Guerra civil espanyola
De Viquip??dia
|
||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||
.svg/22px-Flag_of_Italy_(1861-1946).svg.png){kind=small}
La Guerra Civil Espanyola o Guerra d'Espanya, tamb?? anomenada segons els b??ndols bel??ligerants Al??ament Nacional (Alzamiento Nacional) i Rebel??li?? Feixista va ser una contesa que es desenvolup?? a Espanya entre el 17 de juliol 1936 i l'1 d'abril 1939, que va seguir al cop militar contra les institucions constitucionals de la Rep??blica.
Taula de continguts |
[edita] Introducci??
Vegeu tamb??: Cronologia de la guerra civil espanyola
L'autoanomenat "b??ndol nacional", amb l'ajuda dels feixismes itali?? i alemany, va aconseguir de conquerir tot el territori espanyol de l'anomenat "b??ndol republic??", que rebien l'ajuda de la Uni?? Sovi??tica, del moviment internacional Comunista, i de les Brigades Internacionals. Mentre, les forces democr??tiques internacionals es rentaren les mans amb el pretexte de no interferir en un assumpte intern.
El republicans estaven composats des dels centristes que donaven suport a una democr??cia liberal moderadament capitalista fins als comunistes i revolucionaris anarquistes. La seva base era principalment urbana sent especialment forta en les regions industrials del nord, sobretot a Catalunya i el Pa??s Basc, que a m??s buscaven una autonomia o fins i tot la independ??ncia del govern central de Madrid, una opci?? que va quedar oberta amb el govern republic??.
Els Nacionals, al contrari, tenien un suport m??s rural, m??s conservador, eren principalment cat??lics, i estaven a favor de la centralitzaci?? d'Espanya.
En el transcurs d'aquesta guerra civil, els futurs bel??ligerants europeus de la Segona Guerra Mundial es comencen a enfrontar m??s o menys directament: l'Alemanya d'Hitler i la It??lia de Mussolini aporten el seu suport a Franco, la Uni?? sovi??tica de Stalin ven armes als republicans, tot buscant la presa de poder al si de la rep??blica. Fran??a i el Regne Unit escullen la neutralitat i no hi participen directament, per?? deixen que les Brigades Internacionals es comprometin del b??ndol republic??.
Algunes de les atrocitats de la guerra -incloent-hi l'??s de la t??ctica del terror contra els civils- presagiaven la Segona Guerra Mundial, encara que tant els denominats Nacionals com el Republicans confiaven de manera aclaparadora en la infanteria m??s que en l'armament pesat modern o en l'aviaci??. Tot i que la guerra va durar nom??s tres anys, la situaci?? pol??tica ja havia estat violenta durant els anys anteriors i continu?? amb ajustos de comptes i una forta repressi?? en els anys posteriors. El nombre de v??ctimes encara no ??s clar i van des de 300.000 fins a 1 mili?? de persones segons les fonts, i desenes de milers d'exiliats. Moltes d'aquestes morts eren el resultat d'assassinats massius comesos per ambd??s costats.
[edita] Antecedents
[edita] Elecci?? del Front Popular
De 1934 a 1936, la Segona Rep??blica Espanyola era governada pel centre-dreta del Partit Radical, encap??alada per Alejandro Lerroux (malgrat el nom, els Radicals eren una partit de classe mitjana moderada), a qui proporcionava suport parlamentari la Confederaci?? Espanyola de Dretes Aut??nomes, (CEDA). El govern de Lerroux intentava anul??lar la legislaci?? social que s'havia aprovat en els anys previs, especialment pel que fa a la reforma agr??ria. Durant aquests anys, hi va haver vagues generals a Val??ncia i Saragossa, conflictes als carrers de Madrid i Barcelona, i una revolta dels miners d'Ast??ries. Tots aquests esc??ndols, i la retirada del suport de la dreta oblig?? a Lerroux a convocar de nou eleccions el febrer de 1936.
Les eleccions foren guanyades per la coalici?? de partits d'esquerra Front Popular, amb un 34,3% dels vots, davant la CEDA, que aglutinava als partits de dreta amb un 33,2%.
