Sumatra

De Viquipèdia

Mapa de Sumatra

Sumatra (en indonesi Sumatera o Sumatra) és la sisena illa més gran del món (amb aproximadament 470.000 km²) i la tercera més gran d'Indonèsia després de Borneo i Nova Guinea.

[edita] Geografia física

L'eix longitudinal de Sumatra corre aproximadament en direcció nord-oest - sud-est i creua la línia de l'equador prop del centre de l'illa. L'interior de l'illa és dominat per dues regions geogràfiques: les muntanyes Barisan a l'oest, d'origen volcànic, regió fèrtil i de paisatges espectaculars, rica en carbó i or; i les planes pantanoses de l'est, travessades per grans rius, que tot i que no són bones per a l'agricultura són importants econòmicament perquè produeixen quantitats destacades d'oli de palma i petroli. Al nord-oest de l'illa hi ha el llac Toba.

Mapa dels volcans de Sumatra

Al sud-est, Sumatra està banyada pel mar de Java i es troba prop de l'illa de Java, de la qual la separa l'estret de la Sonda. Al nord-est hi ha la península de Malacca, que és la part continental de Malàisia, separada per l'estret de Malacca. Al nord-oest hi ha les illes Nicobar, pertanyents a l'Índia, separades pel Gran Canal. A l'est hi ha Borneo, a l'altra banda de l'estret de Karimata i el mar de la Xina Meridional. A l'oest de l'illa hi ha l'oceà Índic.

Sumatra està bordejada per un gran nombre d'illes i arxipèlags que en depenen administrativament, entre els quals destaquen l'arxipèlag de Mentawai a la costa de l'Índic, les illes Riau i Lingga prop de l'extrem sud de la península de Malacca i les illes de Bangka i Belitung entre Sumatra i Borneo.

La major part de l'illa era coberta de selva tropical, però el desenvolupament econòmic juntament amb la corrupció i l'explotació forestal il·legal n'amenacen l'existència. Ni tan sols les àrees protegides (a Sumatra hi ha més d'una desena de parcs nacionals) s'han deslliurat de la devastació.

[edita] Geografia humana

Sumatra no té una densitat de població gaire alta: tan sols uns 85 hab/km², i una població total de més de 40 milions de persones. Així i tot, és la cinquena illa més poblada del món. Les regions més habitades són el nord i les terres altes de l'oest, i els principals centres urbans són Medan i Palembang.

En conjunt, la població és d'extracció malaia, composta per tribus molt diferents que parlen 52 llengües. La majoria d'aquests grups, però, tenen tradicions i costums similars i les seves llengües són molt semblants. A la costa oriental dominen els parlants de malai, mentre que al sud i al nord es parlen llengües emparentades, com el lampung i el minangkabau. El nord de l'illa és habitat pels bataks, mentre que la costa més septentrional és dominada pels acehs. A les ciutats també hi ha presents minories ètniques xineses.

La major part de la població és musulmana (un 90%). La majoria dels bataks, en canvi, són cristians protestants, ja que la religió hi va ser difosa pels neerlandesos durant l'època colonial. La resta professen l'hinduisme, el budisme, el catolicisme i les creences tradicionals xineses.