President de la Generalitat de Catalunya

De Viquip??dia

L'actual President de la Generalitat, Jos?? Montilla

El President de la Generalitat de Catalunya ??s una de les tres institucions que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya estableix la configuraci?? de la Generalitat juntament amb el Parlament i el Consell Executiu de Catalunya o Govern.

Taula de continguts

1 El President de la Generalitat a l'actualitat
- 1.1 Funcions representatives
- 1.2 Funcions governatives
2 La presid??ncia en la Generalitat medieval
3 Llista de presidents de la Generalitat de Catalunya
4 Vegeu tamb??
5 Enlla??os externs

[edita] El President de la Generalitat a l'actualitat

El President de la Generalitat ??s elegit pel Parlament de Catalunya i nomenat pel rei d'Espanya. Concentra dos tipus de funcions: representatives i governatives.

[edita] Funcions representatives

El president de la Generalitat t?? la m??s alta representaci?? de la Generalitat de Catalunya i l'ordin??ria de l'Estat espanyol a Catalunya. Li correspon, tamb??, mantenir les relacions amb les altres institucions de l'Estat i la resta de les comunitats aut??nomes, convocar les eleccions al Parlament de Catalunya i nomenar els alts c??rrecs que les lleis determinin. Com a representant ordinari de l'Estat a Catalunya, promulga en nom del rei les lleis de Catalunya.

[edita] Funcions governatives

El president forma part del Govern de Catalunya i ??s qui el dirigeix i el coordina, establint les directrius generals de l'acci?? de govern. En aquest sentit, nomena els consellers, convoca i presideix les reunions del Govern i signa els decrets acordats pel Consell Executiu i ordena que es publiquin. Tamb?? pot demanar que el Parlament es reuneixi en sessi?? extraordin??ria i, arribat el cas, ha de dissoldre'l o sol??licitar que s'hi celebri un debat general.

El president de la Generalitat tamb?? ha de coordinar el programa legislatiu del Govern i l'elaboraci?? de normes de car??cter general, convocar i presidir les comissions del Consell Executiu i facilitar la informaci?? que el Parlament sol??liciti al Govern.

[edita] La presid??ncia en la Generalitat medieval

La presid??ncia de la Generalitat corresponia als diputats que, per ra?? del seu rang, tingueren preemin??ncia protocol??l??ria per damunt dels altres diputats, fet que amb freq????ncia els dugu?? a presidir els actes i a encap??alar els documents de la Diputaci?? del General. Per aquesta causa es tracta sempre de diputats del "Bra?? Eclesi??stic", a excepci?? del cas de Joan I d'Emp??ries ???diputat del "Bra?? Militar"???, sobre el qual recaigu?? la preemin??ncia pel fet de pert??nyer a la fam??lia reial.

[edita] Llista de presidents de la Generalitat de Catalunya

Els diputats que foren escollits m??s d'una vegada apareixen distingits tipogr??ficament en cursiva el segon cop i nom??s han estat comptats una vegada entre els 128 presidents de la Generalitat. Com que, inicialment, el nombre de diputats no fou estable i n'hi hagu?? diversos per bra??, ha estat destacat aquell diputat que detenia un c??rrec eclesi??stic superior: aquest ??s el cas de Berenguer de Cru??lles, un dels quatre membres del "Bra?? Eclesi??stic" escollits a la Cort del 1359. A partir de les Corts de Monts?? iniciades el 1362, a m??s, el diputat del Bra?? Eclesi??stic considerat preeminent pass?? a residir a Barcelona.

El per??ode de reg??ncia de 1367-1375, fruit de la resoluci?? de les Corts de Vilafranca (1367) de suspendre els diputats residents a Barcelona, no ha estat tingut en compte en la present relaci??. Tampoc no ha estat considerada la diputaci?? que Joan II f??u nomenar l'any 1470, a Lleida, en la fase final de la guerra civil catalana, i que actua de manera paral??lela a la Diputaci?? escollida pel procediment establert pels bra??os.

Pel que fa a l'??poca contempor??nia, no han estat recollits els personatges imposats al capdavant de la Generalitat pel Govern espanyol durant la suspensi?? de l'Estatut de 1932 i l'empresonament del president Llu??s Companys (1934-1936). D'altra banda, no s'han especificat els mandats d'aquells presidents que en van tenir diversos, at??s que sempre foren correlatius.

