Bretó
De Viquipèdia
|
'Brezhoneg' |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | França |
| Regió: | Bretanya Armoricana |
| Parlants: | 500,000 - 1,200,000 [1] |
| Rànquing: | No està al Top 100 |
| Classificació genètica: | Indoeuropea |
|
|
|
| Llengua oficial de: | - |
| Regulat per: | - |
|
|
|
| ISO 639-1 | br |
| ISO 639-2 | bre |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | bre |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El bretó és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a França. Està en retrocés tot i els intents per revifar-la, es calcula que el parlen unes 500.000 persones (més d'un milió a principis del segle XX). Està documentat des del segle V i parteix de la llengua dels immigrants de l'Illa de Bretanya o Gran Bretanya, amb una petita influència de la llengua de Gàl·lia.
Com a característiques lingüístiques, cal destacar que els pronoms es fusionen amb les preposicions, i que l'ordre de la frase és molt flexible. Usen l'alfabet llatí i s'utilitza majoritariament la grafia unificada o estàndard però hi ha dos altres sistemes d'ortografia en ús (l'elaborat pel canonge Fransez Falc'hun i l'altre anomenat interdialectal).
Els primers escrits en bretó es remunten al segle IX. Actualment, però, l'estatus legal advers i l'exclusió total de la vida pública i a l'escola han frenat considerablement la transmissió de la llengua. És per això que l'Unesco considera el bretó com una de les llengües europees més seriosament amenaçades d'extinció.
Taula de continguts |
[edita] Dialectes
Es distingeixen dos grups dialectals:
- Occidental (que agrupa les regions de Bro Kernev, Bro Dreger, Bro Leon i Bro Gwened)
- Oriental (conformat bàsicament per la regió de Bro Gwened)
Les diferències dialectals, però, són mínimes i se centren sobretot en la posició de l'accent tònic i la pronúncia. El vocabulari i la gramàtica d'ambdós dialectes varien ben poc.
[edita] Característiques
Pel que fa al nom, els substantius i noms propis tenen desinències per als diferents casos gramaticals, però no hi ha veritables declinacions. El plural es construiex amb la desinència ed (p.ex. lampous-lampoued, ocells; loen-loened, frares), però hi ha casos especials, com:
- ien (ion en gwenedeg) en noms de professionals (skolaer-skolaerien, mestre).
- où i ioù (eu i ieu en gwenedeg) pels objectes (taolioù, tauls; gweleoù, llits).
- on en paraules poc freqüents, com a laeron (lladres).
- També hi podem sovint afegides una o més vocals a l'interior d'un mot, com els casos de maen-mein (pedra), abostol-ebestel (apòstol), louarn-lern (guineu). Això podria ser també l'auxiliar d'un sistema participant, alhora que infecció vocàlica en l'ús de la desinència, com en els casos de bag-bigi (vaixell), forn-ferniel (forn), moualc'h-mouilc'hi (merla) i kar-kerent (parent).
- També hi ha paraules amb plurals irregulars, com a den-tud (home), marc'h-kezeg (cavall), buoc'h-saout (vaca) i ki-chas (gos).
Per altra banda, el gènere dual existeix per a uns quinze substantius, de membres orgànics que no fan servir el plural, com an daoulagad (els ulls), an daouarn (les mans) i an divhar (les cames).
Pel que fa a l'article, l'article definit té tres aspectes diferents, i endemés té un article indefinit imitat del francès. Els tres aspectes són:
- Davant dental, h muda i vocals an i eun, com an arar/un arar (l'arada) i an hent/un hent (la ruta).
- Davant L, al i eul com al levr/ul levr (el llibre).
- Davant Y i les altres consonants, ar i eur, com a ar penn/eur penn (el cap), ar c'hoar/ur c'hoar (la germana) i ar yar/ur yar (la gallina).
