Luis Buñuel
De Viquipèdia
Luis Buñuel Portolés, Calanda (Terol) 22 de febrer de 1900 - 29 de juliol de 1983) va ser un director cinematogràfic. Alguns el consideren com el més gran director de cinema espanyol, i un dels millors del món.
Taula de continguts |
[edita] Infància i joventut
El seu pare, Leonardo Buñuel González, va prendre part en la Guerra de Cuba contra els EUA i el 1899 va tornar a Calanda (Terol) amb un petit capital aconseguit amb negocis de ferreteria. En Leonardo es va casar amb na María Portolés Cerezuela, molt més jove que ell, i varen tenir 7 fills: Luis (1900), María (1901), Alicia (1902), Concepción (1904), Leonardo (1907), Margarita (1912) i Alfonso (1915). Aviat anaren a viure a Saragossa i repartiren les vacances entre Calanda (per setmana santa) i Sant Sebastià.
En Luis Buñuel era físicament de complexió forta, molt aficionat a fer "torçabraços", afició que practicava sempre que podia, fins i tot a una edat avançada. Va practicar la boxa i va ser "campió de pesos lleugers amateur de Madrid", on el coneixien com El León de Calanda, malgrat que únicament va disputar dos combats: un que va perdre i l'altre que va guanyar per i incompareixença del contrari. Va fundar l'equip d'atletisme de la residència, i solia escalar l'edifici on habitava. De jove també li agradava que els seus amics botessin damunt el seu ventre.
Va fer el batxiller a Saragossa, amb els Jesuïtes, i als 17 anys es va traslladar a Madrid, on va viure a la Residencia de Estudiantes , fundada per la Institución Libre de Enseñanza i allà va conèixer a Federico García Lorca, Rafael Alberti, Salvador Dalí, Juan Ramón Jimenez, Pepín Bello i José Maria Hinojosa entre d'altres. Va conèixer als màxims representants de la Generació del 27 de la que formà part. També va conèixer les tendències més importants del pensament i de l'art.
Es va interessar per la Galería Dadá, Louis Aragon i André Breton. L'assistència de Luis Buñuel a la conferència que en Louis Aragón va donar a la Residencia de Estudiantes sobre el surrealisme, fou el detonant per el seu viatge a París, ja que estava interessat en aquest moviment, al qual es va adherir el 1928.
Es casà amb na Jeanne Roucar, jove francesa (medalla de bronze en els Jocs Olímpics de París de 1924, en gimnàstica artística) a la qual conegué quan estudiava anatomia a París. Amb ella va tenir dos fills, Jean Louis i Rafael. El primer va néixer a París i el segon a Nova York. Parlava bé el francès i l'anglès, que va estudiar a França, mentres feia feina a la Paramount, i el perfeccionà als Estats Units.
[edita] Primeres pel·lícules
Conegué el cinema molt jove, quan encara era un espectacle de fira. Durant tota la seva infància va veure moltes pel·lícules (la seva cosina tenia accés des de la cuina a la pantalla d'un dels primers cinemes de Saragossa). Als 13 anys, al retorn d'un dels habituals viatges a París dels seus pares, li regalaren un teatre amb personatges de cartró; amb aquell teatre ell oferia representacions, que preparava durant setmanes, als joves del seu poble.
Durant la seva estada a Madrid solia veure cinema; però no va ser fins que s'establí a París quan comença a veure'n intensivament: habitualment tres pel·lícules al dia, una al matí (generalment projeccions privades, gràcies a un passi de premsa), una altra al capvespre a un cinema de barri i després una altra, al mateix temps que col·laborava com a crític en diverses publicacions, entre elles Cahiers d'art de París. Seria col·laborador habitual de nombroses publicacions de cinema i art: Alfar, L'amic de les Arts, Helix, Horizonte, La gaceta literaria, etc. Després de dirigir la posada en escena d'El retablo de Maese Pedro den Manuel de Falla a Amsterdam (26 d'abril de 1926) i de veure la pel·lícula Las tres luces d'en Fritz Lang es va veure tan interessat en el cinema que es va inscriure a l'acadèmia d'actors que havia fundat el conegut director francès Jean Epstein. Algunes setmanes després es va presentar al propi Jean Epstein durant el rodatge de la pel·lícula muda Mauprat i es va oferir a treballar en el que fos, fins i tot gratis, només per aprendre tot el que pogués del cinema. Per la seva següent pel·lícula, La caída de la casa Usher, en Jean Epsein l'agafà com segon ajudant, feina que deixaria per poder actuar a un petit paper de contrabandista a la pel·lícula Albatros amb na Raquel Meller. També col·laborà a La sirène des tropiques amb na Josephine Baker. A aquesta època aprengué els oficis de la cinematografia i conegué a bons professionals i actors que després col·laborarien amb ell, a Un chien andalou i La edad de oro. Al començament la seva amare li finançà els seus viatges i estades a l'estranger i les primeres pel·lícules. En Luis Buñuel realitzaria la major part de la seva obra a Mèxic i França. El 1930 anà a Hollywood contractat per la Metro Goldwyn Mayer com a "observador", i allà conegué en Charles Chaplin i en Sergei Eisenstein. El 1933, finançat pel seu amic Ramón Acin, dirigeix i filma un documental sobre las Hurdes, que va ser prohibit pel govern de la República, la qual cosa li suposà un gran desengany.
