Esquerra Republicana de Catalunya

De Viquip??dia

Esquerra Republicana de Catalunya
Partit pol??tic catal??
President	Josep-Llu??s Carod-Rovira
Secretari general	Joan Puigcerc??s
Fundaci??	Mar?? del 1931
Seu	C/ Cal??bria, 166 08015 Barcelona
Ideologia	Independentisme i socialdemocr??cia, esquerra i republicanisme
Representaci??	21 diputats al Parlament de Catalunya 1 diputada al Parlament de les Illes Balears 1 diputat (conseller) al Consell de Mallorca 3 diputats al Congr??s de Diputats espanyol 1 diputat al Parlament Europeu
Partit europeu	Alian??a Lliure Europea
Publicaci?? oficial	Esquerra Nacional
Lloc web	www.esquerra.cat

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) ??s un partit catal?? que es defineix d'esquerra socialdem??crata, favorable a la independ??ncia de Catalunya i dels Pa??sos Catalans.

Taula de continguts 1 La fundaci?? 2 L'hegemonia republicana 3 La guerra civil 4 Postguerra i franquisme 5 Transici?? pol??tica espanyola 6 L'actualitat 7 Articles relacionats 8 Enlla??os externs

[edita] La fundaci??

Els dies 17, 18 i 19 de mar?? de l'any 1931 es celebr?? al barri de Sants de Barcelona la Confer??ncia d'Esquerres, a on es va fundar com a partit pol??tic l'Esquerra Republicana de Catalunya, de la uni?? de les organitzacions Estat Catal?? de Francesc Maci??, el Partit Republic?? Catal?? (1917-1931) de Llu??s Companys i el grup L'Opini?? de Joan Lluh??, a m??s de diverses associacions comarcals i locals. El primer president de la nova organitzaci?? pol??tica va ser Francesc Maci?? escollit per unanimitat.

Els principis m??s importants van ser: el reconeixement de la identitat de Catalunya com a naci??, la defensa dels drets individuals de l'home i la redistribuci?? de la riquesa, mentre que el programa social s'estructur?? damunt la plena llibertat sindical, el dret de vaga, la defensa del salari m??nim, la jornada de 8 hores, vacances obligat??ries, assegurances i jubilacions i escoles de treball.

[edita] L'hegemonia republicana

Amb Francesc Maci?? i Lluss?? com a l??der, va guanyar les eleccions el mateix any, i Maci?? va proclamar la Rep??blica Catalana, en compliment del Pacte de Sant Sebasti?? (1930), tot i que aviat va haver de conformar-se amb un Estatut d'Autonomia, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya que va passar a presidir.

El 1934, Llu??s Companys torn?? a declarar una Rep??blica Catalana. L'intent va ser r??pidament avortat per l'exercit espanyol, Companys detingut i empresonat, i el govern susp??s, en el que hist??ricament s'ha anomenat els Fets del sis d'octubre.

??	Catalans! Les forces mon??rquiques i feixistes que d???un temps en???? pretenien trair la Rep??blica, han aconseguit el seu objectiu i han assaltat el Poder. En aquesta hora solemne, en nom del Poble i del Parlament, el Govern que presideixo assumeix totes les facultats del Poder a Catalunya, proclamo l'Estat Catal?? de la Rep??blica Federal Espanyola, i en restablir i fortificar la relaci?? amb els dirigents de la protesta general contra el feixisme, els invita a establir a Catalunya el Govern Provisional de la Rep??blica, que trobar?? en el nostre poble catal?? el m??s gener??s impuls de fraternitat en el com?? anhel d???edificar una Rep??blica Federal lliure i magn??fica. Catalans! L'hora ??s greu i gloriosa. L'esperit del president Maci??, restaurador de la Generalitat, ens acompanya. Cadasc?? al seu lloc i Catalunya i la Rep??blica al cor de tots. Visca Catalunya! Visca la Rep??blica! Visca la llibertat!	??
???Llu??s Companys i Jover, 6 d'octubre de 1934

La implantaci?? al Pa??s Valenci?? es produ?? en 1934, a Castell?? de la Plana amb el nom d'Esquerra Republicana del Pa??s Valenci?? (ERPV), encap??alat per Gaiet?? Huguet qui posteriorment don?? suport a un proc??s de converg??ncia amb Esquerra Valenciana.