Pel que fa al verb, l'infinitiu es presenta sota la forma d'un simple radical monosil·làbic sense desinència: mont (anar), lenn (llegir), koll (perdre) i chom (romandre). Sovint derfiven d'un nom, amb una terminació que varia d'un verb a un altre, com a c'hoarzhin (riure) i redek (còrrer). Hi ha dues conjugacions:
- Una d'impersonal, regida pels pronoms subjecte que acompanya una partícula i deixa intactes les perfsones verbals i les formes. P. Ex: koustet (dormir)
- Present: Me a gousk, hi a gousk, te a gousk, eñ/hi a gousk, ni a gousk, c'hwi a gousk, int a gousk.
- Imperfet: Me a gouske, te a gouske, etc.
- Futur: Me a gousko, te a gousko, etc
- Una de personal, on la persona és designada per la desinència particular que varia segons els dialectes.
- Present: Kouskan, kouskez, kousk, kouskomp, kouskit, kouskont.
- Imperfet: Kouslen, kouskes, kouske, kouskemp, kousket, kouskent.
- Futur: Kouskin, kouski, kousko, kouskimp, kouskoc'h, kouskint.
- Pel que fa als verb irregulars, són tres i poc usats en bretó:
- Mont/monet (anar); Present: an, ez, a, eomp, it, eont; Imperfet: aet; Futur: in, i, ay, imp, afet, int.
- Bezañ/bezout (ésser) té quatre maneres sense doble ús, com les altres:
- Conjugació corrent (subjecte, atribut i verb) An ti a zo bras (la casa és gran)
- Conjugació emfàtica (atribut, verb subjecte) Bras eo an ti (Gran és la casa)
- Conjugació de lloc En ti emañ an den (L'home és dins de casa)
- Conjugació d'hàbit En ti a vez e-pad an deiz (Ell és a casa tot el dia)
- Ober (fer) que té paper de verb auxiliar; ainsi (llegeixo), lenn a ran (jo faig llegir), mont a ran (jo faig anar).
Pel que fa a ls pronoms personals, hi ha de dues maneres: els subjectes, procedents del verb per la conjugació impersonal, i els combinats amb les preposicions gant (amb) i evit (per); per exemple, ganin, ganit, gantañ, ganti, ganeomp, ganeoc'h, ganto (amb mi, amb tu, amb ell, etc.) i evidon, evidout, evitañ, eviti, evidomp, evidoc'h, evito (per mi, per tu, per ell, etc).
L'epítet és inclòs de manera invariable en gènere i nombre, oc'h per al comparatiu i a per al superlatiu. P. Ex: brav-bravoc'h-bravañ (bella, més bella, la més bella).
La numeració és de caire vigesimal, i les unitats són per vintenes amb masculí i femení: daou-div (dos-dus), tri-teir (tres), pevar-peder (quatre). Els 10 primers nombres són: unan, daou, tri, pevar, pemp, c'hwec'h, seizh, eizh, nav, dek. I per fer els nombres compostos es prenen per unitats de vint: unan-warn-ugent (u sobre vint, 21), c'hwec'h-ha-daou-ugent (sis i dos vint, 46), naontek-ha-tri-ugent (dinou i tres vints, 79) i daou-warn-ugent (dos i vint, 22).
[edita] Nombre de parlants
Quan es va fer la primera enquesta lingüística a Bretanya, entre els anys 1886 i el 1914, es calculava que aproximadament hi havia 1.300.000 parlants, la qual cosa suposava el 95% dels habitants de la Baixa Bretanya. I pel que fa als límits de la llengua, se sap per l'enquesta lingüística de Coquebert de Montbret feta el 1806, que els límits eren els mateixos que tenia el segle XIV.
El 1952 es va fer un nou càlcul aproximat pel professor François Gourvil, que sobre els habitants de la Baixa Bretanya donà aproximadament:
- 100.000 només parlaven bretó, principalment dones.
- 700.000 s'expressaven principalment en bretó, però entenien el francès.
- 300.000 coneixien el bretó, però s'expressaven principalment en francès.
- 400.000 no entenien el bretó i només parlaven francès.