Acabat de casar, acceptà una feina de director de doblatge a Madrid amb la Warner Brothers. El 1935 amb ajuda de capital familiar va fundar junt amb en Ricardo Urgoiti la productora Filmófono, que competiria amb Cifesa, dels germans Casanova, principal productora espanyola dels anys trenta (Nobleza Baturra), i produí entre altres Don Quintín el amargao i La hija de Juan Simón.
[edita] Guerra Civil
L'aixecament del general Franco el sorprengué a Madrid. Així com en Salvador Dalí s'alineà amb en Franco i simpatitzà amb el Bloque Nacional, en Luis Buñuel sempre es va mantenir fidel a la democràcia de la República; ell que sempre desitjava sublevar-se contra l'ordre establert, va veure que durant els tres primers mesos de guerra Madrid no era més que una ciutat sense ordre i amb aquesta situació tan confusa no se sentia a gust.
Diferenciava a les persones de les seves idees. Amb la seva influència conseguí que alliberessin en Sáenz de Heredia , amb el que havien fet feina junts a Filmófono, cosí d'en José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange. Era conegut que en Sáenz de Heredia simpatitzava amb el general Franco, i més tard realitzaria la pel·lícula propagandística Franco, ese hombre. Anys després en Luis Buñuel i en Sáenz de Heredia es trobarien al Festival de Cannes i junts recordaren el passat.
El setembre de 1936 va partir de Madrid amb un tren estibat cap a Ginebra, via Barcelona. Ja no tornaria a Espanya fins al 1960. A Ginebra s'entrevistaria amb Álvarez del Vayo, aleshores Ministre d'Assumptes Exteriors de la II República a l'exili, que l'havia citat. El ministre el va enviar a París com home de confiança d'en Luis Araquistáin (ambaixador a França) en diferents missions, principalment d'intel·ligència, arribant a fer qualque viatge d'incògnit a a Espanya. Col·laborà amb la II República tot el que pogué, fins i tot se'l va veure a Baiona llançant octavetes amb globus que volavan amb el vent a traves de la frontera. El 16 de setembre de 1938 visità Hollywood per segona vegada, encarregat per el govern republicà espanyol (des de l'exili) de supervisor (com a conseller tècnic i històric) dues pel·lícules sobre la guerra civil espanyola. Els seus amics Charles Noailles i Rafael Sánchez Ventura l'ajudaren en les despeses del viatge.
El 1941, quan començava Cargo of innocents, l'Associació General de Productors dels EUA prohibí les pel·lícules en contra den Franco, i així es va acabar el projecte.
Sense feina i amb pocs doblers acceptà la feina (dirigir la selecció de pel·lícules antinazi) que li ofereixen al Museu d'Art Modern (MOMA) de Nova York; la seva dona i fills es reuniren amb ell. El 1943 l'acomiadaren quan es publicà La vida secreta de Salvador Dalí, on el pintor qualificava en Luis Buñuel d'ateu i home d'esquerres. Un periodista del Motion Pictures Herald l'atacà en un article advertint del perillós que era la presència d'aquest espanyol a un museu tan prestigiós. En Buñuel es reuní amb en Salvador Dalí a Nova York per demanar-li explicacions i aquesta entrevista va ser el principi de la seva ruptura. Tornà a Hollywood i va començar a fer feina a la Warner Brothers com a cap de doblatge (chief editor) de versions en castellà per Amèrica del Sud; acabada la col·laboració amb la Warner el 1946, es quedà a Los Angeles cercant feina dins el mon del cinema mentres espera que li concedeixin la nacionalitat nordamericana que havia sol·licitat.
[edita] Etapa mexicana
Mentres en Luis Buñuel vivia dels estalvis de l'any anterior, a un sopar a cal cineasta francès René Clair es va trobar amb na Denise Tual, la vídua de l'actor rus Pierre Batcheff ( Piótr Bachev), que havia estat el ciclista d'Un chien andalu.
Na Denise, que s'havia casat amb el productor francès Ronald Tual, li oferí feina en el nou projecte que preparava, la producció a França d'una versió de La casa de Bernarda Alba, per la qual volia comprar-ne els drets a en Federico García Lorca i que el director fos en Luis Buñuel. Na Denise, que havia anat a Los Angeles per conèixer millor la indústria estadounidenca del cinema, tenia intenció de realitzar la nova pel·lícula entre París i Mèxic; de manera que va aprofitar el camí de tornada a París para fer escala a Mèxic i concretar alguns assumptes amb el productor francès (d'origen rus) exiliat a Mèxic Óscar Dacingers.
