Vegueria

De Viquipèdia

Una vegueria (antigament vegueriu) és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer. És una institució del Principat de Catalunya, d'origen medieval, que van durar des del segle XIII fins al segle XVIII, quan van ser substituïdes per corregiments arran del Decret de Nova Planta del 1716, i a la Catalunya del Nord fins al 1790 amb la Revolució Francesa.

A Andorra, fins al 1993 hi va haver dues vegueries, la vegueria episcopal i la vegueria francesa, que eren les representacions dels dos cosenyors i tenien facultats polítiques.

En l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 es recupera la vegueria com a divisió territorial amb personalitat jurídica pròpia i amb dues funcions: el govern intermunicipal de cooperació local i l'organització dels serveis de la Generalitat de Catalunya.

[edita] Història

El veguer, que ve del llatí vicarius (aquell que té una representació d'una autoritat superior), era un funcionari comtal als segles IX i X i era un funcionari reial d'ençà del segle XIII. El veguer reial, que assumia responsabilitats judicials i de representació, era ajudat en les seues funcions per sotsveguers. Les vegueries eren una eina de control reial del territori, enfrontada en molts cops amb la pròpia Generalitat i els poders municipals.

Les vegueries convivien amb altres divisions territorials: l'eclesiàstica (bisbats), la jurisdiccional (baronies senyorials i batllies reials), i la fiscal (col·lectes). Però la vegueria era la divisió bàsica i emblemàtica. Hi va haver nombrosos canvis, tant en el nombre de vegueries com en els límits. Algunes, com les de Girona i Lleida, tenien dimensions regionals. Altres vegueries, així com la majoria de sots-vegueries, eren relativament petites, d'una escala comarcal.

Al segle XII existien deu vegueries, que es van anar ampliant. En època de Jaume el Just eren:

Vegueria del Bages, o de Manresa, amb la sotsvegueria de Moianès, que després passà a dependre de Barcelona, i després amb les sotsvegueries de Berga i del Lluçanès.
Vegueria de Barcelona, amb la sotsvegueria del Vallès, i durant un temps amb les sotsvegueries d'Igualada i el Moianès.
Vegueria del Berguedà, o de Berga, després sotsvegueria dependent de Manresa.
Vegueria de Besalú, després sotsvegueria dependent de Girona.
Vegueria de Camarasa, després incorporada a la de Lleida.
Vegueria de Camprodon.
Vegueria de Cervera, amb les sotsvegueries d'Agramunt i dels Prats de Rei.
Vegueria de Girona.
Vegueria de Lleida, amb la sotsvegueria de Balaguer, després anomenada vegueria de Lleida, Pallars i Camarasa.
Vegueria de Montblanc.
Vegueria d'Osona, o de Vic.
Vegueria del Pallars, després sotsvegueria dependent de Lleida.
Vegueria de la Ral (Sant Pau de Segúries), després sotsvegueria dependent d'Osona.
Vegueria de Ribagorça, desapareguda al segle XIV.
Vegueria de Ripollès, o de Ripoll, després sotsvegueria dependent d'Osona.
Vegueria de Tarragona, o del Camp.
Vegueria de Tàrrega.
Vegueria de Tortosa.
Vegueria de Vilafranca del Penedès, amb la sotsvegueria d'Igualada després incorporada a Barcelona.

A més, en el Regne de Mallorca (dependent de Jaume II de Mallorca):

Vegueria del Rosselló, amb la sotsvegueria del Vallespir.
Vegueria del Conflent, o de Vilafranca de Conflent, amb la sotsvegueria del Capcir.
Vegueria de Cerdanya, o de Puigcerdà, amb les sotsvegueries de Baridà i de Ribes, aquesta dependent més endavant de Camprodon. Amb la divisió del tractat dels Pirineus es va crear una nova vegueria a l'Alta Cerdanya amb capital a Sallagosa.
A Mallorca, encara que no prengué el nom de vegueries: Veguer de la Ciutat i Veguer de Fora.

La Vall d'Aran es mantenia com a districte singular, a més d'altres senyorius com el comtat d'Urgell i el comtat d'Empúries anomenats «territoris on no hi entra veguer»^[1].

Més endavant van aparèixer encara les vegueries d'Urgell, de Balaguer i d'Agramunt (que va comportar la desaparició de la d'Urgell) i la sotsvegueria de Lluçanès. A la segona meitat del segle XVII, després de l'annexió a França de les vegueries de Perpinyà i de Vilafranca de Conflent, Catalunya es dividia en 15 vegueries, 9 sotsvegueries i el districte especial de la Vall d'Aran.

L'article 30 del decret de Nova Planta del 16 de gener de 1716, substituïa les vegueries per corregiments. Les 24 unitats de vegueries i sotsvegueries es van agrupar en 12 corregiments sense modificar els límits. Des d'un punt de vista geogràfic era una continuïtat de les vegueries amb un major equilibri. Políticament era la imposició del sistema de governació del regne de Castella. Popularment va sobreviure la denominació de vegueria com a sinònim de corregiment^[1]

A Occitània van sorgir igualment les vegueries. La Fenolleda va ser una vegueria dependent de Carcassona. En el ducat d'Atenes hi va haver tres vegueries: d'Atenes, de Tebes i de Levàdia.

