Extremadura

De Viquip??dia

Extremadura ??s una comunitat aut??noma espanyola situada a l'oest de l'estat espanyol, entre els 37?? 57' N i els 40?? 29' N de latitud i entre els 4?? 39' O i els 7?? 33' O de longitud. Extremadura limita al nord amb Castella i Lle?? (prov??ncies de Salamanca i ??vila); al sud, amb Andalusia (prov??ncies de Huelva, Sevilla i C??rdova); a l'est, amb Castella - la Manxa (prov??ncies de Toledo i Ciudad Real); i a l'oest, amb Portugal.

Es divideix en dues prov??ncies: prov??ncia de C??ceres (al nord) i prov??ncia de Badajoz (al sud). La capital n'??s M??rida. La seva superf??cie ??s de 41.633 quil??metres quadrats i la seva poblaci?? ??s de 1.089.990 habitants. La densitat de poblaci?? ??s de 26,18 habitants/km??, una de les m??s baixes d'Espanya.

Els municipis m??s poblats d'Extremadura (INE 2007) s??n:

• Badajoz (145.257 habitants)
• C??ceres (90.802 habitants)
• M??rida (54.894 habitants)
• Plasencia (39.982 habitants)
• Don Benito (34.540 habitants)
• Almendralejo (31.072 habitants)
• Villanueva de la Serena (25.318 habitants)

Taula de continguts 1 Or??gens del nom 2 Geografia 3 Hist??ria 4 Govern i administraci?? 4.1 Poders de la Comunitat 4.2 Divisi?? administrativa 5 Economia 6 Demografia 7 Enlla??os externs

[edita] Or??gens del nom

Sobre els or??gens del nom d'Extremadura hi ha diverses hip??tesis. Les dues principals s??n:

• que el nom d'Extremadura es deriva del llat?? Extrema Dorii, "Extrems del Duero", amb el qual es designaven els territoris situats al sud de la conca del riu Duero, i els seus afluents; o segons altres hip??tesis
• el vocable Extremadura s'emprava durant la Reconquesta per a denominar a la terres situades en la frontera dels regnes de Lle??, Portugal i Castella amb els regnes de Badajoz, Lisboa i Toledo. A mesura que s'avan??ava cap al sud en la Reconquesta, les noves terres conquerides eren denominades amb el nom d'Extremadura, de fet, van anomenar aix?? territoris situats en les actuals prov??ncies de S??ria, ??vila i Salamanca quan aquestes eren el l??mit sud de les terres reconquerides, fins en acabar la conquesta de l'actual Extremadura.

[edita] Geografia

La comunitat ??s situada al centre-oest d'Espanya, al centre de la pen??nsula Ib??rica. El relleu de les terres extremenyes es distribueix en tres ??rees:

• les serres del sud del Sistema Central, amb el punt m??s alt a Calvitero,
• els munts de Toledo i la regi?? m??s occidental de la Sierra Morena,
• les planes i hortes dels rius Tajo i Guadiana, i
• les planes de la Baixa Extremadura.

El clima extremeny ??s mediterrani continental, amb hiverns c??lids atesa la proximitat de l'oce?? Atl??ntic i el corrent del Golf. Les precipitacions s??n molt escasses, no m??s de 500 mm per any i generalment a la tardor i l'hivern. Els estius s??n molt calorosos, amb temperatures superiors als 30?? C.

[edita] Hist??ria

Alguns dels pobles preromans que habitaren Extremadura s??n els v??tons, a les prov??ncies actuals de C??ceres i Salamanca, a m??s d'??vila i Toledo. Els lusitans habitaven gaireb?? tota l'actual Extremadura i el centre de Portugal. A prop del Guadalquivir vivien els c??ltics, principalment urbans i que no van oferir resist??ncia a les tropes romanes quan hi arribaren.