La coalici?? que acced?? al govern inclo??a el Partit Socialista (PSOE), dos partits liberals (l'Esquerra Republicana (IR) de Manuel Aza??a i la Uni?? Republicana (UR) de Diego Mart??nez Barrio), i el Partit Comunista d'Espanya (PCE), aix?? com els nacionalistes gallecs (ORGA) i catalans (ERC). Els nacionalistes del pa??s basc oficialment no formaven part del Front, per?? hi simpatitzaven. El sindicat anarquista Confederaci?? Nacional del Treball (CNT), instaven als seus membres a votar a favor del Front Popular en resposta a una promesa de campanya d'una amnistia pels seus militants empresonats.
El Partit Socialista es neg?? a participar en el nou govern. El seu l??der Francisco Largo Caballero, aclamat com el "Lenin espanyol", excitava a les multituds a la revoluci?? inevitable amb la intenci?? de destituir els liberals i els altres grups no-socialistes del gabinet. Els socialistes moderats com Indalecio Prieto condemnaven aquests tipus d'accions. Sense els socialistes, el president del govern elegit en minoria fou Manuel Aza??a, un liberal que afavoria la reforma gradual respectant el proc??s democr??tic. L'abril, el parlament reempla??ava el President de la Rep??blica Niceto Alcal??-Zamora, un moderat que havia buscat la conc??rdia entre tots els partits, per Aza??a. Encara que la dreta tamb?? va votar per la substituci?? de Zamora, aquest esdeveniment inspirava als conservadors per abandonar la pol??tica parlament??ria.
Aza??a era l'objecte de l'odi intens de la dreta espanyola, que recordava el seu pas pel govern el el per??ode 1931-1933. Especialment als generals espanyols els desagradava Aza??a perqu?? havia tallat el pressupost de l'ex??rcit i havia tancat l'acad??mia militar quan era ministre de guerra (1931). El mon??rquic Jos?? Calvo Sotelo reempla??a a Jos?? Mar??a Gil-Robles com a portaveu de la CEDA al parlament.
La vida pol??tica des d'aquest moment i fins el comen??ament de la guerra va ser molt apassionada. Cada b??ndol defensava les seves idees d'una forma bel??ligerant i fins i tot de forma violenta, arribant al punt d'enfrontaments entre pistolers. Un dels principals motius que els revoltats van adduir van ser l'anticlericalisme del Front Popular cap a l'Esgl??sia Cat??lica, a la qual feien responsable de la majoria dels mals que tenia el pa??s. Es van cremar o enderrocar esgl??sies, convents i altres edificis religiosos, i es va prohibir la Companyia de Jes??s. Aix?? mateix, tamb?? es van cometre excessos per part dels treballadors, que estaven farts de promeses durant el per??ode anterior. Segons fonts oficials, 330 persones foren assassinades i 1.511 ferides greument; 213 intents d'assassinat, 113 vagues generals, i la destrucci?? de 160 edificis religiosos.
[edita] Morts de Castillo i Calvo Sotelo
El 12 de juliol de 1936, Jos?? Castillo, un membre del Partit Socialista i oficial de la Gu??rdia d'Assalt que era un cos de la policia creat especialment per combatre la viol??ncia urbana, era assassinat prop de Madrid. L'endem??, el l??der de l'oposici?? conservadora, Jos?? Calvo Sotelo, tamb?? era mort com a revenja per una unitat de la Gu??rdia d'Assalt.
L'assassinat provocava sospites entre la dreta de l'implicaci?? governamental en l'acte. Calvo Sotelo havia protestat contra el creixent terror antireligi??s, contra les expropiacions, i contra les reformes agr??coles precipitades, que considerava bolxevics i anarquistes. Tamb?? va declarar que els soldats espanyols es veurien obligats a una revolta per Espanya i en contra de l'anarquia. Per contra, la l??der dels comunistes, Dolores Ib??rruri, coneguda com La Pasionaria, havia prom??s que el discurs de Calvo Sotelo seria el seu ??ltim discurs a les Corts. Encara que els generals nacionals ja tenien avan??at l'escenari d'una revolta, l'esdeveniment es veia com un catalitzador per al que va esdevenir.
