Pallars Jussà
De Viquipèdia
 |
Pallars Jussà és també l'antic nom del municipi Conca de Dalt |
| Localització | |
 |
|
| Comarca de Catalunya | |
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit territorial |
Espanya Catalunya Lleida Alt Pirineu i Aran |
| Capital | Tremp |
| Gentilici | Pallarès, pallaresa |
| Superfície | 1343,08 km² |
| Altitud | n/d |
| Població (2007) • Densitat |
13.467 hab. 10.027,55 hab/km² |
| Coordenades | (i) |
| Sistema polític Municipis Forma de govern |
14 Consell comarcal |
| Web | |
El Pallars Jussà és una comarca pirinenca que comprèn gran part de la plana de la conca del Riu Noguera Pallaresa, Flamisell i la Plana de la Conca Dellà, limita amb les comarques de la Noguera, el Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, l'Alt Urgell i Ribagorça a l'Aragó. És un dels dos fragments en què quedà subdividit el territori històric del Pallars.
| Municipi | Habitants |
|---|---|
| Abella de la Conca | 188 |
| Castell de Mur | 185 |
| Conca de Dalt | 434 |
| Gavet de la Conca | 301 |
| Isona i Conca Dellà | 1.153 |
| Llimiana | 164 |
| Pobla de Segur, la | 3.089 |
| Salàs de Pallars | 335 |
| Sant Esteve de la Sarga | 151 |
| Sarroca de Bellera | 129 |
| Senterada | 142 |
| Talarn | 382 |
| Torre de Cabdella, la | 792 |
| Tremp | 6.022 |
| Font: Municat | |
Taula de continguts |
[edita] Història
Després d'estar dominat per romans, visigots i musulmans, l'actual territori del Pallars és conquerit per la casa de Tolosa l'any 800 formant-se així la comarca històrica del Pallars, amb la instauració del Comtat de Pallars. El 872, després de l'assassinat de Bernat II de Tolosa, el comtat passa a mans de Ramon II que funda la Casa de Pallars, acabant de definir la independència del comtat respecte de la Casa de Tolosa, fent del Pallars un Comtat Independent. L'any 1010, el testament de Sunyer divideix el comtat en dos, el Pallars Jussà per en Ramon IV i el Pallars Sobirà a mans de Guillem II. A la mort d'aquest últim, s'enceta una època marcada per la guerra civil entre els dos comtats que acaba el 1094 amb la separació definitiva dels dos Pallars.
Els territoris dels dos Pallars no corresponien amb el que ara són els límits comarcals actuals. Els comtats eren els terrenys sota el control d'un comte (no sempre en possessió) i per tant els límits eren variables i no quasi mai donaven un territori continu.
[edita] Bibliografia
- Creus, Jordi i Gasa, Josep R. El Pallars Jussà a peu. Valls: Cossetània, 2002, ISBN 84-95684-72-1
- Tutusaus, Jordi. Caminant el Pallars Jussà. Valls: Cossetània, 2007, ISBN: 978-84-9791-283-9
- Carme Maria Marugan i Vallvé i Verònica Rapalino. "Història del Pallars". Pagès editors, 2005, ISBN: 84-9779-265-3
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Enllaços externs
- Consell comarcal del Pallars Jussà
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|
 |
|---|---|
| Alt Camp | Alt Empordà | Alt Penedès | Alt Urgell | Alta Ribagorça | Anoia | Bages | Baix Camp | Baix Ebre | Baix Empordà | Baix Llobregat | Baix Penedès | Baixa Cerdanya | Barcelonès | Berguedà | Conca de Barberà | Garraf | Garrigues | Garrotxa | Gironès | Maresme | Montsià | Noguera | Osona | Pallars Jussà | Pallars Sobirà | Pla de l'Estany | Pla d'Urgell | Priorat | Ribera d'Ebre | Ripollès | Segarra | Segrià | Selva | Solsonès | Tarragonès | Terra Alta | Urgell | Vall d'Aran | Vallès Occidental | Vallès Oriental | |
| Comarques històriques | |
| Catalunya Nord: Alta Cerdanya | Capcir | Conflent | Rosselló | Vallespir | |
