Aceh

De Viquipèdia

Nanggröe Aceh Darussalam

Lema: Pancacita (Cinc objectius)
Capital	Banda Aceh
Governador	Irwandi Yusuf
Àrea	57,365.57 km²
Població	4,010,860
Grups ètnics	Acehnès, Gayo, Alas, Aneuk Jamee, Malai, Javanese, Kluet, Batak
Religió	Islamisme (97.6%), Cristianisme (1.7%), Hinduisme (0.08%), Budisme (0.55%)
Llengües	acehnès, bahasa indonesia
Zona horària	WIB (UTC+7)
Web	www.nad.go.id

Aceh (transcripció fonètica: [ʔaˈtɕɛh], pronunciat aproximadament atgè) és una província d'Indonèsia (daerah istimewa), localitzada a l'extrem septentrional de l'illa de Sumatra. El nom sencer és Nanggröe Aceh Darussalam. Antigament també s'escrivia amb les formes Acheh, Atjeh i Achin.

Taula de continguts 1 Geografia 2 Població 3 Economia 4 Política

[edita] Geografia

La muntanya més alta és el Mont Leuser (4.446 m), amb un parc nacional de 792.675 hectàrees. L’alçària mitjana és de 125 m sobre el nivell del mar. Hi ha 119 illes, 73 rius, 2 llacs i 35 muntanyes. El clima és tropical.

[edita] Població

Les principals tribus del territori que parlen llengües del grup austronesi són acehnès (3 milions el 1999), gayo (180.000 el 1989), Alas (80.000 el 1989), Tamiang, Simelu (100.000 el 1981), Ulu Singkil o Batak Karo (600.000 el 1991), Aneuk Jame, Kluet. Pel que fa a la religió, són majoritàriament islàmics (97.6%); altres creences molt minoritàries són el cristianisme 1.7%, l'hinduisme 0.08% i el budisme 0.55%. L’estructura d’edat el 1998 era la següent: 0-14 anys, 35.84 %; 15-64 anys, 60.84 %; 65 anys i més, 3.32 %.

Les principals danses són Seudati, Saman, Meusekat, Ular-ular, Laweut, Guel i les cançons Piso Surit i Bungong Jeumpa

[edita] Economia

El 20,5 % de la població és urbana. Hi ha 353.142 hectàrees de terra irrigada. L’11’92 % és dedicada a l’agricultura i el 78,06 % als boscos. Els principals conreus tradicionals són coco, cafè, oli de palma, kapok, pebre, canya de sucre, tabac i nou moscada, però hi ha plantacions d’arròs, fruites, blat i verdures. També és important la pesca i la ramaderia de búfals, pollastres i cabres. Hi ha jaciments minaires de petroli, gas natural, manganès, zinc, ferro, or i plata.

També hi indústries de ciment, fertilitzants, petrolieres, paper i manufactures. Darrerament hi ha hagut alguns intents de desenvolupar indústria turística, però el constant conflicte no la fa viable. Pel que fa a les comunicacions, hi ha 14.082 kilòmetres de carreteres, quaranta dos ports i dos aeroports, Blang Bintang (Banda Aceh) i Maemun Saleh (Sabang).

[edita] Política

La regió especial d’Aceh fou establida el 7 de desembre del 1956 (Llei 24/1956). Envia 10 representants a la Cambra de representants indonèsia (DPR) (actualment 7 del Golkar i 3 del PPP) i 12 a l’altra (dos membres del PDI-P, dos membres de Golkar, quatre membres del PPP, dos membres del PAN, un membre del PBB, i un membre del PNU el 1999) i té un parlament regional de 119 membres.

Províncies d'Indonèsia

Sumatra (Sumatera) Aceh | Bangka-Belitung | Bengkulu | Illes Riau (Kepulauan Riau) | Jambi | Lampung | Riau | Sumatra Meridional (Sumatera Selatan) | Sumatra Occidental (Sumatera Barat) | Sumatra Septentrional (Sumatera Utara) Java (Jawa) Banten | Jakarta | Java Central (Jawa Tengah) | Java Occidental (Jawa Barat) | Java Oriental (Jawa Timur) | Yogyakarta Borneo (Kalimantan) Borneo Central (Kalimantan Tengah) | Borneo Meridional (Kalimantan Selatan) | Borneo Occidental (Kalimantan Barat) | Borneo Oriental (Kalimantan Timur) Illes Petites de la Sonda (Nusa Tenggara) Bali | Illes Petites de la Sonda Occidentals (Nusa Tenggara Barat) | Illes Petites de la Sonda Orientals (Nusa Tenggara Timur) Cèlebes (Sulawesi) Cèlebes Central (Sulawesi Tengah) | Cèlebes Meridional (Sulawesi Selatan) | Cèlebes Occidental (Sulawesi Barat) | Cèlebes Septentrional (Sulawesi Utara) | Cèlebes Sud-oriental (Sulawesi Tenggara) | Gorontalo Moluques (Maluku) i Nova Guinea (Irian) Moluques (Maluku) | Moluques Septentrionals (Maluku Utara) | Papua | Papua Occidental (Papua Barat)