La Pobla de Segur
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Pallars Jussà | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Lleida Alt Pirineu i Aran Pallars Jussà |
||
| Gentilici | Poblatà, poblatana | ||
| Superfície | 32,9 km² | ||
| Altitud | 524 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
3.089 hab. 93,89 hab/km² |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Sistema polític Entitats de població • Alcalde: |
4 Lluís Bellera Juanmartí (ERC) |
||
| Agermanament | Le Fousseret (França) | ||
La Pobla de Segur és un municipi de la comarca del Pallars Jussà.
És la segona població en importància de la comarca. La seva riquesa i forma de vida consisteix en els seus comerços i establiments, així com la indústria, la pagesia i la ramaderia. Té un clima variant durant tot l'any, tenint en compte que la seva situació és al Pre-pirineu. La vila està dividida pel riu Flamisell, que separa els dos nuclis més importants de la població. A l'entrada, per la carretera general C-13 que ve de Tremp, existeix a l'esquerra un polígon industrial i de serveis.
El seu mercat setmanal se celebra cada dimecres, incloent-hi els festius. Les festes més emblemàtiques són una festa de germanor el Dilluns de Pasqua en un bosc de ribera, principalment de verns (Alnus glutinosa), pollancres i oms, a la riba de la Noguera Pallaresa molt proper a la vila; la de Sant Miquel, el 8 de maig, on es retorna al Pui de Segur, i la Verge de Ribera, el 18 de juny. En aquesta data també se celebra la fira Promopallars, on s'exposen tota mena d'articles autòctons tant de la vila com dels pobles veïns. Cada primer diumenge de juliol se celebra la festa tradicional dels Raiers, on tenen el seu repte amb la baixada pel riu Noguera Pallaresa, des de la presa de Llania fins al Pont de Claverol. Si bé darrerament havia disminuït la seva població, la tendència s'inverteix en els anys immediats (2001: 2.789 habs.; 2005: 3.043) i la Pobla de Segur és una vila viva i que compta amb serveis i atractius turístics.
Taula de continguts |
[edita] Història
Encara que la creença més comuna sosté que La Pobla de Segur té l'origen en una primera població anomenada el Pui de Segur, al nord del nucli actual de la Pobla, darrerament, gràcies als esforços de molta gent, però sobretot de l'historiador Llorenç Sànchez i Vilanova, s'ha tingut notícia que ja en el segle XI hi ha un lloc anomenat "Castro Secur" al lloc on ara s'alça la Pobla, lloc que era contemporani, i pot ser fins i tot anterior al del Pui de Segur. Al principi del segle IX, el comte Guillem I de Tolosa conquerí els actuals territoris de Pallars i Ribagorça als àrabs i hi va establir la Marca Hispànica; el "Castro Secur" va passar a formar part del comtat de Pallars, i actualment forma part de la comarca del Pallars Jussà. A partir de mitjan segle XIII, la població del Pui de Segur es va anar traslladant al "Castro Secur", fet que probablement donà lloc a la llegenda del trasllat de la població.
Ramon I, vescomte de Vilamur, va morir el 1303 i el va succeir el seu fill Pere VI, el qual va morir cap al 1338. Del seu matrimoni amb Guillema va tenir Pere VII el Donzell, que va rebre les viles de Juneda (1338) i la Pobla de Segur (1355) i va combatre pel rei al Rosselló i a Sardenya i contra Ferran de Castella; com a recompensa va rebre el 1358 el Pui de Segur i Basturs. En morir poc després del 1358, va deixar un fill anomenat Pere VIII, el qual va atorgar carta de població a la Pobla de Segur el 1363, que contribuí a la consolidació del nucli; es va casar amb Sibil·la d'Anglesola, senyora de la vall de Vilamur i de la vall de Montenartró, i va morir el 1370.
El 1834 es va crear a la Pobla la institució del Comú de Particulars per part d'un centenar de persones per a l'explotació, en règim cooperatiu, de l'antic molí fariner donat a cens pels ducs de Cardona, descendents dels vescomtes de Vilamur, a la família Llorens. Des del 1918 poden ser-ne socis els veïns caps de casa nascuts (ells o les seues dones) a la Pobla Segur.
Segons la tradició catòlica, l'església de la Pobla va sorgir al voltant de la seva patrona la Mare de Déu de Ribera, una marededéu trobada. Aquesta primera església era al carrer del Raval, a la vora del fossar vell, i va ser la parròquia fins a l'últim terç del segle XVIII, quan es va bastir un nou temple neoclàssic.
[edita] Demografia
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Montsor | 2 |
| Pobla de Segur, la | 2.844 |
| Puimanyons | 3 |
| Sant Joan de Vinyafrescal | 63 |
| Font: Municat | |
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Llocs d'interès
La Torre Mauri. Es poden descobrir els secrets del modernisme al Pallars amb la visita al Complex Torre Mauri, un conjunt de dos edificis de principis del segle XX: el Molí de l'Oli de Sant Josep, presidit per l'escultura de Josep Llimona i Bruguera, i la Casa Mauri, una antiga torre d'estiueig que combina les formes modernistes amb un poc habitual estil neoromànic, engalanada amb mosaics obra del prestigiós mosaïcista Lluís Brú i Salelles.
El Museu dels Raiers és un centre dedicat a l'estudi i a la difusió dels antics sistemes de transport fluvial de la fusta mitjançant la recuperació i la conservació patrimonial d'aquest ofici desaparegut.
