Província de Terol

De Viquipèdia

**Provincia de Teruel**

Estat	Espanya
Comunitat Autònoma	Aragó
Capital	Terol
Àrea	14.809 km²
Població	138.686
Densitat	9,53
Municipis	236
President	Ángel Gracia

Situació de la Província de Terol Espanya

Terol (Teruel en castellà, Tergüel en aragonès) és una província espanyola, la més meridional de les tres províncies aragoneses.

Llinda al nord amb les províncies de Saragossa i Osca, a llevant amb les províncies de Tarragona i Castelló, al sud amb la província de València i a l'oest amb la de Conca.

La superfície de la província és de 14.809 km². La població és de 138.686 habitants (2003), dels quals una quarta part resideixen a la capital provincial, Terol. La densitat provincial de població, 9'36 hab./km2 és la segona més baixa després de la de la província de Sòria (8'9 hab/km2)

Compta amb 236 municipis, la meitat amb menys de 200 habitants que podeu veure a Llista de municipis de Terol

Terol és la província més aqueixada per la despoblació. El clima sever i la seva geografia irregular i accidentada donen com a resultat un sòl d'escassos rendiments agrícoles. Tradicionalment agrària i minera, la reconversió econòmica i industrial l'han afectat greument. Encara així, la producció d'energia segueix sent la principal i quasi única indústria de la província. Actualment s'intenta recuperar l'agricultura de calitat promocionant l'elaboració d'aliments sel·lectes, amparats per fòrmules com l'etiqueta C de Qualitat, o la Denominació d'Origen. L'oli d'oliva del Baix Aragó, el Melocotó de Calanda i sobre tot el Pernil de Terol són els productes estrel·la de la província.

Les serres ibèriques, en el sud, són un important recurs turístic. A través de les cases del turisme rural i el reclam de l'esquí (en les estacions de Valdelinares i Javalambre) comença a explotar-se una zona de gran bellesa i interès natural, seguint el exemple dels Pirineus.

Terol capital compta amb uns 34.200 habitants i és el centre administratiu de la província. La Unesco la declarà Patrimoni Artístic de la Humanitat per el seu impresiontant conjunt de monuments mudéjars, de rajola i taulell de ceràmica en intrincats jocs geomètrics. Un art que fusiona l'herència islàmica amb l'arquitectura cristiana. Imprescindibles la catedral i la torre de Sant Martí.

Alcanyís és la capital del anomenat Baix Aragó, comarca on en Setmana Santa resonen els tambors i bombos que popularitzà Luis Buñuel en les seves pel·lícules. Formen part de la Ruta del Tambor els pobles de Albalate del Arzobispo, Alcanyís, Alcorisa, Andorra, Calanda, Híjar, La Puebla de Híjar, Samper de Calanda i Urrea de Gaén.

Albarracín es sitúa al peu de les Serres Ibèriques i centralitza el cada vegada més important turisme de la zona. Els seus sòls empedrats i cases de fang ofereixen tot el sabor d'una ciutat medieval. La localitat de Móra de Rubiols presenta també un castell-col·legiata d'entorn medieval molt cuidat.

En la frontera est s'encontra el Maestrat amb la capital de Cantavella, zona muntanyosa i àspera que fou l'últim reducte dels rebels carlins en les guerres successòries del segle XVIII. El visitant pot tastar l'encant dels carrers de Valderrobres, coronades per la seva esglèsia fortalesa, de Calaceit, amb el seu museu Juan Cabré, i submergir-se en un viatje enrere en el temps visitant lloc com Mirambell, petita localitat declarada per la Unesco patrimoni de la humanitat.

Taula de continguts

1 Comarques segons la comarcalització oficial d'Aragó
- 1.1 Principals municipis per població
- 1.2 Principals municipis per extensió
2 Naturalesa
- 2.1 Principals llocs d'interès

[edita] Comarques segons la comarcalització oficial d'Aragó

Baix Martín (Bajo Martín)
Baix Aragó (Bajo Aragón)
Matarranya (Matarraña)
Jiloca (Jiloca)
Andorra-Serra d'Arcs (Andorra-Sierra de Arcos)
Conques Mineres (Cuencas Mineras)
Maestrat (Maestrazgo)
Serra d'Albarrasí (Sierra de Albarracín)
Comunitat de Terol (Comunidad de Teruel)
Gúdar-Javalambre (Gúdar-Javalambre)

[edita] Principals municipis per població

Nom	Població (2006)	Comarca
Terol	33.673	Comunitat de Terol
Alcanyís	15.447	Baix Aragó
Andorra	8.034	Andorra-Serra d'Arcs
Calamocha	4.473	Jiloca
Calanda	3.709	Baix Aragó
Alcorisa	3.633	Baix Aragó
Utrillas	3.289	Conques Mineres
Cella	2.935	Comunitat de Terol
Monreal del Campo	2.558	Jiloca
Albalate del Arzobispo	2.200	Baix Martín
Valderrobres	2.142	Matarranya
Montalbán	1.486	Conques Mineres

[edita] Principals municipis per extensió

Nom	Extensió Km2	Comarca
Alcanyís	472,1	Baix Aragó
Albarrasí	452,7	Serra d'Albarrasí
Terol	440,4	Comunitat de Terol
Calamocha	316,6	Jiloca
La Pobla de Valverde	282,8	Gúdar-Javalambre
Mosquerola	265,0	Gúdar-Javalambre
Castellote	233,2	Maestrat
Albalate del Arzobispo	205,7	Baix Martín
Aliaga	196,8	Conques Mineres
Manzanera	168,7	Gúdar-Javalambre