Holocè

L'Holocè és un període geològic que s'estén des de fa uns deu mil anys fins el present. El començament de l'Holocè ve marcat pel període fred del Dryas recent, cap al final del període Plistocè. El final del Dryas recent ha estat datat vers el 9.600 aC. Tanmateix, no hi ha proves del Dryas recent enlloc més que a l'hemisferi nord.

L'Holocè comença cap al tard del retrocés de les glaceres del Plistocè. L'Holocè és la quarta i última època del període Neogen (segona època de la sub-era no oficial Quaternari). El nom ve de les paraules gregues holos (complet) i ceno (nou).

Els paleontòlegs no han definit cap estadi faunal ni pel Plistocè ni per l'Holocè.

[edita] Geologia

Es pot negligir la deriva continental per un període relativament tan curt com són deu mil anys: menys d'un quilòmetre. Tanmateix, el nivell del mar va augmentar en uns trenta-cinc metres a principis de l'Holocè a causa del desglaç polar. A més, moltes àrees més enllà de 40 graus de latitud havien estat pressionades pel pes de les glaceres del Plistocè i es van elevar fins a 180 metres durant el Plistocè tardà i l'Holocè.

L'augment del nivell del mar i la depressió terrestre temporal van permetre incursions marines temporals en àrees que ara són lluny del mar. Hom coneix fòssils marins de l'Holocè de llocs com Vermont, Québec, Ontario o Michigan. A part de les incursions marines a altes latituds, associades amb la depressió glacial, els fòssils de l'Holocè es troben principalment en fons de llacs, planes inundables i dipòsits de cavernes. Els dipòsits marins de l'Holocè en costes de baixa latitud són rars perquè l'augment en el nivell del mar durant el període excedeix qualsevol altre augment d'origen no glacial.

A part de les incursions temporals, l'ajustament post-glacial en l'àrea d'Escandinàvia va resultar en l'evolució del mar Bàltic. La regió encara s'eleva avui en dia, causant petits terratrèmols al nord d'Europa.

[edita] Clima

Tot i que els canvis geogràfics durant l'Holocè van ser menors, les variacions climàtiques van ser d'una gran importància. L'anàlisi del glaç mostra que abans de l'Holocè hi havia períodes d'escalfament i refredament global però que els canvis climàtics esdevingueren més regionals al principi del Dryas recent. Tanmateix, la inversió de fred Huelmo/Mascardi a l'hemisferi sud va començar abans del Dryas recent i la calidesa màxima va fluir del sud al nord entre fa 11.000 i 7.000 anys. Sembla que hi hagi un patró de sud a nord, amb les latituds meridionals que mostren la màxima calidesa uns quants mil·lennis abans que les regions boreals. També és possible que l'escalfament durant l'Holocè no sigui més que un altre període interglacial i que no representi un final permanent a la glaciació del Plistocè.

Les zones habitables es van expandir cap al nord. Grans zones de mitjana latitud com el Sàhara que abans eren productives esdevingueren deserts. L'època va començar amb bastants llacs en zones que ara són bastant àrides.

La vida animal i vegetal no va evolucionar gaire durant l'Holocè, però hi va haver grans canvis en les distribucions de les plantes i els animals. Un cert nombre de grans animals com el mamut i el mastodont, tigres de dents de sable com el Smilodon i Homotherium, i els ossos peresosos gegants van desaparèixer a finals del Plistocè i finals de l'Holocè -- especialment a Amèrica del Nord, on animals comuns que havien sobreviscut a altres llocs (com els cavalls o els camells) es van extingir. Arreu del món, ecosistemes de climes freds que abans eren regionals han estat aïllats en "illes ecològiques" de major altitud.

[edita] Desenvolupament humà

El començament de l'Holocè es correspon amb el començament del Mesolític a la majoria d'Europa; però en regions com l'Orient Mitjà i l'Anatòlia, amb una neolítització molt antiga, hom prefereix dir-ne Epipaleolític. Algunes cultures d'aquest període són els Hamburgians, els Federmesser i la cultura Natufiana.

Ambdós són seguits pel Neolític aceràmic i pel Neolític ceràmic.