Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Bergued?? - Viquip??dia

Bergued??

De Viquip??dia

El Bergued??, amb una superf??cie total de 1184,89 quil??metres quadrats, ??s la m??s septentrional de les comarques de la prov??ncia de Barcelona. Est?? situat a l'interior de Catalunya i participa tant dels relleus enlairats del Prepirineu i del Pirineu com dels relleus planers del nord de la Depressi?? Central.

Taula de continguts

[edita] Geografia

La meitat septentrional, coneguda com l'Alt Bergued??, ??s constitu??da per l'alta conca del Llobregat i les serres del Prepirineu. En aquesta part hi trobem municipis com Castellar de N'Hug, La Pobla de Lillet, Sant Jaume de Frontany??, Bag??, Guardiola de Bergued??, Gisclareny, Saldes, G??sol, Borred??, Sant Juli?? de Cerdanyola, Castell de l'Areny, Castellar del Riu, Cercs, La Nou de Bergued??, Vilada i F??gols. El l??mit septentrional, en ple Pirineu, ??s una aut??ntica barrera muntanyosa, orientada d'oest a est, amb cims i carenes per sobre dels 2000 metres, els quals separen el Bergued?? de la Cerdanya; hi trobem les serres de Cad?? i Moixer??, el Puig d'Alp i Puigllan??ada. Al sud d'aquestes serres els rius hi han obert diverses valls: la del Llobregat fins la Pobla de Lillet i Castellar de n'Hug, la del riu de Bag??, la del Bastareny i la del Saldes. A l'est hi ha les serres de Catllar??s i Rasos de Tubau. A l'oest les serres s??n m??s elevades: Pedraforca, serres del Verd, Ensija i Rasos de Peguera.

La meitat meridional, coneguda com el Baix Bergued??, es troba situada al nord de la Depressi?? Central de Catalunya. Hi ha municipis que es troben a l'inici del Prepirineu, com Berga, Avi??, L'Espunyola, Capolat i La Quar i altres que es troben plenament a les planes de la depressi?? central, com Gironella, Puig-reig [purr??tx], Olvan, Sag??s, Casserres, Viver i Serrateix, Montclar, Montmajor i Santa Maria de Merl??s. En aquesta meitat, i especialment a Berga, Gironella i Puig-Reig, s'hi concentra la majoria de la poblaci?? de la comarca.

[edita] Clima

El clima de l'Alt Bergued?? ??s pluj??s i fred i amb neu a l'hivern als vessants m??s enlairats. Les precipitacions mitjanes anuals superen els 1000mm, amb un m??nim relatiu a l'hivern. La vegetaci?? ??s constitu??da principalment per pinedes de pi roig i rouredes. Als indrets m??s ombr??vols hi ha fagedes i, m??s rarament, avetoses. A partir dels 1700 metres domina el pi negre i per damunt dels 2200 metres els prats alpins.

La meitat meridional del Bergued?? (Baix Bergued??) ??s constitu??da per relleus poc enlairats. El clima ??s mediterrani amb una lleugera tend??ncia continental. Les precipitacions mitjanes anuals ronden entre els 700 i els 900mm, amb un m??nim a l'hivern. Les temperatures mitjanes anuals se situen entre els 11?? i els 13??, amb hiverns freds i estius no excessivament calorosos. La vegetaci?? espont??nia ??s formada per carrascars en els indrets m??s secs i s??ls pobres, i rouredes all?? on plou m??s i els s??ls s??n m??s profunds. A la part central i occidental sol dominar el roure valenci??, i a la part m??s oriental i septentrional el roure martinenc. Actualment hi ha sobretot brolles amb pins (pi blanc, pi roig) amb moltes ??rees de ribolls i rouredes joves, especialment despr??s dels incendis forestals que van arrasar aquesta zona l'any 1994.

[edita] Hist??ria

Els vestigis m??s antics de poblament al Bergued?? es remunten al neol??tic. L'historiador rom?? Titus Livi parla de la tribu ib??rica dels bergistans, sotmesa primer per Ann??bal (218 aC) i m??s tard per Cat?? (195 aC). Sota l'ocupaci?? sarra??na el Bergued?? esdevingu?? territori de frontera fins a passar a dependre del Comtat de Cerdanya, del qual se separ?? per esdevenir, breument, Comtat de Berga a principis del segle XI. En aquest context cal situar la major figura liter??ria d'aquestes terres: el trobador Guillem de Bergued??.

Durant els segles seg??ents, el Bergued?? coneixer?? les epid??mies de pesta dels segles XIV i XV, el bandolerisme del XVI, i la guerra dels segadors al XVII.

A partir del XVIII, despr??s de la Guerra de Successi??, s'esdev?? una ??poca de creixement econ??mic i demogr??fic amb el desenvolupament de la ind??stria t??xtil, al qual el Bergued?? aporta la seva pr??pia m??quina de filar, la berguedana o maixerina.

Durant la guerra del set anys (1833-1840), Berga fou un centre important de la insurrecci?? carlina; essent seu de la Junta carlina de Catalunya que tingu?? com a cap el Comte d'Espanya, fam??s per les seves arbitrarietats i crueltat, i assassinat en circumst??ncies envoltades d'una aur??ola llegend??ria. El Bergued?? va seguir essent un enclau carl?? destacat en les carlinades posteriors.