La prov??ncia romana de Lusit??nia, inclo??a els territoris del sud de l'actual Portugal i del centre-oest de l'actual Espanya, i per tant, els territoris de l'actual Extremadura. La capital n'era M??rida (capital actual de la comunitat aut??noma), batejada amb el nom d'Emerita Augusta, una de les ciutats m??s importants de l'Imperi Rom??.

El segle III van comen??ar les invasions de bandes germ??niques de b??rbars que saquejaren la prov??ncia, per la qual cosa, es van fortificar les ciutats, i les muralles d'aleshores encara sobreviuen a M??rida, Coria i C??ceres. El segle V, tanmateix, la majoria de les ciutats van ser abandonades despr??s de la invasi?? dels alans i els sueus. Poc despr??s comen??aria l'??poca visigoda.

Amb la conquesta musulmana de la pen??nsula Ib??rica, el territori d'Extremadura va quedar integrat a Al-??ndalus. El 1009 es va crear el Taifa de Badajoz, una de les taifes m??s extenses i poderoses de la pen??nsula, amb una extensi?? molt superior a l'??rea actual de la regi?? extremenya. Encara sobreviuen moltes restes arqueol??giques d'aquesta ??poca com ara l'Alcassaba de M??rida, l'Aljub de C??ceres, el castell de Trujillo i la fortalesa d'Alange. La Reconquesta cristiana d'Extremadura va ser duta a terme principalment pel Regne de Lle??, en la seva segona etapa com a regne independent (1072-1230).

Amb la fi de la Reconquesta i el descobriment d'Am??rica, es va produir una immigraci?? massiva d'extremenys a Am??rica. Destaquen, per exemple, Hern??n Cort??s, conqueridor del territori actual de M??xic, Francisco Pizarro, conqueridor dels territoris del Per??, i Pedro de Valdivia, conqueridor de Xile. El culte a la verge de Guadalupe, molt important a M??xic, es va originar a Extremadura.

Durant la guerra d'Independ??ncia espanyola, es va formar la Junta d'Extremadura, per a organitzar des de la descentralitzaci?? la defensa del territori. Tanmateix, en restaurar-se el r??gim liberal, Extremadura va ser dividia en dos: l'Alta Extremadura i la Baixa Extremadura, que el 1822 van ser conegudes com les prov??ncies de C??ceres i Badajoz.

El 13 de juliol, 1931 es va celebrar a Badajoz una reuni?? de l'Associaci?? de Premsa, convidant a les entitats econ??miques i culturals demanant-los cooperaci?? per a redactar les bases d'un projecte d'estatut regional. El 27 de juliol del mateix any es va convocar una altra Assemblea per discutir la proposta, que no va prosperar. El 1936 a C??ceres, es va plantejar el tema de l'Estatut d'Autonomia per a la regi?? extremenya. El 15 de juliol ja s'havia redactat el document i es va traslladar al Congr??s dels Diputats d'Espanya per que fos adm??s a discussi??, com ja havien estat aprovats els Estatuts de Catalunya i Euskadi, mentre que el de Gal??cia encara estava en discusi??. El 18 de juliol, tanmateix, el cop d'Estat dels militars va acabar amb la tramitaci?? de l'Estatut.

Ja que les prov??ncies d'Extremadura es trobaven en una situaci?? econ??mica molt inferior a la resta de les regions d'Espanya, el 1952 es va iniciar el Pla Badajoz destinat a millorar l'agricultura amb l'electrificaci??, sistemes de reg, la transformaci?? i la comercialitzaci?? dels productes agraris.

Despr??s de la transici?? democr??tica, el 1983 les prov??ncies de Badajoz i C??ceres van redactar un Estatut d'Autonomia per a Extremadura, aprovat per les Corts el mateix any.

[edita] Govern i administraci??

[edita] Poders de la Comunitat

La Comunitat Aut??noma d'Extremadura exerceix els poders per mitj?? de les seg??ents institucions:

• l'Assemblea d'Extremadura: ??rgan que ostenta la potestat legislativa; ??s la representant del poble extremeny. Els membres de l'assemblea s??n electes per sufragi universal per mitj?? de la representaci?? propocional, un m??xim de 65 i per un per??ode de 4 anys. La circumscripci?? electoral ??s la prov??ncia.
• la Junta d'Extremadura: ??s l'??rgan col??legiat que exerceix el poder executiu de govern de la comunitat. ??s encap??alada pel president; els membres s??n designats directament pel president mateix de manera lliure amb notificaci?? a l'Assemblea.
• el President de la Junta d'Extremadura ??s el president de la comunitat aut??noma, cap de l'executiu i de govern. ??s electe per l'Assemblea d'Extremadura d'entre els seus membres i ??s nomenat pel rei d'Espanya. El president dirigeix i coordina l'acci?? de la Junta d'Extremadura i ostenta la m??s alta representaci?? de la comunitat i alhora l'ordin??ria de l'Estat espnayol a la comunitat.

El PSOE ha guanyat totes les eleccions d'Extremadura des de l'entrada en vigor de l'Estatut d'Autonomia el 1983, governant-hi d'aleshores en????. El president de la Junta d'Extremadura des de 1982 ??s Juan Carlos Rodr??guez Ibarra.

[edita] Divisi?? administrativa

Extremadura es subdivideix en dues prov??ncies: la prov??ncia de Badajoz i la prov??ncia de C??ceres ambdues presidides per una diputaci??. Aquestes, al seu torn, s??n dividides en municipis. Extremadura tamb?? es divideix en 24 comarques, encara que no s??n ens jur??dics i llurs fronteres no s??n ben definides.

[edita] Economia

• Extremadura ??s una de les regions menys desenvolupades d'Espanya.

• L'escassa industrialitzaci?? i l'explotaci?? agroramadera de la devesa ha perm??s conservar-hi, com a la ve??na regi?? portuguesa d'Alentejo, un medi natural inexistent a la resta d'Europa i que constitueix un singular exemple d'explotaci?? racional dels recursos naturals.

• Extremadura ??s una de les regions europees que majors esfor??os est?? fent per a la seva incorporaci?? en una Societat de la Informaci?? per a tots.

• El m??s gran pes de l'economia d'Extremadura correspon al sector serveis (57%).

• El seu c??pita correspon a menys de 13.000 euros.

• La regi?? t?? m??s de 400.000 afiliats a la Seguretat Social, segons les dades de 2007.

[edita] Demografia

La poblaci?? d'Extremadura el 2006 era de 1.086.373 habitants (01/01/2006), i representa el 2,74% de la poblaci?? espanyola de 44.708.964. La densitat de poblaci?? ??s molt baixa, de 25,81 hab/km??, inferior a la mitjana espanyola de 84,42 hab/km??. La prov??ncia m??s poblada ??s Badajoz amb 673.474 habitants i una densitat de poblaci?? de 30,94 hab/km??. Amb una superf??cie de 21.766 km?? ??s la prov??ncia m??s extensa d'Espanya. C??ceres t?? una poblaci?? de 412.899 habitants i amb una superf??cie de 19.868 km?? ??s la segona m??s extensa d'Espanya. Els nuclis urbans m??s importants quant a poblaci?? s??n Badajoz (143.748 hab), C??ceres (90.218 hab), la conurbaci?? Don Benito-Villanueva de la Serena (58.983 hab) i M??rida (53.915).

La poblaci?? extremenya, segons el cens de 1591 de les prov??ncies de la corona de Castella era a l'entorn de 540.000 habitants, i representava el 8% del total d'Espanya. El 1717, la poblaci?? era de nom??s 326.358 habitants, molt inferior a causa de la massiva emigraci?? d'extremenys a altres regions d'Espanya i a Am??rica. Des d'aleshores la poblaci?? va comen??ar a augmentar de manera constant, fins la d??cada de 1960 (1.379.072 habitants el 1960) i despr??s va comen??ar un decrement r??pid de la poblaci??.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Extremadura

• Junta d'Extremadura (castell??)
• Passeig Virtual per Extremadura (castell??)(angl??s)