Vegueria

De Viquip??dia

Una vegueria (antigament vegueriu) ??s el territori sobre el qual tenia potestat un veguer. ??s una instituci?? del Principat de Catalunya, d'origen medieval, que van durar des del segle XIII fins al segle XVIII, quan van ser substitu??des per corregiments arran del Decret de Nova Planta del 1716, i a la Catalunya del Nord fins al 1790 amb la Revoluci?? Francesa.

A Andorra, fins al 1993 hi va haver dues vegueries, la vegueria episcopal i la vegueria francesa, que eren les representacions dels dos cosenyors i tenien facultats pol??tiques.

En l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 es recupera la vegueria com a divisi?? territorial amb personalitat jur??dica pr??pia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperaci?? local i l'organitzaci?? dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

[edita] Hist??ria

El veguer, que ve del llat?? vicarius (aquell que t?? una representaci?? d'una autoritat superior), era un funcionari comtal als segles IX i X i era un funcionari reial d'en???? del segle XIII. El veguer reial, que assumia responsabilitats judicials i de representaci??, era ajudat en les seues funcions per sotsveguers. Les vegueries eren una eina de control reial del territori, enfrontada en molts cops amb la pr??pia Generalitat i els poders municipals.

Les vegueries convivien amb altres divisions territorials: l'eclesi??stica (bisbats), la jurisdiccional (baronies senyorials i batllies reials), i la fiscal (col??lectes). Per?? la vegueria era la divisi?? b??sica i emblem??tica. Hi va haver nombrosos canvis, tant en el nombre de vegueries com en els l??mits. Algunes, com les de Girona i Lleida, tenien dimensions regionals. Altres vegueries, aix?? com la majoria de sots-vegueries, eren relativament petites, d'una escala comarcal.

Al segle XII existien deu vegueries, que es van anar ampliant. En ??poca de Jaume el Just eren:

Vegueria del Bages, o de Manresa, amb la sotsvegueria de Moian??s, que despr??s pass?? a dependre de Barcelona, i despr??s amb les sotsvegueries de Berga i del Llu??an??s.
Vegueria de Barcelona, amb la sotsvegueria del Vall??s, i durant un temps amb les sotsvegueries d'Igualada i el Moian??s.
Vegueria del Bergued??, o de Berga, despr??s sotsvegueria dependent de Manresa.
Vegueria de Besal??, despr??s sotsvegueria dependent de Girona.
Vegueria de Camarasa, despr??s incorporada a la de Lleida.
Vegueria de Camprodon.
Vegueria de Cervera, amb les sotsvegueries d'Agramunt i dels Prats de Rei.
Vegueria de Girona.
Vegueria de Lleida, amb la sotsvegueria de Balaguer, despr??s anomenada vegueria de Lleida, Pallars i Camarasa.
Vegueria de Montblanc.
Vegueria d'Osona, o de Vic.
Vegueria del Pallars, despr??s sotsvegueria dependent de Lleida.
Vegueria de la Ral (Sant Pau de Seg??ries), despr??s sotsvegueria dependent d'Osona.
Vegueria de Ribagor??a, desapareguda al segle XIV.
Vegueria de Ripoll??s, o de Ripoll, despr??s sotsvegueria dependent d'Osona.
Vegueria de Tarragona, o del Camp.
Vegueria de T??rrega.
Vegueria de Tortosa.
Vegueria de Vilafranca del Pened??s, amb la sotsvegueria d'Igualada despr??s incorporada a Barcelona.

A m??s, en el Regne de Mallorca (dependent de Jaume II de Mallorca):

Vegueria del Rossell??, amb la sotsvegueria del Vallespir.
Vegueria del Conflent, o de Vilafranca de Conflent, amb la sotsvegueria del Capcir.
Vegueria de Cerdanya, o de Puigcerd??, amb les sotsvegueries de Barid?? i de Ribes, aquesta dependent m??s endavant de Camprodon. Amb la divisi?? del tractat dels Pirineus es va crear una nova vegueria a l'Alta Cerdanya amb capital a Sallagosa.
A Mallorca, encara que no prengu?? el nom de vegueries: Veguer de la Ciutat i Veguer de Fora.

