Bretanya durant la Revoluci?? Francesa
De Viquip??dia
La Revoluci?? Francesa tingu?? uns efectes particulars a Bretanya, ja que perd?? els pocs restes d'autonomia que li restaven.
Taula de continguts |
[edita] Abans de la Revoluci??
Les reformes de Lamoignon del 1788 van causar for??a malestar entre els bretons, i s???amotinaren els 2.500 tribunals senyorials que hi havia a Bretanya quan l???intendent Bertrand de Molleville les volgu?? aplicar. El comte de Botherel afirm?? que els bretons tenien una associaci?? contractual i que podia cessar si se???n violaven els termes. L???oposici?? del parlament, a m??s, provoc?? una revolta popular que obligaria a fugir tant a l???intendent com al comandant militar. Els nobles enviaren aleshores representants a Par??s, per?? foren empresonats a la Bastilla, i els magistrats hagueren d???exilar-se. Tanmateix, foren alliberats quan el rei convoc?? Estats Generals i Locals. Els burgesos de Nantes, per??, es revoltaren perqu?? volien la mateixa representaci?? per al Tercer Estat, ja que disposaven de l???oligarquia municipal (entre els revoltats hi era el jove Fran??ois-ren?? de Chateaubriant).
Quan es reuniren els Estats, a m??s, es produiren enfrontaments a Rennes, alhora que uns 400 revoltats de Nantes setjaren els nobles al parlament. D???aquesta manera, pel febrer del 1789 el Tercer Estat a Bretanya aconseguiria tenir la mateixa representaci?? en un ter??.
Als Estats Generals del 1789, el Club Bret?? fou l???origen del partit dels jacobins, dirigit per Le Chapelier, diputat per Rennes, i pel bisbe de Treguer, qui reb?? suport dels nobles per mobilitzar contra la intoler??ncia religiosa en suport de les nostres lleis antigues, per?? aviat foren sufocats. El 4 d???agost Le Chapelier, com a president de l???Assemblea Constituent, propos?? l???abolici?? dels privilegis locals del parlament bret??, malgrat l???oposici?? de Le Guen de Kerengal, diputat per Lesneven. El 22 de setembre del 1789, a m??s, tota Fran??a fou dividida en departaments, i Bretanya en els cinc actuals. I el febrer del 1790, l???Assemblea Bretona, reunida a Pondivi, amb 138 delegats i presidida per la Houssaye, vot?? massivament per l???abolici?? dels Estats i s???uneix a l???Assemblea Constituent, malgrat les protestes del parlament de Rennes. Quatre dels nou bisbats bretons foren suprimits. Els clergues constitucionals, per??, no van tenir for??a pes al pa??s, malgrat el prestigi d???alguns d???ells, com l???arquebisbe Le Coz de Rennes o el de Quimper, Expilly.
[edita] La contrarevoluci?? bretona
Alhora, el 1788 Le Guen de Kerengal fund?? el primer Club Revolutionnaire Breton, mentre que l' Association Bretonne, fundada el 1759 i ara dirigida pel veter?? de la Guerra d???Independ??ncia dels Estats Units, Armand Charles Tuffin de la Rou??rie Colonel Armand, prendr?? un nou caire revolucionari i s???imposar?? com a principis restablir els drets del pa??s i la llibertat religiosa. El 14 de juliol del 1790, durant les ???festes de la Federaci?????, sis parr??quies de Cap Sizun es federaren contra els antirevolucionaris, de la mateixa manera que va fer Pondivi amb l???estudiant Jean-Victor Moreau (futur general del Rhin).
Per?? dels 43 diputats bretons a la Convenci??, nom??s 14 votaren a favor de la mort del rei, cosa que far?? que els jacobins desconfi??n d???ells. D???aquesta manera, Le Guen de Kerengal organitzaria un aixecament armat pel 1791, per?? fou tra??t i mort el 1793. Intent?? en va posar-se en contacte amb els United Irishmen irlandesos.
Per la mateixa ??poca, el 1792, aparegu?? un nou moviment, de caire reialista, cat??lic i conservador, que recolliria la potesta bretona contra la destrucci?? de la seva llibertat pol??tica. El moviment s???anomenaria xuaneria (del franc??s chouannerie), nom que prov?? del malnom del seu fundador, Youenn Cottereau Chathuant, i el mar?? del 1793 s???al??aren a les selves de Felger.