Posteriorment, se n'han fet de més aproximats. El 1969 Galv calculà que el parlaven un milió de persones, però la meitat d'elles només ho feia esporàdicament. Per a Fleuriot, el 1980 hi havia 700.000 bretonòfons, inclosos els emigrats, però d'ells només 250.000 parlaven habitualment el bretó. I segons una enquesta feta el 1987 entre 1.200.000 habitants de la Baixa Bretanya:
- 700.000 comprenien el bretó
- 600.000 el parlaven
- 240.000 l'empraven sovint.
Però cada any moren 15.000 bretonòfons i només se'n formen 2.500, de manera que s'accentua la reculada de la llengua. Això ho mostren enquestes més detallades com la feta per Yann-Gristoff Bozec el 1974, separats per edats:
| Edats | Parlants |
| de 0 a 14 anys | 18.000 |
| de 15 a 24 anys | 57.000 |
| de 25 a 64 anys | 423.000 |
| més de 65 anys | 168.000 |
| Total | 665.250 |
Aquesta xifra suposava el 44,3% dels habitants de la Baixa Bretanya. Una nova enquesta fou realitzada el 1983 per Jorg Gwegen, i els resultats foren:
| Edats | Parlants | Població total |
| de 0 a 14 anys | 14.400 | 360.000 |
| de 15 a 24 anys | 33.750 | 225.000 |
| de 25 a 64 anys | 211.500 | 705.000 |
| més de 65 anys | 126.000 | 210.000 |
| Total | 385.650 | 1.500.000 |
Aquesta xifra ja suposava només el 25,7% dels habitants de la Baixa Bretanya. Aquesta situació també és agreujada per l'emigració, ja que aproximadament 20.000 bretons abandonen cada any el seu país, principalment bretonòfons, ja que la Baixa Bretanya és la zona més sotsdesenvolupada. Això provoca l'existència d'illots bretonòfons a París, Marsella i altres ciutats grans, on sovint organitzen trobades folklòriques i concursos de poesia. Es calcula que potser 300.000 bretonòfons parlen llur llengua fora de la Bretanya. Entre ells, 32.722 als EUA.
Les xifres de bretonòfons, però, no fan més que baixar. Segons una enquesta feta pel diari La Télegramme el 1997, dels habitants de la Baixa Bretanya, uns 250.000 (el 20%) eren competents per parlar bretó, però aquest percentatge es reduïa al 6% entre els menors de 40 anys i a l'1% entre els menors de 20 anys, tot i que uns 600.000 més el podien entendre. Tot i així, de 2.500 enquestats, el 88% eren partidaris d'incloure el bretó en el sistema d'ensenyament.
[edita] Ensenyament del bretó
Malgrat la bona disposició popular a l'ensenyament del bretó (segons una enquesta, el 77 % dels bretons n'està a favor), la seva presència a l'educació encara és minsa. Des del 1971 s'ensenya una hora setmanal, des dels 3 als 11 anys, mercè la Llei Deixonne, i des del 1991 també s'ensenya alguna matèria en bretó.
El 1958, Armans ar C'halvez, un abat bretó, fundà la primera escola d'ensenyament en bretó, l'escola catòlica "Skol Sant-Erwan" que funcionà entre 1958 i 1961. El 1977 s'obriren les dues primeres escoles-bressol Diwan (Germen) a Kemper i Bro Leon, amb un total de set infants, inspirades en les ikastolak basques i les yisgolion meithin gal·leses, amb l'ensenyament totalment en bretó i de caire alternatiu.
Per altra banda, des del 1990 França ha creat també algunes escoles bilingües, de manera que el 1991 ja eren 545 alumnes a 13 escoles, així com 400 universitaris. Cap el 1996 ja eren 7.000 infants bretons els que havien estudiat en sistema diwan o bilingüe
El curs 1997-1998 el nombre d'alumnes que estudiava en bretó eren:
| Preescolar | Alumnes | Classes |
| Total educació pública | 78.032 | 613 |
| Bilingüe públic | 581 | 21 |
| Escola privada catòlica | 46.381 | 69 |
| Catòlics bilingües | 488 | 26 |
| Diwan | 752 | 26 |
En el curs 1999-2000 uns 2.256 nens estudiaven en alguna de les 34 escoles diwan, mentre que 1.900 més ho feien en les escoles Div Yezh (bilíngües públiques) i 1.400 més a les escoles Dihun (religioses), un total de 5.556 alumnes, un 20 % més que el curs anterior. El bretó també és ensenyat com a llengua a alguns instituts de secundària de París, Versalles i Créteil.