[edita] Revolta militar nacionalista
El 17 de juliol de 1936, la rebel??li?? conservadora, de la qu?? durant molt de temps tingueren por dins del govern del Front Popular, comen??ava. Casares Quiroga, que havia succe??t a Aza??a com a president, tenia en les setmanes pr??vies exiliats els oficials militars considerats sospitosos de conspiraci??, incloent-hi el general Manuel Goded Llopis i el general Francisco Franco, enviats a les illes Balears i a les Can??ries, respectivament. Els dos generals immediatament prenien el control d'aquestes illes. Franco volava al Marroc, on prenia el control l'Ex??rcit colonial d'??frica.
La revolta estava pensada per ser un cop d'estat r??pid, per?? s'allargava degut a que el govern era incapa?? d'aturar-lo plenament i a que els rebels fracassaven en la presa de posici?? de totes les ciutats.
Les casernes queien al dia seg??ent amb molta carnisseria. A Barcelona, els anarquistes s'armaven i derrotaven els rebels, impossant un r??gim de terror. El general Goded, que arribava de les illes Balears, era capturat i m??s tard executat sense ju?? legal. Els anarquistes controlarien Catalunya i Arag?? durant molts mesos. El Republicans s'aferraven a Val??ncia i controlaven gaireb?? tota la costa mediterr??nia i l'??rea central als voltants de Madrid. Els Nacionals prenien la majoria del nord-oest a part d'Ast??ries i el Pa??s Basc i una ??rea del sud que inclo??a Cadis, Huelva, Sevilla, C??rdova, i Granada; la resist??ncia en algunes d'aquestes ??rees port?? a fortes repres??lies.
[edita] Faccions en la guerra
El general mon??rquic Jos?? Sanjurjo era la figura visible de la rebel??li??, mentre que Emilio Mola era el segon en el comandament i el principal planificador. Aquella primavera, Mola comen??ava seriosament la planificaci??, per?? el general Francisco Franco dubtava la seva participaci?? fins a primers de juliol. Franco era clau a causa del seu prestigi com un anterior director de l'acad??mia militar i l'home que aturava la revolta socialista de 1934. Advertits d'un cop militar imminent, es comencen a posar barricades a les carreteres el 17 de juliol. Franco evit?? ser capturat agafant un remolcador cap a l'aeroport. Des d'all?? volava al Marroc, on prenia el comandament de l'ex??rcit colonial. Sanjurjo moria en un accident d'avi?? el 20 de juliol, deixant la divisi?? del comandament entre Mola al nord i Franco al sud. Franco era escollit comandant global en una reuni?? de generals a Salamanca el 21 de setembre.
Els participants actius en la guerra cobrien la gamma sencera de les posicions pol??tiques i ideologies d'aquell temps.
Al costat de la Rep??blica s'hi trobaven les forces nacionalistes basques i catalanes, els socialistes, els comunistes, els anarquistes i alguns sectors liberals. Els suports republicans provenien sobretot dels treballadors urbans, de la majoria dels camperols i de bona part de la classe mitjana il??lustrada, especialment els propietaris dels petits comer??os.
El b??ndol franquista (que no proposava re-instaurar la monarquia, i per tant no es pot denominar "mon??rquic" en contraposici?? a "republic??") inclo??a els carlins i mon??rquics, nacionalistes espanyols, feixistes de la Falange, cat??lics, la majoria dels conservadors i liberals mon??rquics, la majoria del clergat cat??lic, i els cat??lics practicants (tret de Catalunya i del Pa??s Basc) en gran part moguts per la persecuci?? durant els anys de governs d'esquerres i les primeres setmanes despr??s del cop, alts c??rrecs de l'ex??rcit, la majoria dels grans terratinents, i els grans empresaris. Un dels principals motius reclamats pels nacionals era afrontar l'anticlericalisme del r??gim republic?? i defensar els cat??lics i l'Esgl??sia Cat??lica, que creien que estava sent perseguida degut al seu tradicional suport a la monarquia i que molta gent dels partits d'esquerra culpaven dels mals del pa??s.
