Luis Bu??uel
De Viquip??dia
Luis Bu??uel Portol??s, Calanda (Terol) 22 de febrer de 1900 - 29 de juliol de 1983) va ser un director cinematogr??fic. Alguns el consideren com el m??s gran director de cinema espanyol, i un dels millors del m??n.
Taula de continguts |
[edita] Inf??ncia i joventut
El seu pare, Leonardo Bu??uel Gonz??lez, va prendre part en la Guerra de Cuba contra els EUA i el 1899 va tornar a Calanda (Terol) amb un petit capital aconseguit amb negocis de ferreteria. En Leonardo es va casar amb na Mar??a Portol??s Cerezuela, molt m??s jove que ell, i varen tenir 7 fills: Luis (1900), Mar??a (1901), Alicia (1902), Concepci??n (1904), Leonardo (1907), Margarita (1912) i Alfonso (1915). Aviat anaren a viure a Saragossa i repartiren les vacances entre Calanda (per setmana santa) i Sant Sebasti??.
En Luis Bu??uel era f??sicament de complexi?? forta, molt aficionat a fer "tor??abra??os", afici?? que practicava sempre que podia, fins i tot a una edat avan??ada. Va practicar la boxa i va ser "campi?? de pesos lleugers amateur de Madrid", on el coneixien com El Le??n de Calanda, malgrat que ??nicament va disputar dos combats: un que va perdre i l'altre que va guanyar per i incompareixen??a del contrari. Va fundar l'equip d'atletisme de la resid??ncia, i solia escalar l'edifici on habitava. De jove tamb?? li agradava que els seus amics botessin damunt el seu ventre.
Va fer el batxiller a Saragossa, amb els Jesu??tes, i als 17 anys es va traslladar a Madrid, on va viure a la Residencia de Estudiantes , fundada per la Instituci??n Libre de Ense??anza i all?? va con??ixer a Federico Garc??a Lorca, Rafael Alberti, Salvador Dal??, Juan Ram??n Jimenez, Pep??n Bello i Jos?? Maria Hinojosa entre d'altres. Va con??ixer als m??xims representants de la Generaci?? del 27 de la que form?? part. Tamb?? va con??ixer les tend??ncies m??s importants del pensament i de l'art.
Es va interessar per la Galer??a Dad??, Louis Aragon i Andr?? Breton. L'assist??ncia de Luis Bu??uel a la confer??ncia que en Louis Arag??n va donar a la Residencia de Estudiantes sobre el surrealisme, fou el detonant per el seu viatge a Par??s, ja que estava interessat en aquest moviment, al qual es va adherir el 1928.
Es cas?? amb na Jeanne Roucar, jove francesa (medalla de bronze en els Jocs Ol??mpics de Par??s de 1924, en gimn??stica art??stica) a la qual conegu?? quan estudiava anatomia a Par??s. Amb ella va tenir dos fills, Jean Louis i Rafael. El primer va n??ixer a Par??s i el segon a Nova York. Parlava b?? el franc??s i l'angl??s, que va estudiar a Fran??a, mentres feia feina a la Paramount, i el perfeccion?? als Estats Units.
[edita] Primeres pel??l??cules
Conegu?? el cinema molt jove, quan encara era un espectacle de fira. Durant tota la seva inf??ncia va veure moltes pel??l??cules (la seva cosina tenia acc??s des de la cuina a la pantalla d'un dels primers cinemes de Saragossa). Als 13 anys, al retorn d'un dels habituals viatges a Par??s dels seus pares, li regalaren un teatre amb personatges de cartr??; amb aquell teatre ell oferia representacions, que preparava durant setmanes, als joves del seu poble.
Durant la seva estada a Madrid solia veure cinema; per?? no va ser fins que s'establ?? a Par??s quan comen??a a veure'n intensivament: habitualment tres pel??l??cules al dia, una al mat?? (generalment projeccions privades, gr??cies a un passi de premsa), una altra al capvespre a un cinema de barri i despr??s una altra, al mateix temps que col??laborava com a cr??tic en diverses publicacions, entre elles Cahiers d'art de Par??s. Seria col??laborador habitual de nombroses publicacions de cinema i art: Alfar, L'amic de les Arts, Helix, Horizonte, La gaceta literaria, etc. Despr??s de dirigir la posada en escena d'El retablo de Maese Pedro den Manuel de Falla a Amsterdam (26 d'abril de 1926) i de veure la pel??l??cula Las tres luces d'en Fritz Lang es va veure tan interessat en el cinema que es va inscriure a l'acad??mia d'actors que havia fundat el conegut director franc??s Jean Epstein. Algunes setmanes despr??s es va presentar al propi Jean Epstein durant el rodatge de la pel??l??cula muda Mauprat i es va oferir a treballar en el que fos, fins i tot gratis, nom??s per aprendre tot el que pogu??s del cinema. Per la seva seg??ent pel??l??cula, La ca??da de la casa Usher, en Jean Epsein l'agaf?? com segon ajudant, feina que deixaria per poder actuar a un petit paper de contrabandista a la pel??l??cula Albatros amb na Raquel Meller. Tamb?? col??labor?? a La sir??ne des tropiques amb na Josephine Baker. A aquesta ??poca aprengu?? els oficis de la cinematografia i conegu?? a bons professionals i actors que despr??s col??laborarien amb ell, a Un chien andalou i La edad de oro. Al comen??ament la seva amare li finan???? els seus viatges i estades a l'estranger i les primeres pel??l??cules. En Luis Bu??uel realitzaria la major part de la seva obra a M??xic i Fran??a. El 1930 an?? a Hollywood contractat per la Metro Goldwyn Mayer com a "observador", i all?? conegu?? en Charles Chaplin i en Sergei Eisenstein. El 1933, finan??at pel seu amic Ram??n Acin, dirigeix i filma un documental sobre las Hurdes, que va ser prohibit pel govern de la Rep??blica, la qual cosa li supos?? un gran desengany.
