Província de Lleida
De Viquipèdia
|
|||
 |
 |
||
| Comunitat Autònoma |  Catalunya |
||
| President de la Diputació | Jaume Gilabert i Torruella (ERC) | ||
| Àrea |
12.028 km² | ||
| Població - Densitat |
407.496 (2006) 33,87 h/km² |
||
| Pàgina web | http://www.ddl.net/ | ||
La província de Lleida és la més occidental i la més extensa de les quatre províncies de la Comunitat Autònoma de Catalunya, la seva capital és Lleida.
Taula de continguts |
[edita] Comarques de Lleida
- l'Alta Ribagorça
- l'Alt Urgell
- la Baixa Cerdanya (meitat occidental)
- les Garrigues
- la Noguera
- el Pallars Jussà
- el Pallars Sobirà
- el Pla d'Urgell
- la Segarra
- el Segrià
- el Solsonès
- l'Urgell
- la Vall d'Aran
També inclou Gósol, municipi de la comarca del Berguedà.
[edita] Partits judicials
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
Les dades anteriors a la formació de la província (1833) són la suma dels municipis actuals.
Els municipis més poblats, amb dades del 2007, són:
- Lleida (126.877 hab.)
- Tàrrega (16.546 hab.)
- Balaguer (15.751 hab.)
- Mollerussa (13.086 hab.)
- La Seu d'Urgell (12.533 hab.)
- Cervera (9.093 hab.)
- Solsona (9.000 hab.)
- Alcarràs (6.783 hab.)
- Almacelles (6.088 hab.)
- Les Borges Blanques (5.606 hab.)
- Agramunt (5.459 hab.)
- Tremp (5.401 hab.)
- Alpicat (5.362 hab.)
- Vielha (5.239 hab.)
- Guissona (5.139 hab.)
- Vegeu també la llista de municipis de la província de Lleida
[edita] Història
- Vegeu també Províncies de Catalunya.
La delimitació de la província de Lleida va resulta complexa amb diferents alternatives. La reducció de quatre províncies plantejava l'alternativa d'unir la plana de Lleida a l'Alt Pirineu o a les Terres de l'Ebre. Històricament l'actual província estava dividida en diverses vegueries.
En la primera proposta provincial del 1821, la capital provincial era assignada a la Seu d'Urgell. L'Ajuntament de Lleida es va mobilitzar i va fer una intensa campanya per aconseguir la capitalitat i a més reivindicava tota la Catalunya occidental, des del Segre fins al delta de l'Ebre, incorporant el corregiment de Tortosa. La recollida de signatures va tenir un èxit notable amb l'aval de 139 municipis d'una àmplia àrea que anava des del Cinca a la Segarra i del Montsec a les Garrigues. Onze municipis aragonesos, al voltant de Tamarit de Llitera van subscriure, a més de la capitalitat de Lleida, el canvi de província. La comissió parlamentària i els diputats catalans van acabar canviant la capital en el projecte aprovat el 1822.
L'ajuntament de Puigcerdà s'havia manifestat reiteradament contrari a la incorporació a la demarcació de Lleida per la seva rivalitat amb la Seu d'Urgell. La Cerdanya havia sigut assignada, el 1822, a la província de Barcelona, però en la divisió definitiva del 1833 quedava partida amb l'àrea de Puigcerdà a la província de Girona i l'àrea de Bellver de Cerdanya a la de Lleida.