[edita] Implicaci?? estrangera
Al comen??ament de la guerra el Banc d'Espanya tenia la quarta reserva d'or m??s gran del m??n, que servirien per pagar importacions de bens essencials i armament per la rep??blica, encara que alguns b??ns serien congelats pels governs francesos i brit??nics. L'abast d'implicaci?? estrangera en el conflicte ha portat a alguns comentaristes (sobretot Paul Preston) a veure'l com a part d'una Guerra Civil europea.
- Democr??cies europees: Encara que el govern brit??nic es proclamava neutre, els seus diplom??tics a Espanya instaven suport al b??ndol Nacionals donat que el republic?? era controlat per comunistes, anarquistes i socialistes revolucionaris en la seva gran majoria. A m??s, congelava tots els b??ns espanyols, afectant principalment el costat republic?? doncs el govern havia transferit les seves reserves d'or a la Gran Bretanya pel seu manteniment segur al comen??ament de la guerra. De manera semblant, l'embargament d'armes anglofranc??s colpia desproporcionadament als republicans, mentre que els nacionals portaven les seves d'It??lia i Alemanya. L'??ltim president Republic??, Juan Negr??n, tenia l'esperan??a que un brot general de guerra a Europa imposaria a les pot??ncies europees (principalment Gran Bretanya i Fran??a) d'ajudar finalment la rep??blica, per?? la Segona Guerra Mundial no comen??aria fins a mesos despr??s que el conflicte espanyol hagu??s acabat. En el fons ni la Gran Bretanya ni Fran??a no van intervenir significativament. La Gran Bretanya prove??a de menjar i medicaments a la Rep??blica, per?? dissuadia activament al govern franc??s de L??on Blum de proveir d'armes a l'ex??rcit republic??.
- Feixismes europeus: Tant l'It??lia Feixista de Benito Mussolini com l'Alemanya nazi d'Adolf Hitler violaven l'embargament i enviaven tropes (Cos de tropes volunt??ries i Legi?? C??ndor), avions i armes per donar suport als militars sublevats. La contribuci?? italiana era d'uns 60.000 efectius en el moment culminant de la guerra, i la implicaci?? ajudava a augmentar la popularitat de Mussolini entre els cat??lics italians. El 27 de juliol de 1936 el primer esquadr?? d'avions italians arribat a Espanya.Alemanya utilitzava la guerra com a zona de proves del seu modern armament pesat i aviaci??. Una mostra en s??n el ca??a Messerschmitt Me-109 i el bombarder Junkers Ju 52.
- Uni?? Sovi??tica: A causa de l'embargament d'armes anglofranc??s, el Govern de la Rep??blica nom??s podia rebre ajut i adquirir armes a la Uni?? Sovi??tica, que eren a una dist??ncia molt considerable i en recessi?? econ??mica. A m??s a m??s, la coincid??ncia ideol??gica entre els governants de la Rep??blica i el r??gim sovi??tic feia aquesta la opci?? mes atractiva. Aquestes armes inclo??en 1.000 avions, entre ells caces Polikarpov I-15 i I-16, 900 tancs, 1.500 peces d'artilleria, 300 cotxes blindats, centenars de milers de petit armament, i 30.000 tones de munici??, una part de la qual era defectuosa. Per pagar aquests armaments el republicans utilitzaren la major part de les reserves d'or, que va ??sser entregada per funcionaris de segon orde del Banc d'Espanya sense autoritzaci?? per fer-ho. La Uni?? Sovi??tica tamb?? enviava uns 2.000 militars al b??ndol republic??, principalment tripulaci?? de tancs i pilots, que participaren de manera activa en el combat. Tanmateix, Stalin va reprimir aquells elements republicans que eren hostils a la Uni?? Sovi??tica (p. ex. l'antiestalinista POUM), i tamb?? feia un esfor?? conscient per limitar la implicaci?? sovi??tica en la lluita en un intent de romandre en bons termes diplom??tics amb Fran??a i Gran Bretanya.
- M??xic tamb?? va ajudar als republicans proporcionant rifles i menjar durant la guerra.
