Batalla de Terol

De Viquip??dia

La Batalla de Terol fou el conjunt d'operacions militars que, durant la Guerra Civil espanyola, van tenir lloc entre el 15 de desembre del 1937 i el 22 de febrer del 1938 a la ciutat de Terol i els seus voltants.

[edita] Antecedents

Les operacions militars del b??ndol franquista havien aconseguit el control del nord d'Espanya i diverses divisions es preparaven per a un atac definitiu sobre Madrid. A principis de desembre del 1937, l'alt comandament franquista planejava l'ofensiva en el centre i va refor??ar el seu front nord-est amb bombardejos sistem??tics dels aer??droms de l'Arag??, obtenint el control total de l'aire en la zona de Guadalajara.

D'altra banda, el comandament republic?? havia aconseguit informaci?? fidedigna d'un avan?? cap a Madrid preparat per al 18 de desembre. Despr??s dels fracassos de Belchite i Brunete, la falta de resposta suposaria una derrota imminent en tots els fronts i Catalunya quedaria al descobert.

Durant la primera quinzena del mes, l'Ex??rcit Republic?? va acumular homes i material entorn de Terol, principalment pel sud, i per la zona del riu Alfambra. El front, amb forma de tasc??, tenia uns 60 km. Pr??viament, havien estat acumulats efectius en la prov??ncia de Saragossa dintre del pla avortat de llan??ar una r??pida ofensiva sobre Extremadura i partir la zona controlada pels franquistes.

[edita] Els combatents

L'ex??rcit republic?? era sota les ordres de Juan Hern??ndez Saravia, el qual l'havia reorganitzat quasi des dels inicis^[1]. Entre els oficials sota les seves ordres hi havia el comandant comunista Enrique L??ster, home capa?? i de confian??a. La seva Divisi?? fou escollida per llen??ar el primer atac^[2]. El cop de m?? sobre Terol seria una operaci?? suportada nom??s per tropes espanyoles, sense l'assist??ncia de les Brigades Internacionals. L'ex??rcit republic?? de Llevant havia de conduir la part fonamental de l'atac, recolzat per l'ex??rcit de l'est. Les forces republicanes sumaven aproximadament uns 100.000 homes^[3].

El coronel Domingo Rey d'Harcourt era el comandant franquista de Terol quan s'inici?? la batalla^[4]. L'avan??ada de Terol dins el territori republic?? estava defensat per uns 9.500 defensors, entre els que s'hi comptaven molts civils. Despr??s d'haver comen??at l'atac, Rey d'Harcourt acab?? consolidant les forces que li restaven per defensar la ciutat. La guarnici?? franquista de Terol, segons diverses estimacions, es situ?? entre 2.000 i 6.000 homes, segons diverses estimacions^[5]. Algun historiador la quantifica en uns 4.000 homes, la meitat dels quals serien civils.^[6].

[edita] La Batalla

La l??nia roja al mapa assenyala el a l'inici de la batalla. La l??nia violeta marca el front el 20 de desembre amb Terol assetjada pels republicans. La l??nia verda dibuixa el front al final de la batalla.

La Divisi?? de L??ster va atacar Terol en mig d'una nevada, el 15 de desembre del 1937, sense preparaci?? artillera o a??ria pr??vies. L??ster i el seu comandant el Coronel Enrique Fern??ndez Heredia moveren les tropes per mirar d'encerclar Terol. Prengueren immediatament el poble de La Muela i per la tarda, encerclaren la ciutat^[7]. Rey d'Harcourt concentr?? les seves forces a l'interior de la ciutat i el dia 17 deix?? d'intentar de mantenir l'equilibri de forces a La Muela^[8].Francisco Franco decid?? finalment, el 23 de desembre, d'enviar refor??os a Terol, conven??ut que pol??ticament no era convenient que una capital de prov??ncia pogu??s caure en mans republicanes i determinat a no fer cap concessi?? a l'enemic.^[9] Franco havia tot just iniciat una gran ofensiva sobre Guadalajara i recolzar Terol va comportar abandonar l'ofensiva i el disgust dels seus aliats italians i alemanys. L'ajut franquista de Terol tamb?? demostra que Franco rebutjava la idea d'un acabament fulminant de la guerra i acceptava un llarg enfrontament on aconsegu??s la vict??ria gr??cies al pes de l'armament i de l'ajuda estrangera^[10]

[edita] L'aven?? republic?? i el setge

El 21 de desembre, les forces republicanes entraven a la ciutat. L'escriptor i periodista Ernest Hemingway, juntament amb dos periodistes m??s (un d'ells, Herbert Matthews, com a corresponsal del New York Times, acompanyaren les tropes assaltants en l'entrada a Terol^[11]. El comandant franquista Rey d'Harcourt, tanmateix, concentr?? les tropes que li restaven en un darrer punt de resist??ncia al sud de la ciutat. El dia de Nadal, els franquistes encara controlaven un sector de la ciutat a partir de quatre punts claus: l'edifici del Govern Civil, el del Banc d'Espanya, el convent de Santa Clara i el Seminari. La mateixa R??dio Barcelona anunci?? que Terol havia caigut, per?? Rey d'Harcourt i els 4.000 homes que resten de la guarnici?? de Terol encara resistien^[12]. El setge continu?? amb lluita cos a cos i edifici per edifici, ambgrans p??rdues humanes per les dues parts. Els republicans castigaven intensament els edificis amb l'artilleria i despr??s els assaltaven amb la baioneta.

[edita] Refer??ncies

1. ??? Hugh Thomas, The Spanish Civil War (1986), p??g. 788
2. ??? Hugh Thomas (1961), p??g. 505
3. ??? Hugh Thomas, (1961) p??g. 504
4. ??? Hugh Thomas, (1961), p??g. 505
5. ??? Peter Wyden, p??g. 425.
6. ??? Hugh Thomas, p??g. 507
7. ??? Hugh Thomas, (1986), p??g. 789
8. ??? Hugh Thomas, (1986), p??g. 789
9. ??? Hugh Thomas, (1986), p??g. 789-790.
10. ??? Peter Wyden, p??g. 425.
11. ??? Peter Wyden, p??g. 421-425
12. ??? Hugh Thomas, p??g. 507-508