rep??blica de Panam??.

Segons les lleis panamenyes, el Canal de Panam?? constitueix un patrimoni inalienable de Panam??, per la qual cosa no pot ser venut, ni cedit, ni hipotecat, ni gravat o alienat de cap altra manera. El r??gim jur??dic que s'establ?? per a l'ACP t?? l'objectiu de preservar les condicions m??nimes que fan del Canal de Panam?? una empresa al servei pac??fic i ininterromput de la comunitat mar??tima i del comer?? internacional.

[edita] Hist??ria

El 1502, Crist??fol Colom arrib?? a l'Istme de Panam?? i, anys m??s tard, el 1510, Espanya hi inici?? la colonitzaci??. Ja en el segle XVI s'hi veien els avantatges en cas de comptar amb una ruta que travessara Panam?? i, el 1534, el rei Carles I de Castella orden?? els primers estudis topogr??fics per a la construcci?? d'un canal per una secci?? de l'istme de 80 quil??metres d'ample. No obstant aix??, la construcci?? d'aquest canal estigu?? per sobre de la capacitat humana i la tecnologia de l'??poca, i la situaci?? pol??tica a Europa no ho facilitava.

Un projecte alemany per a fer el Canal de Panam?? a l'any 1888

La proposta fou suggerida una altra vegada pel cient??fic alemany Alexander von Humboldt, i el 1819 el govern espanyol autoritz?? la construcci?? d'un canal i la creaci?? d'una companyia per a comprar-ho. El 1878 la companyia hi obtingu?? el perm??s per part del govern colombi??, que aleshores hi controlava el territori. Les dificultats per a "excavar" envers d'una gran quantitat de terra for???? prompte a la companyia a renunciar-ne.

Aix??, abans de la construcci?? del Canal de Panam??, la ruta m??s r??pida en vaixell des de Nova York fins a Calif??rnia era pel Cap d'Hornos, a Sudam??rica, que resultava ser llarga i perillosa. Despr??s de l'??xit del Canal de Suez en Egipte, els francesos estaven conven??uts que aconseguirien conectar altres oceans amb no gaire entrebancs. Aix??, el primer esfor?? per portar a terme la construcci?? del Canal fou realitzat pels francesos al segle XIX. En l'any 1878 se sign?? un contracte entre la Nova Magrana i el ciutad?? franc??s Luci??n Napoleone Bonaparte Wyse, per a la construcci?? d'un canal per Panam??; despr??s aquest contracte fou traspassat a la companyia Universal del Canal Interoce??nico, sota l'administraci?? de Ferdinand de Lesseps. El poble franc??s proteg?? l'obra i els treballs s'iniciaren en 1882.

Comportes de Pedro Miguel en construcci??

No obstant aix??, cinc anys m??s tard els treballs se suspengueren i la companyia es declar?? en fallida. Hi havia una gran difer??ncia entre excavar sorra a una ??rea seca i planera que fer-ho removent grans quantitats de pedres en un mitj?? de flora tropical. De fet, hi hagueren grans ensorrades de fang, i altes taxes de mortalitat a causa de la mal??ria, de febre groga, i d'altres malalties tropicals, les dificultats dels quals for??aren als francesos a abandonar el projecte, en un episodi que es conegu?? com a "Esc??ndols de Panam??".

El president estadounidenc Theodore Roosevelt estava conven??ut que els EUA podien acabar el projecte, i reconegu?? que un eventual control estadounidenc del tr??nsit des de l'Atl??ntic al Pac??fic, i viceversa, seria d'una import??ncia militar i econ??mica considerable. El Panam?? en???? formava part de Col??mbia, de manera que Roosevelt comen???? les negociacions amb els colombians per a aconseguir el perm??s necessari. A l'any 1903, mitjan??ant el Tractat Hay-Herran fou signat per ambdues parts, per?? el Senat colombi?? no el ratific??. En qu?? aleshores fou, i encara ho ??s hui dia, una decissi?? pol??mica, Roosevelt don?? entendre als rebeldes panamenys que, si es rebelaven contra Col??mbia, la marina militar estadounidenc donaria suport la causa d'independ??ncia panamenya. Pensat i fet, Panam?? acab?? per proclamar la seua independ??ncia el 3 de novembre de 1903, i la nau USS Nashville, en aig??es panamenyes, imped?? qualsevol intervenci?? colombiana.