La Vall d'Aran es mantenia com a districte singular, a m??s d'altres senyorius com el comtat d'Urgell i el comtat d'Emp??ries anomenats ??territoris on no hi entra veguer??^[1].

M??s endavant van apar??ixer encara les vegueries d'Urgell, de Balaguer i d'Agramunt (que va comportar la desaparici?? de la d'Urgell) i la sotsvegueria de Llu??an??s. A la segona meitat del segle XVII, despr??s de l'annexi?? a Fran??a de les vegueries de Perpiny?? i de Vilafranca de Conflent, Catalunya es dividia en 15 vegueries, 9 sotsvegueries i el districte especial de la Vall d'Aran.

L'article 30 del decret de Nova Planta del 16 de gener de 1716, substitu??a les vegueries per corregiments. Les 24 unitats de vegueries i sotsvegueries es van agrupar en 12 corregiments sense modificar els l??mits. Des d'un punt de vista geogr??fic era una continu??tat de les vegueries amb un major equilibri. Pol??ticament era la imposici?? del sistema de governaci?? del regne de Castella. Popularment va sobreviure la denominaci?? de vegueria com a sin??nim de corregiment^[1]

A Occit??nia van sorgir igualment les vegueries. La Fenolleda va ser una vegueria dependent de Carcassona. En el ducat d'Atenes hi va haver tres vegueries: d'Atenes, de Tebes i de Lev??dia.

[edita] Generalitat republicana

Regions de Catalunya entre 1936 i 1939

El 1931, la Generalitat va crear la Pon??ncia de la Divisi?? Territorial formada, entre altres, per Ventura Gassol, Pau Vila i Dinar??s i Antoni Rovira i Virgili, amb l'objectiu de substituir la divisi?? territorial del 1833 per una nova estructura policoadministrativa. Despr??s d'una ??mplia enquesta municipal es va publicar, el 1933, l'informe de la pon??ncia Divisi?? territorial. Estudis i projecte. Nomencl??tor de municipis, on es proposava la divisi?? en 38 comarques i 9 vegueries. Els fets del sis d'octubre van paralitzar la seva aprovaci?? que no es va produir fins el 27 d'agost de 1936 amb el decret de Divisi?? Territorial de Catalunya, canviant el nom de vegueries por regions numerades de la I a la IX ^[2]:

Regi?? I, capital a Barcelona i amb el Baix Llobregat, el Barcelon??s, el Maresme, el Vall??s Occidental i el Vall??s Oriental.
Regi?? II, capital a Girona, i amb l'Alt Empord??, el Baix Empord??, la Garrotxa, el Giron??s (inclo??a el Pla de l'Estany), i la Selva.
Regi?? III, capital a Tarragona, i amb l'Alt Camp, l'Alt Pened??s, el Baix Pened??s, el Garraf i el Tarragon??s.
Regi?? IV, capital a Reus, i amb el Baix Camp, la Conca de Barber??, el Priorat i la Ribera d'Ebre.
Regi?? V, capital a Tortosa, i amb el Baix Ebre, el Montsi?? i la Terra Alta.
Regi?? VI, capital a Vic, i amb la Cerdanya, Osona i el Ripoll??s.
Regi?? VII, capital a Manresa, i amb l'Anoia, el Bages, el Bergued?? i el Solson??s.
Regi?? VIII, capital a Lleida, i amb les Garrigues, la Noguera, l'Urgell, la Segarra i el Segri?? (el Pla d'Urgell ??s posterior).
Regi?? IX, capital a Tremp, i amb l'Alt Urgell, el Pallars Juss?? (inclo??a l'Alta Ribagor??a), el Pallars Sobir?? i la Vall d'Aran.