N??m.	Nom	Per??ode	Ressenya Biogr??fica
1	Berenguer de Cru??lles	1359-1362	Bisbe de Girona
2	Romeu Sescomes	1363-1364?	Bisbe de Lleida
3	Ramon Gener	1364?-1365	Canonge de la seu d'Urgell
4	Bernat Vall??s	1365-1367	Canonge de Barcelona
Entre 1367 i 1375 es susp??n temporalment el c??rrec de diputat resident (President de la Generalitat) per decisi?? de les Corts de Vilafranca (1367), nomenant un regent per a aquest per??ode.
R	Romeu Sescomes	1375-1376
5	Joan I d'Emp??ries	1376	Comte d'Emp??ries
6	Guillem de Guimer?? i d'Abella	1376-1377	Regent del gran Priorat de Catalunya de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem (1372-1396).
7	Galceran de Besora i de Cartell??	1377-1378	Almoiner del Monestir de Ripoll
R	Ramon Gener	1379-1380
8	Felip d'Anglesola	1380	Canonge de Tarragona
9	Pere de Santamans	1381-1383	Canonge de Tortosa
10	Arnau Descolomer	1384-1389	Prevere de Girona
11	Miquel de Santjoan	1389-1396	Canonge de Girona. Mor?? sense acabar el mandat
12	Alfons de Tous	1396-1413	Rector de l'esgl??sia de Santa Maria del Pi, de Barcelona. Prengu?? art en el parlament per tractar de la successi?? de Mart?? l'Hum??. Adquireix l'actual Palau de la Generalitat de Catalunya com a seu permanent.
13	Marc de Vilalba	1413-1416	Abat del Monestir de Ripoll (1408-1409) i primer Abat de Montserrat (1409-?)
14	Andreu Bertran	1416-1419	Bisbe de Barcelona (1416-1420). Intervingu?? de forma destacada en la resoluci?? del Cisma d'Occident.
15	Joan Desgarrigues	1419-1422	Comanador de Masd??u (Trullars) de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem
16	Dalmau de Cartell?? i Despou	1422-1425	Abat de Ripoll (1410-1439) i tamb?? d'Amer i de Sant Cugat del Vall??s.
17	Felip de Malla	1425-1428	Conseller reial (1419). Canonge deg?? d'Osca (1422), almoiner de la seu de'Elna (1423) i ardiaca major de la seu de Barcelona (1424-1431). Brillant orador i autor d'estil classicitzant (Lo pecador remut). Al Concili de Constan??a obtingu?? sis vots per ocupar la seu papal de Roma.
18	Dom??nec Ram i Lanaja	1428-1431	Bisbe de Lleida (1419-1435) i cardenal nomenat pel papa Mart?? V (1426). El 1429, assist??, amb el cardenal Pere de Foix, al concili de Tortosa, per tal de liquidar temes pendents del Cisma d'Occident.
R	Marc de Vilalba	1431-1434
19	Pere de Palou	1434-1437	Canonge de la seu de Barcelona
20	Pere de Darnius	1437-1440	Canonge sagrist?? de Girona
21	Antoni d'Aviny?? i de Moles	1440-1443	Abat de Montserrat (1440-1450)
22	Jaume de Cardona i de Gandia	1443-1446	Canonge de Barcelona i bisbe de Vic (1442-1459). El papa Pius II el fa cardenal el 1461
23	Pero Xim??nez de Urrea i de Bardaix??	1446-1449	Conegut com a Pedro de Urrea. Arquebisbe de Tarragona (1446-1489). Feu un paper important en la guerra de Joan II, a favor del rei. Anys mes tard esdevingueren famoses les seves repressions contra viles i pobles al Camp de Tarragona.
24	Bertran Samas??	1449-1452	Abat de Ripoll (1440-1458). Va ser contrari a la pol??tica populista i filoremen??a d'Alfons IV el Magn??nim, i a favor dels privilegis de l'aristocr??cia.
25	Bernat Guillem Samas??	1452-1455	Abat d'??ger
26	Nicolau Pujades	1455-1458	Ardiaca de Santa Maria del Mar, de Barcelona. Acabat el seu mandat, va fer de mitjancer entre el rei Joan II i la Generalitat.
27	Antoni Pere Ferrer	1458-1461	Tercer abat de Montserrat (1451-1472). Defensor de Carles de Viana, empresonat pel seu pare, el rei Joan II, es pos?? del costat de la Generalitat en la guerra civil catalana (1462-1472), comen??ada ja despr??s del seu mandat.
28	Manuel de Montsuar i Mateu	1461-1464	Canonge de Lleida
29	Francesc Colom	1464-1467	Ardiaca del Vall??s a la seu de Barcelona. Oponent de Joan II, tingu?? un paper fonamental en la guerra civil catalana (1462-1472).
30	Pon?? Andreu de Vilar	1467-1470	Abat comendatari de Ripoll (1463-1489)
31	Miquel Sams??	1470-1473	Abat de Sant Salvador de Breda. Acaba la guerra civil amb la Capitulaci?? de Pedralbes (1472), els diputats reialistes com ell, es reincorporen a la Generalitat de Barcelona.
32	Joan Maurici de Ribes	1473-1476	Abat del monestir de la Real de Perpiny??.