Nau a les rescloses de Miraflores

Quan escomen??aren les lluites, Roosevelt orden?? a la Marina situar naus de guerra prop de la costa panamenya per a "exercicis d'entrenament". Alguns argumenten que la por d'una guerra contra els EUA oblig?? els colombians evitar prendre una oposici?? ferma contra aquest moviment d'independ??ncia. Els panamenys tornaren el favor a Roosevelt donant perm??s als Estats Units pel control de la Zona del Canal de Panam?? el 23 de febrer de 1904 per 10 milions de d??lars, tal com estava previst al Tractat Hay-Bunau-Varilla, signat el 18 de novembre de 1903.

El primer ??xit dels Estats Units fou eliminar la febre groga que abans feia morir els treballadors. Basat en les investigacions del metge cub?? Juan Carlos Finlay, Walter Reed havia descobert a Cuba, durant la Guerra Hispano-Americana, que la malaltia era transmitida per mosquits. Aix??, vint mil treballadors francesos havien mort per la malaltia; contr??riament, les noves mesures sanit??ries introdu??des pel Dr. William C. Gorgas eliminaren la febre groga en 1905 i milloraren les condicions higi??niques i laborals.

El primer cap d'enginyeria del projecte fou John Findlay Wallace. Perseguit per les malalties i per una mala organitzaci??, el seu treball no fou gaire b??, i acab?? per dimitir-ne un any despr??s. El segon cap d'enginyeria, John Stevens, constru?? la major part de la infrastructura necess??ria per a la construcci?? del canal, incloent la construcci?? de cases per als treballadors, una construcci?? de xarxes ferrovi??ries del Panam?? per a facilitar el transportament de c??rrega pesada i el projecte d'un m??tode eficient de removiment de les restes d'excavaci?? per tren. El coronel George Washington Goethals el substitu?? en 1907 com el darrer cap d'enginyeria.

Rescloses del Canal

Lesseps insistia llavors en projectar un canal a nivell del mar, per?? els enginyers francesos no trobaven una soluci?? al problema que causava el riu Chagres, que travessava la l??nia del canal diverses vegades. A m??s a m??s, en aquest riu sovint s'hi esdevenien grans inundacions a l'??poca de les pluges, i un canal al nivell del mar comportaria el seu drenatge total. Stevens tri?? finalment un sistema de canal per rescloses al seu projecte, i Goethals control?? la seua construcci?? al Chagres omplint-lo de terra, formant un llac artificial a Gat??n. Aquest llac no tan sols prove??a aigua i energia hidroel??ctrica per a operar les rescloses, sin?? que tamb?? constituia un "pont d'aigua" que cobria un ter?? de la dist??ncia envers l'istme. Sota la direcci?? de Goethals, es divid?? el treball d'enginyeria del canal en la construcci?? de preses, rescloses i llacs en ambd??s costats, i un gran treball d'excavaci?? envers de la falla continental a Culebra, hui coneguda com a Falla de Gaillard. Tot i haver fet un canal amb un sistema de recloses, el volumen final excavat fou de gaireb?? quatre voltes el valor estimat inicialment per Lesseps.

El president estadounidenc Woodrow Wilson accion?? el bot?? d'explosi?? per a iniciar la construcci?? del dic de Gamboa el 10 d'octubre de 1913, completant d'aquesta manera la construcci?? del canal. Diversos treballadors de les ??ndies Occidentals treballaren pel canal, i la seua mortalitat oficial se xifra en el nombre de 5.609 morts.

Quan el canal entr?? en activitat el 15 d'agost de 1914, era una maravella tecnol??gica. Una complexa s??rie de recloses hi permitia el tr??nsit de les millors naus. El canal fou un triomf estrat??gig i militar important per als Estats Units, i revolucionaren les pautes del transport mar??tim.

Aix??, els EUA f??ren servir el canal durant la Segona Guerra Mundial per a revitalitzar la seua flota devastada a l'Oce?? Pac??fic. Algunes de les millors naus que els EUA hagueren d'enviar pel canal foren portaavions, en particular l'Essex, els quals eren tan llargs que, malgrat que les rescloses podien dur-los, s'hagueren de treure els postes de llum que es trobaven a la vora del canal perqu?? hi pogueren passar. Les naus m??s llargues que poden travessar el canal es coneixen com a Panamax. Un vaixell Panamax t?? com a m??xim les dimensions seg??ents: 294,1 m de llarg, 32,3 m d'amplada i 12 m de calat.

El canal i la Zona del Canal de Panam?? foren administrats pels Estats Units fins al 1999, quan el control fou traspassat a la Rep??blica de Panam??, com estava previst al Tractat de Torrijos-Carter, signat el 7 de setembre de 1977, en el qual el president estadounidenc Jimmy Carter cedeix a les reclamacions del control dels panamenys. El tractat preveia un tr??nsit gradualment major sota control dels panamenys, que finalitz?? cap al control total per part del Panam?? el 31 de desembre de 1999.