Uni?? Democr??tica de Bretanya
De Viquip??dia
Uni?? Democr??tica de Bretanya (bret?? Unvaniezh Demokratel Breizh, UDB), ??s un partit pol??tic bret??, fundat el 1964, de caire socialista i d???antuvi independentista (m??s tard possibilista i autonomista), s???ha presentat durant alguns anys a les eleccions municipals amb el PSF i despr??s amb els ecologistes. Darrerament va pel seu compte i ha obtingut uns 100 regidors amb uns 20 alcaldes i alcaldes adjunts. Des del 1985 ??s membre de l???Alian??a Lliure Europea, partidari de recon??ixer les minories nacionals europees.
Taula de continguts |
[edita] Origen
Es form?? despr??s del Congr??s de Brest del 1963 com a una escisi?? del sector m??s nacionalista del MOB, dirigit per Ronan Le Prohon, Y. Ch. Vieillard, Le Padellec i Xavier Grall, i es definia com a ???un partit que agrupa bretons i amics de Bretanya conscients de la vocaci?? nacional de la Bretanya i conven??uts de la necessitat de constuir el socialisme en llur pa??s???, i que reclamava tant la independ??ncia de Bretanya com el socialisme, tot i que des del 1970 es conformarien amb demanar la concesi?? d???un Undenvez Estatut evit Breizh (Estatut Particular per a Bretanya). Fundarien el diari portantveu del partit Le Peuple Breton, que treia el suplement en bret?? An Pobl Breiz. El 1963 Le Prohon participaria com a representant bret?? en l???Aberri eguna d'Itxaso.
[edita] Ideari
Considerada des d'aleshores com a la principal organitzaci?? nacionalista, ha anat reinterpretant la seva ideologia en funci?? de les teaories predominants els anys seixanta; d'antuvi, adoptaria el colonialisme intern per a interpretar la situaci?? perif??rica de Bretanya dins l???Estat franc??s, tot afirmant que l???opressi?? cultural, econ??mica i social dels bretons tenia l???origen en els efectes del sistema capitalista i en el colonialisme franc??s. Per aquesst motiu, considerava que nom??s un front d???alliberament nacional anticolonial podia emancipar el poble bret??, del qual se n???excloien els elements ???mitjancers??? de l???explotaci?? colonial francesa, en un proc??s que hauria de suposar l???alliberament tant social com nacional.
Tamb?? pretendr?? ??sser el partit hegem??nic del nacionalisme bret??, ra?? per la qual adoptaria un r??gid centralisme democr??tic, alhora que denunciava tant els atemptats del Front d'Alliberament de Bretanya com el desviacionisme de POBL o Strollad ar Vro.
[edita] Participaci?? pol??tica
Des del 1965 es presentaren a les eleccions municipals dels ajuntaments inferiors a 30.000 habitants en solitari, amb l???ocjectiu de batre l???UNR gaullista i qualsevol candidat antibret??. Jean Paul Le Berre fou escollit en una coalici?? d???esquerres de Guilvinec.
Del 1964 al 1968, la UDB va desenvolupar i aprofundir la seva doctrina sobre el paper de Bretanya dins l???hex??gon, de manera que per primer cop el moviment bret?? sortia del ghetto per interessar-se per problemes reals, com l???explotaci?? dels treballadors bretons per les burgesies bretona i francesa, per?? des del 1968 pat?? una crisi interna provocada per dos fets fonamentals: el maig del 1968, on per primer cop es veu la gwenn ha du en desfilades d???esquerra, i els atemptats del FLB. Tot i el rebuig del partit als atemptats, alguns militants participaren en la formaci?? de Socors Bret??.
El Congr??s de Guidel del 2 de novembre del 1969 mostr?? una forta crisi interna quan es tract?? de mantenir lligams privilegiats o no amb el PCF o el sindicat CGT, i finalment el comit?? director va expulsar-ne dos militants l'1 de febrer del 1970, que foren seguits per 40 militants m??s que representaven tres seccions. Aix??, en el congr??s de Gwerledan del maig del 1971 van redefinir les bases d???acci??: refusar l???apoliticisme de la vella dreta nacionalista i tota forma d???esquerranisme, ra?? per la qual seran acusats d???estalinisme. Per?? no pogu?? evitar escisions com la del Partit Comunista Bret?? el 1972.
El 1976 decid?? obrir-se a l???incorporaci?? a la causa bretona dels partits de l???esquerra francesa, m??s forts i amb possibilitats d???obtenir representaci?? institucional. Per aquest motiu s???aliaria amb el PSF, que alhora era interessat en trencar l???hegemonia de la dreta a Bretanya. D???aquesta manera participaria en la Union de la Gauche i a les eleccions municipals del 1977 ontindria 39 regidors i participaria en els consistoris de Roazhon, Brest i Naoned, alhora que tindria representaci?? al Conseil Regionale, merc?? la nominaci?? del seu cap Ronan Le Prohon, tot i que l???UDB considerava aquest organisme com a insuficient. Aquesta alian??a tamb?? portaria a la secci?? bretona del PSF a adoptar postures m??s compromeses en defensa de la llengua i cultura bretones, aix?? com vincular l???emancipaci?? social a l???emancipaci?? regional.
Del 1979 al 1981 l???UDB, Strollad ar Vro i d???altres moviments bretonistes entraren en la lluita ecol??gica en boicotejar la construcci?? de la central nuclear dePlogoff (Plogo).
