Bretanya

De Viquip??dia

Bretanya


Informaci??
Capital:	Rennes
Poblaci?? - Total - Densitat de poblaci??	3.021.000 hab. (2004) 111 hab/km??
Superf??cie	27.208 km??
Districtes	15
Cantons	201
Municipis	1 268
President del consell regional	Jean-Yves Le Drian
Departaments
Costes del Nord Aodo??-an-Hanternoz (en bret??) (22) Illa i Vilaine (35) Morbihan Ar Mor-Bihan (en bret??) (56) Finisterre (29)
Localitzaci??

Bretanya (en franc??s: Bretagne; en bret??: Breizh; en gal??l??: Berta??yn) ??s una naci?? europea, d'origen c??ltic, situada sobre la costa atl??ntica. Avui ??s una de les 26 regions de Fran??a. Ocupa una extensa pen??nsula al nord-oest de l'estat franc??s de 27.209 km??, la qual s'est??n uns 240 km fins l'oce?? Atl??ntic, entre el canal de la M??nega al nord i el golf de Biscaia al sud. Rennes n'??s la capital.

La regi?? de Bretanya, creada pel govern de Vichy durant la Segona Guerra Mundial, compr??n el 80% de l'antic ducat de Bretanya, considerat el bressol de la naci?? bretona. El 20% restant pertany actualment al departament del Loira Atl??ntic, que forma part de la regi?? del Pa??s del Loira, amb capital a Nantes, que era la capital hist??rica del ducat de Bretanya.

[edita] El medi f??sic

El pa??s, tamb?? conegut des d'antic com a Arm??rica (en c??ltic, ???pa??s dels pobles sobre el mar???), forma una accidentada pen??nsula a l'oest de l'antiga prov??ncia romana d'Aquit??nia. Hom en pot considerar l'interior dividit en dues parts per la vall de riu Aon (Aulne), que prolonga vers l'est el canal que uneix Nantes (Naoned) amb Brest. Les principals al????ries es troben a l'interior, i la costa ??s for??a escarpada. La pen??nsula es divideix en dues zones orogr??fiques for??a diferenciades:

Argoad (del c??ltic koat, ???bosc???), a l'interior, gaireb?? pla i tradicionalment ple de boscos, com el de Brekilien (en franc??s, Broc??liande), antic lloc sagrat dels celtes (on hi vivia Merl??). Tanmateix, han estat molt despoblats des del segle XVIII. Entre les seves sotsunitats, compr??n el Talar de Roazhon i el Plateau de Roc???han.
Armor o Arvor (del c??ltic mor, ???mar???), a la costa, faixa de terra d'uns 1.300 kil??metres de llarg, for??a accidentada i dividida en dues parts pel riu Aon, hi destaquen les principals unitats orogr??fiques:
- Menez Arre, amb el Tuchenn Gador o Menez Mikael (384 m), la major al????ria del pa??s, i el Menez C???homm (330 m).
- Menezio?? Du (Muntanyes Negres), separades de l'anterior per la Conca de Kastellin.
- Lanneier ar Menez (Landes de Menez), que tallen el pa??s d'Argoad, i tenen l'al????ria d'Ar Menez (340 m).
- Lanneier Lanvoz (Landes de Lanvaux).

La costa ??s for??a accidentada, i cont?? nombroses aber (similars a les ries gallegues) com les Leger (Guer), Trev (Trieux), Gouet, Argenon (Arguenon), Rans (Rance), Oded, Blaouezh (Blavet) i plegmor (badies), que compten amb petites enez (illes), com les de Groe/Groix, Sun, Baz i Ar Gerveur. Els principals ster o rius, tots ells de la conca atl??ntica, s??n el Liger/Loire, Oust, Blaouezh, Doursec???h, Semnon, Gwilen/Vilaine, Trev, Gouet, Elorn, Oded, Skorv, Evel, Leff, Isole i Aon/Aulne. Tamb?? hi ha nombrosos lenn (llacs), la gran majoria petits i sense import??ncia, llevat Al Lenn Veur, Mikael, Lenn Gwerledan i Ar Dug.