33	Miquel Delgado	1476-1478	Abat de Poblet (1458-1478). Havia participat a la guerra civil del costat del rei, mentre la seva comunitat feia costat a la Generalitat.
34	Pere Joan Llobera	1478-1479	Monjo sagrist?? de Sant Joan de les Abadesses, substitu?? a Miquel Delgado al morir aquest abans d'acabar mandat.
35	Berenguer de Sos	1479-1482	Canonge deg?? de la seu de Barcelona i bisbe electe de S??sser (Sardenya). Va destacar per la seva actitud favorable al b??ndol ciutad?? de la Biga, de nobles i cavallers.
36	Pere de Cardona	1482-1485	Bisbe d'Urgell (1472-1515). Acumul?? els c??rrecs de canceller (1479-1530), administrador de l'abadia de Solsona (1479-1515), arquebisbe de Tarragona (1515-1530) i lloctinent de Catalunya (1521-1523). Fou un dels personatges mes influents a la Catalunya del seu temps.
R	Pon?? Andreu de Vilar	1485-1488
37	Juan Payo Coello	1488-1491	Abat de Poblet (1480-1498), nomenat President per Ferran II.
38	Joan de Peralta	1491-1494	Cinqu?? abat de Montserrat (1483-1493) i bisbe de Vic (1493-1505)
39	Franc?? Vicen??	1494-1497	Prior de la catedral de Tarragona. El 22 de juliol havia estat elegit Pere Terrades, canonge sagrist?? de Girona, que mor?? de pesta sis dies mes tard sense haver jurat el c??rrec. Durant el seu mandat i a causa de la pesta, la seu de la Generalitat va ser traslladada a Matar?? i Vic.
40	Pedro de Mendoza	1497-1500	Abat de Santes Creus (1479-1519). Parent de Ferran II, li devia -probablement- l'abadia i el c??rrec de President de la Generalitat.
41	Alfons d'Arag??	1500-1503	Bisbe de Tortosa (1475-1513) i arquebisbe de Tarragona (1513-1514)
42	Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls	1503-1504	Canonge de la seu de Barcelona i ardiaca del Vall??s. Mort prematurament l'1 de mar?? de 1504.
43	Gonzalo Fern??ndez de Heredia	1504-1506	Arquebisbe de Tarragona (1490-1511), resid?? habitualment al monestir d'Escornalbou.
44	Llu??s Despl?? i d'Oms	1506-1509	Ardiaca major de la seu de Barcelona, havia estat home de confian??a de Joan II i Ferran II. Ocupa la casa canonical que havia habitat Felip de Malla i que ell convert?? en palau, l'actual Casa de l'Ardiaca, seu de l'Institut Municipal d'Hist??ria de Barcelona.
45	Jordi San??	1509-1512	Paborde de la catedral de Val??ncia.
46	Joan d'Arag??	1512-1514	Castell?? d'Amposta
47	Jaume Fiella	1514-1515	Substitu?? Joan d'Arag?? per incompatibilitat en el c??rrec.
48	Esteve de Garret	1515-1518	Ardiaca de la seu de Tortosa.
49	Bernat de Corbera	1518-1521	Ardiaca de la seu de Tarragona i canonge de Barcelona
50	Joan Margarit i de Requesens	1521-1524	Ardiaca de la seu de Girona. Fou reelegit al 1524.
51	Llu??s de Cardona i Enr??quez	1524-1527	Abat de Santa Maria de Solsona (1514-1531). Despr??s fou arquebisbe de Tarragona (1531-1532)
52	Francesc de Solsona	1527-1530	Canonge de la seu de Lleida
53	Francesc Oliver i de Boteller	1530-1533	Canonge de la seu de Tortosa
54	Dion??s de Carcassona	1533-1536	Canonge de Lleida
55	Joan Pasqual	1536-1539	Canonge de la Seu d'Urgell.
56	Jeroni de Requesens i Ro??s de Liori	1539-1542	Bisbe d'Elna (1533-1542), bisbe de Tortosa (1542-1548).
57	Miquel Puig	1542-1545	Comendatari del monestir de Serrateix.
58	Jaume Ca??ador	1545-1548	Bisbe de Barcelona (1545-1561), despr??s d'haver estat canonge de Vic, Girona, Tarragona i Barcelona. De la nissaga dels Ca??ador que don?? quatre Presidents de la Generalitat, aplic?? a Catalunya la contrareforma de Sant Ignasi de Loiola, de qui fou amic.
59	Miquel d'Oms i de Sentmenat	1548-1551	Canonge d'Elna
60	Onofre de Copons i de Vilafranca	1551-1552	Canonge de Tarragona
61	Miquel de Ferrer i de Marimon	1552	Gran prior i cavaller de l'Orde de Sant Joan
62	Joan de Tormo	1552-1553	Bisbe de Vic
63	Miquel de Tormo	1553-1554	Prior de Sant Pere de Besal??
64	Francesc Jeroni Benet Franc	1554-1557	Ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona
65	Pere ??ngel Ferrer i Despuig	1557-1559	Darrer abat comendatari de Sant Cugat del Vall??s (1539-1558)
66	Ferran de Lloaces i Peres	1559-1560	Bisbe de Tortosa
R	Miquel d'Oms i de Sentmenat	1560-1563
67	Onofre Gomis	1563-1566	Canonge i cabiscol de la Seu d'Urgell
68	Francesc Giginta	1566-1569	Abat d'Amer