- Voluntaris internacionals: Voluntaris de molts pa??sos arribaven per lluitar a Espanya, la majoria d'ells en el costat republic??. 60.000 homes i dones lluitaven per les Brigades Internacionals, incloent-hi la Abraham Lincoln Brigade americana i el Mackenzie-Papineau Battalion canadenc, organitzats pel Comintern. Altres lluitaven com a membres de les mil??cies de la CNT i el POUM. Tamb?? hi havien unes quantes tropes de voluntaris d'altres nacions que lluitaven amb els Nacionals, com els irlandesos Blueshirts comandats per Eoin O'Duffy, incloent intel??lectuals cat??lics rom??ntics com el poeta Roy Campbell. Encara que aquests voluntaris, principalment cat??lics, venien d'arreu del m??n (incloent-hi Irlanda, Brasil, i els USA), no es van fer tan famosos com els que lluitaven en el costat republic??, i eren generalment menys organitzats.
Espanya esdevenia una causa c??lebre per a la intel??lectualitat que s'inclinava a l'esquerra del m??n occidental (i per la Revoluci?? Sovi??tica), i molts artistes i escriptors prominents ingressaven al servei de la Rep??blica. Tamb??, atreia un gran nombre d'homes estrangers de classe obrera, per a qui la guerra oferia no solament una aventura idealista per promoure el comunisme sin?? tamb?? una evasi?? de la desocupaci?? Postdepressi??. Entre els estrangers m??s famosos que van participar en el costat de la Rep??blica hi havia Ernest Hemingway, que escrivia Per a qui toquen les campanes? i especialment George Orwell, que escrivia les seves experi??ncies en el llibre l'Homenatge a Catalunya, La revolta dels animals i 1984. La tercera part de la trilogia autobiogr??fica del poeta Laurie Lee (Un Moment de Guerra) tamb?? es basa sobre les seves experi??ncies a la Guerra Civil. El metge canadenc Norman Bethune utilitzava l'oportunitat per desenvolupar t??cniques especials de medicina en el camp de batalla. Com a visitant informal, Errol Flynn utilitzava un informe fals de la seva mort al front per promoure les seves pel??l??cules.
Malgrat l'actitud predominantment esquerrana de la comunitat art??stica, uns quants escriptors prominents com Ezra Pound, Gertrude Stein, i Evelyn Waugh estaven de la part de Franco.
Des del principi els denominats nacionals van rebre un suport important d'alguns empreses americanes. La Companyia Vacuum Oil Company Tanger, per exemple, es negava a vendre als vaixells republicans i la companyia Texas Oil Company prove??a a cr??dit de gasolina a Franco fins al final de la guerra. Molts d'aquests pa??sos estaven aterrats de la viol??ncia practicada pels anarquistes i les mil??cies del POUM i per la influ??ncia estalinista sobre el govern Republic?? que eren coneguts a trav??s de la premsa internacional. Les repres??lies, els assassinats i unes altres atrocitats a les zones rebels no eren tan ??mpliament publicats.
La Guerra Civil Espanyola era tamb?? un exemple de guerra total, on el bombardeig de la ciutat basca de Guernica per la Legi?? C??ndor, com descriu Pablo Picasso al seu Guernica, presagiaven els episodis de la Segona Guerra Mundial.
Durant la guerra, les autoritats dels dues b??ndols portaven a terme l'evacuaci?? dels nens. El govern republic?? els va enviar a Gran Bretanya, B??lgica, la Uni?? Sovi??tica i altres pa??sos europeus. Alguns foren retornats a les seves fam??lies despr??s de la guerra, per?? els que s'enviaren a la Uni?? Sovi??tica amb fam??lies comunistes, experimentaren la Segona Guerra Mundial, el r??gim sovi??tic, i a finals del segle XX la caiguda de la Uni?? Sovi??tica. El govern del b??ndol nacional de Franco tamb?? evacuava als nens, dones i gent gran de les zones de guerra. Els camps de refugiats per a aquells civils nacionalistes s'instal??laven a Portugal, It??lia, Alemanya, els Pa??sos Baixos i B??lgica.
