Cap d'Hornos
De Viquipèdia
El cap d'Hornos (en espanyol Cabo de Hornos) és el punt més austral de l'Amèrica del Sud. Es troba localitzat a l'illa d'Hornos, una de les illes de Wollaston, a l'arxipèlag de la Terra del Foc, i pertany a l'estat de Xile.
El cap fou descobert el 26 de gener del 1616 per una expedició holandesa encapçalada per Willem Schouten i Jacob Le Maire, els quals el van denominar Kaap Hoorn per la ciutat d'Hoorn, lloc de naixement de Schouten que a més havia patrocitat l'expedició. Els espanyols posteriorment modificaren el nom pel de Cabo de Hornos.
El cap d'Hornos és famós per les seves condicions climàtiques, que feren naufragar molts vaixells. No obstant això, les aigües obertes del pas de Drake, al sud del cap, permeteren més maniobrabilitat que per l'estret de Magallanes, que és un pas tortuós a través de l'illa gran de la Terra del Foc.