El Comú de Particulars és un centre de dinamització cultural i de gestió en règim cooperatiu dels beneficis de l'energia hidràulica.
El monestir de Sant Pere de les Maleses. Romànic.
Com a referent principal, el conjunt paisatgístic de la Pobla és un dels més excepcionals del Pallars: envoltat de muntanyes (la serra de Boumort, etc. .), sorgint entre estrets congostos s'obren pas els rius Noguera Pallaresa i Flamisell, que conflueixen a la mateixa contrada i esdevenen un estany fet per la mà de l'home, l'Embassament de Sant Antoni. De més d'11 km de llarg, fou construït per a l'explotació hidràulica i avui dia és un paratge idíl·lic per a la pràctica de la nàutica en aigües tranquil·les.
[edita] Infraestructures
- Poliesportiu municipal
- Estació de ferrocarril de la línia Lleida-La Pobla(FGC) Inaugurada el 1951.
- Autobús (Alsina Graells)
- Estació distribuïdora d'electricitat
- Carretera estatal N260.
- Carretera comarcal C-13.
[edita] Empreses importants
- Autocars Franch, agència de viatges.
- Fàbrica Copirineu, formatges i productes làctics.
- Hotel Can Solé.
[edita] Ajuntament
La composició política del consistori des del 2004 és:
- Francesca Pociello i Oliva (CiU): alcaldessa presidenta; comptes; CEDERS; Localret; AMPI; acció local Pallars-Ribagorça; consorci urbanístic Renfe.
- Joan Comenje i Riba (CiU): 2n. tinent d'alcalde; comissió de comptes; indústria; comerç; turisme i promoció econòmica; CEDERS; raiers; foment.
- Josep Maria Ortega i Batalla (CiU): esports; joventut; activitats ciutadanes; IES; Patronat Municipal d'Esports; FPM residència Nostra Senyora de Ribera.
- Ferran Fuertes i Guiró (CiU): sanitat; Fundació Pública Residència Nostra Senyora de Ribera.
- Agustí Sellart i Serret (CiU): urbanisme i medi ambient; Patronat Municipal d'Esports; FPM Nostra Senyora de Ribera; mesa de contractació de personal.
- Lluís Bellera Juanmartí (ERC-AM): 1r. tinent d'alcalde; tresorer; finances i estudis econòmics; comissió de comptes.
- Assumpció Cívis Llovera (ERC-AM): 3a. tinent d'alcalde; serveis socials i voluntariat; FPM Residència Nostra Senyora de Ribera; mesa de contractació de personal.
- Eugeni Pascual Satisteve (ERC-AM): Residència Sanitària Nostra Senyora de Ribera.
- Fermí Tormo Armengol (ERC-AM).
- Esperança Farrera Granja (PSC-PM): comissió de comptes; mesa de contractació de personal.
- Pau Surribas Camps (PSC-PM).
Darrerament s'ha produït una moció de censura, amb el teló de fons de les irregularitats en la gestió en el consorci urbanístic Renfe – la Pobla per part de l'anterior consistori, amb majoria absoluta del PSC, que ha capgirat la composició del consistori. El Sr. Lluís Bellera i Juanmartí (ERC) ha esdevingut l'alcalde, mentre que la Sra. Esperança Farrera i Granja (PSC) i el Sr. Pau Surribas i Camps (PSC) han esdevingut primera i segon tinents d'alcalde, respectivament.
[edita] Fires, festes i celebracions
- 1, 2 i 4 de març – Carnestoltes.
- 8 de maig – Festa de Sant Miquel
- En aquesta diada tots els veïns de la Pobla es reuneixen on antigament es trobava el poble del Pui de Segur, antecedent de la Pobla.
- 17, 18 i 19 de juny - Festes de la Mare de Déu de Ribera.
- 19 i 20 de juny - Fira Promopallars
- 1, 2 i 4 de juliol - Trobada internacional de Raiers.
- 15 de juliol,15 - Festa dels Bombers.
- 25, 26 i 27 de juliol - Festa Major.
- 5 d'agost - SLURPS Jornades de Rol al Molí de l'oli
- El proper Agost serà la XII edició de les sessions Lúdiques de Rol, Màgic i jocs en xarxa.
- 6 i 7 de desembre - Firaski
- Certamen organitzat pel Club Esportiu Pobla de Segur (CEPS). És un mercat de material d'esquí de segona mà, botigues, estacions d'esquí, empreses d'aventura, jocs i sorteig final amb molts premis.
[edita] Fills i filles il·lustres
- Enric Mestre i Vinyals (1856-1928): notari i delegat a l'Assemblea de Manresa (1892).
- Josep Borrell i Fontelles (1947-??) polític.
- Carles Puyol i Saforcada (1978-??) futbolista.
[edita] Temes relacionats
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Pàgina dels Bombers de la Pobla de Segur
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Pàgina del Museu dels Raiers
- Història dels comtats catalans
| editar | Municipis del Pallars Jussà | |
|---|---|---|
|
Abella de la Conca | Castell de Mur | Conca de Dalt | Gavet de la Conca | Isona i Conca Dellà | Llimiana | la Pobla de Segur | Salàs de Pallars | Sant Esteve de la Sarga | Sarroca de Bellera | Senterada | Talarn | la Torre de Cabdella | Tremp |
||
