Franja de Ponent

De Viquipèdia

La pàgina està protegida de modificacions per part d'anònims per a tractar el vandalisme.

Si vos plau, debatiu qualsevol proposta de canvi a la pàgina de discussió.

La Franja de Ponent (en aragonès Francha de Lebán), o Franja d'Aragó, comprèn els pobles catalanòfons de la comunitat autònoma de l'Aragó. Limita amb Catalunya i, fora del fet de pertànyer a l'Aragó, no té cap estructura administrativa comuna. S'allarga per les tres províncies que formen aquesta comunitat autònoma (Osca, Saragossa i Terol) i forma part del que es coneix com a Països Catalans. Té una població de 47.686 habitants (2007).

Les anomenades comarques naturals de la Franja de Ponent són:

Taula de continguts

1 Límits de la Franja de Ponent
2 Divisions comarcals aplicades a la Franja de Ponent
3 La llengua i la Llei de llengües
4 La comarca del Baix Aragó-Casp
5 Vegeu també
6 Enllaços Externs
- 6.1 Recursos informatius
- 6.2 Associacions Culturals

Límits de la Franja de Ponent

Els límits exactes de la Franja de Ponent poden diferir depenent de la font, i sempre causa d'ésser subjectes a una classificació lingüística i no pas política oficial o tradicional. Les causes del dubte quant a l'adscripció lingüística d'alguns punts són, principalment:

La situació de transició lingüística entre l'aragonès i el català que presenten alguns nuclis de població, sobretot de la Ribagorça.
La despoblació i la possible repoblació amb immigrants vinguts d'una altra contrada.
La proporció variable (amb el temps i la immigració) de parlants d'una o altra llengua en un indret determinat.

En general, pel que fa a les comarques del sud es poden definir uns límits força exactes, que coincideixen amb els dels municipis, però a la comarca de la Baixa Ribagorça, i en menor grau també a la Llitera, hi ha alguns problemes per fer-ho perquè aquesta coincidència no ocorre i ens trobem amb municipis que inclouen pobles que s'adscriuen a una o altra llengua. Tenint en compte això, en el cas de la Llitera ens trobem amb problemes d'aquest tipus al municipi de Sanui i Alins.

La comarca de la Ribagorça, al seu torn, se sol dividir en tres franges que van de de nord a sud: una d'occidental, presidida per Graus, de parla aragonesa; una de central, estructurada per la vall del riu Isàvena, que inclou els parlars de transició, i una d'oriental a la vall de la Noguera Ribagorçana, de parla clarament catalana. El límit entre l'aragonès i el català travessa els municipis de Bissaürri, Isàvena, Graus i Capella.

Divisions comarcals aplicades a la Franja de Ponent

Les comarques de la Franja de Ponent poden estar fixades, sobretot, mitjançant tres postures: l'oficial, la integracionista dels Països Catalans i la nacional dels Països Catalans. Per la seua afiliació al nacionalisme català de caire expansionista, les postures integracionista i nacional, com és d'esperar, generen nombroses veus en acord i en desacord, sobretot fora del territori. A l'interior d'aquest, per un altre cantó, el debat està marcat per un gran desinterès (sobretot a la part septentrional) en donar-se el cas de no deixar d'aparèixer, en tots dos casos, en una situació de perifèria territorial.

1. La postura oficial

Es fa cas de la divisió administrativa interna de l'Aragó (feta sense seguir cap criteri lingüístic), que representa l'única existent jurídicament. En aquest sentit, la Franja es reparteix a cavall de sis comarques oficials: la Ribagorça, la Llitera, el Baix Cinca, el Baix Aragó-Casp, el Matarranya i el Baix Aragó.

2. La postura integracionista dels PPCC

Divideix directament el territori designat com a Franja de Ponent en quatre comarques naturals (però tenint en compte des d'un primer moment, per tant, els límits autonòmics actuals). Aquest criteri és el que té més tradició des de l'òptica catalana i les comarques que genera inclouen només els pobles catalanòfons d'aquelles comarques oficials amb qui comparteixen el nom. Són la Baixa Ribagorça (per diferenciar-la de la comarca de l'Alta Ribagorça de la comunitat autònoma de Catalunya), la Llitera, el Baix Cinca i el Matarranya (que comprèn, a més, els nuclis de parla catalana de les comarques del Baix Aragó-Casp i del Baix Aragó).