[edita] La guerra
[edita] 1936
La guerra comen??a el dia 17 de juliol a les 17 hores, quan l'ex??rcit d'??frica es rebel??la contra el govern nacional sortit de les urnes. L'endem??, 18 de juliol, es va estendre a nombrosos cossos de l'ex??rcit a la pen??nsula, malgrat que molts soldats pensaven que anaven a defensar la rep??blica, als quals es van unir la majoria de la Gu??rdia Civil, quedant la Gu??rdia d'Assalt en general fidel al govern de la Rep??blica.
En els primers dies de la guerra, m??s de 50.000 persones que es trobaven en el costat equivocat de les l??nies eren assassinades o executades poc despr??s. Els n??meros eren probablement comparables en els dos b??ndols. En aquests paseos, que era com s'anomenaven les execucions, les v??ctimes eren portades per gent armada des dels seus refugis o presons per dispara-los fora de la ciutat. Probablement la v??ctima m??s famosa d'aquests dies va ser el poeta i el dramaturg Federico Garc??a Lorca. El brot de la guerra proporcionava una excusa per passar comptes entre enemistats de llarga durada. Aquesta pr??ctica es es va estendre durant la guerra a les ??rees conquerides. Fins i tot dins d'un mateix poble, els dos b??ndols cometien assassinats.
Qualsevol esperan??a d'un final r??pid de la guerra es va perdre el 21 de juliol, quan els nacionalistes capturaven la principal base naval espanyola a Ferrol. Aix?? fomentava a les nacions Feixistes d'Europa d'ajudar a Franco, que ja havia contactat el dia anterior amb els governs d'Alemanya nazi i de l'It??lia Feixista. Les forces nacionalistes de Franco aconsegueixen una altra gran vict??ria el 27 de setembre acabant amb el setge a l'Alc??sser de Toledo.
Una guarnici?? nacionalista sota les ordes del coronel Moscard?? havia aguantat l'alc??sser en el centre de la ciutat des del comen??ament de la rebel??li??, resistint durant mesos contra milers de tropes republicanes que envoltaven completament l'edifici a??llat. La incapacitat de prendre l'Alc??sser era un cop seri??s pel prestigi militar de la Rep??blica, es considerava inexplicable en vista de la seva superioritat num??rica en aquella zona. Dos dies despr??s de trencar el setge, Franco es proclamava General??simo i Caudillo per unificar a la for??a els diversos elements falangistes,carlins, reialistes en el bandol denominat nacional.
L'octubre, els nacionals iniciaven la batalla de Madrid, una important ofensiva cap a Madrid, arribant-hi a primers de novembre i entrava a la ciutat el 8 de novembre. El govern Republic?? fugia des de Madrid fins a Val??ncia, fora de la zona de combat, dos dies abans, el 6 de novembre, la qual cosa le va a fer mes impopular entre la gent. Tanmateix, l'atac dels nacionals contra la capital era rebutjat en una ferotge batalla entre els dies 8 i 23 de novembre. Un factor decisiu en el defensa dels republicans fou l'arribada de 3.000 membres de les Brigades Internacionals. Havent fracassat l'atac terrestre, els nacionals comen??aren els bombardejos de Madrid des de l'aire. En els seg??ents dos anys, es munten dues grans ofensives per intentar encerclar Madrid a la Batalla del Jarama, el gener i febrer, i la Batalla de Guadalajara al mar??, i els republicans intenten encerclar els nacionals a la Batalla de Brunete.
El 18 de novembre, Alemanya i It??lia oficialment reconeixien el r??gim de Franco[1], i el 23 de desembre, arribaven a Cadis els primers "voluntaris" italians per lluitar al costat dels nacionalistes[2].
[edita] 1937
Que les seves files estigueren ben inflades per tropes italianes i soldats espanyols provinents des del Marroc (molts d'ells musulmans), Franco feia un altre intent de capturar Madrid entre el gener i febrer de 1937, per?? fracassava una altra vegada.
La ciutat de M??laga es prenia el 8 de febrer. El 7 d'abril la Legi?? C??ndor Alemanya prove??da amb Heinkel He 51 biplans arribaven a Espanya; el 26 d'abril bombardejaven la ciutat de Guernica al Pa??s Basc; dos dies m??s tard, els homes de Franco entren a la ciutat.
