[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Puigcerdà - Viquipèdia

Puigcerdà

De Viquipèdia

Puigcerdà
Escut de Puigcerdà Bandera de Puigcerdà
(En detall) (En detall)
Localització


Municipi de la Baixa Cerdanya
l'Estany de Puigcerdà.
l'Estany de Puigcerdà.
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Alt Pirineu i Aran
Cerdanya
Gentilici Ceretà, ceretana, cerdà, cerdana
Superfície 18,92 km²
Altitud 1.202 m
Població (2007)
  • Densitat
8.949 hab.
472,99 hab/km²
Coordenades 42° 26′ 5″ N 1° 55′ 42″ ECoordenades: 42° 26′ 5″ N 1° 55′ 42″ E
Formació
Fundació
 
1178
Sistema polític
Entitats de població
• Alcalde:

9
Joan Planella i Casasayas (ERC)
Dies de mercat Diumenges
Web

Puigcerdà és la capital històrica de la Cerdanya i oficialment de la comarca actual de la Baixa Cerdanya, a més de ser cap del partit judicial de Puigcerdà. Es troba a la província de Girona, Catalunya. El terme municipal limita al nord amb Ur, Enveig, La Tor de Querol, la Guingueta d'Ix i Palau de Cerdanya; i al sud amb Guils de Cerdanya, Alp, Bolvir i Fontanals de Cerdanya.

Taula de continguts

[edita] Història

La vila va ser fundada l'any 1178 per Alfons II d'Aragó.

[edita] Economia

La seva economia es basa en el turisme i en sector tèxtil. Disposa d'un aeroport esportiu. Els mercats hi són multitudinaris. És un centre important d'esports nòrdics i disposa d'unes quantes estacions d'esquí a pocs quilòmetres (Superbolquera 2000, Pas de la Casa i la Molina).

[edita] Llocs d'interès

Torre del Campanar
Torre del Campanar
  • Estany de Puigcerdà
  • Torre del Campanar, del segle XII. Són les restes d'una parròquia que fou destruïda l'any 1936

[edita] Festivitats


[edita] Demografia

Al llarg dels segles XIII i XIV es produí una eclosió demogràfica provodada per una economia en alça, fet que dugué la Vila a convertir-se en una de les principals de Catalunya pel que fa a nombre d'habitants. El període que avasta els segles XV a XVII fou d'estancament i de recessió; però a partir del segle XVIII s'observa una recuperació que perduraria fins a les primeres dècades del segle XIX. Després de la guerra civil espanyola s'obsderva una nova davallada. Els darrers anys la població ha augmentat significativament lligat al fenomen de la construcció.

Entitat de població Habitants
Age 122
Guingueta, la 839
Puigcerdà 6.819
Rigolisa 31
Sant Marc 276
Sant Martí 301
Urbanització Deulofeu 314
Ventajola 9
Vilallobent 134
Font: Municat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
423 316 408 1.388 2.036 2.613 2.645 2.931 2.861
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
2.982 2.749 3.090 2.845 3.595 4.561 5.526 5.818 6.475
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
6.365 6.586 6.356 6.580 6.902 7.774 8.370 8.859 -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El 1857 incorpora Age, Rigolisa i Ventajola; el 1970, Vilallobent.

[edita] Política

Resultats electorals de Puigcerdà, 2007
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Joan Planella i Casasayas 1.443 7
Convergència i Unió Jordi Gassió 1.094 5
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Ramon Serra i Codinachs 353 1
Alternativa per la Cerdanya - Entesa pel Progrés Municipal 186 -
Partit Popular 180 -
Independents de Puigcerdà 113 -
Total 3.487 13

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Puigcerdà


editar Municipis de la Baixa Cerdanya

Alp | Bellver de Cerdanya | Bolvir | Das | Fontanals de Cerdanya | Ger | Guils de Cerdanya | Isòvol | Lles de Cerdanya | Llívia | Meranges | Montellà i Martinet | Prats i Sansor | Prullans | Puigcerdà | Riu de Cerdanya | Urús


Escut de Puigcerdà, capital de la Baixa Cerdanya Aquest article sobre la Baixa Cerdanya és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació.