Vall d'Aran

De Viquip??dia

Val d'Aran

Localitzaci??
Comarca de Catalunya
Estat ??? Autonomia ??? Prov??ncia ??? ??mbit territorial	Espanya Catalunya Lleida Alt Pirineu i Aran
Capital	Vielha e Mijaran
Gentilici	Aran??s, aranesa
Llengua pr??pia	Aran??s i catal??
Superf??cie	633,60 km??
Altitud	n/d
Poblaci?? (2007)   ??? Densitat	9.815 hab. 15,49 hab/km??
Coordenades	42?? 43??? 21??? N, 0?? 50??? 14??? E??? / ???42.7225, 0.83722(i) 42?? 43??? 21??? N, 0?? 50??? 14??? E??? / ???42.7225, 0.83722
Sistema pol??tic Municipis Forma de govern	9 Consell General d'Aran
Web	www.aran.org

La Vall d'Aran (oficialment en aran??s Val d'Aran) ??s una comarca situada oficialment a l'extrem nord-occidental de Catalunya i culturalment a l'extrem sud d'Occit??nia (Gascunya). ??s una vall del Pirineu. El nom ??s un pleonasme amb l'antic mot basc aran (vall), essent doncs la Vall de la Vall.

La llengua pr??pia d'aquesta comarca ??s l'aran??s, varietat gascona de l'occit??. Encara que es parla el catal??, castell?? i franc??s de forma conjunta.

[edita] Geografia

Municipis de la Vall d'Aran

Els sis ter??ons, que aqu?? es representen superposats als l??mits municipals, formen la divisi?? territorial tradicional de la vall i s??n tamb?? les circumscripcions electorals del Consell General.

??s l'??nica comarca de Catalunya que pertany en gran part a una conca fluvial atl??ntica. La Garona, que neix a la vall i la travessa, desemboca a l'oce?? Atl??ntic despr??s de travessar tota la Gascunya. Tamb?? t?? una petita part de conca mediterr??nia, ja que la Noguera Pallaresa neix al Pla de Beret, a un centenar de metres de la Garona, per?? inicia el curs en direcci?? oposada. Aix?? mateix, la part nord de la Vall de Barrav??s (Mulleres i Conanglios) pertany administrativament tamb?? a l'Aran.

Els animals de la Vall d'Aran en perill d'extinci??, amb programes de reintroducci?? o de protecci?? i conservaci?? s??n:

• ??s bru (Ursus arctos),
• perdiu blanca (Lagopus mutus)
• cabra catalana
• sargantana aranesa (Lacerta aranica)
• trencal??s (Gypa??tus barbatus)

[edita] Demografia

[edita] Hist??ria

El 1067 la Vall d'Aran fou incorporada al Regne d'Arag??, per?? ni Sancho Abarca ni els comtes de Ribagor??a en poderen impedir la seva independ??ncia. Fins i tot, el 1167 s???hi establ?? una comunitat c??tara. El 1169 fou cedida als comtes de Marsan i Bigorra i el 1172 als de Comenge, cosa que enfort?? els lligams amb la Gascunya. El 1175, Alfons el Cast va signar el tractat de l'Emparan??a, pel que el que es vinculava la vall amb la Corona.

La derrota a la batalla de Muret va significat el final de la influ??ncia catalana i nom??s la Vall d'Aran qued?? en mans catalanes. Jaume I va voler infeudar el territori a Guillem d'Enten??a^[1] el 1220 contra la voluntat aranesa, que fou escoltada i el rei va prometre que no es separarien de la corona.

Amb el pretext de castigar les vexacions dels aranesos contra el comtat de Comenge i liderats per Eustaqui de Beaumarchais, el senescal de Tolosa, ajudat per molts aranesos i en especial per Aug??r de Berbed??, senyor de L??s^[2], va envair la Vall d'Aran el 1283 amb un ex??rcit que contava entre 300^[3] i 500 homes^[4].

El 1312 fou incorporada novament a la corona d'Arag??. El rei establ?? el 22 de juliol del 1313 la Querim??nia (Costums i Privilegis de la Vall d'Aran) o Privilegi de Jaume II, reafirmat el 1325 per Alfons III. Ja havia estat concedit el primer privilegi a Lleida el 4 de juliol del 1306. I endem??s, el 26 de juny del 1352, es confirmaria el dret de successi?? i matrimonial, el contracte legal de guanyadors i la mitja guadanyeria.

El 1389 fou cedia als comtes de Monts??; el 1411 el Parlament catal?? accept?? l'oferiment^[5] del S??ndic (president aran??s) de pactar la uni?? d'Aran al Principat. I durant el per??ode 1430-1512 pertany?? a Fran??a. Tots ells respectaren els furs aranesos. Per l'Acta de Blois del 18 de desembre de 1512 torn?? definitivament al regne d'Arag??, que formava part del nou regne d'Espanya, encara que fou invadida temporalment el 1597 pels hugonots comandats pel comte de Sent Jer??ni.

El 1595 les constitucions catalanes hi foren declarades com a dret supletori (cosa que fou refermada per Ferran VI d'Espanya el 1755), mentre que el 1605 Felip III d'Espanya augment?? els privilegis. Fou ocupada temporalment pels francesos entre el 1808 i el 1815. L'aran??s Felip Aner d'Esteve (1781-1812) fou membre de la Junta de Govern de la Vall d'Aran, constitu??da pel partit antinapole??nic el 1808 i fou representant aran??s a la Junta de Catalunya i fins i tot diputat a les Corts de Cadis. La nova constituci?? liberal, per??, proposava l'abolici?? dels furs territorials, i per aquest motiu foren derogats el 1824. I pel que feia als privilegis, despr??s de la Compilaci?? Foral Catalana del 1960 nom??s restaven el dret de torneria i el pacte de convinen??a o mija gudanheria.

El 1805 la Vall d'Aran fou posada sota la jurisdicci?? religiosa del bisbat d'Urgell en comptes de la de Comenges, la qual cosa, paradoxalment, la salv?? de la pol??tica de supressi?? ling????stica que patiren els occitans en territori franc??s. El 2 de setembre del 1827 es va reunir per darrer cop el Conselh Generau dera Val d'Aran, encara que no fou suprimit per Reial Ordre fins el 1834. El personatge m??s destacat en la cultura aranesa de finals del segle XIX fou el capell?? i escriptor Jos??p Cond?? Sambeat.

La invasi?? del 1944 fou un intent del Partit Comunista d'Espanya, un cop acabada la Guerra Civil espanyola d'establir un govern espanyol de la Union Nacional Espa??ola (UNE) a la Vall d'Aran^[6] mitjan??ant un atac dels maquis espanyols que estaven col??laborant amb la resist??ncia francesa, i aprofitant que els feixistes estaven en retirada a tot Europa per la pressi?? dels Aliats durant la Segona Guerra Mundial, i anomenat en clau Operaci?? Reconquesta d'Espanya^[7].

Despr??s de la fi del r??gim franquista, per primer cop, el 1978 es reun?? a Vielha l'Associaci?? de Ve??ns Es Ters??s, i amb Felip Sol?? i Sabar??s presentaren esmenes a l'Estatut d'autonomia catal?? de N??ria, recollides a la Disposici?? Addicional Primera del Projecte.

El 26 de juliol del 1979 es reuniren a Santa Maria de Cap d'Aran (Tred??s) tots els alcaldes, regidors i personalitats araneses, i crearen la Comissi?? Pro Restauraci?? de les Institucions Hist??riques de la Vall d'Aran, amb els seg??ents objectius:

• Identificar plenament les institucions antigues, llur funcionament, potestats i forma d'elecci??.
• Estudiar llur adequaci?? possible a la realitat actual, i proposar-ho a l'Assemblea de Parlamentaris.