El maig de 1937 es produeixen a Barcelona els coneguts com Fets de Maig, incident que enfronta CNT i POUM amb PSUC, PCE i Estat Catal??.
Despr??s de la caiguda de Guernica, el govern republic?? contraataca amb efic??cia creixent. El juliol, feien un moviment per recobrar Seg??via, obligant Franco a traslladar tropes fora del front de Madrid per aturar el seu aven??. El general Mola, el segon en el comandament despr??s de Franco, moria el 3 de juny en un suposat accident d'aviaci?? i a primers de juliol, malgrat la caiguda de Bilbao el juny, el govern republic?? llan??ava una forta contraofensiva a l'??rea de Madrid, als voltants de la poblaci?? de Brunete, que els nacionalistes refusen amb dificultat.
Despr??s d'aquest incident, Franco recobrava la iniciativa, envaint Arag?? l'agost i m??s tard prenent la ciutat de Santander. Dos mesos d'amarga seguida batalla i, malgrat la dura resist??ncia asturiana, Gij??n queia a finals d'octubre.
Mentrestant, el 28 d'agost, el Vatic?? reconeixia Franco (possiblement sota pressi?? de Mussolini), i al final de novembre, amb els nacionals que s'acostaven a Val??ncia, el govern es despla??ava una altra vegada per anar a Barcelona.
[edita] 1938
La batalla de Terol va ser una confrontaci?? important entre nacionalistes i republicans. La ciutat pertanyia al republicans al comen??ament de la batalla, per?? els nacionalistes la conquerien el gener. El govern republic?? llan??ava una ofensiva i recobrava la ciutat, tanmateix els nacionalistes finalment definitivament el 22 de febrer. Una vegada presa la ciutat, els revoltats van iniciar una forta ofensiva sobre Arag?? i Castell??, amb l'objectiu de dividir en dos les zones controlades pel govern. El 14 d'abril, els nacionalistes arriben al Mar Mediterrani. El govern va intentar demandar la pau el maig, per?? Franco va exigir que la rendici?? f??s incondicional, i la guerra continu??.
El govern va continuar llan??ant una campanya per reconnectar el seu territori en la Batalla de l'Ebre, que s'allarg?? des del 24 de juliol fins al 26 de novembre. La campanya militarment va ser un ??xit, per?? era fatalment minada per l'apaivagament francobrit??nic davant Hitler a Munic. La concessi?? de Txecoslov??quia destru??a els ??ltims vestigis de moral republicana acabant tota esperan??a d'una alian??a antifeixista amb les grans pot??ncies. La retirada de l'Ebre determinava el resultat final de la guerra. Vuit dies abans de l'any nou, Franco colpejava llan??ant forces massives per la invasi?? de Catalunya, en la Batalla per Barcelona.
[edita] 1939
Els Nacionals conquerien la resta de Catalunya en una campanya durant els primers dos mesos de 1939. (Lleida estava en mans del nacionalistes des d'abril de 1938).
- Tarragona queia el 14 de gener
- Barcelona davant el general Yag??e sense resist??ncia, el 26 de gener
- Girona el 5 de febrer.
Cinc dies despr??s de la caiguda de Girona, els ??ltims combatents del b??ndol republic?? a Catalunya eren derrotats.
El 7 de febrer el govern republic?? abandona Espanya. El president de la Rep??blica, Aza??a, dimiteix davant Mart??nez Barrio (president de las Cortes Espa??olas). Ning?? es designat per a substituir-lo.
El 27 de febrer, els governs del Regne Unit i Fran??a reconeixien el r??gim Franco.
Nom??s Madrid i alguns altres baluards romanien forces governamentals. Per part del Consejo Nacional de Defensa es planteja varies vegades una rendici?? demanant concesions a Franco, que les rebutja exigint una rendici?? incondicional.