3. La postura nacional dels PPCC

Es basa en comarcalitzar el territori nacional dels Països Catalans sense tenir en compte les divisions administratives oficials en l'actualitat. Les diferències d'aquest criteri respecte a l'anterior són principalment la reestructuració del Matarranya (que perd la seua part de la comarca del Baix Aragó-Casp per incorporar-la a les comarques de la Terra Alta i la Ribera d'Ebre) i una diferenciació entre Alta Ribagorça i Baixa Ribagorça que no té en compte que en l'actualitat existeixi una comarca de l'Alta Ribagorça a la comunitat autònoma de Catalunya.

La llengua i la Llei de llengües

A la Franja, un sector significatiu de la població parla el català (més del 90%, el percentatge més elevat de tot el territori on es parla), tot i que en aquest territori no és una llengua oficial i que hi té una presència quasi nul·la pel que fa a l'administració i els actes públics en general, limitada gairebé només a l'ensenyament (en què es pot estudiar com a assignatura optativa). La Ley de lenguas de l'Aragó, promoguda pel govern de coalició PSOE-PAR, tindria com a finalitat regularitzar aquest aspecte.

Aquesta llei, tanmateix, encara no ha estat aprovada, sobretot a causa de protestes i recollides de firmes a l'Aragó en contra que el català hi sigui cooficial. Un dels arguments és sobre el nom de la llengua: "tot i que els dialectes parlats a la Franja de Ponent s'assemblen molt al català, l'idioma parlat a la Franja de Ponent s'hauria de dir aragonès perquè es parla a l'Aragó".

Varietats lingüístiques de l'Aragó

Predominis lingüístics de l'Aragó segons la Llei

La comarca del Baix Aragó-Casp

L'any 2003 els municipis de la comarca natural del Matarranya es van repartir en tres comarques oficials distintes. Els uns, a la comarca que va conservar el nom de Matarranya, mentre que els altres, a les comarques del Baix Aragó (amb capital Alcanyís) i del Baix Aragó-Casp (amb capital Casp).

Tot i la polèmica creada, la nova demarcació comarcal va ser demanada i aprovada unànimement per tots els municipis afectats, és a dir, no va ser imposada des de Saragossa, com s'ha arribat a dir.

«	Todos los municipios [...] han ejercido la iniciativa de creación de la Comarca de Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp mediante acuerdo del pleno de sus Ayuntamientos adoptado con el quórum legalmente previsto. [...] Se crea la Comarca de Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp integrada por los municipios de Caspe, Chiprana, Fabara/Favara, Fayón/Faió, Maella y Nonaspe/Nonasp.	»
—Ley 12/2003, de 24 de marzo, de Creación de la Comarca de Bajo Aragón-Caspe/Baix Aragó-Casp

Hi ha hagut força queixes des de Catalunya sobre la nova demarcació comarcal, adduint principalment dues raons:

que no es respectaven els límits històrics de la comarca natural del Matarranya
que s'acceleraria la pèrdua de l'idioma català en aquells municipis agregats a comarques de majoria i capitalitat castellanoparlant

És per tots aquests motius que les comarques del Baix Aragó i del Baix Aragó-Casp no figuren, en moltes descripcions, a la llista de comarques de la Franja de Ponent. També per la mateixa raó, hom es pot trobar amb enciclopèdies (com la Gran Enciclopèdia Catalana) que situïn, per exemple, el municipi de Faió dins de l'Aragó però a la comarca (natural) del Matarranya.

Vegeu també

Enllaços Externs

A Viquinotícies hi ha notícies de contingut lliure relacionades amb Franja de Ponent: Categoria:Franja de Ponent

Gran Enciclopèdia Catalana

Recursos informatius

Lo català a la Franja - Recursos i notícies del català a la Franja de Ponent.
Vilaweb Franja de Ponent
El Cinca com a frontera en la història - Història dels canvis fronterers d'Aragó i Catalunya respecte a la Franja.