D'aquesta manera, el 2 de setembre es constitu?? el Conselh Generau Provisionau dera Val d'Aran, no reconegut oficialment, per??. El 1982 es crearia una Comissi?? de Normalitzaci?? Ling????stica de l'Aran??s, formada per P??ire Bec, Jaume Taupiac i Miquel Grosclaude, qui establiren unes normes ling????stiques oficialitzades el 1983, i que seguien les indicacions donades per l'IEO respecte el gasc??. Aix??, des del curs 1984-1985 s'ensenyaria l'aran??s de manera regular a l'escola, alhora que el 1985 es crearia un Centre de Normalitzaci?? Ling????stica per difondre'n l'??s a tots els nivells possibles.

Bandera oficiosa de la Vall d'Aran

Despr??s de diverses picabaralles pol??tiques entre partidaris de mantenir-se dins Catalunya amb estatut especial, com Josep Calbet?? (aleshores vinculat al Partido Popular), i partidaris de formar una comunitat aut??noma apart (agrupats dins el Partit Nacionalista Aran??s),el 26 de maig del 1991 fou escollit per primer cop el Consell General d'Aran, format per 13 s??ndics. El resultat fou:

• Convergencia d'Aran (CA) obt?? 1.947 vots (37,8 %) i 7 s??ndics
• Unitat d'Aran-Partit Nacionalista Aran??s (UA-PNA) obt?? 1.514 vots (29,4 %) i 6 s??ndics
• Partido Popular (PP) obt?? 203 vots (3,9 %) i cap s??ndic
• Independents de Lairissa obt?? 58 vots (1,2 %)

D???aquesta manera, fou nomenat per primer cop el S??ndic d'Aran, en la persona de Pilar Busquets (CA-CiU), contra l'altre candidat, Emili Medan (UA-PNA). La participaci?? fou del 60,7 % sobre 5.142 votants.

[edita] Refer??ncies

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Vall d'Aran

Portal d'Occit??nia Articles relacionats amb Occit??nia

Al nomencl??tor trobareu els top??nims relatius a: Vall d'Aran

• Lloc web del Conselh Generau d'Aran
• Informaci?? del Nou Tunel de Vielha
• Informaci?? de la Generalitat de Catalunya
• Informaci?? de l'Institut d'Estad??stica de Catalunya
• Sistema Territorial de Museus de mNACTEC

Comarques de Catalunya
Alt Camp | Alt Empord?? | Alt Pened??s | Alt Urgell | Alta Ribagor??a | Anoia | Bages | Baix Camp | Baix Ebre | Baix Empord?? | Baix Llobregat | Baix Pened??s | Baixa Cerdanya | Barcelon??s | Bergued?? | Conca de Barber?? | Garraf | Garrigues | Garrotxa | Giron??s | Maresme | Montsi?? | Noguera | Osona | Pallars Juss?? | Pallars Sobir?? | Pla de l'Estany | Pla d'Urgell | Priorat | Ribera d'Ebre | Ripoll??s | Segarra | Segri?? | Selva | Solson??s | Tarragon??s | Terra Alta | Urgell | Vall d'Aran | Vall??s Occidental | Vall??s Oriental
Comarques hist??riques
Catalunya Nord: Alta Cerdanya | Capcir | Conflent | Rossell?? | Vallespir

Regions culturals i hist??riques d'Occit??nia

Alv??rnia ??? Bearn ??? Borbon??s ??? Delfinat ??? Gascunya incloent Armanyac, Bigorra i la Vall d'Aran ??? Guiena incloent Agen??s, Carc??, Perigord i Roergue ??? Llemos?? incloent la Marca llemosina ??? Llenguadoc incloent el Pa??s de Foix i Fenolleda ??? M??naco ??? Pa??s Ni??ard ??? Proven??a incloent el Comtat Venaiss?? ??? Valls Occitanes ??? Velai (hist??ricament a Llenguadoc) ??? Vivar??s (hist??ricament a Llenguadoc) Enclavament de La G??rdia