[edita] Generalitat republicana

Regions de Catalunya entre 1936 i 1939

El 1931, la Generalitat va crear la Ponència de la Divisió Territorial formada, entre altres, per Ventura Gassol, Pau Vila i Dinarès i Antoni Rovira i Virgili, amb l'objectiu de substituir la divisió territorial del 1833 per una nova estructura policoadministrativa. Després d'una àmplia enquesta municipal es va publicar, el 1933, l'informe de la ponència Divisió territorial. Estudis i projecte. Nomenclàtor de municipis, on es proposava la divisió en 38 comarques i 9 vegueries. Els fets del sis d'octubre van paralitzar la seva aprovació que no es va produir fins el 27 d'agost de 1936 amb el decret de Divisió Territorial de Catalunya, canviant el nom de vegueries por regions numerades de la I a la IX ^[2]:

Regió I, capital a Barcelona i amb el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Regió II, capital a Girona, i amb l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès (incloïa el Pla de l'Estany), i la Selva.
Regió III, capital a Tarragona, i amb l'Alt Camp, l'Alt Penedès, el Baix Penedès, el Garraf i el Tarragonès.
Regió IV, capital a Reus, i amb el Baix Camp, la Conca de Barberà, el Priorat i la Ribera d'Ebre.
Regió V, capital a Tortosa, i amb el Baix Ebre, el Montsià i la Terra Alta.
Regió VI, capital a Vic, i amb la Cerdanya, Osona i el Ripollès.
Regió VII, capital a Manresa, i amb l'Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès.
Regió VIII, capital a Lleida, i amb les Garrigues, la Noguera, l'Urgell, la Segarra i el Segrià (el Pla d'Urgell és posterior).
Regió IX, capital a Tremp, i amb l'Alt Urgell, el Pallars Jussà (incloïa l'Alta Ribagorça), el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran.

La denominació de regió fou canviada per la de vegueria l'1 de desembre de 1937, en plena Guerra Civil Espanyola, pel president de la Generalitat Lluís Companys, i per pressió de Rovira i Virgili. El 1939 es va suprimir aquesta divisió, però va subsistir entre els geògrafs.

[edita] Generalitat actual

Àmbits del Pla Territorial de Catalunya, 1995

L'Estatut de 1979 no va contemplar la regionalització de Catalunya, però cada servei de la Generalitat s'ha organitzat amb una estructura regional. El 1995 el Pla territorial general de Catalunya delimitava set àmbits funcionals territorials ^[3]:

Àmbit metropolità, és la Regió I més l'Alt Penedès i el Garraf.
Camp de Tarragona, és part de les Regions III (Tarragona) i IV (Reus).
Comarques Centrals, és la Regió VII (Manresa) més Osona.
Ponent, és la Regió VIII (Lleida).
Comarques Gironines, és la Regió II (Girona) més el Ripollès.
Alt Pirineu i Aran, és la Regió IX (Tremp) més la Cerdanya.
Terres de l'Ebre, és la Regió V (Tortosa) més la Ribera d'Ebre.

Vegueries proposades en l'informe Roca, 2001

El Parlament de Catalunya va encarregar la revisió del mapa territorial a una comissió d'experts presidida per Miquel Roca amb la presència de quatre geògrafs. El gener del 2001 es va presentar l'Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya, conegut com l'Informe Roca. Es recupera el nom de vegueria descartant el de regió per la possible confusió amb les regions europees. S'equipara la vegueria amb la província afectant, per tant, al mapa electoral. A més d'algunes modificacions en el mapa municipal i comarcal, l'informe recomana la creació de sis a vuit comarques noves, de sis vegueries i d'una sotsvegueria: ^[4]

Vegueria de Barcelona, amb seu a Barcelona.
Vegueria del Camp de Tarragona, amb seu a Tarragona i amb especial reconeixement de Reus.
Vegueria de la Catalunya Central, amb seu a Manresa i amb especial reconeixement de Vic i Igualada. Incorpora la Cerdanya i alguns municipis del nord del Vallès.
Vegueria de Girona, amb seu a Girona. Incorpora alguns municipis de l'Alt Maresme a la nova comarca de la Selva Marítima.
Vegueria de Ponent, amb seu a Lleida. Inclou la sotsvegueria de l'Alt Pirineu i la Val d'Aran.
Vegueria de les Terres de l'Ebre, amb seu a Tortosa.

El maig del 2004 el conseller Joan Saura anunciava que la Comissió d'Organització Territorial treballava sobre la base de set vegueries (Terres de l'Ebre, Camp de Tarragona, Ponent, Alt Pirineu i Aran, Catalunya Central, Barcelona i Girona), quedant oberta la possibilitat de convertir Catalunya en província única o bé dividir-la en set províncies, una per vegueria ^[5].

Vegueries reivindicades:

Alt Ter

Penedès

El mapa de vegueries no està encara definit i existeixen campanyes per reclamar noves vegueries:

Vegueria de l'Alt Ter, amb les comarques d'Osona i el Ripollès ^[6].
Vegueria del Penedès, amb les comarques de l'Alt Penedès, l'Anoia, el Baix Penedès i el Garraf ^[7].

A més, el Conselh Generau d'Aran reclama que l'actual comarca de la Vall d'Aran no pot pertànyer a cap altra divisió territorial diferent de la mateixa vall.