[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Febre - Viquipèdia

Febre

De Viquipèdia

Nom del signe/símptoma:
Febre
Classificació i recursos externs
ICD-10 R50.
ICD-9 780.6
DiseasesDB 18924
eMedicine med/785 
Viquipèdia:Avís mèdic
AVÍS MÈDIC

La febre és l'augment de la temperatura corporal per sobre del que es considera normal. La temperatura normal del cos humà fluctua entre 36'5º i 37'5º. A l'espècie humana, es considera febre un augment de la temperatura corporal, mesurada a l'aixella, superior a 38º C (38,5º C mesurada en el recte).

Degut al sistema immunol·lògic poc experimentat que tenen, són els nens els més proclius a sofrir febres elevades.

Les febres per sobre dels 40,5 ºC poden atacar a proteïnes de vital importància, provocant estrès cel·lular, infart cardíac, necrosi de teixits, atacs paroxístics i deliris.

Taula de continguts

[edita] Mecanisme de producció

El termòstat del cos humà és el hipotàlem. En presència de pirògens (produïts bé per alguns teixits, bé per agents patògens), transportats per la sang des dels llocs del cos amb problemes, s'activa i ordena al cos que generi més calor, augmentant el metabolisme, i que el conservi, amb la qual cosa el fluid sanguini perifèric es redueix i apareix l'escalfament.

[edita] Pirògens exògens

Són substàncies externes al malalt. Pot tractar-se de microorganismes, productes dels microorganismes Toxinas (LPS) endotoxines alliberades per bacteris gram (-), o l'àcid lipoteicoic o peptidoglicà del bacteri gram (+); agents químics (anfotericina, fenotiazidas).

[edita] Origen microbià

  • Bacteris gram (-)
  • Lipopolisacàrids
  • Bacteris gram (+)
  • Peptidoglicans
  • Exotoxines
  • Fongs
  • Virus
  • Micobacteris
  • Espiroquetes

[edita] Origen no microbià

  • Complexos immunes
  • Induïts per la linfocina
  • Esteroides pirògens
  • Polinucleòtids
  • Bleomicina
  • Coadjuvants sintètics
  • Cristalls d'urat

[edita] Pirògens endògens

  • Els pirògens endògens són citoquines que indueixen febre e inclouen a la interleucina-1 (IL-1), IL-6, IL-8, macrophage-inflammatory protein-1 (MIP- 1) i interferó-g (IFN-g)
  • Polipèptids produïts per una gran varietat de cèl·lules de l'hosta com els monòcits o macròfags, cèl·lules neoplàsiques que expliquen l'existència de febre en malignitats.

Els pirògens endògens convergeixen a una regió cerebral que regula la febre, l'àrea preòptica (POA) de l'hipotàlem anterior. Mecanisme controversial, ja que els pirògens endògens tenen que travessar la barrera-hemato-encefàlica (BBB) la qual es impermeable a ells. Al menys dos rutes s'evidencien: Transporte actiu a través de la BBB per carrier específics per a citoquines.

Transferència de missatge on la BBB té fenestracions, és a dir als òrgans circumventriculars sensorials particularment al organum vasculosum laminae terminalis (OVLT).

Però hi han altres rutes alternatives: la circulació de citoquines indueixen la generació de prostaglandina E2 (PGE-2) i potser prostaglandines F2a (PGF-2a) permeable a la BBB, el mediador putatiu més proximal a la febre, per les cèl·lules endotelials de la microvasculatura cerebral o perivascular com la microglia i macròfags meningeals. Directament transmissió al POA dels missatges dels pirògens via aferents perifèriques (majoritàriament vagals) activat per citoquines.

[edita] Nivells de febre

  • Si la temperatura axil·lar és més gran de 37 ºC i menor de 38 s'anomena febrícula.
  • Si la temperatura axil·lar és major o igual a 38 i menor de 40 ºC s'anomena febre.
  • Si es major o igual a 40 ºC s'anomena hiperpirèxia. Temperatures superiors a 42 ºC en l'home solen ser incompatibles amb la vida.