A la costa es concentren les principals activitats humanes i econ??miques de Bretanya. La costa nord, vorejada pels altiplans gran??tics i esquistosos ???Bro Leon, Bro Dreger, Penteur???, ??s marcada per forts espadats. Una gran part de la seva superf??cie ??s recoberta per dip??sits de loess que daten dels inicis del Quaternari. Al sud de Brest la costa ??s m??s plana, per?? m??s retallada de resultes d'una transgressi?? marina que inund?? les parts baixes de les valls fluvials, excavades profundament en un penepl??, i form?? nombroses ries i estuaris ???Oded, Laita, Blaouezh (Blavet), Vilaine???, aix?? com badies profundes ???rada de Brest; badies de Douarnenez i Audierne???. Aquesta part ??s vorejada d'illes ???Glenan, Groe (Groix), Houad (Houat), Edig (Ho??dic), Gerveur (Belle-??le)???, la majoria de les quals resultat d'una subsid??ncia, i que sovint no s??n sin?? un amuntegament de roques, fragments gran??tics units a la costa per un t??mbolo ???Kiberen (Quiberon)???, o b?? bancs de sorra que a??llen estanys i aiguamolls ???Le Croisic (Ar Groazig), Grande Bri??re???.

Un factor molt important per a la configuraci?? actual de la costa bretona ??s la constant erosi?? marina. El clima ??s oce??nic, amb hiverns temperats i estius frescs i les pluges varien de m??s a menys de la costa a l'interior. Els vents del sud-oest i del nord-est s??n coneguts a la costa amb els noms de noro??t i suro??t. Els s??ls, rics en humus, que abans del s V eren coberts de boscs, s'han convertit, a causa de la denudaci?? i l'erosi??, en un paisatge de landes damunt s??ls ??cids, impermeables, que nom??s permeten una vegetaci?? escadussera. Per contra, les ??rees costaneres tenen un s??l m??s ric a causa dels dip??sits de loess i de les aportacions de correctors calcaris al s XIX.

[edita] La Naci?? Bretona

El territori reclamat pels nacionalistes bretons compr??n, endem??s de la regi?? de Bretanya, el departament de la Loira Atl??ntic. Est?? dividit en nou broiou (pa??sos):

Bro Leon (Lle??)
Bro Dreger (Treguier)
Bro Kernev (Cornualla)
Bro Gwened (Vanet??s)
Bro Sant Brieg o Penteur (Penthi??vre)
Bro Zol
Bro Sant Malou
Bro Roazhon
Bro Naoned

Els 9 pa??sos de la Bretanya hist??rica

[edita] Hist??ria

Per a la prehist??ria i la colonitzaci?? romana, veure Hist??ria antiga de Bretanya.

[edita] Pol??tica

Merc?? l'aplicaci?? de la loi Deferre del mar?? del 1982, els 4 departaments (llevat el de Loira Atl??ntic), formen part de la regi?? de desenvolupament de Bretagne, una mena d'experiment descentralitzador de caire ??nicament administratiu, sense veritables compet??ncies i sense control dels mitjans de producci??, tot i que maneja pressupostos importants i pot decidir en pol??tica de subvencions a nivell local.

Tampoc t?? compet??ncies en el camp cultural i ling????stic, la llengua oficial a tots els efectes ??s el franc??s, tot i que s'ha obtingut de les autoritats regionals i locals algunes subvencions per a pol??tiques bretonistes i en algunes zones s'ha iniciat la retolaci?? bil??ng??e d'alguns pobles (no oficial, b?? que tolerada).

T?? un Conseil Regionale o Kuzul-rannvro Breizh de 83 membres, mentre que el Liger Atlantel envia 31 escons al Consell Regional del Pa??s del Loira, del que en forma part. L'himne nacional bret?? ??s des del 1919 Bro gozh ma zado?? (La terra dels meus avantpassats), traducci?? de l'himne nacional gal??l??s feta pel bard Taldir.