Poc despr??s, el 15 de gener del 1790, el pa??s fou dividit en quatre departaments i s???aboliren les divisions tradicionals. I finalment, restava atacar tamb?? la llengua. Ja el 17 de juny del 1789 l???Assemblea Nacional declar?? la ???unitat nacional de Fran??a???, a proposta del gasc?? bigordi?? Bertrand Bar??re de Vieuzac, qui a m??s propos?? que la llengua oficial nom??s fos el franc??s. Fins aleshores, el franc??s era la llengua de l'administraci??, i les altres parles eren discriminades, per?? no pas objecte de persecuci?? sistem??tica. Fins i tot alguns reis els agradava de portar int??rprets a les prov??ncies. La primera proposta partiria de Charles-Maurice de Talleyrand-P??rigord, bisbe d???Autun, qui en un Rapport sur instruction publique afirmava que calia implantar als ciutadans uns nous sentiments, uns nous costums, uns nous h??bits. El decret del 14 de gener del 1790 promovia la traducci?? i la difusi?? de missatges a les parles regionals, on hi destacaria el llenguadoci?? Dug??s, redactor de Lo Point du Jour. Per?? se li opos?? Bar??re de Vieuzac, qui va fer p??blic un informe del 27 de gener del 1794 on afirmava que el feudalisme i la superstici?? parlen baixbret??, l???emigraci?? i l???odi a la rep??blica parlen alemany, la contrarevoluci?? parla itali??, i el fanatisme parla basc.
Per acabar-ho d???adobar, el 8 d'agost del 1793 l???abat loren??s Henri Gr??goire, bisbe de Blois des del 1791 i que odiava els patuesos, sobretot els proven??als, presentaria a la Convenci?? el R??pport sur la necesit?? et les moyens d???an??antir les patois et universaliser l???use de la langue fran??aise, on tracta les parles locals amb un menyspreu sense precedents fins aleshores , i en proposa la virtual eliminaci?? per contrarevolucion??ries i reaccion??ries.
[edita] La revolta dels xuans
Un cop acabat el Terror, la pol??tica de persecuci?? ling????stica contra els nous dimonis, els patuesos, va continuar. El 27 de gener del 1794 el franc??s esdev?? per decret l???idioma obligatori en tots els actes p??blics, mentre que el 4 de juny l?????s del patois ??s prohibit en els actes p??blics. A m??s, el 4 de juny del 1794 es fan p??bliques les propostes de l???informe de Gr??goire, de manera que es proposa l?????s exclusiu del franc??s a les discussions municipals, aix?? com la modificaci?? dels r??tols i noms dels carrers.
Com a resposta, els xuans bretons adoptaren la divisa Doue ha mem Bro (D??u i el meu pa??s), i el 1794 es rebelaren contra els impostos i les lleves obligatories, donant suport al l??der reialista Joseph de La Poissaye, antic diputat de l???Assemblea Constituent. Com a resposta, 26 membres del Consell General de Penn Ar Bed foren executats a Brest el maig d???aquell mateix any. Alhora, el cap dels xuans, Jorg Cadoudal, instal??l?? el quartel general a Vitr??, des d???on demanar?? ajut als brit??nics, de manera que amb el suport de 800 soldats atacar?? Rennes i insurreccionar?? tot el Morbihan. La repressi??, per??, no es faria esperar. Jean-Baptiste Carrier va fer executar m??s de mil xuans a An Alre el 1795. Encara i aix??, un cos expedicionari de 5.000 exilats desembarc?? amb Warreau a Carnac, per?? foren ven??uts per Lazare Hoche.
Despr??s, un cop acabat el Terror, la pressi?? contra les lleng??es minorit??ries afluixaria. El 25 d???octubre del 1795 el foixenc Jos??p Lakanal va canviar h??bilment el sentit de la Loi d???enseignament DEL franc??s perqu?? no hagu??s de ser expressament EN franc??s. A m??s, la rep??blica d???aleshores no disposava ni dels fons ni dels efectius humans per tal de dur-ho a terme ... en aquest segle.
Napole?? I, per l???altra banda, iniciaria una pol??tica proteccionista i de blocatge continental contra la Gran Bretanya que arru??naria la Bretanya, puix que feia tots els seus intercanvis comercials amb Gran Bretanya i Irlanda. Fins i tot, esborr?? el nom Bretanya del mapa i anomenaria al pa??s Nord-Oest de France.