69	Benet de Tocco	1569-1572	De nom Marco Antonio di Tocco, adopt?? el nom de Benet en fer-se monjo de Montserrat (1542) i fou abat del monestir (1556-1559 i 1562-1564) i bisbe de Vic (1564-1572).
70	Jaume Cerver??	1572-1575	Canonge de Tortosa.
71	Pere Oliver de Boteller i de Riquer	1575-1578	Canonge de Tortosa.
R	Benet de Tocco	1578-1581
72	Rafael d'Oms	1581-1584	Ardiaca de la seu de Tarragona.
73	Jaume Beul??	1584	Canonge de Vic.
R	Pere Oliver de Boteller i de Riquer	1584-1587
74	Mart?? Joan de Calders	1587	Prior de Sant Mar??al de Montseny
75	Francesc Oliver de Boteller	1587-1588	Abat de Poblet (1583-1598)
76	Jaume Ca??ador i Claret	1590-1593	Bisbe de Girona (1583-1597). Hagu?? d'imposar la contrareforma de Trento als seus canonges, que hi eren contraris.
77	Miquel d' Agullana	1593-1596	Canonge de Girona, ardiaca de l'Empord??.
R	Francesc Oliver de Boteller	1596-1598	Es construeix la fa??ana renaixentista del Palau de la Generalitat.
78	Francesc Oliveres	1598-1599	Canonge de Girona
79	Jaume Cordelles i Oms	1599-1602	Canonge de Barcelona. En el seu mandat, les Corts Catalanes es la darrera vegada que elaboren legislaci?? espec??fica, amb la qual cosa el dret catal?? resta estroncat.
80	Bernat de Cardona i de Queralt	1602-1605	Abat de Sant Miquel de Cuix?? i de Camprodon.
81	Pere Pau Ca??ador i d'Aguilar-Dusai	1605-1608	Canonge de Barcelona i bar?? de Mur. Darrer dels Presidents de la Generalitat de la nissaga dels Ca??ador.
82	Onofre d'Alentorn i de Botella	1608-1611	Ardiaca de Benasc i canonge de Lleida. Els del seu llinatge i els Agullana, s'oposen violentament als impostos arbitraris que pretenien d'imposar Felip II i Felip III.
83	Francesc de Sentjust i de Castre	1611-1614	Abat d'Arles.
84	Ramon d'Olmera i d'Alemany	1614-1616	Comanador de Vilafranca del Pened??s, de l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
85	Miquel d'Aimeric	1616-1617	Abat del monestir de Sant Cugat del Vall??s
86	Llu??s de Tena	1617-1620	Bisbe de Tortosa (1616-1622)
87	Benet Fontanella	1620-1623	Abat del monestir de Besal??.
88	Pere de Magarola i Fontanet	1623-1626	Bisbe d'Elna (1622-1627) i abans prior de Santa Anna de Barcelona (1618-1622). Posteriorment, bisbe de Vic (1627-1634) i de Lleida(1634)
89	Francesc Morillo	1626-1629	Canonge ardiaca de la Seu d'Urgell.
90	Pere Antoni Serra	1629-1632	Bisbe de Lleida (1621-1631). Mort en exercici del c??rrec.
91	Esteve Salacruz	1632	Abat del monestir de Sant Pere de Galligants
92	Garcia Gil de Manrique y Maldonado	1632-1635	Bisbe de Girona (1628-1633) i de Barcelona (1633-1651). Despr??s de l'assassinat del comte de Santa Coloma a l'inici de la Guerra dels Segadors (1640) fou nomenat lloctinent. Contrari a la Generalitat, la qual intent?? dissuadir de posar-se sota la protecci?? del rei de Fran??a, va excomunicar els responsables de les atrocitats a les tropes castellanes durant la guerra.
93	Miquel d'Alentorm i de Salb??	1635-1638	Abat d'Amer i de Roses.
94	Pau Claris i Casademunt	1638-1641	Canonge de la Seu d'Urgell
95	Josep Soler	1641	??
96	Bernat de Cardona i de Raset	1641-1644	Prior de Sant Miquel del Fai i ardiaca major i canonge de Girona, d'on fou bisbe posteriorment (1656-1658)
97	Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicen??	1644-1647	Abat del monestir de Sant Pere de Galligants. Protest?? airosament per les arbitrarietats dels francesos i fou empresonat el 1646 pel virrei del rei franc??s a Catalunya, Henri Harcourt de Lorena, comte d'Harcourt.
98	Andreu Pont	1647-1650	Abat d'Amer.
99	Pau del Rosso	1650-1654	Canonge deg?? de la seu de Barcelona.
100	Francesc Pijoan	1654-1656	Ardiaca de l'Empord?? i canonge de la seu de Girona
101	Joan Jeroni Besora	1656-1659	Canonge i s??ndic del cap??tol de Lleida, que visqu?? a Roma i Barcelona. A la fi del seu mandat escrigu?? en nom de la Generalitat a Joan Josep d'??ustria i a d'altres personatges protestant per la cessi?? del Rossell?? i part de la Cerdanya a Fran??a pel Tractat dels Pirineus. Humanista i bibli??fil, reun?? una biblioteca de mes de 5000 volums.
102	Pau d'??ger i d'Orcau	1659-1662	Batlle de Mallorca, de l'orde de Sant Joan de Jerusalem.
