Indalecio Prieto

De Viquip??dia

Indalecio Prieto Tuero (Oviedo, 30 d'abril de 1883 - M??xic, 11 de febrer de 1962) va ser un pol??tic socialista espanyol.

[edita] Biografia

Orfe de pare des dels sis anys d'edat, en 1891 la seva mare emigra a Bilbao.

Indalecio comen??a venent diaris diaris al carrer per guanyar-se la vida. M??s tard aconsegueix treball com taqu??graf en el diari La Voz de Vizcaya. Ja convertit en periodista comen??a a treballar com redactor del diari El Liberal, del que amb el temps arribaria a ser director i propietari.

En 1899 ingressa al Partit Socialista Obrer Espanyol. Com periodista, en la primera d??cada de el segle XX, Prieto es converteix en figura destacada del socialisme al Pa??s Basc. ??s aquest un per??ode marcat per la Primera Guerra Mundial, en la qual Espanya es va mantenir neutral, el que va reportar grans beneficis a la ind??stria i al comer?? a l'Estat, per?? aquests beneficis no es van veure reflectits en els salaris dels obrers, pel que es va anar generant una gran agitaci?? social que va culminar el 13 d'agost de 1917 amb el comen??ament d'una vaga general revolucion??ria que, davant el temor de la repetici?? a Espanya dels fets esdevinguts a R??ssia per aquestes dates, ??s reprimida durament mitjan??ant la intervenci?? de l'ex??rcit i la detenci?? en Madrid del comit?? de vaga.

Prieto involucrat com estava en l'organitzaci?? d'aquesta vaga, fuig a Fran??a abans de ser detingut i ja no tornar?? fins haver estat triat diputat, mesos m??s tard, a l'abril de 1918.

Molt cr??tic amb l'actuaci?? del govern i de l'ex??rcit en la Guerra del Marroc, va tenir frases molt dures en les Corts amb motiu del denominat Desastre d'Annual de 1921, aix?? com sobre la m??s que probable, encara que no provada, responsabilitat del rei en la imprudent actuaci?? militar del general Fern??ndez Silvestre en les operacions de la zona de la comand??ncia de Melilla.

Oposat a la l??nia de Largo Caballero de col??laboraci?? del seu partit amb la dictadura de Primo de Rivera, es van produir agres enfrontaments entre ambd??s.

En el mes d'agost de 1930 va participar a t??tol personal, davant l'oposici?? de Juli??n Besteiro, en la formaci?? de l'anomenat Pacte de Sant Sebasti??, format per una ??mplia coalici?? de partits republicans que es proposava acabar amb la Monarquia. En aquesta q??esti??, no obstant aix??, si que va contar amb el suport de l'ala liderada per Largo Caballero.

Proclamada la II Rep??blica el 14 d'abril de 1931, Prieto ??s nomenat ministre d'Hisenda del govern provisional presidit per Niceto Alcal??-Zamora. Ministre d'Obres P??bliques en el govern de Manuel Aza??a entre 1931-1933, va continuar i va ampliar la pol??tica d'obres hidroel??ctricas iniciades en l'??poca de la dictadura de Primo de Rivera, aix?? com un ambici??s pla de millora d'infraestructures a Madrid, com el dels enlla??os ferroviaris, la construcci?? d'una nova estaci?? a Chamart??n i el t??nel d'enlla??, sota el s??l de Madrid, entre aquesta estaci?? i la de Atocha, obres aquestes que no veurien la llum fins a molts anys despr??s com a conseq????ncia de la guerra civil.

Oposat en principi a la vaga general de octubre de 1934, no obstant, ha de fugir a Fran??a per la seva col??laboraci?? en diversos dels preparatius. A partir de llavors s'oposa a Largo Caballero adoptant una postura moderada, liderant el sector que s'oposa a la tend??ncia revolucion??ria.

[edita] La Guerra Civil

Iniciada la guerra civil, en setembre de 1936, despr??s de la caiguda de Talavera de la Reina, Largo Caballero es converteix en President del Govern, sent nomenat Prieto ministre de Marina i Aire. Despr??s dels successos revolucionaris de maig de 1937 a Barcelona, cau el gabinet Largo Caballero i forma govern Juan Negr??n, sent Prieto designat ministre de Defensa, encara que, en el seu fur intern, reconeixia que la guerra no podia guanyar-se per mancar la Rep??blica del suport de les pot??ncies democr??tiques. Durant el seu ministeri l'acc??s mar??tim per als subministraments sovi??tics va quedar tallat pels atacs dels submarins italians i la frontera francesa estava tancada.

Despr??s de la caiguda del Front Nord a l'octubre, presenta la dimissi?? que no li ??s acceptada, encara que en mar?? de 1938, despr??s de l'ensulsiada del front de Arag?? i els seus enfrontaments amb Negr??n i amb els ministres comunistes, surt del govern. S'aparta de la pol??tica activa la resta de la guerra, encara que accepta una ambaixada extraordin??ria en diversos pa??sos de Sudam??rica, on li est?? a la fi de la guerra. Troba l'exili a M??xic, des d'on lidera la fracci?? majorit??ria del Partit Socialista.

En 1945 entra a formar part del govern de la rep??blica a l'exili, intentant arribar a un acord amb el sector mon??rquic del franquisme, amb vista a la reinstauraci?? de la democr??cia a Espanya, per?? sense cap resultat, retirant-se definitivament de la pol??tica.

[edita] Obres

Durant la seva estada a M??xic va escriure diversos llibres, entre ells: Paraules al vent (1942), Discursos a Am??rica (1944) i ja al final de la seva vida Cartes a un escultor: petits detalls de grans successos (1962).