[edita] Presència del bretó a la premsa escrita
La situació és encara més greu, degut al fet que al 1980 només uns 8.000 bretons eren capaços de llegir correctament llur idioma, i uns 2.000 més ho podien fer acceptablement. Per això les publicacions són minses, amb poc tiratge i sovint bilingües. Pel 1980 es calculava que hi havia 20 publicacions en bretó i 10 més bilingües, entre els que podem destacar Pobl Breizh(Poble Bretó), òrgan de l'Unió Democràtica de Bretanya, bilingüe; Breman (Ara), òrgan de Skol ar Emzav, d'informació escolar, bilíngüe; Plenedenn (Destinat), del grup intel·lectual Ar Falz; Al Liamm (El lligam), creada el 1968, de caire literari i històric; Yod Kerc'h, pornogràfica; Sturier Yaouankiz, òrgan dels estudiants catòlics; Preder (Reflexió), de carie literari i filosòfic; Hor Yezh (La nostra llengua), de caire filològic; Cholori (Xivarri), infantil; Wanig ha wenig, creada el 1958, infantil; Ar Vro (El país), bilíngüe, de caire intel·lectual; Bleun Brug (Flors de burc), catòlica, una de les deganes, amb 2.000 subscriptors; Tabalao (Tàbola), per a infants; An Lanv (Marea alta), també per a infants; Breton News, en anglès, recentment desapareguda, òrgan dels exilats a Irlanda; Avel an Tre'ch, propera al Moviment autonomista bretó i L'Avenir de la Bretagne, en francès, però de contingut bretonista, òrgan de l'antic MOB. Cap el 1995 hi ha via 12 revistes, però només tenien 915 subscriptors, i el 1983 només es van publicar 3.000 llibres en bretó.
[edita] Presència a la ràdio i televisió
Segons dades del 1995, hi havia les següents emissores emetent en bretó:
- Radio France Bretagne-Ouest (93Mhz) : tots els dies matí, tarda i nit
- Radio Kreiz-Breizh (102,9 Mhz) : tots els dies 9-10h30, 18-19h
- Radio Bro Gwened (101,7 Mhz) : tots els dies 10h30-12h30, i dissabte 13-14h
- Radio-France Armorique (103,1 Mhz des de Rennes) : dijous 19h20 a 21h20 i dissabte 12h 00 a 14h00 en Radio Bleue (711 KHz)
- Alter Nantes (98,1Mhz) : dimars 19h 40, dilluns 21h30, dissabte 18h
- Radio Pays (93,1 Mhz des de Paris) : divendres 15-17h, 21-24h i dissabte 10-12h
- Fréquence Mutine (103,8 Mhz des de Brest) : dissabte 11-14h
- Radio Sklaerder (100,6 Mhz des de St Brieuc; 102.10 Mhz Lannion) : dimars 17-17h 30
- Radio glas (95,9 Mhz des de Lesneven) : dilluns a divendres : 8h 15-12 h
- Canal B (94,0 Mhz des de Rennes) : dilluns, 12-14h
- Radio Kerne : (90,4 Mhz des de Quimper), tots els dies
Pel que fa a la televisió, fins el 1998 només emetia France 3 Bretagne:
- Alta Bretanya : diumenge de 11h 45 a 12h 30
- Baixa Bretanya : el mateix horari, més un informatiu de 5 minuts enmig de la setmana i un butlletí meteorològic les tardes.
Aquest panorama, però, canviaria amb l'aparició de TV Breizh el 1998.