103	Jaume de Copons i de Tamarit	1662-1665	Canonge de la Seu d'Urgell i ardiaca d'Andorra. Posteriorment fou bisbe de Vic (1665-1674) i de Lleida (1673-1680)
104	Josep de Magarola i de Grau	1665-1668	Abat del Monestir de Camprodon
105	Joan Pag??s i Vallgornera	1668-1671	Canonge.
106	Josep de Camporrells i de Sabater	1671-1674	Canonge de la seu d'Urgell, ardiaca d'Andorra.
107	Esteve Mercadal i Dou	1674-1677	Canonge i ardiaca de Vic.
108	Alfonso de Sotomayor	1677-1680	Bisbe de Barcelona (1663-1682), despr??s d'haver-ho estat d'Arborea (Sardenya) (1657-1663). Autor d'un curi??s "Edicte en qu?? se prohibeix menjar, berenar i beure en les esgl??sies.." (1681).
109	Josep Sastre i Prats	1680-1683	Abat de Sant Pere i Sant Pau del Camp, de Barcelona.
110	Baltasar de Muntaner i de Sacosta	1683-1686	Paborde de Berga i abat del monestir de Sant Pere de Galligants. Posteriorment fou abat del monestir de Sant Cugat del Vall??s (1696-1711) i bisbe de la ciutat de M??xic (1711-1712).
111	Antoni de Saiol i de Quarteroni	1686-1689	Canonge de Barcelona.
112	Benet Ignasi de Salazar	1689-1692	Bisbe de Barcelona (1683-1692), antic monjo benedict??, abat general de la congregaci?? de Valladolid del seu orde. Durant el seu mandat destaca l'actitud pacificadora davant els conflictes que li va tocar viure.
113	Antoni de Planella i de Cru??lles	1692-1695	Abat de Besal??.
114	Rafael de Pinyana i Galvany	1695-1698	Canonge de Tortosa.
115	Climent de Solanell i de Foix	1698-1701	Paborde de la col??legiata d'??ger.
116	Josep Antoni Valls i Pandutxo	1701	Ardiaca de Sant Lloren?? de la seu de Tarragona
R	Antoni de Planella i de Cru??lles	1701-1704
117	Francesc de Valls i Freixa	1704-1705	Cambrer del monestir de Sant Pere de Camprodon
118	Josep Grau	1706-1707	Deg?? del cap??tol de la seu de Solsona.
119	Manuel de Copons i d'Esquerrer	1707-1710	Monjo cambrer del monestir de Santa Maria de Banyoles, nascut al Castell de Malmercat [1].
120	Francesc Antoni de Solanell i de Montell??	1710-1713	Monjo benedict??, prior d'??ger, visitador de l'orde i abat del monestir de Sant Pere de Galligants. Havia assistit a les Corts de Barcelona de 1702. A les darreries del seu mandat assist?? a la Junta de Bra??os (1713) que decid?? de prosseguir la resist??ncia armada contra Felip V, tot i que ell resta al marge de la decisi??. La seva timidesa pol??tica fa que tampoc col??labor??s amb els borb??nics. Abandona Barcelona a d'acabar el mandat i durant el setge. Es nomenat abat del monestir de Sant Cugat del Vall??s, per?? els filipistes el desterren.
121	Josep de Vilamala	1713-1714	Sacrist?? de Sant Esteve de Banyoles
1714 (15 de setembre): Abolici?? de la Generalitat per decret del duc de Berwick, com a conseq????ncia de la derrota de l' 11 de setembre. El Decret de Nova Planta, aprovat en 1716, defineix el nou r??gim que regula el funcionament pol??tic i social de Catalunya. 1914-1925: Sense haver-se restablert encara la Generalitat, Catalunya t?? els presidents de la Mancomunitat: Enric Prat de la Riba i Sarr??, Josep Puig i Cadafalch, Santiago Estap?? i Alfons Sala 1931 (17 d'abril): restabliment de la Generalitat de Catalunya, dos segles m??s tard, arrel de la vict??ria de Francesc Maci?? a les eleccions del 12 d'abril.
122	Francesc Maci?? i Lluss??	1931-1933	Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya
123	Llu??s Companys i Jover	1933-1940	Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya
1938: La dictadura del general Franco, abans i tot d'acabar la guerra civil, aboleix per segona vegada la Generalitat de Catalunya. El Presidents Irla i Tarradellas mantenen la instituci?? des de l'exili.
124	Josep Irla i Bosch	1940-1954	Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya
125	Josep Tarradellas i Joan	1954-1980	Membre d'Esquerra Republicana de Catalunya
1977 (29 de setembre): segon restabliment de la Generalitat de Catalunya. Josep Tarradellas torna de l'exili com a president.
126	Jordi Pujol i Soley	1980-2003	Membre de Converg??ncia Democr??tica de Catalunya
127	Pasqual Maragall i Mira	2003-2006	Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya
128	Jos?? Montilla Aguilera	2006- ?	Membre del Partit dels Socialistes de Catalunya