Al mar?? hi ha un colp anti-comunista a Madrid promogut pel Coronel Casado sensible al rebuig que generaven entre la poblaci?? i contra els dirigents que eren fora de la legalitat i la Constituci?? de la II Rep??blica. Hi ha enfrontaments als carrers de Madrid entre comunistes i part del ex??rcit republic?? fidel al Consejo de Defensa de Casado i Besteiro.
El 28 de mar??, Madrid es rendia. Dies despr??s ho fan Val??ncia, Alacant, M??rcia i Almeria sense resist??ncia, tot i que havien continguts als nacionals a la vora de dos anys. L'acabament de la guerra es proclamava el dia 1 d'abril, quan tot el territori espanyol tornava a ??sser governat per un ??nic govern.
Despr??s del final de la guerra, hi hagu?? dures repres??lies contra els ven??uts, s'empresonaren milers de republicans i entre 10.000 i 30.000 foren executats. Molts pogueren fugir a l'estranger, especialment a Fran??a i M??xic.
[edita] Posici?? internacional
Tot i que de bell antuvi els pa??sos democr??tics d'Europa, devastats per la recent Primera Guerra Mundial, van fer costat a la Rep??blica constitucional, aviat trobaren l'excusa per concentrar-se en la seva reconstrucci??. El 1938, el Comit?? de No-intervenci?? orden?? la retirada de les Brigades Internacionals i el 23 de setembre es retiraven, rentant-se les mans amb el pretext de no interferir en un afer intern i tancant els ulls als ajuts dels feixismes itali?? i alemany al cop militar contra les institucions constitucionals.
El conflicte fou denunciat pel President de la Rep??blica, el Doctor Negr??n el 21 de setembre de 1938 a la Societat de les Nacions, que condemn?? el cop militar, per?? no va atendre les peticions d'ajut. A la primera Confer??ncia Internacional de les Nacions Unides (San Francisco, 1945) la Generalitat de Catalunya a l'exili va tornar a exposar la situaci?? de Catalunya. Per per la vinculaci?? del r??gim franquista amb els r??gims feixistes que havien segut derrotats en la Segona Guerra Mundial, Espanya fou rebutjada com a membre de la ONU el mateix any 1945, i no fou acceptada fins a 1955[3].
El 12 de desembre de 1946 la 50ena Sessi?? plen??ria de les Nacions Unides recomana que el Govern feixista de Franco, calcat als de Hitler i Mussolini sigui excl??s com a membre de les Nacions Unides i demana la retirada immediata dels ambaixadors a Madrid, fins que no es constitueixi un nou Govern acceptable [4]
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Refer??ncies
- ??? Germany and Italy recognise rebel government. www.guardian.co.uk. Data d'acc??s: 28-03-2008.(angl??s)
- ??? Robert George Cordery. The main events of the Spanish Civil War. www.orwell.ru. Data d'acc??s: 28-03-2008.(angl??s)
- ??? http://www.un.org/spanish/aboutun/unmember.htm
- ??? http://www.derechos.org/nizkor/espana/doc/spa12dec46.html
[edita] Enlla??os externs
- Mapa de les foses de la Guerra Civil a Catalunya
- Hist??ries de Catalunya: Els fets de maig de 1937
- Hist??ries de Catalunya: L'esclat de la Guerra i la revoluci??
- Hist??ries de Catalunya: La dona abans i despr??s de la Guerra Civil
- La Cucaracha (M??sica de la Guerra Civil)
- (angl??s) La Guerra Civil espanyola, per George Orwell
- (angl??s) UN General Assembly Resolution 39(I) on the Spanish Question
- Fotografies dels bombardeigs del la Guerra Civil a Catalunya i al Pa??s Valenci??
- (angl??s) The Spanish Revolution, 1936-1939
- (castell??) Video dels primers dies de la Guerra Civil a Barcelona
- V??deo de l'homenatge p??stum a Carles Fontser??.
- nopasaran36 Guerra Civil Espanyola en catal??, 1936-1939, fotos videos ...
[edita] Bibliografia
- Michael Alpert, El Ej??rcito Popular de la Rep??blica, 1936-1939, ISBN 978-84-8432-905-3
.svg/15px-Flag_of_Italy_(1861-1946).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_the_United_Kingdom_(3-5).svg.png){kind=small}