[edita] La guerra civil

El 1936, Esquerra va formar part del Front Popular que va guanyar les eleccions. Llu??s Companys va tornar a assumir el govern de la Generalitat. Aviat sorgiren dificultats, en primer lloc, en considerar ERC massa regionalista, es produ?? la sortida pr??cticament en bloc dels militants d'ERC del sector fins aleshores aut??nom d'[[Estat Catal??] que incloia la pr??ctica totalitat de les joventuts del partit (Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Catal?? JEREC). En segon lloc, pel juliol, amb l'al??ament militar que va desembocar en la Guerra Civil Espanyola. A m??s, el govern catal?? tamb?? es va veure pressionat a nivell intern pels diversos grups que li donaven suport: anarquistes, comunistes i trotskistes.

[edita] Postguerra i franquisme

Despr??s de la Guerra Civil Espanyola, Esquerra va ser il??legalitzada com la resta de partits pol??tics, tot i que va mantenir el govern republic?? a l'exili. A la mort de Llu??s Companys, capturat a Fran??a per la Gestapo i afusellat a Barcelona el 15 d'octubre de 1940, Josep Irla va liderar la Generalitat de Catalunya dimitint el 1954, quan el seu primer conseller, Josep Tarradellas i Joan n'accept?? el c??rrec fins el restabliment del sistema democr??tic, quan retorna a l'estat espanyol.

??	Ciutadans de Catalunya, ja soc aqu??	??
???Josep Tarradellas, 23 d???octubre de 1977, Balc?? de la Generalitat a Barcelona

[edita] Transici?? pol??tica espanyola

En plena transici?? democr??tica va ser l'??ltim partit catal?? en ser legalitzat; i ho va ser un cop passades ja les primeres eleccions democr??tiques del 1977, a les quals no va poder participar amb el seu nom, fent-ho en la coalici?? Esquerra de Catalunya.

[edita] L'actualitat

El president del partit ??s Josep-Llu??s Carod-Rovira i el secretari general ??s Joan Puigcerc??s.

El partit disposa de 21 diputats al Parlament de Catalunya, 1 al Parlament de les Illes Balears 1 al Parlament europeu, 3 al Congr??s de Diputats espanyol i 4 regidors a l'Ajuntament de Barcelona. Tamb?? disposa d'un conseller al Consell de Mallorca. Les eleccions a les Corts Generals de 2008 han suposat una important caiguda de vot, cosa que ha significat la p??rdua del grup parlamentari que s'havia aconseguit el 2004 amb 638.902 vots (15,89%), passant a obtenir 289.927 vots (7,86%). Tamb?? s'ha de dir que, en l'actualitat, ERC forma part (junt amb el PSC i ICV) del govern catal??, en la legislatura del segon tripartit, conegut generalment com a govern d'Entesa.

Actualment el partit est?? implantat a tots els Pa??sos Catalans tret de la Franja de Ponent, en gran part gr??cies als darrers resultats electorals del Principat, i tamb??, per un fort rellan??ament, durant aquest ??ltims anys, al Pa??s Valenci??, a les Illes Balears i Piti??ses. De fet, el llan??ament definitiu d'Esquerra a les Illes Balears s'ha produ??t en les passades eleccions auton??miques i municipals de 2007, on ha obtingut 1 diputada al parlament (Esperan??a Mar??, integrant de la coalici?? Eivissa pel Canvi), i un conseller a Mallorca (Joan Llad??, integrant de la coalici?? Bloc per Mallorca, que a m??s ser?? el nou conseller d'interior d'aquesta instituci??). Esquerra ha obtingut igualment representaci?? en 8 ajuntaments de Mallorca i en un d'Eivissa.

Tamb?? mant?? una vinculaci?? directa amb les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) pel que fa als temes que afecten la poblaci?? juvenil.

La seva publicaci?? ??s la revista Esquerra Nacional i utilitza, indistintament, la senyera estelada amb triangle blau i l'estrella blanca i la senyera estelada amb triangle groc i l'estrella roja.

[edita] Articles relacionats

• La Humanitat

[edita] Enlla??os externs

• Esquerra Republicana de Catalunya
• Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya