Febre groga
De Viquipèdia
 |
||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Microfotografia de virions de la febre groga (234.000x)
|
||||||||
| Classificació vírica | ||||||||
|
||||||||
| ICD-10 | A95. | |||
|---|---|---|---|---|
| ICD-9 | 060 | |||
| eMedicine | med/2432 emerg/645 | |||
|
||||
La febre groga és una malaltia vírica endèmica a zones d'Àfrica i Sud-amèrica, causada per un flavivirus transmès per un mosquit, i caracteritzada pels símptomes hemorràgics i la icterícia.
Taula de continguts |
[edita] Epidemiologia
El causant de la malaltia és el virus de la febre groga, un arbovirus de la família dels flavivirus, un virus ARN de cadena senzilla i positiva.
El vector que transmet el virus a l'ésser humà és un mosquit, l'Aedes aegypti, i altres espècies del gènere Aedes (com A.simpsoni, A. africanus) a l'Àfrica, i també dels gèneres Haemagogus (a Sud-Amèrica) i Sabethes. Aquests mosquits solen viure per sobre dels 1300 metres d'altitut, i com gairebé tots els mosquits, abunden en zones amb aigües estancades. Les picades dels Aedes solen tenir lloc durant el dia, i transmeten el virus a través de llur saliva.
En un percentatge molt variable dels malalts (5% al 50%, segons la situació epidèmica), la defunció hi esdevé. Segons l'OMS, cada any emmalalteixen 200.000 persones sense vacunar i en moren 30.000.
A Espanya i a gran part de la Unió Europea, la febre groga és una malaltia de declaració obligatòria.
[edita] Clínica
El període d'incubació oscil·la generalment entre els 3 i els 10 dies. Durant aquest temps, el virus passa de la sang al sistema limfàtic, i d'allà passa a òrgans vitals a on s'hi estableix.
Al començament, esdevé una manifestació clínica aguda i lleu, caracteritzada per febre elevada, calfreds i cefalea. També poden presentar-s'hi miàlgies, nàusees i vòmits. Aquesta presentació és poc específica i només pot fer sospitar de febre groga en zones endèmiques i en brots epidèmics. Al cap d'un a tres dies, els símptomes solen desaparéixer, o pot empitjorar a la forma greu. Un signe clínic clàssic és l'anomenat signe de Faget, caracteritzat per bradicàrdia més febre elevada. Al començament també pot haver-hi leucopènia i neutropènia.
La forma greu o clàssica comença com la forma lleu, però a més s'hi presenta un quadre hemorràgic, detectable per l'epistaxi, la gingivorràgia i l'hematemesi (de fet, la febre groga és coneguda com "vòmit negre" -vómito negro-, degut al color del vòmit plé de sang coagulada). La febre pot remetre, però posteriorment reapareix acompanyada d'icterícia, és a dir, la grogor de la pell que dóna nom a la malaltia. Pot haver-hi insuficiència hepàtica o insuficiència renal amb proteïnúria.
[edita] Diagnòstic
El diagnòstic en zones endèmiques s'estableix a partir de les dades clíniques:
- Aïllament de l'agent causal.
- Detecció de l'antigen en fluids o teixits.
- Seroconversió per inhibició de l'aglutinació, neutralització o enzimoimmunoanàlisi en una persona que no té antecedent de vacunació recent. Cal descartar-hi reaccions creuades amb altres flavivirus.
[edita] Tractament
No existeix tractament eficaç contra la febre groga. En els casos greus està indicat el tractament simptomàtic (transfusions, diàlisi, etc.).
[edita] Profilaxi
La profilaxi es pot dur a terme amb diferents mitjans, sovint utilitzats de forma sinèrgica:
- Vacuna: eficaç des dels 10 dies fins els 10 anys després d'administrada. La població susceptible de ser vacunada sol ser la indígena de les zones endèmiques, i la turista cap a aquelles. Desenvolupada a partir de les investigacions del premi Nobel Max Theiler , i per l'investigador cubà Carlos Finlay.
- Mesures d'aïllament dels mosquits: roba protectora, repel·lents, mosquiteres, etc.
- Mesures de desinsectació i programes de control dels mosquits.
[edita] Història
La febre groga ha tingut un paper rellevant al llarg de la història d'Àfrica, Amèrica i Europa. S'han reportat epidèmies històriques com les de l'Imperi romà als anys 541 a 549, a l'Havana cubana entre 1762 i 1763, a Philadelphia el 1793, a Haití el 1802 (fent estralls entre les tropes franceses en plena revolució haitiana), Norfolk el 1855, etc.
Alguns brots epidèmics reportats al llarg del segle XX:
- 1965: milers de casos i centenars de morts, a Senegal.
- 1978: 91 morts a Bolívia, Equador, Brasil, Colòmbia, Perú i Venezuela.
- 1978: 63 morts a Gàmbia.
- 1978: 40 morts a Ghana.
[edita] Enllaços externs
- OMS (castellà)
- Fitxa de la Generalitat de Catalunya (català)
- Vacuna contra la febre groga (català),(
PDF)