[edita] Causes

La febre està relacionada habitualment amb l'estimulació del sistema immunitari de l'organisme. En aquest sentit, pot ser útil per a que el sistema immunitari agafi avantatge sobre els agents infecciosos, fent al cos humà menys receptiu per a la replicació de virus i bacteris, sensibles a la temperatura.

A més de les infeccions, són causa de febre l'abús d'amfetamines i l'abstinència alcohòlica en l'addicte a la beguda.

[edita] Reaccions a l'ésser humà a les diferents temperatures corporals

[edita] Calor

  • 36 °C - Temperatura normal del cos, aquesta pot oscil·lar entre 36-37,5 ºC
  • 37 °C - Es produeix una lleugera suor amb sensació desagradable i mareig lleu.
  • 39 °C - (Pirèxia) - Existeix abundant suor acompanyat de rubor, amb taquicàrdies i dispnea. Pot sorgir esgotament. Els epilèptics i els nens poden sofrir convulsions arribats aquest punt.
  • 40 °C - Marejos, vertigen, deshidratació, debilitat, nàusees, vòmits, cefalea i suor profunda.
  • 41 °C - (Urgència) - Tot l'anterior més accentuat, també pot existir confusió, al·lucinacions, deliris i somnolència.
  • 42 °C - A més de l'anterior, el subjecte pot tenir pal·lidesa o rubor. Pot arribar al coma, amb hiper o hipotensió i una gran taquicàrdia.
  • 43 °C - Normalment aquí succeeix la mort o deixa com a conseqüències diversos danys cerebrals, s'acompanya de contínues convulsions i shock. Pot existir l'aturada cardiorespiratòria.
  • 44 °C o superior - La mort és gairebé segura, no obstant, existeixen persones que han arribat a suportar 46 °C.

[edita] Fred

  • 35 °C - S'anomena hipotèrmia quan és inferior a 35 °C - Hi ha una tremolor intensa, entumiment i coloració blavosa/grisosa de la pell.
  • 34 °C - Tremolor severa, pèrdua de capacitat de moviment als dits, cianosi i confusió. Pot haver canvis en el comportament.
  • 33 °C - Confusió moderada, adormiment, areflèxia, progressiva pèrdua de tremolor, bradicàrdia, dispnea. El subjecte no reacciona a certs estímuls.
  • 32 °C - (Urgència) Al·lucinacions, deliri, gran confusió, molt adormissat podent arribar fins i tot al coma. La tremolor desapareix, el subjecte també pot creure que la seva temperatura és normal. Hi ha areflèxia, o els reflexes són molt dèbils.
  • 31 °C - Existeix coma, és molt estrany mantenir la consciència. Absència de reflexes, bradicàrdia severa. Hi ha possibilitat de que sorgeixin greus problemes de cor.
  • 28°C - Alteracions greus de cor, poden acompanyar-se de apnea i fins i tot aparentar o estar mort.
  • 24-26 °C o inferior - Aquí la mort normalment passa per alteracions cardiorespiratòries, no obstant, alguns pacients han sobreviscut a baixes temperatures aparentant estar morts a temperatures inferiors a 14 °C.

[edita] Alguns tipus de febre

  • Febre aftosa (glossopeda).
  • Febre groga.
  • Febre del Fenc.
  • Quartana: varietat del paludisme.
  • Febre de Malta o mediterrània, Malaltia de Bang (Brucelosi humana).
  • Febre eruptiva.
  • Hemorràgica viral.
  • Febre intermitent.
  • Febre paratifoide.
  • Febre puerperal.
  • Rickettsiosis .
    • Febre botonosa mediterrània.
    • Tifus exantemàtic epidèmic.
    • Febre de les Muntanyes Rocoses o febre tacada.
    • Febre Q.
  • Febre reumàtica.
  • Febresínoca.
  • terciana.
  • Febre tifoide.

[edita] Enlaços externs

Viccionari Hi ha una entrada sobre sobre Febre en el Viccionari, el diccionari lliure.