[edita] Vegeu tamb??

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
President de la Generalitat de Catalunya

[edita] Enlla??os externs

Web del President de la Generalitat

v ??? d ??? e Generalitat de Catalunya
Evoluci?? hist??rica	Diputaci?? del General ?? Generalitat ?? Generalitat republicana
Institucions	Parlament de Catalunya ?? President de la Generalitat de Catalunya ?? Govern de Catalunya ?? Consell de Garanties Estatut??ries ?? S??ndic de Greuges ?? Sindicatura de Comptes ?? Consell de l'Audiovisual de Catalunya
Governs de Catalunya	1931-1932 ?? 1932-1933 ?? 1934-1939 ?? 1977-1980 ?? 1980-1984 ?? 1984-1988 ?? 1988-1992 ?? 1992-1995 ?? 1995-1999 ?? 1999-2003 ?? 2003-2006 ?? 2006-2010
Conselleries	Agricultura, Alimentaci?? i Acci?? Rural ?? Cultura ?? Economia i Finances ?? Educaci?? ?? Governaci?? ?? Interior ?? Just??cia ?? Medi Ambient i Habitatge ?? Pol??tica Territorial i Obres P??bliques ?? Conseller Primer ?? Salut ?? Treball ?? Conseller de la Vicepresid??ncia
Eleccions al Parlament de Catalunya	1932 ?? 1980 ?? 1984 ?? 1988 ?? 1992 ?? 1995 ?? 1999 ?? 2003 ?? 2006