Emilio Herrera Linares
De Viquipèdia
Emilio Herrera Linares (Granada, 13 de febrer de 1879 - Ginebra, 13 de setembre de 1967) va ser un militar espanyol, destacat com a aviador, científic i polític. Herrera va ser un dels pioners de l'aviació espanyola, va participar en diversos concursos internacionals, i va ser un dels primers que va sobrevolar l'Estret de Gibraltar el 1914. Posteriorment va dedicar els seus principals esforços a la investigació.
Va ser el instigador i principal organitzador de la fundació de l'Escola Superior d'Enginyeria Aeronàutica. Va col·laborar amb Leonardo Torres Quevedo i Juan de la Cierva en els seus principals desenvolupaments en el camp de l'aeronàutica. Va ser membre de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals. Durant la Segona República se'l considerava com un element conservador i filomonàrquic.
No obstant això, en iniciar-se la Guerra Civil, no va dubtar a romandre lleial al règim legítim. Va ser director tècnic de les forces aèries republicanes, i en 1937 ascendit a general. El final de la guerra el va sorprendre a Sud-amèrica, on hi havia viatjat en missió oficial acompanyant Indalecio Prieto. Va regressar a França, on romandria exiliat.
Va continuar treballant en investigació aeronàutica, i col·laborant en revistes franceses en la matèria. Va formar part de diversos gabinets del govern de la República en l'exili, i entre 1960 i 1962 va ser fins i tot president d'aquest govern. Era el pare del poeta i novel·lista José Herrera Petere.
[edita] Vegeu també
- Història de l'aviació
- Cronologia de l'aviació
- Leonardo Torres Quevedo
- Alfredo Kindelán
- Federico Cantero Villamil
[edita] Enllaços externs
| Precedit per: Félix Gordón Ordás |
President de govern de la República a l'exili 1960 - 1962 |
Succeït per: Claudio Sánchez Albornoz |
