Antonio Escobar Huertas
De Viquip??dia
Antonio Escobar Huertas (Ceuta, 14 de novembre de 1879 - Barcelona, 8 de febrer de 1940). Fou un militar espanyol.
Fill, germ?? i pare de militars i d'una monja adoratriu, era tinent coronel de la Gu??rdia Civil destinat a Barcelona quan es produ?? la sublevaci?? militar del 18 de juliol de 1936. Cat??lic i conservador, es mostr?? fidel al seu jurament al govern de la rep??blica, i result?? decisiu en la derrota de la sublevaci?? a Barcelona.
Al comen??ar la sublevaci??, es pos?? immediatament a les ordres del president de la Generalitat Llu??s Companys i Jover.Sempre consider?? un error que no es desarmes a les mil??cies anarquistes despr??s del frac??s de la sublevaci?? i s'oposa a que se'ls conced??s el control casi total de la ciutat. La cremada de convents i assassinat de religiosos que varen seguir al frac??s de la sublevaci?? a Barcelona l'afectaren profundament, per?? va mantenir el seu compromis amb el govern republic?? legalment establert.
Havent guanyat la confian??a del president Aza??a, despres de la transformaci?? de la Gu??rdia Civil en Gu??rdia Nacional Republicana, n'Escobar s'incorpor?? a l'Ex??rcit del Centre, combatent a Talavera, Escalona i Navalcarnero intentant detenir l'avan?? de les tropes sublevades cap a Madrid. El varen ferir a la Casa de Campo de Madrid durant la batalla de Madrid, per lo que va estar en rep??s alguns mesos. Durant la seva convalesc??ncia, va anar alguns dies al santuari de Lourdes a Fran??a, amb perm??s expr??s del president Aza??a. A pesar de tenir l'oportunitat de quedar a Fran??a, va tornar al territori republic??. Un motiu de tristesa va ser el saber que alguns dels seus fills combatien a l'exercit franquista (el seu fill, el tinent d'infanteria Escobar Valtierra, moriria a la batalla de Belchite).
Posteriorment fou nomenat Director General de Seguretat de Catalunya, amb el que el govern de la rep??blica es feia c??rrec de l'ordre p??blic a Catalunya, el dia bans dels fets de maig de 1937. Acabat d'arribar a Barcelona fa ??sser greument ferit en un atemptat. Una vegada recuperat, prengu?? part a la batalla de Brunete i en accions a la zona de Terol, formant part de l'ex??rcit de Llevant. El juliol de 1938 es ascendit a general en cap de l'Ex??rcit d'Extremadura. El 26 de maig de 1939, seguint ordres de la Junta de Defensa casadista, es rendeix amb les seves tropes al general Yag??e a Ciudad Real.
El general Yag??e li ofereix una avioneta per fugir a Portugal (Escobar era l'??nic general de l'Ex??rcit Popular Republic?? que quedava a Espanya), per?? el general Escobar prefereix compartir la sort de les seves tropes.
Ir??nicament jutjat per rebel??li?? militar, va ser condemnat a mort. Malgrat la petici?? de l'Esgl??sia Cat??lica (cardenal Segura) de que fos indultat, en Franco no va cedir i el general Escobar va ser afusellat als fossars del castell de Montju??c el 8 de febrer de 1940. El propi Escobar dirig?? la seva execuci?? i el mateix escamot de la Gu??rdia Civil va retre honors militars al seu cad??ver.
[edita] Obres bassades en la seva biografia
- La guerra del general Escobar (1983), den Jos?? Luis Olaizola, ISBN 84-320-5561-1. Premi Planeta de 1983.
- Memorias del General Escobar (1984). Pel??l??cula dirigida per en Jos?? Luis Madrid, protagonitzada per Antonio Ferrandis, Fernando Guill??n i Jes??s Puente, amb gui?? del capit?? Pedro Masip Urios, ajudant de camp del general Escobar.