Acabat de casar, accept?? una feina de director de doblatge a Madrid amb la Warner Brothers. El 1935 amb ajuda de capital familiar va fundar junt amb en Ricardo Urgoiti la productora Film??fono, que competiria amb Cifesa, dels germans Casanova, principal productora espanyola dels anys trenta (Nobleza Baturra), i produ?? entre altres Don Quint??n el amargao i La hija de Juan Sim??n.
[edita] Guerra Civil
L'aixecament del general Franco el sorprengu?? a Madrid. Aix?? com en Salvador Dal?? s'aline?? amb en Franco i simpatitz?? amb el Bloque Nacional, en Luis Bu??uel sempre es va mantenir fidel a la democr??cia de la Rep??blica; ell que sempre desitjava sublevar-se contra l'ordre establert, va veure que durant els tres primers mesos de guerra Madrid no era m??s que una ciutat sense ordre i amb aquesta situaci?? tan confusa no se sentia a gust.
Diferenciava a les persones de les seves idees. Amb la seva influ??ncia consegu?? que alliberessin en S??enz de Heredia , amb el que havien fet feina junts a Film??fono, cos?? d'en Jos?? Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange. Era conegut que en S??enz de Heredia simpatitzava amb el general Franco, i m??s tard realitzaria la pel??l??cula propagand??stica Franco, ese hombre. Anys despr??s en Luis Bu??uel i en S??enz de Heredia es trobarien al Festival de Cannes i junts recordaren el passat.
El setembre de 1936 va partir de Madrid amb un tren estibat cap a Ginebra, via Barcelona. Ja no tornaria a Espanya fins al 1960. A Ginebra s'entrevistaria amb ??lvarez del Vayo, aleshores Ministre d'Assumptes Exteriors de la II Rep??blica a l'exili, que l'havia citat. El ministre el va enviar a Par??s com home de confian??a d'en Luis Araquist??in (ambaixador a Fran??a) en diferents missions, principalment d'intel??lig??ncia, arribant a fer qualque viatge d'inc??gnit a a Espanya. Col??labor?? amb la II Rep??blica tot el que pogu??, fins i tot se'l va veure a Baiona llan??ant octavetes amb globus que volavan amb el vent a traves de la frontera. El 16 de setembre de 1938 visit?? Hollywood per segona vegada, encarregat per el govern republic?? espanyol (des de l'exili) de supervisor (com a conseller t??cnic i hist??ric) dues pel??l??cules sobre la guerra civil espanyola. Els seus amics Charles Noailles i Rafael S??nchez Ventura l'ajudaren en les despeses del viatge.
El 1941, quan comen??ava Cargo of innocents, l'Associaci?? General de Productors dels EUA prohib?? les pel??l??cules en contra den Franco, i aix?? es va acabar el projecte.
Sense feina i amb pocs doblers accept?? la feina (dirigir la selecci?? de pel??l??cules antinazi) que li ofereixen al Museu d'Art Modern (MOMA) de Nova York; la seva dona i fills es reuniren amb ell. El 1943 l'acomiadaren quan es public?? La vida secreta de Salvador Dal??, on el pintor qualificava en Luis Bu??uel d'ateu i home d'esquerres. Un periodista del Motion Pictures Herald l'atac?? en un article advertint del perill??s que era la pres??ncia d'aquest espanyol a un museu tan prestigi??s. En Bu??uel es reun?? amb en Salvador Dal?? a Nova York per demanar-li explicacions i aquesta entrevista va ser el principi de la seva ruptura. Torn?? a Hollywood i va comen??ar a fer feina a la Warner Brothers com a cap de doblatge (chief editor) de versions en castell?? per Am??rica del Sud; acabada la col??laboraci?? amb la Warner el 1946, es qued?? a Los Angeles cercant feina dins el mon del cinema mentres espera que li concedeixin la nacionalitat nordamericana que havia sol??licitat.
[edita] Etapa mexicana
Mentres en Luis Bu??uel vivia dels estalvis de l'any anterior, a un sopar a cal cineasta franc??s Ren?? Clair es va trobar amb na Denise Tual, la v??dua de l'actor rus Pierre Batcheff ( Pi??tr Bachev), que havia estat el ciclista d'Un chien andalu.
Na Denise, que s'havia casat amb el productor franc??s Ronald Tual, li ofer?? feina en el nou projecte que preparava, la producci?? a Fran??a d'una versi?? de La casa de Bernarda Alba, per la qual volia comprar-ne els drets a en Federico Garc??a Lorca i que el director fos en Luis Bu??uel. Na Denise, que havia anat a Los Angeles per con??ixer millor la ind??stria estadounidenca del cinema, tenia intenci?? de realitzar la nova pel??l??cula entre Par??s i M??xic; de manera que va aprofitar el cam?? de tornada a Par??s para fer escala a M??xic i concretar alguns assumptes amb el productor franc??s (d'origen rus) exiliat a M??xic ??scar Dacingers.