La postura de l???UDB davant la vict??ria de Fran??ois Mitterrand del 1982 fou de suport cr??tic, tot esperant que compl??s les promeses fetes. El poc compliment i la divisi?? administrativa del pa??s que deixava Naoned fora de Bretanya provocaren una forta decepci??, per?? encara i aix?? continuaren donant suport el PSF perqu?? deixaven la coalici?? passaven a la marginalitzaci?? electoral. Nogensmenys, despr??s del Congr??s del 1982 Le Prohon abandon?? el partit i s???integr?? en el PSF; v??ries federacions foren dissoltes, i el grup pass?? de tenir 2.000 afiliats a tenir-ne nom??s 800.
A les eleccions municipals del 1983 es prouiren conflictes entre UDB i el PSF a l???hora d???elaborar les llistes, cosa que provocaria que es presentessin nombroses llistes nacionalistes separades, cap de les quals no passaria del 3 %. Per aquest motiu, i perqu?? l???aven?? de les llistes conjuntes els permet?? doblar el nombre de regidors (gaireb?? 80) i obtenir alguna alcaldia a Penn ar Bed, continuaren amb la coalici?? d???esquerres. Per?? la manca de definici?? sobre l???actitud a prendre davant el PSF aprofund?? la crisi.
Aix??, en el Congr??s de l???UDB del 1984 les federacions de Brest i Bro Leon, m??s nacionalistes, advocaren per adoptar una l??nia m??s dura i reivindicativa a l???hora de negociar el suport nacionalista al PSF en la segona volta de les eleccions legislatives, a canvi de major aven?? en la regionalitzaci??. Tot i que no foren acceptades pels caps, els van dur a terme per evitar el trencament del partit i es posaren en semioposici??, alhora que tractaven de capitalitzar el descontentament social a les zones d???atur tot assumint les reivindicacions dels aturats i treballadors. Per?? patien de manca de convocat??ria que els invalid?? a l???hora de dur aquestes propostes a la pr??ctica, i per aquest motiu el 1985 n???expulsaren els quadres dissidents
Coma alternativa, des del 1985 l???UDB adopt?? una nova orientaci?? t??ctica i una coalici?? electoral amb altre nacionalistes minoritaris, ecologistes, forces d???ultraesquerra i sindicalistes dissidents i descontents amb la pol??tica del govern, tot i que suposava revisar alguns elements del seu programa intern. Tot i aix??, la Convergencie Bretonne, coalici?? formada per UDB, LCR, ecologistes i el Parti Socialiste Unifi??e nom??s va obtenir l???1,51 % dels vots i cap representant regional. Aquests resultats deixaren al descobert la seva d??bil implantaci?? popular.
Molt desgastada per les derrotes electorals, intent?? compensar la seva feblesa amb la promoci?? de contactes a nivell internacional. D???aquesta manera, el 1987 va ingressar en l???Alian??a Lliure Europea, i durant les eleccions al parlament europeu del 1989 don?? suport a una coalici?? d???ecologistes amb nacionalistes corsos, bascos i occitans. Aix??, el nacionalista cors Max Simeoni obtindria un esc?? d???eurodiputat amb un 12,2 % de sufragis a Bretanya, i aconseguiren que un militant de l???UDB estignu??s com assessor de Simeoni a Estrasburg. Tot i que tenien fortes retic??ncies pel que fa al tractat de Maastricht, no van fer campanya pel NO, i a les eleccions regionals del 1992 decidiren presentar-se en coalici?? amb el POBL, amb uns resultats molt minsos:
- Cotes d'Armor : 2.23 % i 6.381 vots
- Morbihan : 2.67 % i 8.052 vots
- Finist??re : 2.03 % 7.758 vots
- Ille et Vilaine : 1.73 % i 6.062 vots
- Loire Atlantique : 1.69 % i 7.685 vots
L???opini?? p??blica bretona fou sotragada quan el novembre del 1990 un militant de l???UDB, Yann Groix, fou detingut a casa seva per amagar tres militants d???ETA clandestins. Groix se su??cid?? a la seva cel??la el 27 de gener del 1991.
A les eleccions generals del 1993 l???UDB va obtenir el 2,1 % dels vots a la circumscripci?? de Saint Malo, aix?? com l???1,32 % al districte d???Ar Baol-Gwenrann (Baule-Guerande). Per?? malgrat els bons resultats obtinguts a les europees del 1989, en les del 1994 els ecologistes trencaren la coalici?? amb els nacionalistes minoritaris, i en especial amb l???UDB, ja que consideraren que no els calien llurs vots.
A les eleccions regionals del mar?? del 1998 els candidats de l???UDB van obtenir una mitjana de vots del 3,31 % arreu de Bretanya (aproximadament uns 50.000 vots).
- C??tes d'Armor : 4.08 % i 10.321 vots
- Morbihan : 3.87 % i 10.515 vots
- Finist??re : 2.77 % i 9.979 vots
- Ille et Vilaine : 2.53 % i 7.863 vots
- Loire Atlantique : 2.47 % i 10.386 vots
A les eleccions regionals del 2004 UDB es present?? en coalici?? amb els Verts i va obtenir el 9,7 % i 10 escons. Quatre nacionalistes bretons entraren al consell regional: Mona Bras, Naig Le Gars, Christian Guyonvarc'h, membres de l???UDB, i Christian Troadec, alcalde ??esquerra alternativa?? de Carhaix.