Com a fets destacables del segle XX, cal fer esment de la revolta anarquista de F??gols, el 1932, que s'estengu?? a altres poblacions de la comarca. Els grupuscles anarquistes tamb?? varen protagonitzar col??lectivitzacions i episodis violents durant la guerra civil. Passada la guerra, la situaci?? de la comarca la feu lloc ideal per a les activitats de contraban i tamb?? per a les accions dels maquis. La mineria i del t??xtil tornaren a ser la clau de l'activitat econ??mica, fins que les crisis econ??miques dels 70 varen portar al seu enfonsament, amb la conseg??ent regressi?? econ??mica i demogr??fica. Actualment, el Bergued?? busca desenvolupar-se a trav??s de la diversificaci?? d'activitats i mirant de potenciar el seu paisatge com a atractiu tur??stic.


La Patum de Berga

El Llobregat

Vila de Gironella

Setmana medieval de Bag??

Pont medieval de Pedret (Berga)

Pintures de l'interior de l'esgl??sia rom??nica de Sant Vicen?? de Rus

Esgl??sia rom??nica de Sant Quirze de Pedret

Cercs, a l'Alt Bergued??

[edita] Poblaci??

Municipi Habitants
Avi?? 2.108
Bag?? 2.248
Berga 16.596
Borred?? 571
Capolat 81
Casserres 1.599
Castell de l'Areny 76
Castellar de n'Hug 221
Castellar del Riu 143
Cercs 1.331
Espunyola, l' 260
F??gols 49
Gironella 4.844
Gisclareny 34
G??sol 223
Guardiola de Bergued?? 948
Montclar 119
Montmajor 478
Nou de Bergued??, la 149
Olvan 893
Pobla de Lillet, la 1.322
Puig-reig 4.238
Quar, la 61
Sag??s 135
Saldes 336
Sant Jaume de Frontany?? 30
Sant Juli?? de Cerdanyola 255
Santa Maria de Merl??s 151
Vallcebre 269
Vilada 519
Viver i Serrateix 192

La poblaci?? del Bergued?? ha estat sempre escassa. El 1860 tenia 31.544 habitants. Els anys seg??ents an?? perdent poblaci?? s'arrib?? a un m??nim de 23.257 habitants el 1887. El 1900 ja s'hi censaren 27.217 habitants. A partir d'aquest moment s'observa un augment progressiu: 39.600 habitants el 1930, 41.938 habitants el 1950 i 47.953 habitants el 1960. A partir de la d??cada de 1960 el descens ??s notable. L'augment derivat de l'activitat econ??mica dels anys anteriors (mineria, ind??stries t??xtils, explotaci?? forestal, ramaderia i agricultura) s'atura davant una forta crisi generalitzada a la comarca. El 1970 s'hi censen 44.446 habitants i el 1981 42.152 habitants. Al 2001, hi ha 37995 habitants.

Darrer padr?? municipal (2005): 39.746 habitants.

[edita] Govern i administraci??

Consell Comarcal

[edita] Economia

L'activitat econ??mica principal del Bergued?? ??s la ind??stria i la mineria, que en els darrers anys han sofert fortes crisis. Actualment l'activitat industrial es localitza preferentment entre Berga i Puig-reig. La potenciaci?? de l'eix del Llobregat amb l'obertura del T??nel del Cad?? i la millora generalitzada de les carreteres que hi accedeixen han millorat les perspectives de l'activitat econ??mica del Bergued??. L'agricultura, la ramaderia i l'aprofitament forestal s??n activitats complement??ries. El turisme ??s un factor de retenci?? demogr??fica a l'Alt Bergued??. Moltes cases de pag??s s'estan reconvertint en resid??ncies de turisme rural i s'han obert establiments de restauraci??.

[edita] Demografia

Evoluci?? demogr??fica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
602 674 968 9.623 16.292 31.759 25.292 22.406 27.217
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
30.047 33.615 39.600 38.064 41.933 47.953 45.843 42.152 40.552
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
39.209 39.446 38.606 38.252 38.051 38.593 39.224 40.064 -
1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.)

[edita] Enlla??os externs

 Al nomencl??tor trobareu els top??nims relatius a: Bergued??


 
Comarques de Catalunya		 Senyera
Alt Camp | Alt Empord?? | Alt Pened??s | Alt Urgell | Alta Ribagor??a | Anoia | Bages | Baix Camp | Baix Ebre | Baix Empord?? | Baix Llobregat | Baix Pened??s | Baixa Cerdanya | Barcelon??s | Bergued?? | Conca de Barber?? | Garraf | Garrigues | Garrotxa | Giron??s | Maresme | Montsi?? | Noguera | Osona | Pallars Juss?? | Pallars Sobir?? | Pla de l'Estany | Pla d'Urgell | Priorat | Ribera d'Ebre | Ripoll??s | Segarra | Segri?? | Selva | Solson??s | Tarragon??s | Terra Alta | Urgell | Vall d'Aran | Vall??s Occidental | Vall??s Oriental
Comarques hist??riques
Catalunya Nord: Alta Cerdanya | Capcir | Conflent | Rossell?? | Vallespir