La denominaci?? de regi?? fou canviada per la de vegueria l'1 de desembre de 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, pel president de la Generalitat Llu??s Companys, i per pressi?? de Rovira i Virgili. El 1939 es va suprimir aquesta divisi??, per?? va subsistir entre els ge??grafs.

[edita] Generalitat actual

??mbits del Pla Territorial de Catalunya, 1995

L'Estatut de 1979 no va contemplar la regionalitzaci?? de Catalunya, per?? cada servei de la Generalitat s'ha organitzat amb una estructura regional. El 1995 el Pla territorial general de Catalunya delimitava set ??mbits funcionals territorials ^[3]:

??mbit metropolit??, ??s la Regi?? I m??s l'Alt Pened??s i el Garraf.
Camp de Tarragona, ??s part de les Regions III (Tarragona) i IV (Reus).
Comarques Centrals, ??s la Regi?? VII (Manresa) m??s Osona.
Ponent, ??s la Regi?? VIII (Lleida).
Comarques Gironines, ??s la Regi?? II (Girona) m??s el Ripoll??s.
Alt Pirineu i Aran, ??s la Regi?? IX (Tremp) m??s la Cerdanya.
Terres de l'Ebre, ??s la Regi?? V (Tortosa) m??s la Ribera d'Ebre.

Vegueries proposades en l'informe Roca, 2001

El Parlament de Catalunya va encarregar la revisi?? del mapa territorial a una comissi?? d'experts presidida per Miquel Roca amb la pres??ncia de quatre ge??grafs. El gener del 2001 es va presentar l'Informe sobre la revisi?? del model d'organitzaci?? territorial de Catalunya, conegut com l'Informe Roca. Es recupera el nom de vegueria descartant el de regi?? per la possible confusi?? amb les regions europees. S'equipara la vegueria amb la prov??ncia afectant, per tant, al mapa electoral. A m??s d'algunes modificacions en el mapa municipal i comarcal, l'informe recomana la creaci?? de sis a vuit comarques noves, de sis vegueries i d'una sotsvegueria: ^[4]

Vegueria de Barcelona, amb seu a Barcelona.
Vegueria del Camp de Tarragona, amb seu a Tarragona i amb especial reconeixement de Reus.
Vegueria de la Catalunya Central, amb seu a Manresa i amb especial reconeixement de Vic i Igualada. Incorpora la Cerdanya i alguns municipis del nord del Vall??s.
Vegueria de Girona, amb seu a Girona. Incorpora alguns municipis de l'Alt Maresme a la nova comarca de la Selva Mar??tima.
Vegueria de Ponent, amb seu a Lleida. Inclou la sotsvegueria de l'Alt Pirineu i la Val d'Aran.
Vegueria de les Terres de l'Ebre, amb seu a Tortosa.

El maig del 2004 el conseller Joan Saura anunciava que la Comissi?? d'Organitzaci?? Territorial treballava sobre la base de set vegueries (Terres de l'Ebre, Camp de Tarragona, Ponent, Alt Pirineu i Aran, Catalunya Central, Barcelona i Girona), quedant oberta la possibilitat de convertir Catalunya en prov??ncia ??nica o b?? dividir-la en set prov??ncies, una per vegueria ^[5].

Vegueries reivindicades:

?????? Alt Ter

?????? Pened??s

El mapa de vegueries no est?? encara definit i existeixen campanyes per reclamar noves vegueries:

Vegueria de l'Alt Ter, amb les comarques d'Osona i el Ripoll??s ^[6].
Vegueria del Pened??s, amb les comarques de l'Alt Pened??s, l'Anoia, el Baix Pened??s i el Garraf ^[7].

A m??s, el Conselh Generau d'Aran reclama que l'actual comarca de la Vall d'Aran no pot pert??nyer a cap altra divisi?? territorial diferent de la mateixa vall.