[edita] Bibliografia

Le Lannou, M. (1978) La Bretagne et les bretons PUF Que sais je n?? 78 Par??s
Henri Wacquet (1972) Histoire de Bretagne PUF, Que sais je n?? 58 Par??s
Francis Gourvil (1979) La langue et la litt??rature bretonnes PUF Que sais je n?? 60 Par??s
Ferran Palau i Mart?? (1997) Bretanya Pag??s Editors Lleida.
Jordi Ventura i Subirats (1963) Les cultures minorit??ries europees Selecta, Barcelona.
Garc??a, Xos?? Lois (1978) Naciones colonizadas de Europa Occidental Follas Novas, A Cru??a.
Lafont, Robert (1968) La revoluci?? regionalista Ed. Aportaci?? Catalana, Barcelona.
Lafont, Robert (1969) Per una teoria de la naci?? Edicions 62, Col??lecci?? a l'Abast, Barcelona
Imma Tubella i Casadevall i Eduard Vinyamata Camp (1978) Les nacions de l'Europa capitalista La Magrana, Barcelona
Xos?? M. N????ez Seixas (1998) Movimientos nacionalistas en Europa en el siglo XX Ed. S??ntesis, Col. Historia Universal Contempor??nea, 26 Madrid.
Felipe Fern??ndez-Armesto (1996) Los hijos de Zeus Grijalbo Barcelona
Michel Legris (1965) Les parles maternes Edicions d'Aportaci?? Catalana, Barcelona
Vauchez, Jacques (1997) Dictionnaire enciclopedique du Moyen Age Editions du Cerf Par??s
Demougin, Jean (1983) Grand dictionnaire des l??tres Larousse Par??s
Walter, Henriette (1997) La aventura de las lenguas en Occidente Espasa-Planeta, Barcelona
Adell, Alberto (1980) Diccionario de literatura Penguin-Alianza Alianza Editorial Madrid
Asher, RE editor (1994) The encyclopaedia of language and linguistics Pergamon Press, Oxford
Bonnefoy, Claude; Cartano, Tony; Oster, Daniel (1977) Dictionnaire de la litt??rature fran??aise contemporaine Jean-Pierre Delarge, Paris.
Peter Janke (1983) Guerrilla & terrorist organisations Harvest Press, Oxford
Jordi Ventura i Subirats L'edicte de Villiers-Cott??rets Revista de Catalunya n??m. 58, desembre 1991
Jordi Ventura i Subirats La revoluci?? francesa i les lleng??es no oficials de l'Estat franc??s Revista de Catalunya n??m. 38 febrer 1990.
Alexandre Cirici i Pellicer Lleng??es minorit??ries i dialectes a Europa Altres Nacions, n??m 4-5 1982-1983
Esyllt T. Lawrence Bretanya de Fran??a, pa??s celta Revista de Catalunya n??m. 20, juny 1988
Caballero, ??scar Francia se plantea reconocer las lenguas regionales a La Vanguardia, agost 1999.
Fa??ch Morvannou Bretagne: dans un champ de ruines culturelles, un peuple en marche dins IV Jornades del CIEMEN del 16 al 23 d'agost del 1979 ???Fet nacional: llengua, territori i migracions, publicada a Nationalia V
Paolig Combot La langue bretonne en 1980 dins V Jornades del CIEMEN del 24 al 28 d'agost del 1980 ???Ensenyament de la llengua i mitjans de comunicaci?? social, publicada a NATIONALIA VI.
Ronan Roudaut Histoire du mouvement breton a Les Temps Modernes, n??m 324-326 agost-setembre 1973 Par??s
Yann-Ber Piriou Usage spontaine et usage litt??raire du breton a Les Temps Modernes, n??m 324-326 agost-setembre 1973 Par??s
Fanch Elego??t Bilinguisme ou domination linguistique? a Les Temps Modernes, n??m 324-326 agost-setembre 1973 Par??s
Doridam, Pierre La Bretagne et le socialisme a Les Temps Modernes, n??m 324-326 agost-setembre 1973 Par??s
Balanz??, Albert i Crespo, Mart?? La Bretanya recupera l'orgull a El Temps, 30 maig 2000, Val??ncia