Kurdistan

De Viquipèdia

Kurdistan

Capital	Kirkuk
Extensió	440.000 km²
Població	25-30.000.000
Llengua oficial	Kurd

El Kurdistan és una nació indoeuropea, probablement descendent dels antics medes. Els kurds mai no han tingut un estat propi. Habiten en un territori situat estratègicament a l'Orient Mitjà i la seva extensió total és d'uns 500.000 km². La població total kurda oscil·la entre uns 27 i 30 milions d'habitants.

Taula de continguts 1 Territori 2 Geografia 3 Població 4 Enllaços extern

[edita] Territori

Els kurds estan dividits en cinc estats:

• Iran, 125.000 km² a les províncies de Kurdistan, Kermanshah, Īlām i Azerbaitjan Occidental
• Iraq, 76.000 km² a les governacions d'Arbil, Suleymaniya i Dahuk, que formen la regió autònoma del Kurdistan iraquià, així com a part de la d'At-Ta'mim.
• Turquia, 215.380 km² a les províncies de Hakkâri, Bitlis, Van, Muş, Siirt, Diyarbakir, Bingöl, Ağrı, Tunceli, Erzincan, Malatya, Elazığ, Erzurum, Kars i Iğdır.
• Síria, uns 19.000 km² a la governació d'Al Hasakah
• Armènia i en unes petites regions del sud de Geòrgia i Azerbaidjan.

També hem de citar la gran quantitat d'exiliats kurds a Europa, principalment a Alemanya i a Itàlia. La nació kurda està situada, doncs, a la meitat est de l'estat turc, en petites zones del nord de Síria, al nord de l'Iraq, a la meitat est de l'Iran, en una bona part d'Armènia i en unes petites regions del sud de Geòrgia i Azerbaidjan.

[edita] Geografia

El país és molt muntanyós, encara que també és travessat per molts rius, cosa que comporta una gran riquesa agrícola que ha marcat l'economia i la història del territori, puix que ha estat cruïlla de pobles, civilitzacions i imperis; compta amb les principals unitats de relleu:

• L’Ararat o Cîyayê Agirî, en la frontera amb Armènia, amb el Gran Ararat (5.165 m), el Petit Ararat (3.925 m) i els cims Gori, Culamerg, Cusha i Balburt.
• L’Antitaure, a la part turca, que domina gairebé tot el país. Entre les alçàries més importants cal destacar els Süphan Dağı (4.434 m), Tendürek Dağı (3.542 m), Armas Dağı (3.550 m) i Cito Dağı (4.168 m).
• A la part siriana i iraquiana, les Kurd Dagh, zona semiàrida on destaquen les muntanyes de Sinjar (1.400 m) i el Pusht-i-Kuh.
• Els turons de Kermansan, que constitueixen una perllongació dels Zagros (amb el Hasan-rost de 3.237 m) i arriba als 3.287 metre amb l'Elvend.

Els principals zeyk (rius), tots ells de gran cabal i amb gran capacitat aqüífera, són el Tigris (kurd Dicle) i Eufrates (kurd Firat) (dels qual en dominen les fonts) així com els seus afluents Duzan, Gran Zab, Petit Zab, Diyala Occidental, Khabour i Qareh Su. Pel que fa als gol (llacs), no n’hi ha gaires, i els principals són el Van i Urmia, i d'altres menors com el Dêrxand-i Khan.

[edita] Població

Les estimacions del nombre total de kurds de cada país varien, degut a que la gran major part de la població kurda no està censada, i a conseqüència d'això, les xifres que donen els estats són menors a la quantitat de kurds que en realitat habiten en diferents països. Les estimacions més acurades són:

• A Turquia, potser 25.000.000
• A Irak, uns 8.000.000
• A Iran, uns 10.000.000
• A Síria, uns 3.000.000

[edita] Enllaços extern

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kurdistan

• Centre d'Informació i Recerca sobre el Poble Kurd (CIRK)
• Història, llengües i partits del Kurdistan
• Enciclopèdia del Kurdistan
• Kurdistan silav.net

q: