Claudio Sánchez Albornoz

De Viquipèdia

Claudio Sánchez-Albornoz y Menduiña ( Madrid, 7 d'abril de 1893 – Àvila, 8 de juliol de 1984 ), fou un historiador i polític espanyol.

[edita] Biografia

Llicenciat en Filosofia i Lletres en 1913, amb premi extraordinari. Doctor en 1914 per la Universitat de Madrid, amb la seva tesi «La Monarquía en Asturias, León y Castilla durante los siglos VIII al XIII. La Potestad Real y los Señoríos». Fou catedràtic numerari d'Història d'Espanya en les universitats de Barcelona, València, Valladolid i Madrid.

En 1926 entra a la Reial Acadèmia de la Història, i és Rector de la Universitat Central en 1932-34. Diputat a les Corts Espanyoles per Àvila entre 1931 i 1936, Ministre d'Estat en 1933, Vicepresident de les Corts en 1936, Conseller d'Instrucció Pública i Ambaixador d'Espanya en Lisboa. Després de la guerra civil espanyola marxa a l'exili en Argentina, sent professor d'Història en les universitats de Mendoza i Buenos Aires. Fundà a Argentina l'Institut d'Història d'Espanya i la revista «Quaderns d'Història d'Espanya». Des de 1959 a 1971 va ser President del Govern de la Segona República Espanyola a l'exili.

En 1976 va regressar a Espanya per dos mesos, assentant-se en Àvila definitivament en 1983. El 1984 li fou concedit el Premi Príncep d'Astúries de Comunicació i Humanitats, un premi però que no arribà a recollir per la seva mort el juliol d'aquell any.

[edita] Publicacions

Estampas de la vida en León hace mil años, Madrid, 1926.
En torno a los orígenes del feudalismo. Mendoza, 1942.
Ruina y extinción del municipio romano en España e instituciones que lo reemplazan. Buenos Aires, 1943.
El Ajbar Maym’a. Problemas historiográficos que suscita. Buenos Aires, 1944.
El "Stipendium" hispano-godo y los orígenes del beneficio prefeudal. Buenos Aires, 1947.
España, un enigma histórico. Buenos Aires, 1957.
Españoles ante la historia. Buenos Aires, 1958.
De ayer y de hoy. Madrid, 1958.
Estudios sobre las instituciones medievales españolas. México, 1965.
Despoblación y repoblación en el Valle del Duero. Buenos Aires, 1966.
Investigaciones sobre historiografía hispana medieval (siglos VIII al XIII). Buenos Aires, 1967.
Investigaciones y documentos sobre las instituciones hispanas. Santiago de Chile, 1970.
Miscelánea de estudios históricos. León, 1970.
Orígenes de la nación española. Estudios críticos sobre la Historia del reino de Asturias. Oviedo, t. I: 1972, t. II: 1974, t. III: 1975.
Del ayer de España. Trípticos históricos. Madrid, 1973.
Ensayos sobre Historia de España. Madrid, 1973.
Vascos y navarros en su temprana historia. Madrid, 1974.
El Islam de España y el Occidente. Madrid, 1974.
Mi testamento histórico político. Barcelona, 1975.
Viejos y nuevos estudios sobre las instituciones medievales españolas. Madrid, 1976.
El régimen de la tierra en el reino asturleonés hace mil años. Buenos Aires, 1978.
El reino asturleonés (722-1037). Sociedad, Economía, Gobierno, Cultura y Vida. Historia de España Menéndez Pidal, t. VII, vol. 1, Madrid, 1980.
Estudios sobre Galicia en la temprana Edad Media. La Coruña, 1981.
Orígenes del Reino de Pamplona. Su vinculación con el Valle del Ebro. Pamplona, 1981.
La Edad Media española y la empresa de América. Madrid, 1983.
Santiago, hechura de España. Estudios Jacobeos. Prólogo de José-Luis Martín. Ávila, 1993.