Alvèrnia

De Viquipèdia

Alvèrnia


Informació
Capital:	Clarmont d'Alvèrnia
Població - Total - Densitat de població	1.326.000 hab. (2004) 51 hab/km²
Superfície	26 013 km²
Districtes	14
Cantons	158
Municipis	1 310
President del consell regional	Pierre-Jôël Bonté (PS)
Departaments
Alier Alt Loira Cantal Puèi Domat
Localització

Alvèrnia (en occità: Auvèrnhe al masculí o Auvèrnha al femení; en francès Auvergne) és una regió del centre sud de França dins del Massís Central. La capital n'és Clarmont d'Alvèrnia, capital històrica de les províncies d'Alvèrnia. És una de les set regions franceses en què està dividida Occitània. Està formada des del 1790 pels departaments de:

[edita] Orografia

Ocupa el centre del Massís Central, i és drenada per l'Alier i el Dordonya. És travessada de nord a sud per altiplans cristal·lins dislocats, d'altitud molt desigual, que constitueixen el sòcol dels grans relleus volcànics (muntanya del Puèi Domat, Mont Dora, massís de Cantal). Entre aquests grans blocs volcànics es troben les conques omplertes per sediments terciaris (Orlhac, la Limanha) que tenen un aspecte de petites planes montuoses. La baixa Alvèrnia, coberta per restes volcàniques i ocupada pels altiplans basàltics de Mauriac i Cesalièr, amb un clima dur i recursos escassos, és tradicionalment un lloc inhòspit i focus d'emigració.

[edita] Història

El nom li ve dels arverns, una poderosa confederació de tribus gal·les que, en temps de Juli Cèsar, lluità contra els romans sota el comandament del cèlebre Vercingètorix. Els principals pobles del territori eren els cadurques, que ocupaven l’actual Carcinès i el Sudoest de l’Alvèrnia (departaments d’Olt i Tarn i Garona), i la seva capital era Divona o Cadurci (Caors); i els arvernes, els més poderosos i coneguts, ocupaven el Puei Domat (on tenien el sanctuari), el Cantal, Clarmont i Sent Flor. La capital era Nemossos o Gergovia, avui Clarmont d’Auvernha Amb l'Imperi Romà, Alvèrnia formà part de Prima Aquitania i durant els períodes merovingi i carolingi la regió passà les vicissituds de la regió aquitana. Fou cedida als visigots el 475 i conquerida pel rei franc Clodoveu el 507. En temps dels merovingis formà un comtat dependent d'Aquitània, i més tard fou escenari de batalles entre els ducs d'Aquitània i els carolingis. Cap al final del s VIII, Alvèrnia constituí un comtat separat; el primer comte hereditari fou Bernat Plantapeluc, comte el 877, qui aplegaria al seu voltant Alvèrnia, Limós, Roergue i Tolosa, i el 878 la Gòtia i Berry, el Lionès i el Macônès, terres franceses. A la seva mort dividí el reialme i deixà l’Alvèrnia com a comtat separat per a Guillem el Pietós (886-926) i el seu fill Acfred I (926-928), a la mort del qual el comtat passaria a mans del comte de Tolosa fins el 1154. D’aleshores fins el 1195 fou regit per Ricard Cor de Lleó, futur rei d'Anglaterra, qui a la seva mort va dividir les possessions occitanes. Això ho aprofitaria el bisbe de Clarmont, Robert I (1195-1227) per apoderar-se de gran part del comtat i esdevenir aliat del rei francès. La senyoria de la ciutat de Clarmont, que més tard esdevingué un comtat, també serà possessió dels bisbes de Clarmont fins el 1552. Així, a partir del s XIII, Alvèrnia quedà dividida en quatre feus, que ja no podien oposar als reis de França una oposició ferma. El 1360, el rei Joan II erigí la terra d'Alvèrnia en ducat a favor del seu fill Joan, a través de la filla del qual el nou títol passà, al casal dels Borbó. Cap el 1416 gairebé tot el territori restarà a mans dels ducs Joan I de Borbó (1410-1434) i Carles I (1434-1456) del casal de Borbó. Però el 1527 el comtat fou confiscat per la corona francesa amb la complicitat dels bisbes de Clarmont, i fou incorporat al regne de França. El 1790 el territori fou dividit en els departaments francesos de Lo Puèi de Doma, Cantal i una part de l'Alt Loira.